Us presentem en Menut

Abans de tot us vull donar les gràcies per la vostra col·laboració en la cerca d'una persona per ajudar-nos al camp. Hem tingut un allau de sol·licituds que no esperàvem. Tant que hem hagut de fer una mica de tria i unes hores de prova al mateix camp per tal de mirar de seleccionar la persona més adient. I no ha estat gens fàcil ja que més d'un candidat dels que han passat pel camp tenia bones aptituds per la feina. En fi, ja sap greu però no tenim feina per més d'una persona.

Canviant de tema, ahir vam anar a buscar a en Menut. El cavall de raça Merens que us vaig comentar la setmana passada i que esperem que ben aviat s'incorpori a les feines de l'hort. És una gran aventura per nosaltres. El viatge va anar perfecte i, en arribar, ràpidament es veia tranquil i com si fóra a casa. De moment el tenim en una hípica a Parets d'Empordà, a l'espera que tinguem un bon tancat a casa.

Quan tinguem el material per fer el tancat i el dia que ens hi posarem, us donaré un toc per si algú s'anima a col·laborar en el muntatge.

Us deixo una imatge d'en Menut per tal que l'aneu coneixent ...

Molt bona setmana!

Buscant personal

Crec que no tots coneixeu en Jon. Ell ens ha estat ajudant a seguir endavant amb la nostra horta des de fa un parell d'anys. Ara ens deixa i se'n torna cap a les seves terres a la Garrotxa. Han estat un parell d'anys plens de bons moments en la seva companyia. Esperem que aquesta nova etapa que encetarà li sigui ben engrescadora. De segur que el trobarem a falta, tant al camp com a la nostra taula i a les nostres converses. L'haurem d'anar a visitar de tant!

Ara ens toca buscar algú que ens doni un cop de mà al camp. Si coneixeu algú que tingui coneixements i moltes ganes de pencar, ja li podeu passar el meu telèfon (616 69 37 10) i que em truqui. Anem cap a la primavera i la feina al camp començarà a créixer.

Ahir ja vam anar a veure en Menut, un cavall de raça Merens que de moment està ensinistrat per a tibar d'un carro. L'hem de tornar a veure amb algú que en sàpiga més de cavalls que nosaltres, però la primera impressió va ser molt bona. Ja fa potser un any que no treballa i el vam notar una mica ensopit, però quan vam començar a mirar de comunicar-nos amb ell, va semblar que s'animava una mica.

La setmana vinent us confirmo si ens el quedem i ja us aniré comentant si ens anem entenen o no.

Cuideu-vos!

No sabem estar quiets!

Immersos en una nova bogeria... Ja fa temps que m’atrau el mon dels cavalls. Des de l’estiu passar estic fent classes un cop a la setmana per tal de conèixer aquests animals. No només per aprendre a muntar sinó també per entendre’ls, per saber com relacionar-se amb ells. A més he estat llegint força sobre ells, parlant amb gent que en té, comentant experiències dels que en saben, ...

I tot plegat a desembocat en una aventura: mirar de treballar el camp amb cavalls. Malauradament en aquest país nostra, en ares de la modernització, s’ha perdut aquest saber fer que durant segles havia estat imprescindible per la nostra feina. Ara hi ha molt poquetes experiències que hagin reincorporat aquest animal per aquestes feines. Moltes d’elles són anecdòtiques, però el que nosaltres pretenem és treballar realment cada dia amb el cavall, substituir tot el que fem amb el tractor, el motocultor i la bici aixada per les eines de tracció animal.

Per sort hem pogut contactar amb alguns altres “bojos” que estan fent això, tot i que es poden comptar amb els dits d’una mà. També per sort el nostre país veí no ha perdut tan aquest hàbit i, a més, ja fa anys que van néixer diferents associacions per impulsar l’ús del cavall a les feines de l’horta i innovar en aquest camp.

Vaja, que ja us aniré parlant de com va evolucionant aquest tema. Espero que no en massa temps pugueu venir a veure en directe tot el que són capaços de fer aquests animals treballant al camp.

Retornant amb idees fresques

Hola de nou!

"Ja som aquí!". Us ho creieu o no, amb ganes de debò de tornar-nos a posar a fer feina. Tot i que hem passat forces dies fora de casa, no hem desconnectat de la nostra passió: conrear la terra per a que ella produeixi uns aliments que ens nodreixin de debò. I ho hem aconseguit aprofitant els nostres dies de vacances per, entre d'altres coses, visitar altres pagesos de cultures i formes de viure ben diferents a les nostres.

Hem après com es conrea la vainilla, la canyella, el cacau, el cafè, ... tot de plantes que no sobreviurien gaires mesos en el nostre clima. Però també d'altres que és possible que si ho facin, potser amb algunes limitacions, com ara la cúrcuma, el gingebre, el sèsam o la mucuna. I, amb aquestes ganes que de moment encara no perdem, ens hem proposat fer algunes proves amb aquestes espècies. Així que no us estranyeu si algun dia veieu aparèixer algunes d'elles al nostre catàleg, tot i que ja serà a les acaballes de l'estiu o entrada la tardor.

Arbre del Cacau

Orquídia que produeix la vainilla

Vainilla. cúrcuma i hibiscs assecant-se al sol

Boletes de pebre

Esperem que aquest mes que no ens hem vist us així estat profitós. Des d'aquí us donem les gràcies per la vostra comprensió durant aquestes setmanes passades i per seguir al nostre costat. També volem agrair la feina de Jon, l'Alba i l'Enric, que han fet tot el possible per tal de seguir oferint-vos els productes dels nostres camps.

Fins ben aviat!