Futurs ...

Estem en un moment "d'impàs" a les collites de l'hort. Tot el que ha passat l'hivern al camp té unes ganes boges de fer flor: les cols, les remolatxes, les pastanagues, ... per sort també les faveres i pesoleres, que moltes ja insinuen el gra dins la seva tavella.

Per una altra banda gairebé tot el que s'ha sembrat o plantat després dels freds està ara en ple creixement: les tomateres ja es guarneixen amb diminuts tomates, les pastanagues joves ja volen fer un pamet, ...
Ja aviat el terra tindrà prou escalfor per donar vida a pebrots, albergínies, síndries, melons, ...

Amb tot plegat és un temps de màxima activitat a l'hort i d'un no parar pels que estem embolicats amb això de l'horta.

Vaja, que espero que em perdonareu de ser tan breu aquesta setmana.

Que el temps ens acompanyi!

Trampes

Aquesta ha estat la setmana de les trampes. Seguint amb el tema bitxets que vam encetar la setmana passada, n'hi ha dos que segur que faran la seva aparició estel·lar ben aviat. Em refereixo a la Carpocapsa en pomeres, el típic cuc que surt de la poma i que hem vist repetit en tantes imatges iconogràfiques, i la punyetera Tuta, no molt llunyana de l'anterior però que la trobem bàsicament a les tomateres.

Així doncs que gràcies al servei de protecció dels vegetals del departament d'agricultura, hem instal·lat trampes amb feromones (hormones sexuals que són específiques per a cada espècie), que atrauen als mascles i queden atrapats. Aquestes trampes ens permeten saber si ja hi ha presència de cada insecte i actuar amb tractaments en cas que el nombre de bitxos sigui tan alt que puguin arribar a afectar seriosament les plantes i per tant la producció.

Aquí teniu una imatge de la trampa per la carpocapsa. Es pot veure en el seu interior una taca fosca que correspon al difusor que va deixant anar lentament la feromona. Està sobre una fulla de cartró impregnada amb cola on van quedant enganxats els mascles de les papallones.

Aquest és l'hivernacle amb les tomateres. Al fons, penjada dels ferros del sostre, es veu la trampa tipus Delta.

D'altra banda creiem que la puça que comentàvem la setmana passada es tracta de la puça de l'alfals. Aquí teniu una imatge ampliada que he trobat a la xarxa.






És temps de bitxos ....

Micro bitxets

Ahir va venir en Xavi. Ja us en he parlat alguna vegada. En Xavi és un expert en plagues del camp. De fet va escriure un llibre sobre el tema que en el seu moment us vam oferir en el nostre catàleg. Doncs amb ell ens vam passejar pel camp i vam trobar un parell de insectes que estan una mica desmarxats a casa nostra.

D'una banda tenim els pugons, que sempre apareixen a la primavera ja que els agrada xuclar de les parts més tendres de les plantes. En tenim bàsicament als enciams i a les pomeres.

És més que probable que us arribin uns quants amb els enciams que ens demaneu. Vaja, és gairebé segur que ja us en han arribat amb les darreres servides. Només cal rentar les fulles amb aigua, com es fa habitualment, i marxaran sense deixar cap rastre. No interfereixen en res i els enciams estan tan bons com sempre.

A les pomeres aquest diminuts xucladors deformen els brots on s'instal·len i impedeixen el bon desenvolupament de les branques. En aquest cas és important controlar-los, sobretot tenint en compte que els nostres arbres estan encara formant-se. Així que ahir al vespre, quan el vent va calmar, vam anar a fer un tractament amb un extracte de Nim. El nim és un arbre de talla mitjana que creix en zones més càlides que el nostre clima (si mirem cap al sud podem trobar nims de Mauritània en avall). De les seves llavors s'extreu un oli que té propietats "insecticides". De fet no mata directament els pugons, però els impedeix fer la següent muda i els paralitza els músculs de la mandíbula, així que en pocs dies acaben morint. Una mica sàdic miris per on ho miris. Però el producte és natural, no contamina l'entorn, no deixa residus en la fruita i es degrada totalment. Són característiques que no podem aplicar a altres productes que s'utilitzen en agricultura convencional, que maten a l'instant però emmerden el planeta i la cadena alimentària.
 

Fulles i flors de Nim

 L'altra bitxo que vam trobar és una mena de saltironet. El saltironet o pusa de les crucíferes és un petit coleòpter (mini escarbat) que rossega les fulles de totes les plantes de la família de les cols. De vegades també pot alimentar-se d'altres plantes com per exemple els espinacs. El que no havíem vist mai és que també es cruspís fulles de pastanaga. Aquest saltironet que vam veure és pràcticament igual que el típic que ens havia visitat altres anys, però té un color molt diferent (és ataronjat en comptes de negre) i no s'espanta tan fàcilment (normalment només que un s'acosta ja s'escapa amb un salt i aquest fins i tot el pots arribar a tocar). Amb aquest coleòpter de moment no farem res ja que els danys que produeix no són molt greus encara, però haurem d'estar alerta ja que està al límit.

I això es tot el que vam trobar. Podeu estar ben tranquils que, fóra de les pomeres, la resta de productes no tenen ni un sol tractament de res. Ni tant sols amb productes naturals.

Fins aviat...

Avui, una intimitat.

Bon divendres Sant ...

Avui escric més tard, en més males condicions (cansat i amb el cap una mica emboirat) i amb la mateixa feina per fer de cada divendres (anar a collir pel mercat de demà). I és que ahir a la nit vam anar de concert. I aquestes coses es cobren tot el que poden. I més quan arribes a certa edat. I a més mai he estat gaire bo dormint poc. I ... en fi, que no diré gran cosa més ... vaja, res més en realitat.

Que passeu una bona setmana santa.

Sort que no m'agrada beure alcohol ...