dijous, 26 de març del 2015

Al•leluia!

Sembla que tenim uns quants dies d'estabilitat atmosfèrica. La meteodependència d'aquesta feina d'horticultor de vegades et fa entrar en un estat d'ansietat que fa perdre la perspectiva del que realment passarà: i és que tot s'acaba i el sol, fins que no es demostri el contrari, sempre torna a brillar.

La setmana vinent comencem a fer-li una bona posta a punt al nostre estimat espai de degustació. S'acosta el bon temps i volem que aquest any sigui el de la consolidació definitiva de TASTA'L. De moment ens posem amb la renovació del cobert on hi ha les taules per tal de fer-lo encara més acollidor i agradable. Continuarem amb la creació d'un ampli espai de jocs per a nens i nenes fets amb materials naturals i reciclats, recuperant la "plaça de l'aigua beneïda" on es podran refrescar durant les hores de sol . Seguirem amb la adequació de l'actual galliner per poder-hi encabir altres espècies com ara conills, ànecs i altres bestioles que encanten als petits. I encara amb més sorpreses que us anirem desvetllant mica a mica. Estem molt engrescats i esperem que enguany ningú de vosaltres es quedi sense visitar-nos, encara que sigui per fer-hi només un volt.

Entrant en el tema dels productes, ja ens hem tornat a quedar sense pomes. Estem a l'espera que arribin les primeres cireres que és la fruita que més primerenca que us podem oferir. Però malauradament per això encara queden un parell de mesos ben bons. Com a novetat aquesta setmana tornem a tenir coliflors.

I res, anem a aprofitar el temps mentre que puguem gaudir del solet i entrar als camps a treballar.

Per cert, si voleu fer alguna calçotada, aprofiteu aquestes setmanes. En breu els calçots s'espigaran i ja haurà de ser l'any vinent

Molt bona setmana per tothom i totdon!

dijous, 19 de març del 2015

Coneixeu la Zeuzera Pyrina?

Una de les poques coses que ens ha permès fer aquest temps tan encantador és posar-nos-hi amb les pomeres. Hem continuat posant filferro a l'emparrat, que l'any passat només vam deixar a metre i mig, ja que els arbres van créixer gairebé mig metre més. Les hem podat, tot i que amb les humitats tampoc era el millor dels moments. I ens queden un parell de línies per acabar de lligar-les. Fent aquestes feines ens hem adonat que hi ha al menys quatre pomeres que estan pràcticament devorades per la monstruosa Zeuzera pyrina. Aquest cuc barrinador fa 1 cm de diàmetre i es viu dins el tronc de l'arbre, alimentant-se de la seva fusta i debilitant la pomera fins a deixar-la tan forada que una petita ventada (i ja no diguem una tramuntanada!) pot escapçar-la fàcilment. La única solució efectiva,  quan ja és dins el tronc, es ficar un filferro pel forat fins a notar que l'intrús és assassinat per l'estocada.

Aquí teniu l'individu en qüestió, i la seva mare ...

Resultat d'imatges de zeuzera pyrina

Resultat d'imatges de zeuzera pyrina

En un altre ordre de coses, ja tornem a tenir cols. Aquesta tongada és de col de milà o col arrissada. La resta de cultius han crescut una mica en les dues darreres setmanes, poc si ho comparem amb el que haurien crescut si hagués fet algun dia més de sol i de "caloret".


Molt bona setmana!

dijous, 12 de març del 2015

L'estat de les coses

Els albercoquers estan ben florits, les pruneres es taquen ja d'alguna flor primerenca, als avellaners ja els pengen els seus rams de flors masculines, gairebé tots els arbres i arbusts que tenim a l'hort tenen els borrons apunt d'esclatar ... i, amb tot plegat, nosaltres els tenim mig oblidats: encara no hem podat les pomeres!

Si el les pluges anunciades ens deixen treva, la setmana vinent podarem i lligarem les pomeres que vam plantar l'any passat. Enguany esperem poder-vos-les deixar tastar, com a mínim.

Seguint amb la feina, ahir vam plantar les primeres tomateres dins l'hivernacle. S'han fet pregar ja que normalment a finals de febrer ja les plantem. Amb el temps que ha fet aquest hivern les plantetes de tomata han trigat mes del normal en créixer. Són sembrades al novembre i fins ara no estaven al punt.

En quinze dies ja començarem a collir les primeres sembres d'exterior d'aquest any. Seran espinacs i ravenets. Són dos dels conreus que necessiten menys temperatura per créixer i que tenen el cicle més curt. Ja sé que no seran una gran cosa: hem anat tenint durant bona part de l'hivern però, si més no, seran més tendres.

Justament ahir vam veure com treien el nas de terra els brots de la pastanaga que vam sembrar avui fa tres setmanes. Déu n'hi do! A finals de maig, anant bé, podrem collir els primers manats si Déu vol (Inshallah).

Doncs així estem, a l'espera que el sol caldegi el sòl per poder-hi plantar el que és ben bé d'estiu: pebrots i albergínies, síndries i melons, carbasses i carbassons, mongetes ... Tot arribarà.

Passiu bé.... 


dijous, 5 de març del 2015

Fantàstic!

Eo, Increïble: totes les previsions apunten a que estarem una setmana, mínim, sense vent! Si és així serà la primera de l'any: això s'ha de celebrar. I nosaltres ho farem amb una bona femada ... i una ampolla de cava!

És època d'escampar fems, abans de les grans plantades de primavera. En realitat escampem compost, que a més de fems conté restes de poda i ja ha sofert un procés de compostatge. És un producte que ja no conté patògens que poden contenir les femtes i ja està a punt per ser aprofitat pels milions de microorganismes que viuen al sòl. De fet en viuen milions en menys d'un gram terra. Això si que és superpoblació! Si els nodrim bé hi ha una explosió d'activitat que aporta els nutrients necessaris per tal que les plantes es desenvolupin de manera equilibrada. Aquesta és una de les raons que fa que els productes ecològics tinguin els sabors que tenen i que, a més, siguin rics en nutrients. A diferència dels convencionals que sovint poden ser rics en nitrats, aigua i pesticides, a banda de ser menys gustosos.

Com ja vau veure, la setmana passada us vam oferir, in extremis, pomes d'en Michel Planas d'Eus. Els que les heu tastat haureu pogut comprovar que no són les pomes més maques del món, però que segurament són les més bones de les que us hem ofert tota aquesta temporada. Calculem que en podrem tenir durant unes tres setmanes. Si encara no ho heu fet, us animem a que les tasteu.

D'altra banda les carabasses cacauet s'han anat fent malbé i només ens queden les rabequet. Aquestes són de forma similar a les cacauet però tenen la peculiaritat que pesen entre 5 i 10 Kg, de manera que ens veiem obligats a fer talls, a no sé que en vulgueu una sencera ...

I punt. Anem a collir i a gaudir del sòl ... encara que quedin restes de tramuntana.

Molt bona setmana!