dijous, 29 de setembre de 2016

Quina pena ...

Hem posat moltes il·lusions i algunes hores de feina per poder realitzar, com sabeu, un curs de tracció animal en horta amb eines modernes. Vam aconseguir la participació d'en Jérôme Keller, que és tota una institució en el tema. I vam aconseguir el suport del Departament d'Agricultura. Tot plegat per poca cosa: no som prou gent per poder pagar les despeses que comporta el curs. Necessitaríem al menys 5 persones més. Així que adéu al curs. Quina pena ...

I això que el curs havia despertat molta passió aquesta darrera setmana. Si si, passió. Tant a les persones que estem inscrites, ja que fins al moment no s'han realitzat cursos com aquest al nostre país, al menys que tinguem constància; com pels detractors del treball al camp amb animals.

M'explico. Ens va semblar surrealista, però així va ser. Una entitat en defensa dels animals va publicar un article en contra de la realització del curs ja que, diuen, "considerem que el treball de tracció animal consisteix en una cruel tortura". Es bastant bèstia i denota un desconeixement absolut del que es parla. És molt provable que qualsevol animal en plena llibertat i sense treballar sigui més feliç que no pas havent de treballar. A quin animal de dues cames no li encantaria aquesta perspectiva? Però d'aquí a considerar les feines de camp com una cruel tortura hi ha un abisme. Tot i que tampoc m'estranyaria que algú que treballa en un lloc climatitzat fent una feina relaxada pogués considerar que això de treballar al camp és realment una tortura.  

Si teniu dubtes del tracta que reben els animals, encara sou a temps de veure-ho. No farem el curs, però en el seu lloc hem organitzat una jornada, que es farà a casa nostra divendres dia 14 d'octubre al matí. Més avall teniu tota la informació.

En un altre ordre de coses totalment diferent, us volíem comentar que de moment no tornarem a oferir-vos mangos. Sé que hi ha fidels seguidors d'aquesta fruita, però en les darreres setmanes hem tingut problemes de subministrament amb els productors i aquestes situacions no ens agraden gens. Oferir contínuament un producte que finalment no es pot servir no és precisament el nostre ideal. Hem provat amb dos productors diferents i el resultat ha estat el mateix. Et diuen que els envien i al final no arriben. Ens sap greu.

Ànims que ja som a la tardor i els dies es van escorçant cada cop més !

Bona setmana, bons aliments i bona sort.













 


dijous, 22 de setembre de 2016

Un suggeriment per l'amanida i més coses

Espero que us hagin agradat els moniatos. D'aquell llarg llistat de receptes que us vaig passar la setmana passada, nosaltres hem tastat la lasanya de moniato. I avui tenim sobre la taula un pastís menorquí, fet també amb aquesta arrel: la greixera o greixonera. El tastarem per esmorzar.

Estan sortint molt moniatos grossos, però no patiu que estan igual de bons. Si us semblen massa grans els podeu tallar per coure'ls. Els podeu guardar en lloc fresc, sec, fosc i ben airejat, on es poden conservar durant 7-10 dies. No els fiqueu a la nevera ja que el seu sabor s'altera pel fred, s'arruguen i es fan malbé. Una vegada cuinades sí poden guardar-se en el frigorífic una setmana i fins i tot més temps si es congelen.


Aquesta setmana comencem nova collita de ravenets, així que seran més petitons i tendres que els darrers que us hem servit. I com a novetat, torna la rúcula.

Resultat d'imatges de rucula i ravenets
Un suggeriment: amanida de rúcula i ravenets


Al camp, hem estat cavant tots els cultius que hem pogut. La intenses pluges de la setmana passada van deixar el sòl ben planxat. Quan plou molta quantitat d'aigua de cop i les gotes colpeixen el terra amb força, a l'eixugar-se es crea una capa d'argiles a la part superior que l'impermeabilitza i l'aire i l'aigua no circulen amb facilitat, creant-se un ambient anaeròbic poc adequat pel bon desenvolupament de les plantes. Així que toca remenar tota la terra. A hores d'ara encara tenim llocs on la terra és tan molla que encara no la podem treballar.

Fins aquí hem arribat.
Salut i bons aliments!

dijous, 15 de setembre de 2016

Moniatos!

Ja fa dies que volíem arrancar unes quantes mates de moniato per veure si estaven el punt. De fet ho havíem intentat, però el sòl era tan sec, malgrat el reg, que la feina era molt penosa i els moniatos es trencaven. Aprofitant aquest bany d'aigua que, com tot sovint quan plou, ens ha deixat ben enfangats ( i encara hi ha per dies de fang ...), hem pogut començar la collita i hem pogut veure que sembla excel·lent. Vaja, que ja podeu començar a tastar els primers moniatos taronges que hem fet a casa.

El moniato és una de les primeres plantes que es conrea i es consumeix. Hi ha indicis que fa més de 8.000 anys ja s'utilitzava al Perú i sembla que va ser una de les primeres plantes que va portar en Cristòfol Colom, abans que la patata i el blat de moro. Aquests tubercles són rics en metionina, una aminoàcid essencial que no es troba fàcilment en altres verdures i per aquesta raó és una aliment molt interessant per als vegetarians. A més és ric en provitamina A, vitamina E i àcid fòlic (Vitamina B9, reforçant del sistema immunològic).

El moniato cru és indigest, de manera que és molt millor cuinar-lo bé, fins que sigui tou, com si es tractés d'una patata. Aquí trobareu més de 500 receptes de moniatos!

Resultat d'imatges de moniato 

Canviant de tema, les melons grocs que us hem anat servint durant aquest estiu, ja no es tornen grocs. els hi costa madurar malgrat les temperatures que han fet. Encara tenim tot un camp per començar a collir, però som conscients que ara no són ni la meitat de bons que fa unes setmanes. A partir d'aquesta setmanes us n'oferim de pell de gripau, de carn més consistents i que, fins ara, tots els que hem tastat han estat boníssims.

Apa. Fins aviat

dijous, 8 de setembre de 2016

Tornen els llegums

Ja tenim aquí els llegums d'enguany. Tornen les llenties pardines i els cigronets. Són d'en Joan i la Fàtima, de "Fruits del secà". Podeu veure tot el que fan i les característiques d'aquestes dues granes a la seva web.

I per part nostra torna, la propera setmana, el cobdiciat espinac. Amb les temperatures que encara tenim les dues sembres que hem fet fins ara no han sigut gaire bones. A més de 25 ºC l'espinac té mandra de treure el cap i germina molt malament. A veure si el temps refresca com li pertoca i les properes són més bones i us en podem oferir amb més continuitat.

Per si sabeu d'algú que li pugui interessar, estem preparant un nou curs per a fer les feines del camp amb cavall. És un curs pensat específicament per a treballs a l'horta amb la Kassine. La Kassine és una porta-eina per a tracció animal moderna, on s'hi poden acoblar tot tipus d'eines que faciliten les diferents tasques de l'hort. Moltes d'aquestes eines són version adaptades de les darreres innovacions que s'han introduït en eines motoritzades i en tractors, especialment en agricultura ecològica on el treball del sòl és més complexe ja que no s'utilitzen herbicides pel control de les herbes. Vaja, que si us interessa o coneixeu algú que hi estigui interessat, podeu consultar més detalls a la web: http://cursos.pagesosagroecologics.com/




D'altra banda ja hem aixecat tots els camps on teníem síndries. Hem pogut rescatar-ne un bon grapat que ja estaven madures, tot i que són més petitones. Ara si que us puc confirmar que queden les que queden i no hi hauran més fins l'any vinent. De melons encara ens queda un camp per començar a collir i també tenim uns quants de pell de gripau que es guarden més temps.

Molt bona setmana

dijous, 1 de setembre de 2016

Sembrant a tot gas

Probablement aquest mes de setembre és el mes de l'any que més plantades i sembrades es fan. És cert que els mesos de primavera, sobretot l'abril i el maig, també ens donen feina en aquest sentit, però llavors és més aviat en diversitat que no pas en superfície.

M'explicaré amb un exemple, la pastanaga. A finals de febrer ja comencem les primeres sembres de l'any. Com que llavors encara fa bastanta fresca, aquest cultiu triga ben bé tres mesos i mig en estar a punt per collir. La segona sembrada ja és a primers d'abril i des d'aquell moment fins al setembre anem sembrant cada tres setmanes. Sembrem sovint ja que en uns dos mesos i mig ja estan a punt per collir i amb tres setmanes més ja es fan velles. A aquest ritme de creixement, en cada sembra fem unes quatre línies de pastanagues. Ara bé, si volem assegurar que la pastanaga que sembrem tindrà una mida bona abans que faci flor, no ens podem anar més enllà de finals de setembre per sembrar-ne. I com que a l'hivern tot s'arrelenteix al camp, durant aquest mes hem de fer vàries sembres que han de donar pastanagues per collir des de mig novembre fins al mes d'abril. O sigui que en un sol mes fem tres sembres de 12 línies cadascuna.

Tot plegat una mica enrevessat d'explicar. En resum: que en un mes que ja ens dirigeix cap a l'hivern hem de sembrar la mateixa superfície, en el cas de la pastanaga, que sembrem els sis mesos anteriors. Així són les coses.



Aquesta setmana tornen els ravenets i ben aviat els espinacs.

Bona setmana!