dijous, 30 de juliol del 2020

El saltironet

Bon dia!

Els fongs continuen fent acte de presència enguany, molt més del que és habitual. La primera plantada de meló groc ha sucumbit totalment. Les fulles estan ben rostides, malgrat que ens hem esforçat per tenir a ratlla el míldiu, les plantes no han resistit. Les plantes estan plenes de melons, però molt poc tenen la qualitat que ens agrada. Sortosament ahir mateix vam començar a collir-ne de la segona plantada, que va ben carregada de fruits més ben madurats i per tant molt més gustosos. L'alfàbrega, que acostuma a estar lliure de fongs fins a finals d'agost, també ha quedat tota macada. L'hem segada i n'hem tornat a plantar. A veure com arriba aquesta segona tongada. La resta de conreus, els més sensibles amb el suport de tractaments amb productes naturals, segueixen aguantant. També ahir vam agafar els primers melons pell de gripau. De carn molt més cruixent i de gust diferenciat dels grocs que us hem estat servint fins ara. No n'hem fet molts, comparats amb els grocs, però en tindrem per unes quantes setmanes. Amb la síndria, seguim a tota màquina. N'estem collint a cabassos i, generalment, de qualitat suprema. Fins i tot les ratllades, que normalment no arriben a la sola de les sabates de les de pota negra.

Malauradament aquesta setmana no us podem servir ni ravenets ni mongetes. Fa massa calor per als primers, que de seguida es tornen fibrosos i són devorats pel saltironet o puçot (Phyllotreta nemorum). Aquesta bestiola s'alimenta sobretot de plantes de la família de les crucíferes, de les quals us parlàvem la setmana passada, i es desenvolupa millor quan les temperatures són altes i el temps sec.


Com a novetats, aquesta setmana afegim la tomata xerri i la tomata bombeta. La primera per a les amanides i la segona ideal per a fer salses.

Per acabar, comentar-vos que el taller de vims que vam fer diumenge passat va anar de meravella i, a petició de les persones que el varen fer, ja estem pensant en un segon taller.


Salut i bons aliments!

Enric
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

dijous, 23 de juliol del 2020

Les crucíferes i l'"eggplant"


Bon dia!

El camp ja es prepara per omplir les taules de la tardor tot i estar immers en la voràgine de ple estiu. Com ja sabeu, a les hortes sempre hem d'anar, com a mínim, dos o tres mesos per endavant. Avui ja ens arriba planter de cols, bròquils i bròcolis. Serà la primera de vàries de les plantades de crucíferes que farem enguany. La peculiaritat que tindrà aquesta temporada és que de bròquils en tindrem de tots colors: blanc, verds, ataronjats i liles. Generalment només en fèiem de verd. És una prova. Si us agraden, en continuarem fent els propers anys.

Totes aquests plantes pertanyen a la família botànica de les crucíferes (bé, li van canviar el nom i ara les anomenen brassicàcies, però m'agrada més el nom d'abans, que encara està admès). Es diuen així perquè les seves flors tenen 4 pètals, 4 sèpals i 4 estams allargassats (amb 2 més de més menuts) que estan disposats en forma de creu. A aquesta família pertanyen també el nap, la ruca, el ravenet i la mostassa, a més de moltes plantes silvestres que voregen els camps de conreu com ara la ravenissa, les bosses de pastor o els caps blancs. Vaja, que és una família prou estesa. Si feu un tomb pels horts, veureu pels marges un munt de flors blanques que molt probablement seran ravenisses.

Aquesta setmana ja hem començat a collir albergínia blanca. En anglès americà i australià anomenen l'albergínia "eggplant". Quan veus una albergínia blanca et queda ben clar per què:


És una albergínia de carn més fina que la resta d'albergínies. La planta és molt rústica. A l'hora de collir cal anar amb tisores de podar i preferiblement amb guants ja que a la base del fruit hi surten unes punxes contundents. Si en demaneu, tot i que després de la collita aquestes punxes van perdent part de la seva turgència, aneu amb cura a l'hora de manipular-les.

A més de l'albergínia, també comencem a collir tomata bombeta. Aquesta tomata té menys aigua que les altres varietats i molta polpa, per la qual cosa és ideal per fer salses, sofregits i conserves, tot i que hi ha qui també la gaudeix a les amanides.

D'altra banda aquesta setmana és possible que us haguem servit algun enciam amb el cor amb males condicions. Som conscients que al camp en tenim. Quan en collim procurem descartar-los, però de vegades es fa difícil de veure-ho sense malmetre'ls. Hi ha dos possibles factors que han provocat que alguns enciams estiguin així. D'una banda un cuc que, durant aquesta època de l'any, neix i creix al seu interior. D'altra banda, la intensa calor d'aquests dies pot induir, a l'interior de l'enciam, a que l'aigua que s'hi acumula després del reg s'escalfi i provoqui danys als teixits. En ambdós casos pot iniciar-se un podriment del cor. Sigui com sigui, us agrairem que ens ho comuniqueu i us l'abonarem.

