Reflexions sobre els mercats

 La paraula mercat té diferents accepcions. Parlarem del mercat com un lloc de trobada on hi ha un intercanvi de productes. En volem parlar perquè per nosaltres és la manera més lògica, sostenible i directa que tant el pagès com l'artesà tenen per fer arribar els seus productes a qui els necessita.

El mercats tenen una llarguíssima trajectòria, tant a nivell global com a casa nostra. Els orígens es remunten a l'inici de l'especialització del treball i el final d'una economia purament de subsistència. A tocar d'Albons tenim un bon exemple de la importància dels mercats: Empúries. El nom de l'antiga colònia provés del grec antic Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'. Va ser a l'edat mitjana, però, quan van tenir una forta embranzida i, malgrat que han passat per diversos moments, molts mercats s'han mantingut fins a dia d'avui. Al principi, en absència de botigues i mitjans de transport ràpid, els productes que s'hi podien trobar eren produïts o fets per la gent dels voltants, però també hi havia comerciants, tot i que menys nombrosos, que portaven coses més exòtiques com ara espècies o joies, que venien de llocs més llunyans.

Primer l'aparició de les botigues, tant d'alimentació com de productes manufacturats i, sobretot, en les darreres dècades la implantació dels supermercats, ha propiciat un declivi important dels mercats locals. Aquest fet, afegit a la davallada meteòrica de pagesos i artesans i, segurament, a altres aspectes socials que s'escapen d'aquesta reflexió, ha provocat que els mercats s'hagin convertit en una mena de hipermercats a l'aire lliure i hagin quedat despullats, a la pràctica, de les seves principals finalitats originals: fer arribar els productes elaborats per la gent del voltant als seus conciutadans. En aquests hipermercats podem trobar-hi de tot, produït no importa on, i venut per persones que generalment no saben de qui ni d'on ve el que venen. 

La falta de complicitat de molts ajuntaments ha afegit el seu important granet d'arena a aquest desdibuixament dels mercats. Pagesos i artesans locals tenim dificultats per accedir als mercats dels nostres pobles. Per una banda no tenim cap mena de prioritat per aconseguir el dret de venda al mercat i hem de competir amb els revenedors per poder obtenir una plaça. D'altra, sovint ha calgut pagar una quantitat desorbitada per aconseguir el traspàs d'una parada. Entès com a traspàs el dret de parar en un espai concret, sense res més. A tall d'exemple, nosaltres vam haver de pagar 10.000 € de traspàs per la parada de Torroella de Montgrí, a banda de taxes que ens va cobrar l'ajuntament. Aquestes dificultats han fet defallir alguns companys pagesos que han hagut de renunciar a vendre al lloc que de forma natural els pertocaria.

Enguany nosaltres hem sol·licitat un espai de venda al mercat de l'Estartit. Malauradament, malgrat ser un mercat on, per la informació de què disposem, actualment no hi ha cap productor local ni cap parada amb productes ecològics, la resposta de la persona responsable del tema ha estat que no hi ha cap espai vacant ni cap intenció d'ampliar el nombre de parades. Si feu una visita al mercat veureu que el que manca en realitat és voluntat i complicitat amb la gent del territori.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva

Classisme alimentari

Bon dia a tothom i benvinguda primavera!!!

Encara que ja fa unes setmanes que al Parc ja donàvem per iniciada aquesta esplendorosa estació, no ha estat fins aquest dimecres que no hi hem entrat legalment dins.
Avui no us atabalarem amb flors i violes, novetats acolorides o creixements vegetals massius. Tot i morir-nos-en de ganes de fer-ho, ens ho reservem per les següents setmanes, on potser inclourem alguna imatge, on podreu comprovar de primera mà la temptació que senten molts pol·linitzadors quan veuen els nostres camps.

Però avui reservarem aquest escrit per dir adéu a un dels hiverns més impotentment freds i secs que recordem a la finca. No obstant això, encara tindrem molts cultius que no han passat pas de moda, sinó que es mantenen amb la gràcia del primer dia. Encara que molts d'ells aniran acabant el seu cicle de forma natural: espigant-se per acabar fent flor, d'altres cultius continuaran estant el nostre abast estirant-se gairebé tot l'any. Injustament parlant, molts d'ells cauen en l'encasellament o la classificació de verdures en temps de fred.
Aquesta mala praxis popularment estesa, fa que perdem el nord per trobar la verdura indispensable per elaborar aquell plat que hem vist en xarxes socials o que portàvem fent els darrers mesos. Si una cosa té la cuina, és poder jugar amb el gran ventall de possibilitats a l'hora d'elaborar un àpat, i com gairebé d'una forma tan fantàsticament fàcil, l'agricultura ofereix possibles substituts. 

Totes i cadascuna de les famílies vegetals que acostumem a consumir, obsequien una gran varietat de productes a mercat que posaran entre les cordes a més d'una recepta d'estrella Michelin. Sofregits de porro i all tendre; tires de carabassa, col-rave i api, per acabar sucats en un hummus de remolatxa; allibera la col de l'opressora olla per acabar fent uns farcellets amb un farciment inimaginable per molts. Ja ho veieu, el producte de temporada i de km 0 dona solució a totes les vostres inquietuds, en tot cas, també podem parlar-ho tant a la botiga com a mercat, on estarem encantats de fer volar la imaginació o els estómacs.

Així doncs, per anar acabant, volem encoratjar-vos a provar de sortir dels estàndard de les vostres cuines, i com diu la Maria Nicolau: "Que cada instant de cuina ens faci més lliures i salvatges".

     

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Pomeres i curs de calç

 Bon dia!

Començarem amb xerrameca sobre les nostres pomeres, però el que és més destacable del que us volem explicar avui és el tema de la calç, que tocarem a continuació.

Les pomeres, doncs. Després d'unes setmanes d'intensa dedicació, finalment hem acabat de podar les nostres pomeres. Enguany ja tenen 11 anys. La veritat és que, fins ara, no hem estat capaços de treure'n el rendiment que esperàvem. De les dues varietats que tenim, n'hi ha una, l'Opal, que poques vegades fa pomes. Generalment floreix uns dies abans que la Dalinsweet, que és l'altra mena, i segurament per això moltes de les seves flors no arriben a quallar. Les flors de les pomeres són hermafrodites, contenen tant la part femenina com la masculina, el pistil i els estams, però per ser fecundades necessiten que els arribi pol·len d'una altra varietat amb la qual siguin compatibles. Sense aquesta fecundació, la flor cau i per tant no arriba a donar fruit. Aquestes dues varietats són una raresa a l'Empordà. Sobretot la vermella, la Dalinsweet. Aquests arbres estaven destinats a una plantació de muntanya que no es va arribar a fer. Sembla ser que en condicions més fredes les dues varietats floreixen pràcticament alhora. Però realment cap tècnic ens ha sabut confirmar que sigui aquesta la raó per la qual la nostra poma groga, l'Opal, produeixi tan poc. De fet, fa uns anys vam plantar unes quantes pomeres pol·linitzadores, Malus floribunda, que tenen la peculiaritat de tenir una floració molt intensa i dilatada en el temps, per tal de millorar el quallat de les flors, però el resultat ha estat molt limitat. A banda d'això, des del principi hem tingut problemes per controlar la carpocapsa, el típic cuc de la poma. I darrerament també n'hem tingut per limitar l'efecte de la mosca de la fruita. Per controlar ambdues plagues, la millor opció és l'ús de la confusió sexual. Aquesta tècnica es basa en el fet que quan la femella d'aquests insectes està en fase reproductiva, desprèn feromones que faciliten que el mascle la trobi i puguin aparellar-se. La difusió massiva d'aquesta feromona a l'ambient provoca que els mascles no siguin capaços de detectar on es troben les femelles i per tant no puguin reproduir-se. La limitació d'aquesta tècnica és que per a que sigui realment útil cal que el camp de pomeres tingui una superfície mínima d'una hectàrea. En el nostre cas són uns 3.000 m2. És a dir, menys de la tercera part. En aquestes circumstàncies només ens queda l'ús de trampes i els tractaments. Cal un seguiment exhaustiu de les trampes, que no sempre funcionen, per a poder detectar el moment en el qual un tractament serà útil per controlar la plaga.  Combinant tot plegat amb el fet que durant l'estiu tenim trenta conreus més per mantenir, el resultat és que la nostra producció de poma és minsa i poc agraciada. És per això que els darrers anys l'hem dedicada quasi íntegrament fer-ne suc.

I ara, la calç.

Novetat! 

D'aquí a unes setmanes, acollirem un curs de bioconstrucció a la nostra finca. De la mà dels nostres estimats companys de l'Escola Origens, tindrem el goig d'acollir el Curs de revestiments naturals amb calç. 

La calç és un material natural abundant al nostre territori i alhora extraordinari. S'usa en un gran ventall de camps, des de l'agricultura a la indústria agroalimentària. Malauradament el seu ús a la construcció va baixar en picat amb la introducció, per part de la indústria, del ciment pòrtland. Però la calç supera en molts aspectes i de lluny el pòrtland. La seva producció requereix menys energia, prové directament de la natura i no necessita additius. Aplicat en obra, és més transpirable, cosa que fa que les construccions fetes amb calç siguin més saludables. 

L'ús de la calç en construcció és molt ampli, en les seves diferents formes: calç aèria, hidràulica i hidròxid càlcic, així com la diversitat de tècniques per aplicar-la. Durant el curs aprendrem a diferenciar els tipus de calç que hi ha i els seus usos, i practicarem diferents tipus de revestiments com ara estucs i esgrafiats. Si en voleu saber més, cliqueu aquí. Conèixer la calç i les seves aplicacions ens atorga la capacitat de fer coses que ni ens imaginem. Si la idea us engresca, apunteu-vos-hi! Nosaltres us ho recomanem vivament. Aquí teniu l'enllaç per fer-ho.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Miscel·lània i feminització

Bon dia!

Durant els primers anys de treball a la nostra finca pregàvem sovint per que no plogués. Els que fa anys que esteu amb nosaltres possiblement recordareu imatges, que s'anaven succeint any rere any, de camps inundats i collites senceres fent-se malbé. Aquí teniu un exemple del 2014. No fa pas tant de temps, a principis dels 2020, també vam patir de valent l'excés d'aigua ofegant molt conreus. Mireu si no com estaven els camps en aquell moment. Com ja sabeu, el panorama actual és ben diferent. Ara les pregàries van ben bé en sentit contrari. Però evidentment el temps fa la seva al marge dels nostres desitjos. El que és segur és que les pluges de la setmana passada ens han permès treballar alguns camps amb bona saó i poder plantar les patates en condicions òptimes. A més, les d'aquesta setmana, facilitaran la germinació de les primeres pastanagues sembrades enguany i l'arrelament de les plantades de ceba, enciam i espinacs que vam fer tot just ahir. Que més podíem demanar?

Al camp estan començant a traure el nas les primeres carxofes i els primers espàrrecs. Encara són petits però en pocs dies, si el temps acompanya, ja us en podrem oferir. D'altra banda ahir vam tastar els primers pèsols. És d'esperar que en una o dues setmanes també els pugueu gaudir vosaltres. Un altre canvi entre els nostres conreus és que les maduixeres es van vestint de flors. Encasa són escadusseres i trigarem a tastar els seus fruits ben bé un mes, però ja fan venir salivera.

Com a novetat al nostre catàleg, trobareu els flocs de civada i el lli marró. Tots dos són productes de la Fàtima i en Joan de Fruits del secà. Ja fa temps que us oferim les seves llenties i hem pensat que també us podrien interessar altres aliments que produeixen. El cas dels flocs és especialment interessant ja que la major part dels que es comercialitzen a les botigues, encara que estiguin empaquetats a Catalunya i comercialitzats per alguna empresa del país, venen d'altres parts dels món, amb la conseqüent petjada ecològica i la seva escassa aportació a la nostra sobirania alimentària.

Un parell de coses abans d'acabar. 

D'una banda comentar-vos que podeu retornar els envasos de la mel. Si no en feu ús, l'Isabel i en Kilian, de "Mel la calma" els reutilitzen per tornar a empotar la seva mel. D'aquesta manera contribuïm a reduir el consum d'energia necessària per a fondre el vidre i tornar-lo a fer servir. A més, igual com fem amb els nostres pots, per cadascun de retornat us abonarem 20 cèntims.

I per acabar, us deixem un enllaç a un petit vídeo titulat "On són les dones" en reconeixement a les dones del món rural, publicat l'any passat per aquestes dates. Al nostre equip, actualment format per 7 persones, quatre són dones i tres són homes. I si estrenyem el cercle a les persones que més hores hi dediquen, trobarem que hi ha tres dones i un home. No només no volem que el sexe o el genere marquin cap mena de limitació sinó que enfoquem les nostra manera de conviure i treballar a, utilitzant la terminologia de l'Eudald Carbonell, la feminització de la nostra espècie.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga