dijous, 23 de febrer del 2017

Avui, espigolada de pastanagues

Avui hem encetat una nova relació de col·laboració amb una associació de Vilajuiga: l'associació "Sopa de pedres".

Sopa de pedres és un grup de persones preocupades pel malbaratament alimentari que, voluntàriament, fan de pont entre els que produïm i aquells que tenen dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques a nivell d'alimentació. A més, també organitzen diverses actuacions de sensibilització sobre el tema.

És dins d'aquest marc que avui han vingut quatre membres de l'associació a collir tot un reste de pastanagues que ja eren velles per vendre (un xic dures i amb moltes arreletes), però encara aprofitable. Aquí teniu un moment de la collita:


I aquí la foto que ens han enviat amb tot el que havien recollit, donant-nos les gràcies. Som nosaltres que els agraïm que la feina feta s'aprofiti, i encara més si és per ajudar a qui més ho necessita i a través del voluntariat: Gràcies trempats!





En un altre ordre de coses, i tot i que hagi estat mig a les fosques, adjunto una altra fotografia on s'aprecia el passet que han donat les pruneres en aquesta darrera setmana.




Avui ja ens quedem aquí. La setmana vinent continuarem ...

Bona setmana i molta sort!

dijous, 16 de febrer del 2017

Que ja hi arriba!

Sí, quatre dies i hi haurà flors per tot arreu!

Avui, mentre passava la desbrossadora per mirar de frenar una mica el creixement de l'herba davant de les plaques solars, m'he anat aturant a fotografiar els borrons dels arbres que trobava pel camí. L'albercoquer, l'arç blanc, les freixes, les pruneres, ... Tot té unes ganes de despertar que sorprenen. Enfangat com ja podeu imaginar que està tot, m'ha agafat per sorpresa veure com retorna la vida a les branques despullades de fa mesos.

Aquí les proves, dedicades als que no us heu pogut adornar d'aquest despertar:
 
Freixe
Prunera
Albercoquer
Arç blanc

Aquesta setmana ja he donat de baixa del catàleg les pomes de casa. Ja les hem acabades. Hi trobareu les d'en Xavier Serradell de Torroella. Ell encara té poma Golden i Fugi. D'altra banda tornen el Xampinyons de La Rioja, que tenen un bon nombre d'adeptes.

En quan a les coses del camp, què puc dir-vos? ... seguim enfangats. Ara una mica més amoïnats. Ja tenim el planter de ceba, porro, faves, julivert i remolatxes, a punt per ser plantades al camp, però encara no sabem quan podrem entrar per treballar-lo. I tres quarts del mateix passa amb les sembres de pastanaga, espinacs, ravenets i naps, que normalment comencem a sembrar a mig febrer i que, de moment, el més provable és que la setmana vinent encara no puguem fer.

Així és com un exercita la paciència en aquesta feina, per què està ben clar que no podem fer res més que esperar.

dijous, 9 de febrer del 2017

Minireportatge d'una tarda

Hola gent!

Ves a saber per quina raó, potser pel fet que tinc mòbil nou (d'aquests que poden resistir a un terratrèmol), o potser amb la intenció inconscient d'estar més aprop dels qui us vingui de gust apropar-vos ... el fet és que avui he fet unes quantes instantànies mentre anava feinejant pel camp.

I vet aquí que us en passo unes quantes per alegrar aquest blog, que massa vegades només són un grapat de paraules i divagacions sense cap il·lustració.

Us les passo amb el mateix ordre en que les he fetes aquesta mateixa tarda.

Tot baixant cap als hivernacles per passar-hi el motocultor m'he trobat amb aquesta relíquia d'algun senglar que va passar a millor vida. Sense la prova del carboni 14 😉, no m'atreviria a dir si va traspassar l'any passat o l'altre ...
 

I després de passar el motocultor, toca plantar. I heu me aquí, darrera la càmera del mòbil i a tot drap, plantant enciams, bledes i ruca dins l'hivernacle, que són de les poques coses que podem plantar i l'únic lloc treballable de tota la finca, fins que el temps no tombi i pari de donar-nos la murga amb tanta aigua. Cosa que, dit sigui de pas, sembla poc probable ja que aquest dissabte a mig matí ja es tornen a complicar les coses i, pel que auguren, la setmana vinent també plourà sobre moll.


I, és clar, s'ha anat fent fosc. Sort que ha sortit la lluna reflectint un xic de llum que m'ha permès acabar de plantar les darreres regues. Jo ja m'hi veia amb el frontal al cap. Quan comences a plantar a l'hivernacle, has d'acabar de plantar-ho tot. El reg és un per tot l'hivernacle. Tot seguit després de plantar s'ha de regar si vols assegurar el tret...


Per acabar, ja pujant amb el tractoret cap a retiro, doncs he pensat en immortalitzar l'skyline d'Albons des de les feixes de casa. I aquí queda per la posteritat .... feta amb la càmera del mòbil s'arriba on s'arriba.


I res més, a gaudir de la vida, que ves a saber quan s'acabaran els quatre dies...

dijous, 2 de febrer del 2017

De productes i excursions

Ja sé que costa de creure quan no ets al lloc, però és ben veritat que des de primers d'octubre no hem pogut entrar als camps a treballar-los com ens caldria. A hores d'ara encara seguim amb alguns racons ben enfangats, fins i tot embassats. I, és clar, això té les seves conseqüències. A banda de les "males" herbes que van escampant-se i reproduint-se al seu aire, que no és poca cosa per que van fent llavor i l'any vinent ho patirem, el cas és que hem pogut sembrar molt poca cosa durant aquests mesos. A més alguns cultius s'han malmès, tots plens de podridures per tot arreu, com per exemple els bròquils.

A resultes de tot plegat, minva el llistat de producte fresc que us podem oferir. Per això he mirat d'aconseguir altres que puguin aportar més diversitat als àpats de cada dia. Tornem a oferir-vos cigrons secs, blat de moro per crispetes i, com cada any per aquestes dates, oli del nostre company Josep Cortés, de Tarragona. En Josep des de fa uns anys ens ofereix oli verge extra fruit d'un "coupage" de diferents varietats que el mateix conrea. Alguns ja el coneixeu prou. Si voleu oli, heu de portar la vostra garrafa, ja que el tenim a granel, i us el servirem la setmana següent a la que feu la comanda. A no ser que en vulgueu 25 litres...

Encara que està un xic petit, aquesta setmana també us oferim espinac, que ja feia temps que no en teníem pel tema de la pluja. A finals d'octubre amb els camps massa molls pel tractor, vaig decidir de sembrar-ne encara que les condicions foren pèssimes. Doncs sort que ho vaig fer!

Canviant de tema, diumenge passat vam anar a buscar en Menut, que encara era de vacances amb un seu amic a Sant Feliu de la Garriga. Tot xino-xano vam fer l'excurisoneta, amb una companyia ben trempada i riallera. Mireu les imatges on també es fa palesa l'abundància d'aigua ...

  


Fins aviat!