I és que es fiquen per tot. Però el pitjor és que són uns enormes devoradors. Quan les plantes són grosses moltes vegades les deixen totalment inutilitzables, però quan són petites, acabades de plantar, en una nit es poden cruspir una desena d'elles.
Els més mal parats són, de lluny, els enciams. En menys mesura les bledes, els espinacs, les cols. La majoria són verdures de fulla, però també repassen les tomates, les albergínies i, fins i tot les remolatxes. Estem contents de poder afirmar que utilitzem poquíssims productes per controlar plagues i malalties. Si hi ha algun bitxo que realment ens toca els nassos són els punyeters cargols. En producció ecològica hi ha poca cosa a fer. El més efectiu, deixant de banda trampes de cervesa i coses similars que no serveixen per gaire, és el sulfat de ferro, utilitzat des de fa molt anys també com a adob. Però la veritat, en anys plujosos com aquest, els cargols es fan un fart de riure quan el veuen escampat pel camp.
El millor sense cap dubte seria recollir-los, però el problema és que encara són petits i es van alimentant a base de la nostra feina.
Aquí teniu alguna mostra de com les gasten:
I fixeu-vos on els podem trobar i quants hi ha:
Res, haurem de pensar en dedicar-nos a criar cargols.
Bona sort i bona setmana.
Enric i M.Rosa
