dijous, 22 de febrer del 2018

Aprendre a saber esperar

Bon dia!

Crec que el que més costa d'aquesta feina de fer de pagès és aprendre a esperar. Possiblement els que ja hi han nascut ho tenen més integrat, més inherent. O potser simplement és el que més em costa a mi. Sigui com sigui, aprendre el maneig dels cultius, l'època de cada espècie, les diferents varietats, la conducció i la mecànica dels tractors i les eines, la gestió comptable i fiscal, etcètera, etcètera, etcètera, es van aprenent amb el temps i a cops de garrot. Però aquesta actitud de saber esperar el moment adient per a fer les coses, això és un altre tema!

Sobre el paper ens programem les tasques que s'han de fer al camp durant tot l'any. Quan cal sembrar això o podar allò o preparar allò altre. Però la dependència de les condicions climatològiques, la fred, la tramuntana, la pluja, la pedra o el que sigui, fan que tot sovint les previsions se'n vagin en orris. I més quan més de quatre dies dels que té la setmana ja els tenim condicionats al fet que hem de collir i d'anar a vendre. En el nostre cas collim tres dies a la setmana (durant tot el dia) i, entre preparar cistelles i anar al mercat, n'estem pràcticament dos més. Vull dir que ens queda un dia per fer les feines del camp ... i si ens plou, o bufa aquella tramuntana que ja coneixem ...

Doncs això, que moltes tasques al camps s'han de fer quan toca i quan les condicions ho permeten. I fer-les quan no toca o quan les condicions són adverses, dóna uns resultats pèssims i compromet la viabilitat del que estàs fent. Però el temps va passant i de vagades les condicions òptimes triguen a arribar. Saber esperar és el que més costa i el més imprescindible per reeixir en aquesta feina. I, probablement, per reeixir en molts aspectes de la vida.

Molt bona setmana.


Enric
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

 

dijous, 15 de febrer del 2018

Quasi tot a punt!

Bon dia!

Ahir vam poder començar a passar el motocultor entre els cultius per controlar les herbes. Tot un plaer, encara que algú potser no s'ho acabi de creure, entrar a remenar la terra. No sé què deu tenir. Sembla com si s'alliberés alguna mena d'energia acumulada al sòl, que fórem capaços de captar i transformar en energia vital. De debò que és una tasca que posa les piles. No se t'acaben les ganes de seguir fent-la. Curiós.

Tenim encara el planter de maduixa que us vaig comentar fa un parell de setmanes. Les pluges no ens han deixar entrar als camps per preparar el sòl per a les sembres. Ni tan sols als hivernacles, on l'aigua es va escolar des dels laterals i les portes cap a l'interior. Però, oh Déu dels Déus!, sembla que algun bri de primavera s'està escolant entre els barrots cada matí gebrats d'aquest hivern. Si seguim amb aquesta bonança, la setmana vinent no només podrem plantar les maduixes, també podrem començar amb les primeres sembres de pastanaga i ravenets! Amb elles comença la temporada. En un parell de setmanes ja ens hi hem de posar amb les tomateres a l'hivernacle.

D'altra banda estem acabant d'equipar-nos per a la producció de suc de poma. Tenim la trituradora, la premsa i la marmita per pasteuritzar. Els envasos "bag in box" ja estan de camí. Vaja, que és més que possible que en un parell de setmanes puguem tornar a oferir-vos el suc de les nostres pomes, aquest cop fet directament per nosaltres... si ens en sortim ;-)

Enric
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.com/catalog/9

dijous, 8 de febrer del 2018

Millor xais que fang!


Bon dia!

Estic removent el petit desgavell que és la meva memòria per tal de trobar un moment agradable en la feina d'aquests dies passats. Renoi, se'm fa difícil trobar res per explicar que no siguin les calamitats del fang i la fred que hem passat remenant verdura. I llavors se m'acut de mirar les previsions. Pensut: doncs si el passat no és gaire agradable, anem a veure si ens esperen dies millors. I pam, em trobo aquesta previsió,


Que ve a dir que els propers dies farà igual de fred, s'accentuarà la tramuntana i cauran alguns ruixats. Doncs mira que bé!
Així que, per no parlar de moments per oblidar, us parlaré del projecte de l'Ivan I l'Íngrid, que fa ja un grapat de temps que consumeixen els nostres productes. Doncs ells han posat en marxa, entre Viladamat i Ventalló, una petita explotació ramadera que anomenen Xai Tramuntana. Ofereixen xai lletó criat a l'aire lliure seguint els principis de ramaderia extensiva, lliures d'antibiòtics i medicaments. No disposen de certificat de producte ecològic ja que l’extensió de terreny que necessiten les ovelles per pasturar amb aquest sistema és molt gran i els camps que els envolten tampoc estan certificats. "Si tasteu el nostre xai", asseguren, "notareu  un gust particular, tret característic de la cria sostenible i respectuosa que fem".
Si hi esteu interessats, podeu contactar amb ells al correu: xaitramuntana@gmail.com. També podeu visitar el seu facebook. Nosaltres encara no l'hem tastat, però no trigarem gaire!

Apa, a abrigar-se, que la fred no marxa.

Enric
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.com/catalog/9
Si no veieu correctament aquest correu o voleu veure tots els nostres posts, podeu visitar el nostre blog:
http://parcagroecologic.blogspot.com.es/