dijous, 26 de juliol del 2018

L'hort I+D


Aquestes són setmanes ben intenses al camp. Ja estem collint pràcticament tots els productes d'estiu, ara hem començat amb la carbassa i només ens queden pendents la panotxa de blat de moro tendre, el pebrot vermell, la mongeta del ganxet i, ja cap a finals de l'estació, el moniato i la xufla. Però és que, a més, avui ens arriba planter de verdures de tardor i hivern: cols vàries, bleda i bròcoli. Apa! Anar fent que tot distreu.

Avui seré breu, justament per això de que ja tenim prou feina al camp i també hem de dedicar una estona a la família i a cuidar-nos una mica. Us deixaré unes imatges del nostre hortet I+D que hem encetat enguany. 

La primera correspon a una mongeta per fer seca. De fet es tracta de "frijoles" de Sud Amèrica, fets de llavor vinguda directament de Xile. Fixeu-vos com una mateixa varietat fa plantes amb flors de dos colors. Quin plaer veure que la uniformitat encara no ha colonitzat totalment el món.

La segona és d'un dels exemplars de gira-sol gegant de llavor de l'associació Esporus (www.esporus.org). De moment fa gairebé quatre metres. És espectacular com una tija crescuda en tres mesos és capaç d'enfilar-se fins a aquesta alçada i aguantar el pes del cap.



Aquesta darrera imatge correspon a un depredador habitual dels nostres camps. Malauradament només tenim dos arbres de nectarina i no us la podem oferir al catàleg, ja que no n'hi hauria per tothom. Però en durem unes miques al mercat de Palamós. Si hi passeu demà a primera hora, potser la podreu tastar.

Bons aliments i bona setmana.
Enric
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat


dimarts, 24 de juliol del 2018

La terra agombolada

Bon dia!

Em plau molt anunciar-vos que teniu l'oportunitat d'apuntar-vos a una nova proposta agrocultural que farem cada dimarts a la tarda a la nostra finca:

La terra agombolada

La terra ens ofereix pràcticament tot allò que ens és més essencial per viure. Per això creiem que cal tenir-ne una cura especial, tractar-la amb estima, agombolar-la tendrament. Estimar la terra és tenir cura del sòl, procurar gran riquesa biològica a l’entorn. Estimar la terra és, també, cantar a ple pulmó o a cau d’orella les cançons dels avis, dir les paraules dels poetes, gaudir de la cultura pròpia sense complexos. Amb aquest esperit, us convidem a passejar per una horta de la plana de l'Empordanet: el Parc Agroecològic d’Albons. Us la mostrarem vestida de cançons i poesia, perquè pugueu descobrir tots els colors i perfums del nostre paisatge.


Si voleu inscriure-us-hi, ho podeu fer a través d'aquest formulari:


Us agrairíem molt que ho féssiu córrer entre la gent que creieu que poden estar-hi interessats. Necessitem tota la difusió possible per fer realitat aquesta iniciativa que neix amb molta il·lusió i amb moltes ganes de fer passar una bona estona, tot descobrint curiositats dels conreus i cançons d'arrel lligades a la terra i a l'Empordà.

D'altra banda us vull comentar que aquesta setmana hem recuperat la nostra relació amb els productors de fruita amb els que treballàvem fa uns anys. Davant la dificultat de trobar fruita ecològica de qualitat, hem decidit desplaçar-nos on calgui per aconseguir-la ja que darrerament, excepte algunes excepcions, no estàvem gens contents del que ens arribava. Esperem que aquest esforç el veieu reflectit al vostre pal·ladar.

Ah! Per cert, ja comencem a collir meló!!!

Una abraçada.
Enric

divendres, 13 de juliol del 2018

Cercant eines de tracció animal

Bon dia!

En la nostra cerca per a trobar eines per al treball amb tracció animal, fa uns dies vam anar a visitar en Josep Casadellà, de Gualta. En Josep té una mena de museu que ha anat fent recollint estris i peces de diversa procedència. Es tracta de material bàsicament lligat a feines del camp, tot i que també en té que tenen relació amb altres oficis que, avui dia, han abandonat les eines fetes a mà i s'han industrialitzat. La visita va ser molt interessant i alguns dels artefactes que té són realment excepcionals. Ens va donar quatre indicacions per a continuar la nostra cerca d'eines i un parell de consells per a "negociar" amb els que troben coses a quatre duros i les volen vendre a vint.

Des d'aquí vull donar les gràcies a en Josep pel seu temps i les seves explicacions.



Hem començat una campanya de difusió dels nostres productes. Amb el pas dels anys i la recent incorporació del nostre company Oriol, hem aconseguit millorar la producció i ens trobem que disposem de més producte del que actualment estem servint. A banda d'incrementar el número de cistelles, el nostre objectiu en aquest sentit seria aconseguir una parada al mercat de Torroella de Montgrí. Malauradament les parades van molt buscades i la majoria són d'intermediaris que les traspassen en bloc amb parades d'altres mercats, els camions o furgonetes i altres materials. Tot plegat fa que tinguin un preu que se'n va de mare. En resum, que aprofito per demanar-vos que si sabeu d'algú que pugui estar interessat en els nostres productes, doncs que li feu saber que existim.


I acabo amb una imatge, un recordatori i una alegria. La imatge la teniu aquí sota i és d'unes flors de lufa o fregalls. Es tracta d'un dels conreus nous d'enguany. És una planta que, pels que no la conegueu, produeix una mena de carbasses allargades que convenientment assecades, s'utilitzen com a esponges. Ja us en passaré unes fotos quan estiguin en aquest estadi. De moment n'hem fet per casa. Si va bé, l'any vinent també us n'oferirem en el nostre catàleg.


El recordatori és que no oblideu que aquest diumenge fem la jornada de portes obertes.




I finalment l'alegria: Ja comencem a collir xíndries! potser estaran una mica justetes de maduració, però són les primeres i nosaltres ja les trobem boníssimes.

Fins aviat!
Enric

dijous, 5 de juliol del 2018

Jornada de portes obertes

Una altra setmana al cabàs! Ja soms al juliol, i amb ganes que passin les dues properes setmanes per reviure la satisfacció de refrescar-se amb una síndria collida madura, ficada a la nevera i menjada, tot plegat, el mateix dia. Com es troben a faltar en aquests dies! El cos se'ns ha tornat massa exigent, vet aquí, per conformar-nos amb succedanis i ens prohibeix de ficar-hi dins cap altre fruit rodó, negre per fora, vermell per dins i ple de llavoretes (o no...), que no sigui crescut a casa nostra.

Estem oberts a rebre tots els pensaments impurs i paraules malsonants que ens vulgueu proferir. Potser només és allò de que sobrevalorem el que és de casa. Tant se val el que sigui. ESTEM DESITJOSOS de tornar a gaudir de les nostres xíndries. Si les heu tastades, ja sabeu de què parlem. Ara bé, també és veritat que l'any passat tampoc estaven al 100%. Van rebre una bona pedregada i no els va ser fàcil tirar endavant. Esperem que enguany la calamarsa s'oblidi d'Albons.

Canviant de tema, si teníeu ganes però no vau poder venir a la visita guiada que vam fer fa unes setmanes amb la Biblioteca de Palamós i que vam anomenar "La terra agombolada", no us amoïneu, sou a temps per apuntar-vos a la segona "representació". Com cada any, tornem a fer una Jornada de portes obertes per tal que veieu directament com estan les vostres verdures i per a ensenyar-vos les novetats que tenim enguany. Serà el diumenge 15 de juliol a les 18:30h i tindrem de nou la sort de gaudir de l'acompanyament musico-artístic d'en Ramon Manent i la Mireia Mena. A més, per poc que el dia i l'humor ens facin costat, acabarem amb una petita demostració de les habilitats de camp del Menut, el nostre company de suors quan passem el rascle.

Si us engresca, envieu-nos un correu a info@parcagroecologic.com i digueu-nos que us hi voleu apuntar i quants sereu. La cosa s'ho val ;-)

Ah! abans d'acabar. La setmana passada us vaig comentar el goig que feia una de les flors més vistoses de la nostra espiral d'aromàtiques, incloent-hi la foto. Doncs ... Vaig tenir un creuament de cables! us vaig dir que era una flor d'àrnica quan en realitat era d'equinàcia. Quina relliscada! I sort que l'Ives m'ho va fer veure: jo convençut que havia dit equinàcia. Serà per que les tenim de costat, una davant l'altra? O cosa de l'edat?  O ...

En fi, per no acabar així, us passo una foto que vaig fer ahir mentre collia els cogombres per les cistelles. El missatge quedarà més maco...


Bons aliments i bona setmana.
Enric
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat