dijous, 24 de novembre del 2016

Camps banyats

Encara gràcies que aquí no va caure tanta aigua com la que s'esperava. Malauradament en alguns indrets si que va fer bastant de mal. De tota manera mireu com teníem els camps ahir a primera hora de la tarda, més de migdia després de la pluja:

Sembrat d'espinacs, ravenets i naps de fa una setmana

Darrera sembrada de pastanagues

 Aquesta setmana hem estat afegint fils a l'emparrat de les pomeres. Ja tenen quatre anys i estan arribant a més de tres metres d'alçada. Quan vam plantar els primers fruites a casa nostra, fa ja uns 12 anys, vam intentar fer una plantació com les d'abans; separant els arbres entre 4 i 5 metres i podant-los en forma de vas, que li permet a l'arbre créixer de manera que pugui aprofitar al màxim la llum que li arriba per tot arreu, tenint en compte la distància que hi ha entre un i l'altra.

El resultat, degut a la meva vasta ignorància, va ser que algunes de les espècies que vam plantar, entre elles les pomeres, van respondre molt malament. Van ser vàries les raons del fracàs d'aquella plantació, però una de les més importants és que els peus moderns, sobre els que estaven empeltats les diferents varietats, tenen molt poca capacitat d'arrelament. Això va fer que arribat un moment en el que l'arbre tenia massa volum de branques i fulles, només feia falta una bona pluja i l'aparició de la tramuntana per a que amb el seu propi pes i l'efecte vela, caigués a terra.

Apresa la lliçó, aquesta darrera plantada ja la vam fer tal i com es fa arreu de l'Empordà: amb arbres relativament petits i ben emparrats, orientant les files de Nord a Sud. Dons el fil que hem posat aquesta setmana, ja serà el de més amunt i ara només ens queda lligar el tronc principal .... i començar amb la poda de tot el camp. Només són 500 pomeres. Poca cosa per a qui en sap, tot un repte pels que encara estem aprenent!

Bons aliment i molt bona setmana!

dijous, 17 de novembre del 2016

Quan una cosa s'acaba, sempre en comença una altra ...

Aquesta setmana ja ens podem acomiadar, fins l'any vinent, de les tomates; i és molt probable que el proper comiat sigui per les albergínies i el pebrots. Tenint en compte que som a mig novembre tampoc tenim motiu per queixar-nos.

De moment no us podem oferir gaires coses noves de casa nostra. Els bròquils i bròcolis estan apunt d'esclatar, però fins ara es resisteixen a fer-ho. Els alls tendres van creixent, però encara justegen massa per servir-vos-els.

Amb el que ja podeu comptar és amb els calçots. Si bé no són tan allargassats com ho seran més endavant, sí que tenen ja una bona mida i son extraordinàriament tendres i melosos. També aquesta setmana encetarem nou camp de pastanagues. que us podrem servir amb fulles, i nou camp d'espinacs, menys foradats pels cargols que els darrers que hem tingut.

D'altra banda ens arriba de valència el caqui macerat. Aquest caqui, a diferència del més clàssic, té la polpa dura i es menja com si es tractés d'una poma. En realitat és el mateix fruit, però s'ha collit en un punt de maduresa anterior i ha seguit un procés en un ambient alcohòlic que li ha fet perdre la seva astringència natural. No us preocupeu que malgrat aquest procés el caqui no conté gens d'alcohol i està boníssim.

En un altre ordre de coses, aquesta setmana hem estat arremolinant l'espai de neteja de les verdures, que portava amb els totxos a la vista des que el vàrem fer, fa gairebé 10 anys. Ja ha quedat llest per pintar durant les properes setmanes. Per sort sempre arriba un dia en que alguna feina pendent s'acaba...

Bons aliments i molt bona setmana!

dijous, 10 de novembre del 2016

Comencen temps de poda

Tot s'arrelenteix a l'hort. El ritme de creixement dels conreus és tan minso que gairebé dóna la sensació que tot estigui igual encara que vagin passant els dies. I la cosa encara anirà a més. En canvi hi ha una punyetera herbeta que setmana darrera setmana va guanyant el seu espai en els camps. Es tracta de l'herba gallinera, que només podem controlar si tenim uns dies de tramuntana. Té la capacitat de tornar a arrelar, per més que la vagis arrencant, simplement utilitzant les humitats del matí, que són bastant importants en aquest temps on les nits són ben estrellades i l'oscil·lació de les temperatures entre dia i nit és considerable. Per si no la coneixeu us deixo una imatge d'aquest encant que va cobrint els horts durant aquesta època de l'any i fins la primavera.


I com que les feines de l'hort disminueixen bastant, ara comencem a podar les tanques vegetals. Com us he comentat alguna vegada, tenim més de 2 quilòmetres de tanca feta amb una cinquantena d'espècies d'arbres i arbusts. Aquestes tanques són útils per moltes raons. Les més importants són que protegeixen als cultius de la tramuntana i donen refugi i aliment a auxiliars com els ocells insectívors o els insectes depredadors. En definitiva augmenten la biodiversitat de la finca creant un hàbitat més adient pels conreus i aporten el seu granet de sorra en la lluita contra el canvi climàtic absorbent diòxid de carboni i convertint-lo en matèria orgànica.

Tot plegat és casi perfecte, l'inconvenient és que els arbres van creixent i hem d'anar retallant, any darrera any, les branques que van envaint els camps. Ara, amb els pas dels anys, molts arbres són massa alts i, sobretot a l'hivern, fan molta ombra als conreus, cosa que no convé gens en aquesta època de l'any. De manera que enguany hem de xollar els arbres que som més alts, com ara les freixes, i això ens porta una feina extra que encara no sabem com gestionar. Ben segur que les properes setmanes us aniré parlant d'aquest tema.

Bona setmana i molta sort

dijous, 3 de novembre del 2016

Un altre canvi de temps

Els fantàstics dies que ha fet aquesta setmana ens han permès posar-nos al dia al camp. Hem pogut sembrar espinacs, ravenets i naps; plantar, canonges, bledes, enciams, rúcula, remolatxa, bròquil, xicoina, ....; desherbar tots els camps; i calçar porros i calçots. Mig pam per sota de la superfície el terra segueix estant molt humit, i això ens ha limitat el treball en fondària. Sembla que la setmana vinent, amb la fred i la pluja anunciada per aquest diumenge, ens visitarà la tramuntana durant uns quants dies i és molt provable que llavors ja pugem treballar més en vall.

D'altra banda també hem començat a canviar el plàstic que estaven malmesos en alguns hivernacles. Ja fa més de cinc anys que els vam muntar i encara no havíem canviat res, així que ja tocava.

Com podeu veure la inspiració avui no m'acompanya gens, Per tal de no avorrir-vos més del compte millor que ho matem tal i com està.

Bon fred, bona pluja i bona tramuntana!