Blog de Parc Agroecològic de l'Empordà: de gener 2022

dijous, 27 de gener del 2022

Verdures que tornen i altres novetats

Bon dia!

Aquesta setmana tornem a collir espinacs i ruca.

L'espinac és una de les verdures més resistents al fred i amb el zero de creixement vegetatiu més baix. És a dir que és una espècie que a molt poca temperatura (per sobre dels 4ºC) segueix creixent. Essent el dia encara curt, aquest creixement és lent. L'espinac que començarem a collir aquesta setmana va ser plantat a mitjans d'octubre. Quan es planta a la primavera, en poc més d'un mes ja està a punt per collir.

Pel que fa a la ruca, el seu zero vegetatiu és superior, però segueix creixent perquè la tenim dins l'hivernacle. Sota coberta, la temperatura durant la nit baixa pràcticament igual que a l'exterior. En canvi, quan fa dies assolellats com els d'aquests dies, durant les hores de llum la temperatura puja considerablement i en aquells moments les plantes creixen gairebé tan ràpid com si fóssim a la primavera.

També hem afegit al nostre catàleg les cremes de verdures que vam encarregar a la Carmen, del Rebost de l'Empordanet. Ens en va fer dues: una amb carbassó i l'altra amb porro i pastanaga. Ambdues contenen una quantitat considerable de llimona, cosa que els confereix un gust àcid poc usual en aquest tipus de conserva. Són cremes elaborades sense autoclau i a temperatura inferior a la que es dóna dins d'aquest aparell. Per això és indispensable acidificar-les per aconseguir que es conservin òptimament i que siguin sanitàriament segures. A més d'aquesta característica, ambdues són molt espeses, i molt fortes de pebre. Per això us recomanem que les allargueu, al vostre gust, amb aigua o brou. Nosaltres ho fem gairebé fins al doble del seu volum!

Per acabar, quan entreu al catàleg veureu que ja tenim actualitzades gairebé totes les imatges dels nostres productes. Aprofitem l'ocasió per agrair a en Jose, de l'Estudi Caramba, la feina feta amb les fotografies. Ens encanten!

Salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

dijous, 20 de gener del 2022

Reblant el clau

Un dels nostres punts dèbils és l'origen de les varietats que utilitzem. La gran majoria són híbrids. Alguns d'ells fabricats per grans multinacionals que, si utilitzem un llenguatge políticament correcte, diria que estan a anys llum de ser el model ideal, des del punt de vista ecològic i social, pel qual nosaltres apostem.

La roda en la qual estem immersos ens ha portat a simplificar i externalitzar algunes feines. No és un problema específicament nostre. Som molts els que fem horta i hem delegat la tasca de produir el planter i les llavors a empreses externes.

Normalment el planter el produeixen empreses més petites i locals. A Catalunya n'hi ha molt poques que en facin d'ecològic, però en general utilitzen varietats híbrides. Hem de tenir present que són empreses que també produeixen planter convencional, amb l'ús d'adobs i fitosanitaris de síntesi química.

Les llavors híbrides les produeixen empreses multinacionals, moltes de les quals pertanyen a grans grups que també aglutinen empreses farmacèutiques, alimentàries i productores d'adobs i fitosanitaris, entre d'altres. Simplificant-ho, l'híbrid és simplement un creuament, generalment secret, de dues varietats. Tots els híbrids d'una mateixa varietat, teòricament, són genèticament idèntics. La característica principal de tots ells és que la seva descendència és diversa des d'aquest punt de vista i no te perquè conservar cap de les qualitats del progenitor.

Teòricament l'objectiu de l'obtentor de l'híbrid és millorar en algun aspecte de les varietats originals: augmentar la producció, la resistència a malalties o les seves qualitats organolèptiques, allargar la seva conservació, o coses similars. La realitat és que, en general, els mateixos objectius es podrien aconseguir millorant les varietats existents o creant-ne de noves que no fossin híbrides. És més que evident que l'objectiu principal de l'obtentor és evitar que ningú es beneficiï de les possibles millores de la varietat obtinguda, ja que, com hem dit, la descendència té molta variabilitat genètica i per tant la llavor que produeix no dóna plantes iguals a les que les ha produït.

Tot això per dir-vos que enguany encetem una nova etapa en aquests aspectes. Produirem part del nostre planter i ho farem únicament amb varietats no híbrides, no registrades a nom de cap empresa i produïdes per petits productors o cooperatives. Un pas més en la nostra contribució a que un altre món sigui possible.

dijous, 13 de gener del 2022

Som-hi!

Molt bon dia!

No us direm allò típic de que hem retornat totalment renovats i amb tota l'energia del món per encarar aquest nou any. No és veritat. Ens hauria encantat disposar d'una o dues setmanes més per tancar alguns temes personals i laborals abans d'entrar en la nostra dinàmica rutinària. Però, ves, enguany no ha pogut ser. I justament un dels propòsits de l'any és que això no torni a passar.

El repte més gran que tenim davant aquest 2022 és ser capaços d'articular un equip ben estructurat que ens permeti gaudir més de la feina i disposar del descans que tothom, també nosaltres, ens mereixem al llarg de tot l'any. La perspectiva de no tornar a tenir, fins al desembre vinent, més de dos dies seguits sense haver d'estar al peu del canó és desencoratjadora. No és conya. No volem millorar la producció ni vendre més. El que volem és un xic més de dignitat pels que treballem al camp. Així de senzill i així de difícil.

I fins aquí la nostra dosi de plorera pagesa.

Estem vivint dies moooolt freds. Què us hem de dir! Ahir no vam poder entrar als camps fins a quarts de dotze del matí. Les plantes tenen els seus mecanismes per a superar aquestes situacions, sempre que no s'allargui en el temps o s'arribi a temperatures més extremes. Els anys que vaig viure a Oix, a l'Alta Garrotxa, cada hivern em sorprenia pel fet que els espinacs o els porros fossin capaços de sobreviure, ben dignament, a temperatures de -12ºC. Si la fred va venint poc a poc, les plantes acumulen sals i sucres a les seves parts més aquoses. Això fa que els seus líquids interns es gelifiquin i baixin el seu punt de congelació. Hi ha altres mecanismes més complexos que afecten la composició de la membrana cel·lular, fent que les plantes resisteixin temperatures a les quals no sobreviuria si apareguessin de forma sobtada.

Canviant de tema, un parell de puntualitzacions sobre alguns dels productes que us oferim i que encara són de producció pròpia. D'una banda la ceba d'Amposta. Des que vam començar amb aquest projecte, ara fa 20 anys, és el primer cop que a aquestes alçades de l'any encara en tenim. És d'esperar que la seva qualitat vagi minvant ràpidament a partir d'ara. De moment considerem que estan en prou bones condicions tenint en compte que ja som al mes de gener. Si trobeu que no arriba al mínim que considereu acceptable, ens ho dieu i us les abonarem. Ens passa una cosa similar amb la patata kennebec i amb la red pontiac petita. Encara en tenim de la nostra! La guardem dins la càmera per allargar la seva vida "útil". És possible que trobeu algunes patates amb la superfície blanquinosa. No és cap producte afegit! La càmera produeix humitat per tal que les verdures no es deshidratin. Com hem estat de vacances tres setmanes, la càmera no s'ha obert i al seu interior s'ha creat un ambient més humit del que és usual. Per aquesta raó a la superfície de les patates, i fins i tot en algunes pomes o kiwis que també tenim emmagatzemats al mateix lloc, s'hi han desenvolupat alguns fongs superficials que afecten exclusivament la pell i la terra que puguin tenir adherida. Si renteu els tubercles o els fruits, aquests fongs marxen sense donar cap mena de gust estrany.

I ens aturem ja que si no ens quedarem sense res a dir la resta de l'any.