I ja per acabar, dir-vos que aquest diumenge, durant tot el dia, en Carlus Trijueque farà el taller de cistelleria "Teixim vim", aquí a casa. Hi tenim 7 persones apuntades, però fins a 10 encara acceptem inscripcions, així que si us interessa, contacteu-nos de seguida (per telèfon, al número de la Mireia, el 667985872).

Salut i bons aliments!

Enric
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

dijous, 16 de juliol del 2020

Quin estiu!

Bon dia!

El temps és ben curiós, aquest estiu. Escassegen els dies assolellats i la temperatura es modera contínuament. Entre les pluges i el cel tapat, podem afirmar que, en general, no és pas dels millors anys per la pagesia. Sort de les tramuntanetes! De fet, podem afirmar que aquest any no és pas dels millors per gairebé ningú, exceptuant les grans empreses del món sanitari, algunes de les quals segurament deuen està fent el seu agost.

Al camp ja hem començat a collir els primers melons grocs, ben al punt, i les primeres síndries, encara una mica justes de maduració però que comencen a estar delicioses. Aquesta setmana també us podem oferir albergínia. De moment la llarga negra. La blanca va més endarrerida, però de flors en té un niu. També com a novetats, tornem a tenir paté d'albergínia i hem afegit al catàleg el paté de pastanaga en escabetx, el carbassó en escabetx i l'agredolç de solstici, fet amb carbassó, ceba, porro, fonoll, figa, oli, vinagre de poma i espècies (clau, mostassa, pebre i canyella).
.
D'altra banda, seguim oferint-vos la possibilitat de fer activitats als nostres camps. A banda del taller de cistelleria que us vaig comentar la setmana passada, recordeu que els dissabtes fem el volta l'horta (no cal que us hi inscriviu, n'hi ha prou de que vingueu al Parc una mica abans de 2/4 de 7) i, cada divendres, el fem sonar la natura, que és una activitat adreçada a famílies amb mainada.

Per acabar, comentar-vos que des de fa un parell de setmanes col·laborem amb la xarxa de suport mutu de l'Alt Empordà, que és un col·lectiu vinculat a la Xarxa d'Economia Solidària (la XES). Venen a recollir part dels excedents que tenim als camps per a subministrar-los a famílies necessitades, que han incrementat notablement a causa de la crisi de la COVID-19.

Salut i bons aliments!

Enric
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat



dijous, 9 de juliol del 2020

Avui, de pebrots i fajols!

Bon dia!

Seguim amb el degoteig de fruits de l'estiu. Aquesta setmana, el pebrot dolç italià. Ideal per fregir, guisar, rostir i farcir. Recordo una recepta que em va explicar una clienta del mercat de Palamós fa més de 10 anys: pebrot farcit de truita de patates (evidentment, no apta per a vegans). Entren pels ulls i estan boníssims. Tot i que és una recepte ben senzilla, he trobat que ho expliquen molt bé al web receptes.cat. Si no els heu tastat, atreviu-vos, de ben segur que us agradaran.

També s'acosta l'hora de tastar melons i síndries. Probablement la setmana vinent ja us en podrem oferir. Sobretot els melons, que enguany no van tan endarrerits com les síndries. De fet, ja n'hem tastat un parell... ja dolcegen, però encara hem d'esperar uns dies per gaudir-los de debò.

D'altra banda, hem decidit, de moment, no continuar oferint-vos el fajol. Tenim dificultats per trobar-ne de proper i a punt per consumir. El fajol és un gra vestit que cal despullar per tal de poder-lo consumir. Si més no en alimentació humana. Igual que l'arròs, l'espelta o la civada, entre d'altres, els grans estan recoberts per unes cutícules (les glumes) adherides a la llavor, que cal traure perquè la puguem digerir. Quan es fa farina amb aquests llavors, és fàcil separar aquestes glumes amb una passada pel sedàs. En canvi, la cosa es complica quan parlem de despullar el gra sencer. Per fer-ho cal maquinària específica. La de l'arròs, de maquinària, per exemple, no serveix per al fajol. El fet és que després d'anar investigant sobre el tema, sembla ser que la major part, o potser tot el gra de fajol que es comercialitza per a consum en gra, ve de la Xina, on es consumeix tradicionalment així. Moltes empreses el compren a l'engròs i l'envasen a casa nostra, amb la qual cosa aconsegueixen certificar-ho sota l'indicatiu de producció ecològica europea. Caldria que aquestes empreses indiquessin l'origen del producte, però sovint, com hem pogut comprovar, no hi fan cap referència a les seves etiquetes.Tot plegat un estrany joc al qual no volem jugar. Vam començar amb el fajol perquè creiem que és un producte excel·lent per incorporar a les nostres dietes, però ens sembla absurd oferir un gra fet a milers de quilòmetres quan tradicionalment s'ha conreat i es conrea a casa nostra. Apa, quantes giragonses, heu entès alguna cosa?

Per acabar, recordeu que ja comencen les activitats d'estiu a casa nostra. Dijous vinent (16/07), la terra agombolada, diumenge 26 el taller de cistelleria"Teixim vim" i cada dissabte a partir del dia 18/07,  un tomb pels conreus que hem anomenat "Volta l'horta". Ah! I per a les famílies amb mainada, a partir del divendres que ve un taller de les joguines sonores d'abans, amb el "Fem sonar la natura". Per a més informació contacteu amb la Mireia per telèfon (667985872) i pel correu electrònic (mireia@parcagroecologic.com).

Salut i bons aliments!

Enric
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

dijous, 2 de juliol del 2020

aphidoletes aphidimyza

Bon dia!

Aquesta setmana ens estrenem amb la lluita biològica. Per si no esteu al cas, s'anomena lluita biològica a l'ús d'enemics naturals de les plagues per tal de controlar-les. Quan dic que ens estrenem, vull dir que serà la primera vegada que introduïm un insecte de manera artificial en els nostres camps.

Com us he dit algunes vegades, quan vam començar el nostre projecte aquí a Albons, el primer que vàrem fer va ser plantar moltes espècies diferents d'arbres i arbusts que afavorissin la diversitat i servissin de refugi i font d'alimentació per a tot tipus de fauna auxiliar. Aquest fet ens ha permès de conrear reduint moltíssim l'ús de productes naturals per controlar les plagues. De fet generalment només utilitzem dos productes, i no cada any, sobre dos conreus, la tomata i el porro. Enguany, la temperatura relativament suau i les pluges continuades han provocat un esclat continu de pugons sobre algunes plantes de l'hort que normalment no en tenen. Aquests peculiars insectes, en aquestes condicions, es reprodueixen molt ràpidament. Tenen la capacitat de fer-ho de manera asexual, per partenogènesi, és a dir que les femelles poden pondre ous sense fecundar que donaran lloc a nous individus. A més, són defensats dels seus enemics per les formigues, que aprofiten les seves dolces secrecions com a aliment.

A hores d'ara encara no hem pogut controlar el pugó amb extracte de nim (Azadirachta indica), que generalment és molt efectiu, sobre les plantes de cogombre. Finalment hem optat per ajudar la fauna ja existent amb la introducció d'Aphidoletes aphidimyza. La larva d'aquesta mena de mosca ja l'hem vista sobre les fulles de les cogombreres, però n'hi ha molt poques per fer un control efectiu de la immensa quantitat de pugó que hi ha. Ens van arribar ahir en forma de pupa i aquest matí el pot on les guardàvem ja està ple d'insectes amb ganes de sortir-ne. En una estona l'obrirem en mig de les plantes per tal que puguin començar a alimentar-se i pondre ous el més aviat possible.

El cicle d'aquest insecte és, a grans trets, el següent. Les mosquetes que acaben de néixer s'alimentaran de les secrecions dels pugons. Les femelles, als 3-7 dies, començaran a fer ous (entre 100 i 200 cadascuna), sobre les colònies de pugons. Passats 2 ó 3 dies les larves sortiran dels ous i s'alimentaran dels pugons durant una setmana aproximadament. Cada larva pot menjar-se entre 5 i 50 pugons al dia. Passada una setmana, aquestes larves cauen a terra i es transformaran en pupes, d'on tornaran a sortir les noves mosquetes.

Una de les pupes que ens van arribar ahir
Una larva a punt de menjar-se un pugó
Tot plegat pot semblar una mica salvatge a ulls humans. Cada instant passen salvatjades a la natura, al marge de la nostra consciència. És cert que introduir un esser viu en un sistema també ens pot semblar molt agressiu i de conseqüències imprevisibles. La veritat és que l'agricultura és una agressió contínua al medi natural. Ho mirem com ho mirem, el fet d'eliminar la vegetació, remenar el sòl, incorporar-hi adobs i controlar l'herba amb l'objectiu plantar-ne espècies que rarament apareixerien en un entorn sense l'acció humana, es podria dir que és fins i tot antinatural. Som molts i alguna cosa hem de menjar. L'agricultura ecològica pretén aconseguir aliments sans per nodrir les persones, però assegurant que les properes generacions puguin seguir alimentant-se dels mateixos sols i, per tant, mimant-los i no explotant-los malgrat fer-ne ús. Agombolant la terra.

Salut i bons aliments!

Enric
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat