divendres, 30 de maig del 2025

Tomates i mongetes, que tota la resta són punyetes.

Bon dia!

Ens hem modernitzat. En algun altre moment us vam comentar que estàvem instal·lant un sistema de reg automàtic. El part ha estat difícil. La instal·lació ja va començar més tard del que l'empresa que ho havia de fer ens havia dit. All llarg de les, diguem-ne, obres, van sorgir molts entrebancs: material que no arribava, pluges, informalitat, problemes informàtics... en fi, tota una odissea. El fet és que tot plegat havia de portar 7 o 8 dies de feina i vam estar empantanegats pràcticament tres mesos. A hores d'ara sembla ser que tot funciona. Podem programar el reg de totes les feixes i el podem activar i desactivar amb uns quants clics des del mòbil. Un somni fet realitat. Des de fora pot semblar una pijada, però l'estalvi de temps (que podem utilitzar per fer altres tasques) i el descans mental que representa per nosaltres és bestial. Heu de pensar que quan arriba l'època de la calor, la bomba està regant cada dia de mitjana unes 12 hores (algunes són hores intempestives, com per exemple mitjanit), i s'han de fer uns 8 canvis d'aixetes en una hora concreta del dia. No haver d'estar pendents d'això i poder anar a fer un tomb algun vespre o sortir el cap de setmana, representa un gran guany de qualitat de vida. A més, la regularitat que comporta tenir-ho tot programat estem segurs que incidira positivament en el desenvolupament dels conreus. Ara, que tot està per veure.

Els camps comencen a fer goig. Ja hem vist madurar la primera tomata!. Les mongeteres han començat a florir, les pebroteres creixen a tot drap, síndries i melons comencen també a treure més brots, les patateres estan espectaculars, ... Malauradament els episodis continuats de pluja van provocar un endarreriment d'algunes sembres i plantacions i les darreres setmanes estem anant una mica curts de verdures com ara els espinacs i les bledes, i d'alguna arrel com ara els ravenets. Ben aviat, però, podrem tornar-vos a servir pastanagues ben tendres.

Quina pinta!

 
El camp de patateres regant-se

Hem afegit al nostre catàleg els alls semi-secs i les mongetes tendres. Els primers són nostres, però les mongetes són de Palau-Sator. Els d'Hortícola Marisa tenen uns hivernacles més ben parits que els nostres i ja n'estan collint.

Per acabar, comentar-vos que tenim encara cols de fulla llisa i llombardes. Aprofiteu perquè quan s'acabin no en tornarem a tenir fins l'octubre. Les dues poden cuinar-se, menjar-se crues en amanides o fer fermentades. En aquest darrer cas les podríeu aprofitar durant unes quantes setmanes més.

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà

dijous, 22 de maig del 2025

Quaresma primaveral

Bon dia a tothom!!

Des de principis d'any, ja hem perdut el compte de les vegades que hem trepitjat el mateix bassal de fang. Com era d'esperar, sembla ser que no tenim cap mena de potestat a l'hora de decidir, repartir o quantificar els litres d'aigua que ens cauen pel damunt. Si més no, ara ja hem après a respirar profundament, ignorant la perseverant necessitat que tenen els de dalt en ser els protagonistes, a veure si així, igual que un anunci dolent de televisor, s'acaba esfumant.

Una de les tasques més feixugues i constants que té tot pagès és la contínua gestió de la vegetació espontània o mala herba. Nosaltres, per fer-nos la vida un xic més fàcil, cobrim el sòl amb biofilm, que seguidament albergarà amb una distribució concreta, el corresponent cultiu. Aquesta capa, ens ajuda a pal·liar l'excés d'aquests creixements vegetatius. No obstant, després d'aquest constant estira-i-arronsa meteorològic, ja tenim bona part del material mig degradat. En resum: ens tocarà ajupir i endurir el llom.

Vivint aquesta humida primavera, ja comencem a tenir la mirada cap a l'horitzó buscant la pròxima estació. Aproximadament en un mes ja haurem entrat a l'estiu. Però no haurem d'esperar tant per poder tastar alguns dels seus fruits. La setmana anterior alguns ja vau poder gaudir dels primers cogombres de la temporada. Doncs en aquest se li afegiran els nostres carabassons que tenen ganes de donar guerra. No sabem el cent per cent que hem fet de diferent aquesta vegada, però sense ànims que donar mal astruc, creiem que les tomaqueres estan...,no no, no, millor no diem res que sempre que avancem esdeveniments (l'Enric en té la mà trencada) alguna cosa dolenta acaba succeint.
Esperem continuar gaudint durant unes setmanes més de les lleguminoses més dolces del Parc. La fava i el pèsol es senten encara molt valentes, però no saben que la seva cosina, la mongeta tendra, està en la fase de l'estirada, superant ara ja, el metre noranta. La febre de la maduixa s'ha apoderat de molts de vosaltres, fins i tot els dimecres a la finca, on amb poques hores ens deixeu sense existències. No cal patir per aquesta rogenca joia, ja que si tot va com ha d'anar ens acompanyarà durant un temps llarg. Amb aquestes condicions esmentades, qualsevol nota aquesta Quaresma o buit primaveral de producte que sempre acostumem a patir per aquestes dates. Si hem d'ofegar les penes amb faves, pèsols i maduixes, portarem uns aires que com diria l'avi Domingo: "semblarem ministres".




Entre dimecres i ahir vam tenir un petit ensurt amb la cambra frigorífica. Han estat si fa no fa unes horetes de neguit a causa de la falta de coneixements i medis per part nostra. Però tenim la gran sort de rodejar-nos de bellíssimes persones, que no només et demostren que encara hi ha professionals amb els que pots confiar, sinó que a part, et formen per poder solucionar-te tu mateix futurs problemes. Moltes gràcies Pedro.

Per anar finalitzant aquest mecanoscrit us deixarem un detallet molt absurd, però que a nosaltres ens va ser molta il·lusió renovar-lo per fer encara més patxoca. Ara els nostres vehicles, a part de transportar bons aliments, també ens anunciaran. (dintre de la moderació i eufòria més típicament catalana).

Enganxant els vinils de la furgoneta

Tunejant el camió

Apa doncs,

Salut, botes d'aigua i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------

Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

dijous, 15 de maig del 2025

Comencem amb les hortalisses d'estiu!

 Bon dia!

Hem de dir-ho fluixet perquè tot just n'hem tastat un i, tot i que sembla que van carregadets, és molt possible que no n'hi hagi per tothom que en demani. Ara bé, cal dir que, si més no que jo recordi, és l'any que en comencem a collir més aviat que mai. Hi ha a qui li encanta i qui en té al·lèrgia. Tradicionalment es menja cru i es pot incloure a qualsevol preparació que es faci en fred, però també poden formar part de plats cuinats, tot i que segurament, encara que us encanti, no l'heu tastat mai després de passar-lo pel foc. Segons les estadístiques es disputa, amb la col, el tercer lloc com a hortalissa més produïda a tot el món, darrera la tomata i la ceba. Personalment m'encanta barrejat amb iogurt, una mica d'all, sal i oli i passat per la batedora. Sabeu ja quina és l'hortalissa que és novetat al nostre catàleg? (teniu la resposta al final d'aquest escrit)

En un altre ordre de coses hem de dir-vos que les tomateres també fan goig (tot i que comencen a groguejar algunes fulles velles i hem d'acabar d'esbrinar què passa) i que les carbassoneres tampoc trigaran a donar-nos els seus fruits i ja us en podrem servir dels nostres en comptes dels d'altres companys de Tarragona. Per altres productes encara haurem d'esperar algunes setmanes. 

Us volem comentar que enguany hem fet un experiment del qual estem prou contents i volem que en sigueu coneixedors perquè afecta la qualitat del producte. Aquest cop sí que direm de quin producte es tracta. Parlem de la pastanaga. Generalment entre mitjans i finals d'abril la pastanaga que tenim sembrada als camps comença a espigar-se per fer la flor. En aquell moment el cor s'endureix cada cop més fins arribar a un punt que queda pràcticament incomestible. Las pastanagues sembrades a principis de primavera no tenen una mida correcta fins a mig juny aproximadament. Tot plegat fa que des que vam començar el nostre projecte hem hagut de comprar pastanaga de lluny per oferir-vos-en durant aquest període que pot allargar-se pràcticament dos mesos. Enguany vam decidir utilitzar una tècnica per a conservar una part de les darreres pastanagues que ens quedaven al camp abans d'espigar-se. Aquesta tècnica, que havíem provat a casa en petites quantitats, té com a objectiu hidratar la pastanaga tant com sigui possible (per immersió en aigua durant uns dies) i mantenir-la a baixa temperatura (l'hem tinguda a uns 2ºC). Evidentment la qualitat de l'arrel no és la mateixa que acabada de collir, però ja hem pogut comprovar que, si més no de moment, es conserva i us en podem continuar oferint de produïda per nosaltres. Si trobeu que les nostres pastanagues han perdut la textura i dolçor que les caracteritzen, ara ja en sabeu la causa.

Àpali, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà

PD, la solució de l'enigma és el cogombre!

dijous, 8 de maig del 2025

Arrosaires d'Albons

Bon dia a tothom!!

Ja feia dies que la previsió meteorològica ens advertia de nous aiguats al més pur estil Vietnam. Per sort, aquest temporal es va contenir per Setmana Santa, però tots sospitàvem que tard o d'hora hauria de caure. Davant de la imminent situació vam decidir que no ens enganxaria altre cop amb els pixats al ventre, provocant que a principis de setmana ja haguéssim parlat amb el nostre agricultor d'arròs de confiança, l'Albert Grassot de Pals. De manera molt senzilla vam pactar de fer una estada a la seva finca per tal d'aconseguir una immersió total. L'objectiu: esbrinar, empapar-nos i aprendre tots els secrets que guarda el cultiu de l'arròs per implementar-los al Parc. 
Han estat uns dies durs per a tots els membres de l'equip, i encara que ja estem més que acostumats al fang, els arrossars negats d'aigua són una altra història. Acostumats a moure'ns entre plantes terrestres, només uns pocs van poder gaudir de les nostres ridícules coreografies per evitar fer una submergida a la marronosa aigua. Superats els cruiximents dels primers dies, a les nostres cares s'anava dibuixant un somriure, ja que notàvem com tota aquella nova allau d'informació anava quallant en el nostre ser. Ara la impaciència s'apoderava de l'equip per poder anar a posar en pràctica totes les lliçons del mestre arrosser, pel fet que la pluja ja havia fet acte de presència. La cloenda d'aquesta brutal experiència va ser al voltant d'una taula gaudint d'un magnífic arròs ecològic de l'Empordà, cuinat gairebé a cent metres d'on havia estat creixent. 

Durant les primeres dècades dels anys noranta, el jove Orson Welles va protagonitzar un dels capítols més sonats a nivell radiofònic narrant en directe una suposada invasió alienígena. Sense voler arribar fins a aquell extrem, hem cregut que la millor forma d'agafar-se amb humor la constant regada que estem vivint era la de narrar una desbaratada història que, a mesura que vagi plovent, els que semblaven ben bojos, podrien acabar sent visionaris. 

Tocant de peus a terra altre cop podem dir que aquesta vegada la pluja ens ha agafat bastant més preparats. Sí que és veritat que els dies de pluja han facilitat que tinguem els hivernacles al 100% . L'eliminació per causes naturals del pèsol d'interior i l'arribada d'una nova tongada de tomàquet Ligúria, fa que molt eufòrics diguem que fan un goig de revista.
D'aquesta suposada treva exterior que se'ns va brindar, vàrem aprofitar-la per deixar dues feixes a punt a la vegada. No podíem deixar-nos embadalir per captivadores ganes d'anar a la platja. Teníem les cucurbitàcies més dolces del Parc esperant tocar terra per començar a fotosintetitzar: el meló i la síndria.
Dotze tirades de biofilm més tard l'Enric i la Laia van posar-se el "mono" de feina per deixar-ho tot plantat, mentre que un servidor anava generant els cavallons que albergaran els pebrots italians i les albergínies que retornem a fer enguany. No és tangible per tothom, però la satisfacció de la feina ben feta, dóna una plenitud que afligim a qui no l'hagi pogut tastar mai. 
Que creieu que va ser més dolç per nosaltres, el gelat que vam fer el capvespre a una platja de l'Escala o la tendra imatge de postal que vam poder capturar?


Apa doncs,
Bona setmana,

Salut, agroecologia i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------

Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç



dijous, 1 de maig del 2025

La prostitució de les paraules

Bon dia!

Quan vaig començar a estudiar agricultura, a mitjans dels anys 80, no tenia ni la més remota idea de que existís alguna cosa similar al que molts coneixem com agricultura ecològica. No se'n parlava gens. Sortosament vaig ensopegar amb un company de classe que ja en sabia molt sobre el que llavors anomenàvem agricultura biològica. El terme venia del francès, que és el nom que utilitzen encara els països francòfons per descriure aquesta, siguem-ne, tècnica. Amb l'aprovació del reglament europeu (Reglament (CEE) 2092/91) l'any 1991, al nostre país es va acabar designant oficialment producció ecològica. Si pretenem ser sintètics, l'agricultura ecològica es podria definir com una sèrie de tècniques que tenen l'objectiu de produir aliments preservant la vida, tant sota com sobre terra. Com a conseqüència la seva implementació descarta l'ús de productes de síntesi química industrial, aliens a la natura i que afecten en major o menor grau, sovint de manera desconeguda, a aquesta vida.

Malauradament amb el pas dels anys el prefix eco, sobretot fora del sector alimentari on està protegit per l'esmentat reglament, s'ha utilitzat per descriure nombrosos productes de dubtoses conseqüències per la preservació de la vida. Però aquest és un meló que no encetarem avui.

Nosaltres, com a projecte, vam optar per practicar l'agroecologia. Això significa que no només acomplim el que ens marca la normativa, que tracta exclusivament aspectes tècnics, si no que anem més enllà, incloent-hi dimensions socials, econòmiques i culturals. L'agroecologia té entre els seus objectius transformar el sistema agroalimentari de manera que sigui més just, sostenible i resilient als canvis ambientals, tot millorant la capacitat per a l'autosuficiència alimentària.

Però això de les paraules que defineixen una manera de fer és sempre complex i sovint fàcil de manipular. Aquests dies estem rebent una formació sobre agricultura regenerativa. Sovint es ven aquest terme com un conjunt de pràctiques agrícoles que van més enllà de la producció ecològica pel que fa a la protecció de la vida al planeta. Les comparacions sempre són odioses. I temeràries, diria jo. En aquesta formació es defensa l´ús dels herbicides com a opció per a fer viable una agricultura que respecti la vida del sòl i la biodiversitat (¿?). Algú s'ha begut l'enteniment!

El més fotut de tot plegat és que quan senten parlar d'agricultura regenerativa, poques persones de fora del sector en sàpiguen res, d'això. Ara que amb un bon màrqueting et colen gat per llebre i tu tan content i convençut. 

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà