Oscil·lacions naturals

Bon dia a tothom.

Molt hem hagut d'esperar perquè arribessin les tan desitjades pluges. Al Parc, el nostre neguit creixia dia a dia ja que veiem perillar els nostres arbres fruiters més rústics. A finals de Juliol vam veure que algunes de les nostres figueres anaven molt poc carregades, inclús se'ls hi engroguien i queien les fulles, deixant-les gairebé nues. D'acord, potser hem deixat una mica de banda els fruiters, però ens encanta tenir-los per la finca, i encara ens fa més il·lusió, quan cada any tenim alguna sorpresa que ens alegra la vista i ens ajuda a fer que la parada de mercat faci més patxoca.
 

Un cop salvats els mobles, ja sigui gràcies a l'espelmeta de la iaia o per les danses de la pluja que hem fet tots en algun moment, hem aconseguit refrescar l'estiu, i esperem que quedi clar, com d'humida volem que sigui aquesta tardor.

Les inclemències del temps són el nostre pa de cada dia: sol, pluja, vent, gel... i nosaltres ens hem d'espavilar amb la meteorologia que ens trobem el llevar-nos. Aquests canvis, no només ens afecten a nosaltres i a les nostres tasques, sinó que també afecten, i de forma molt notable, a la vida i desenvolupament dels cultius. Cada planta i varietat té el seu cicle, i com tot també hem de saber que s'acabarà. Sempre fem mans i mànigues perquè puguem gaudir tots plegats dels cultius el màxim temps possible, encara que a vegades haguem de conformar-nos amb petits bocins o dir adeu abans d'hora.
La part més positiva que nosaltres hi trobem a aquestes oscil·lacions, és la creativitat que has de retrobar davant de cada estació per tal de fer noves receptes o fer memòria de l'any passat.

Per tal de poder encarar les dues estacions més fredes de l'any amb plats calents i plens de gust, ja hem estat treballant les últimes setmanes organitzant i fent les plantacions i sembres de tots els productes que collirem de cara a hivern.

Per tots aquells hooligans de la tardor, mica en mica anireu trobant productes molt remarcables d'aquesta estació els nostres estants: moniatos i carbasses, són els primers a saltar a la pista.

Nosaltres tornem al camp,

Albert i Laia
Salut i bons aliments!

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

 

Escaldant-nos la pell

Les darreres sembres que hem fet han germinat molt malament. A ple estiu és sempre complicat mantenir la humitat constant que necessiten les llavors, i més tenint en compte que estan en els primers 2 ó 3 primers centímetres del sòl. La calor d'aquests darrers dies hi ha posat el seu granet de sorra per afegir-se a la problemàtica.

Enguany hem hagut "d'innovar" per evitar que les plantes  quedessin socarrimades durant el procés de plantació. La setmana passada, quan estàvem posant el reg abans de plantar, vam prendre consciència de la temperatura a què pot arribar el sòl quan és nu i fa poc que s'ha llaurat. La terra ens cremava els peus! Així que un dia abans de plantar un bon grapat de cols, bròquils, bròcolis, col-raves, apis i altres plantes d'hivern, vam decidir regar per tal d'evitar que les arrels de les plantes també s'escaldessin quan les poséssim a terra. En veure-les ara, una setmana després, podem dir que no va ser pas una mala idea. Estan ben eixerides malgrat la cleca que ens està caient.

En la mateixa línia, estem esperant amb candeletes la pluja que han anunciat per diumenge, a més de la considerable baixada de temperatures que també han dit que l'acompanyarà. Hem de fer la darrera plantada de carbassons i la feixa on han d'anar és tan seca i dura que és impossible treballar-la sense desmanegar l'estructura del sòl, imprescindible pel bon creixement de les plantes. Els agregats del sòl permeten que l'aire i l'aigua circulin, creant un ambient idoni per al desenvolupament de les arrels. Si treballem la terra massa molla o massa seca, destruïm els agregats i, conseqüentment, l'estructura del sòl. La seva recuperació és lenta i, mentre no tornem a recuperar-la, la naixença de les llavors és poc reeixida i el creixement de les plantes molt limitat.

Dissabte vinent, és a dir, demà mateix, és el darrer dissabte d'aquest any que obrirem la botiga. Amb l'arribada del setembre tornem als horaris habituals i, a més de no estar oberts els dissabtes, els dimecres tindrem la parada muntada de 4 a 7 de la tarda en comptes de 5 a 8, com els darrers dos mesos.

