dijous, 30 de març del 2017

Patatar i casal

Avui hem plantat la patata. Cada any la fem a mig febrer, però aquest any ha anat així. Aquí teniu una imatge de la sembrada.

Curiosament és de les poques plantades que anomenem sembrada. Normalment diem sembra quan el que "posem" al camp és una llavor, però en el cas de la patata és un "trosset" d'arrel de patata. Un tubercle per a ser més exactes. Una fascinant manera de reproduir la planta: d'un tros de la seva "mare".

De fet és sempre fascinant la manera de reproduir-se que tenen les plantes, sigui de manera espontània o passant, com s'ha fet secularment, per les mans de pageses i pagesos d'arreu. Tant per reproducció sexual (les llavors) , com per reproducció asexual (els esqueixos, els empelts, els bulbs i tubercles, certes espores, els estolons ...). Quina capacitat aquesta de reproduir-se asexuadament!

En fi, això de la reproducció m'ha recordat que us havia de comentar que enguany, del 26 de juny al 31 de juliol, es farà, a la nostra finca, un casal d'estiu de natura per a nens i nenes de 6 a 12 anys. Podeu trobar més informació a Baldriga o a Ecològica l'Escala (972 77 16 31). El període d'inscripció ja ha començat i finalitza el 7 d'abril. Si teniu criatures, penseu-hi!

Fins aviat!
Enric

divendres, 24 de març del 2017

Van germinant ...

Bon dia!

Com veieu avui vaig tard. Els que treballem al camp sempre dansem al so de la música de la pluja. Bé, faig tard per això i també per d'altres coses que no venen al cas ... Però és cert que poques vegades passa que us escric aquesta mena de "crònica setmanal" a aquestes hores d'un divendres, i menys després d'haver estat plantant i tot.

Cada divendres ens arriba planter. Per poc que puguem, deixem els camps a punt per tal de poder-lo plantar tan bon punt treu el nas el camió que ens el porta. Avui el transport ha vingut d'hora, i com la pluja ja començava a fer acta de presència, encara que escarransidament, ens hi hem posats mans a l'obra i a hores d'ara ja ho tenim tot plantat. No gaire cosa ... api-rave, fonoll i col-rave. Encara és massa d'hora per arriscar-nos amb les mongeteres o els carbassons, per exemple. El sòl és massa fred per a que aquestes plantes es trobin a la seva salsa. L'avantatge de la pluja és que no ens ha calgut regar després de la plantada.

És clar que tot plegat ho hem pogut fer tranquil·lament per què ahir vam collir pel mercat de demà a Palamós. Santa Previsió! Si no haguéssim estat al cas, avui tocaria collir sota la pluja. I us asseguro, tot i que ja deveu ser prou conscients, que és molt diferent veure-la caure amb les mans al teclat de l'ordinador i darrere el vidre, que amb les extremitats al fang i sentint-la regalimar per tot els cos. Tot i que dit així té fins i tot alguna cosa de poètica que, un cop i ets, no li trobes gens.

Us faig arribar unes imatges de detall de com estan els camps

Ravenets germinant Espinacs traient el cap

Els espàrrecs amb Albons al fons

Som-hi!
Salut i bons aliments,
Enric

dimecres, 15 de març del 2017

Sobre la qualitat de les coses ....

Avui un posat una mica seriós 😉 .Us vull parlar de la qualitat del producte que us servim. No cal dir que voldríem tenir-ho sempre tot excel·lent, gustativa i visualment. La realitat és que no deixem de ser petits productors, amb les connotacions que això implica.

Si féssim només dos o tres productes podríem sembrar-ne cada setmana, tenir-ne més cura i collir només el millor. El fet que conreem més de una vintena de verdures cada temporada, limita les possibilitats de sembres contínues i de la seva cura intensiva. Això vol dir, d'una banda que collim durant més temps de la mateixa sembrada, allargant la vida de la planta o el conreu, que de vegades està més envellit del que ens agradaria. I per una altra, la limitació de temps en la dedicació a cada conreu, ja que en tenim molts i nosaltres som pocs, fa que de vegades no estiguin tan ben cuidats com desitjaríem.

Malgrat tot procurem sempre que el que us servim tingui una qualitat mínima assegurada, tant visual com gustativament, i, per descomptat, sempre garantim que el seu conreu és cent per cent ecològic. Poques són les vegades que algú ens diu que un producte no és del seu grat, però tot plegat ho dic pel fet que el consumidor de productes ecològics te la fama de ser molt sofert. I segurament que és cert, però si us plau, no deixeu de dir-nos-ho si algun producte no és tal com esperàveu. Sobretot els que feu comanda sense haver vist els productes ....

La cosa encara és més difícil de controlar quan els productes no són nostres. També comprem coses que no hem vist. I de vegades tampoc són tal com les esperàvem. En fi, aquí poc hi podem fer. Però també en aquests casos podeu dir la vostra i jo ho puc transmetre a l'altre productor. Home, siguem sofert, però tampoc ens passem


Canviant de tema, aquesta setmana ja hem plantat les tomateres.





Aquí una prova del fet, encara que no molt reeixida ...

Apa, a treballar.
Salut i bons aliments,

dijous, 9 de març del 2017

Sembrant !

Finalment ens ha arribat el moment de sembrar. I no penseu pas que eren les millors condicions. Aquesta terra nostra aguanta la humitat fins que ja no pot més. Enguany ha quedat ben abonada a les pluges i una mica oblidada de les tramuntanes. Com a conseqüència ha trigat setmanes en eixugar-se. Però no hi ha mal que cent anys duri ni cos que resistir-ho pugui ...






He volgut immortalitzar el moment, que em va donar una certa pau al cos: qui res no sembra, res no cull!

En aquest detall concret, sembrant les pastanagues que tocaven a mig febrer.

Si tot va com està previst, avui mateix ja plantarem les primeres tomateres de l'any. Hem d'aprofitar que per dilluns i dimarts tornen a anunciar pluges ... i tramuntana.

En un altre ordre de coses, també vull comentar-vos que a partir de la setmana vinent l'arròs que us servirem serà de l'Albert Grassot, de l'arròs Estany de Pals. Vaja, que no només serà ecològics sinó que a més serà superlocal, Km 0 o de proximitat, com vulgueu dir-li. A més està produït amb total dedicació per una persona excepcional i un apassionat com pocs del món de l'arròs. Pels que no el coneixeu, podeu saber alguna cosa més a la seva web: http://www.arrosestanydepals.cat.

I res, només afegir que aquest cap de setmana seré fóra i sense possibilitats de fer-vos memòria als que demaneu les cistelles per dimecres. Així que si no us voleu oblidar teniu dues opcions, com a mínim, fer-la ja quan rebeu aquest correu o posar-vos un avís al mòbil o l'agenda per fer-la abans de dilluns a les 12 del migdia.

Apa, que tots plegats siguem molt feliços, que no em vingut pas a patir.
Salut i bons aliments,
Enric




dijous, 2 de març del 2017

I després de més de tres mesos ...

Entrar a preparar els camps per plantar i sembrar començava a ser només un record. Però vet aquí que tot passa i tot arriba: ahir ja vaig poder entrar amb el tractor i deixar el llit de sembra apunt per rebre llavors i plantetes! Ara bé, ens haurem d'afanyar, les previsions indiquen pluja per la matinada de dissabte i potser per bona part del dia. I la veritat és que avui tenim collita pel mercat i poc temps ens quedarà per fer res més ... tant de bo les previsions no es compleixin i, ni que sigui el mateix diumenge, puguem plantar tot el que ja tenim a punt de fa tres setmanes.

Des que vam engegar la finca mai havia passat que a aquestes alçades de l'any no s'hagués pogut sembrar res als camps. És ben segur que per oferir-vos prou producte, més endavant haguem de recórrer a altres productors, fins i tot de fóra de Catalunya ja que tinc molts companys que estan en la mateixa situació.

Un plaer veure que la terra queda en bones condicions per sembrar








   
Després de tant de temps, la natura s'apodera de les eines ... Aquí del tractor

Aquesta setmana passada vaig tenir la visita d'alguns "fans" i han insistit en que publiqués una foto del pagès que conrea les terres. En altres paraules, una foto meva. No estic gaire avesat a fer aquestes coses, però cediré a les pressions 😉

Collint col kale pels adeptes
I ara un parell de propostes que m'han demanat que comparteixi, i així vull fer-ho, amb tots vosaltres.

Una, que m'arriba de la ma de la Mireia Mena és les trobades de música que es fan a Torroella. Enguany amb l'exili com a eix vertebrador. No hi falteu! Apunteu-vos les dates!
 
http://www.trobadesdemusica.cat/

Una altra, proposada per la Carme Dolz, és la primera edició de "Natura i Tu" a Albanyà. No us ho perdeu!

http://www.baldriga.com/
Fins aviat !!!