dijous, 25 d’agost del 2016

Penjant d'un fil

Avui torna tocar a parlar una mica del temps. I és que al camp pengem totalment de les seves vicissituds. Aquest estiu ha estat especialment desconcertant per a nosaltres.

Primer les plugetes de primavera van retardar notablement les sembres i plantacions. Més tard, vés a saber per quina raó, les sembres i plantades que anaven tard van recuperar el temps perdut i fins i tot vam començar a collir algunes hortalisses abans del que normalment ho fem. Ara, deu ser per aquest intens i sec estiu o qui sap per quina altra qüestió, tot ha afluixat més ràpid que mai: les síndries s'acabaran aquesta mateixa setmana, les tomates de varietats només tenen penjant quatre rampoines, algunes plantes com alberginieres i pebroteres amb prou feines segueixen treien quatre flors ...

De vegades dubto si això del camp és ben bé per tornar-se boig o si només els que ja ho som una mica ens hi podem dedicar ...

Com que ja som una mica gats vells en el tema, intent preveure l'imprevisible i cobrir-nos en salut. Així que a mig juliol vam tornar a fer algunes plantades una mica al límit, com ara melons i tomates. Així que potser tindrem algun foradet amb alguns productes, però per la nostra part intentarem allargar la temporada tot el que siguem capaços.

Anat a l'oferiment d'aquesta setmana, hem incorporat al catàleg un parell de fruites que val la pena destacar. D'una banda raïm dels companys de Lleida, que en tots aquests anys no us aviam servit mai. De l'altra, el mango Kensington (de Granada), que té un sabor espectacular, tot i la seva curiosa mida ja que n'hi ha un gran diversitat.

Molt bona setmana.


dijous, 11 d’agost del 2016

Mussols al Parc

Després de setmanes amb tant d'atrafegament que no he dedicat ni us segon a escriure-us, per fi m'hi puc posar uns minutets. I és que aquest any costa atrapar-se la feina. Hi ha tantes raons que no sé realment quina és. El fet és que les hores passen sota el sol i un acaba tant amb la llengua fora que no queda energia per més. Amb tot, li ha tocat el rebre, entre tantes altres coses, a aquest espai que intento dedicar-vos setmanalment.

Deixem-ho córrer i posem-nos-hi.

Aquesta setmana vam tenir una proposat del centre de recuperació de fauna del aiguamolls i, justament ahir al vespre, vam alliberar 3 mussolets a casa nostra. Va ser ben bonic i ja hem quedat que l'any vinent ho tornarem a fer, però dedicant-hi més esforços per tal de crear un lloc on els mussols s'hi vulguin quedar. Hi ha una tècnica er fer-ho, però ja em perdonareu: ara no recordo quin nom té.

El moment màgic!
En un altre ordre de coses, ja disposem de tomata per fer conserva. Si en voleu, les caixes de 10 Kg surten més econòmiques. Potser també podeu provar de fer gaspatxo amb aquesta tomata, però té menys aigua que les altres.

I fins aquí el temps que podem dedicar-hi avui. Espero que la setmana vinent pugui repetir com aquesta i tornar-vos a escriure quatre ratlles.

Bon estiu i bons aliments!