Àpali, us deixem i anem a continuar amb les tasques de camp. 

Bona setmana, salut i bons aliments!

 

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Serem la resistència

Bon dia a tothom!

Ja hem passat el Tourmalet de l'estiu. Això, en termes de ciclisme, significa que comença a fer baixada, i per nosaltres fa referència a que deixem la part més dura i feixuga de l'estiu enrera.
Com ho sabem? Doncs, perquè els nostres cultius poc a poc ens van avisant i informant.  

D'acord! Us farem cinc cèntims. 

Ho veiem en el fet de poder gaudir plenament de patata i ceba seca, també que el meló ha donat un cop sobre la taula imposant-se com a protagonista de les collites i, desbancant així la fins ara "reina síndria", que veu com la seva plenitud productiva va minvant tant en quantitat com mesura. A més, els més fidels a la botiga dels Dimecres heu pogut trobar nous cultius com: blat de moro i carbassa. Tot plegat ens va donant aquestes petites pistes que confirmen l'arribada al pic i l'inici del descens de l'estació més calorosa de l'any. 

Però tranquils, que al Parc la Jarana no s'acaba, i ara, tot i estar exhausts, hem d'organitzar i preparar els camps pels cultius d'hivern, per a que finalment el fred ens rebaixi el ritme a tots i puguem passar un hivern més relaxat.

Tot i estar preparats la falta de mans és un hàndicap que ens hem resignat a acceptar, però no ens fa enrere.
Sembla que els del sector primari només ens queixem, però també sembla que vulguin tocar-nos les pessigolles, per no dir el nom d'alguna solanàcia vermella.
Paraules com: sostenibilitat, circular, pràctiques respectuoses amb el medi i biodiveristat, se'ns han tornat en contra. No elles, les paraules, sinó els qui les utilitzen, amb l'ajuda de les administracions, per donar via lliure a projectes "verds", que no ens porten enlloc i l'únic que aconseguiran és acabar amb els quatre gals que fins a dia d'avui resistíem contra l'imperi. 

Posant de manifest paraules d'en Gerard, un company del camp, és aquest agroassetjament renovable legal, però fals, la última pedra una espardenya ja molt castigada, però malauradament no serà la definitiva. Efectivament, som una figura que tampoc encaixa dins de la modernitat del capitalisme verd. Tenim la terra, tenim coneixements per a la producció d’aliments, per a la vida saludable fora de les ciutats i som de naturalesa autònoma. Tots aquests atributs no són els que es volen per a la ciutadania del segle XXI, víctima de la dictadura tecnològica i de la dependència de l’empresa i de l’estat. Semblem un vestigi del passat que cal abatre i expulsar de les seues terres, com si fóssim indígenes brasilers o dignes palestins. I precisament per això resistim i resistirem. Perquè aquesta és l’essència del nostre ofici en el món actual, la de resistir.

Nosaltres no ens enrotllarem més, però us deixem l'enllaç on en Gerard us explicarà la dura realitat de molts del nostre entorn i creiem que obrirà més d'algun ull.

https://www.laconca51.cat/agroassetjament-renovable/?fbclid=IwAR1rHmecC-u9OuVPcVcDRxmoGB2D6DLdbCY2UlxgnS1U2HVzshdHtvV3INc

Albert i Laia
Salut i bons aliments!

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Qui es beneficia de les subvencions agràries?

Molt bon dia!

Això de les subvencions agràries és un galimaties. Evidentment hi ha qui s'hi entén perquè hi ha està avesat. Ja fa més de quaranta anys els que estàvem vinculats al sector agrari sabíem que qui cobrava més subvencions, i de lluny, era la duquessa d'Alba. Se m'acut que no devia ser la que més les necessitava.

Quan vam començar el nostre projecte a Albons, fa vint-i-un anys, vam demanar una subvenció per a Incorporació de jove agricultor i un Pla de millora. Dues línies que es deien més o menys així en aquell moment i que encara ara estan en funcionament tot i que els imports i les condicions segurament han canviat unes quantes vegades des de llavors. Per poder accedir a qualsevol subvenció, com ho marca la burocràcia imperant, cal fer els tràmits corresponents. Fa vint anys era la pròpia administració, a través del tècnic corresponent, la que t'assessorava i t'ajudava a tramitar tota la documentació necessària i t'informava de les teus deures i dels compromisos que adquiries si accedies a les diferents línies d'ajudes. El cost de tot plegat era 0€. La dedicació del tècnic que t'atenia per a fer el tràmit, posem-hi un parell d'hores per a ser generosos, l'assumia l'administració. Però ai las! va arribar un dia en què el servei es va privatitzar, com tantes altres coses. Potser els tècnics tenien sobrecàrrega de feina, potser hi havia molta gent demanant subvencions (tot i que les estadístiques diuen que cada cop som menys pagesos), potser calia que aquests funcionaris es dediquessin a altres coses (com ara controlar els quatre que quedem per a que complimentem tot el paperam corresponent correctament), potser algú en va sortir beneficiat de tot plegat... Vés a saber. El cas és que ja fa anys que per accedir a qualsevol subvenció s'ha de fer a través d'una entitat col·laboradora. I un pensa: millor que ho faci algú que hi entengui perquè si ho he de fer jo, segur que ho faig malament. Cert, ben cert. Ara, una cosa és això i l'altre fer negoci amb aquest tema. Perquè és evident que qualsevol feina caldria que tingués la seva retribució i s'entén que sigui el beneficiari el que l'ha de pagar, però cobrar la feina i afegir un plus en funció de si finalment es rep o no l'ajut ens sembla un despropòsit denunciable. I és justament això el que fan les entitats col·laboradores, Si més no totes les que hem consultat nosaltres: cobrar un plus o un percentatge de l'ajut si aquest es concedeix. Res que les honori. I encara menys tenint en compte que algunes d'elles estan lligades als sindicats agraris.

Hem explicat tot això de les empreses que tramiten les subvencions, però no podem acabar aquest text sense esmentar alguns empresaris agrícoles molt vius que aprofiten qualsevol escletxa per a enriquir-se de diners que tenen com a objectiu evitar la desaparició d'un sector sovint precari. Aquests vividors són uns veritables cercadors professionals d'ajuts. No viuen pas del que produeixen sinó d'arreplegar tot el caler públic que poden.

Avui ha anat així la cosa. Segurament no servirà de gaire queixar-se davant una "audiència" tan reduïda però compartir els neguits sempre ajuda.

Gràcies per ser-hi. Molt bona setmana, salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

A la deriva en un mar de cebes

Bon dia, 

Poques vegades iniciem els nostres escrits amb títols tan llargs. Aquest pretén jugar amb les paraules per narrar l'actualitat a la finca i alhora explicar amb una metàfora marinera, la realitat del nostre sector.

D'ençà l'arribada de la calor, cada vegada hem anat trampejant la manera d'aconseguir fer-vos arribar cultius de fulla, com per exemple, enciams, ruca o bleda. Podem dir que ho hem fet prou bé tot i, és clar, amb petits moments d'alguna absència. Amb aquestes temperatures el saltironet pica les fulles i no fa gens fàcil la feina de collir un producte atractiu. Seguirem aprenent i anotant els errors per millorar. 

Gairebé en el mateix període de temps, hem pogut anar collint ceba tendra, i quan aquesta faltava, podíem salvar els plats, servint-vos ceba semi-seca. Sabem que els paladars més exigents i els cuiners de cullera estaven esperant l'arribada de la ceba seca.
Fins ara heu pogut fer un tast amb una nova varietat tradicional roja anomenada: Sang de Bou, varietat molt interessant per la seva rusticitat i durabilitat en la conservació. Tot seguit, començarem a oferir el nostre repertori habitual de cebes seques: blanca, roja i groguenca. Totes elles han estat collides aquesta setmana passada, i ara reposen a cobert del sol perquè s'assequin el més aviat possible. Tothom a fer sofregits!

                   Aquesta catifa només és una part de tota la ceba que tindrem aquest any...

Arribats a aquest punt, ens hem de tornar a fixar amb les tres primeres paraules: A la deriva...
La metàfora que havíem suggerit, si més no, el que preteníem fer, era poder explicar la difícil situació del nostre sector. L' agricultura i la ramaderia, afegint també la pesca, s'aguanten a dia d'avui gràcies a les darreres generacions que porten invertint temps i esforç per tal de dur aliment a les nostres taules. Però això penja d'un fil, ja que no hi ha relleu, i el poc que hi ha, veu com la seva feina no és suficient per complaure les demandes del dia a dia. El sector necessita gent que li agradi i vulgui tirar endavant amb aquest estil de vida.

Pel moment, nosaltres seguirem trempant per treballar el camp.
Que tingueu molt bona setmana, salut i bons aliments!

Laia i Albert

Salut i bons aliments!
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga