Arriben els pèsols!

Ara sí, ara sí que estem en condicions d'oferir-vos el nostres pèsols. Ja fa unes tres setmanes que vam tastar els primers, però han anat arribant poc a poc i no ens atrevíem a penjar-los al catàleg. La tramuntana de dies enrere ha contribuït a fer-los recelosos d'omplir els grans, tot i estar ben protegits dins l'hivernacle. Recordo que va ser justament la collita de pèsol la primera que vam perdre totalment el primer any que vam començar a treballar aquesta terra. Va ser la primavera del 2003. Teníem una pesolada impressionant. Les plantes eren ben florides i ja havíem tastat els primers fruits quan va entrar la primera de les tramuntanes que vam viure. El panorama, en poques hores, era totalment desolador. No em recrearé em detalls, però va ser la prova més evident de que, si volíem fer horta aquí, hauríem de suavitzar l'embat del vent del nord. Una raó més per afanyar-nos a omplir la finca d'arbres.

Mireu com tenim de carregades les pesoleres:

Canviant de tema, ja hem escampat el carbonet que vam fer setmanes enrere. Enguany veurem si hem aconseguit alguna cosa carbonitzant les restes vegetals d'un dels nostres camps. El volum de brancam era important, però el carbó resultant pesava ben poc. En la mateixa línia, dilluns vinent hem llogat una biotrituradora immensa per a triturar les restes de poda d'un parell de camps. Ja havíem fet proves en aquest sentit, però el gran volum de fato que produïm feia aquesta tasca faraònica i carísima. Enguany hem optat per tornar-ho a provar, però fent venir una maquina carregadora i un remolc triturador. Dilluns matí vindran a triturar i diuen que amb mig matí ja ho tindran tot trinxat. La setmana vinent us compartirem l'experiència.

D'altra banda, dir-vos que des de la setmana passada hem incorporat els nostres fermentats als productes que us oferim. En tenim en dues versions. En pot petit i en envàs clip. Aquest darrer format permet un tancament més hermètic i, si ens el retorneu, us abonarem el seu import.

Apa, ja ho tenim. A esmorzar i a collir.

Salut i bons aliments!

Enric
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

Reverdint en vermell

Fa unes setmanes us vaig comentar que havíem tallat els freixes de la primera tanca vegetal que us trobeu quan entreu a la nostra finca. Calia una renovació dels arbres per tal que fessin la funció de tallavent, tan necessària per a l'horta en aquestes terres amb tramuntanades com les d'aquests dies. Amb els anys els arbres van creixen amunt i queden despullats de les parts baixes, per on el vent s'esmuny encara amb més energia que si no hi hagués cap topall. L'actuació en aquesta tanca vegetal va ser dràstica, ja que eren arbres de més de 10 metres que van quedar reduïts a socs de poc menys d'un pam. Sembla que no pugui ser, però veieu com està anant la cosa en el seus primers estadis :

Per experiència, i perquè ho hem vist en el boscos on es feia carbó, estem segurs que els nous brots retornaran a vestir l'espai que ocupaven fa uns anys. Ja ens agradaria tenir aquesta capacitat de rebrot i supervivència que tenen el arbres!

També fa unes setmanes us vaig explicar que estava preparant una xerrada per un seminari sobre agricultura i medi ambient que havia organitzat el GOB (Grup Ornitològic Balear) de Mallorca. La xerrada era sobre tècniques per reduir l'impacte de les plagues sobre els cultius. Com que va ser en línia, pel tema de la Covid, els organitzadors van aprofitar per gravar la xerrada i ara la tenen penjada al seu canal de YouTube i està accessible per a tothom. Personalment considero un rotllo estar una hora i mitja davant l'ordinador escoltant un paio xerrant sobre un tema, però us deixo l'enllaç per si voleu saber una mica més de la història de les terres que us ofereixen els seus fruits, ja que l'exposició està totalment basada en el que hem fet a casa nostra: https://www.youtube.com/watch?v=bGnMII-geKs 

I per acabar, comentar-vos que deixarem d'oferir-vos tomata de sucar pa. La nostra se'ns ha acabat i la que ens subministra Hortec no s'ajusta realment al que hauria de ser. Sabem que no és el mateix, però sempre queda l'alternativa de comprar la nostra conserva de tomata i escampar-la amb una collera sobre el pa...

Som-hi: salut i bons aliments!

Enric

Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

Avellanes i biofilm?

Dissabte passat vaig anar a buscar unes bobines de biofilm al Vallès. El biofilm és un material fet amb midó de blat de moro o patata, que utilitzem per cobrir el sòl i evitar que germinin adventícies (també anomenades males herbes) enmig dels conreus. En estalvia moltíssima feina, tot i que igualment sempre hem de passar algun cop a treure plantes que acaben aprofitant algun foradiu o que surten entre les tirades del film. A més, l'ús del biofilm fa estalviar aigua de reg perquè limita l'evaporació i evita la compactació del sòl deguda als impactes de la pluja, afavorint el manteniment de la seva estructura. Vaja, que ens funciona molt bé per alguns dels conreus que fem.

En aquesta escapada al Vallès, i en el mateix punt de recollida, vaig tenir la sort de coincidir amb en Pep de Can Burguès. En Pep pertany a una família productora d'avellana ecològica a Santa Eulàlia de Ronçana. El fet és que érem a poc menys de 5 quilòmetres de casa seva i vaig aprofitar per visitar el sorprenent espai que ocupa, entre pisos i carreteres, la plantació d'avellaners que envolta el Mas de Can Burguès. Un indret tant extraordinari, pel lloc on és, que els permet oferir encantadors allotjaments de Turisme Rural a pocs centenars de metres del Vallès més conegut, el maltractat per l'asfalt i el ciment. Un fragment viu de com devia ser, a primers del segle passat, el Vallès que Josep Carner va immortalitzar al seu "rim" Com el Vallès no hi ha res de Bella terra, bella gent, del 1918, i Pere Quart va popularitzar a les seves Corrandes d'Exili.

Tot plegat per dir-vos que a partir d'ara tindrem avellanes de Can Burguès, d'avellaners plantats per l'avi d'en Pep i per ell mateix. Si voleu saber-ne més, podeu visitar el seu web https://www.canburgues.cat/

Canviant de tema, alguns conreus d'hivern es van espigant i deixarem d'oferir-vos-els. Ja va passar la setmana passada amb els naps i aquesta setmana amb els bròcolis i les cols de Brussel·les. A més hi ha coses que se'ns acaben, com ara els porros. Aviat, però, ja podrem començar a collir pèsols i, si tot va bé, també maduixes.

Per acabar, comentar-vos que aquesta setmana ja hem plantat les primeres tomateres, tot i que fins a finals de maig o primers de juny no collirem les primeres tomates. Així funciona això de l'horta.

Salut i bons aliments!

Enric

Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.com

Ara sí, ja l'hem fet!

Finalment ahir vam poder fer la nostra primera prova de carbonet o biochar. No les teníem totes. Els diferents mètodes que es fan servir per produir-ne eren inviables per a nosaltres. Si cerqueu per internet veureu que es pot fer a petita escala, dins uns bidons o un con metàl·lic invertit, o ja de manera més sofisticada, dins de càmeres de combustió amb un control més acurat de la temperatura i l'oxigen. Atès l'ingent quantitat de brancada que esporguem cada any per tal de mantenir les nostres tanques vegetals més o menys controlades, era impensable plantejar-ho a petita escala i totalment insostenible econòmicament una inversió en la maquinària necessària per a fer-ho de manera més acurada. Així que ens vam empescar un mètode una mica diferent. Vam fer unes rases d'uns 5 metres de llarg i un metre de fondària, prou amples i fondes per a poder encabir fàcilment les branques llargues sense haver d'anar tallant-les a petits bocins, com obliga el mètode que es fa servir a petita escala. Això ens permetria limitar la quantitat d'oxigen de què disposaria el foc. Per començar, vam encendre foc amb llenya més seca i vam començar a afegir el brancam que teníem apilat al costat. Sense parar. Tres persones anàvem ficant banques a la rasa, sense aturar-nos ni un moment. En aquest moment l'objectiu era que es fes el mínim de cendra possible. 

 

 

 

Un cop acabada la pila de brancam, vam deixar uns moments per tal que es "cremessin" les darreres branques incorporades. Tot seguit hi vam afegir aigua per aturar el procés. Molta aigua, fins aconseguir que ja no fumegés. I vet aquí el resultat:

 

 

 Estem contents amb el que vam aconseguir. És difícil avaluar la qualitat final del producte, però el material aconseguit té l'aspecte que buscàvem i és trencadís com cal. Ara ens toca decidir quina quantitat per metre quadrat n'escamparem i, més endavant, veurem els resultats que ens dóna a nivell de millora de estructura, fertilitat i vida del sòl.

Seguim. Salut i bons aliments!

Enric

Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.com