Avui, de patates i pebrots

Bon dia!

Entre les alegries d'aquesta setmana hem encarat amb molt d'entusiasme la primera collita de patata, tot i ser físicament esgotadora perquè encara és massa tendra per collir-la amb l'arrencadora i l'Anna i la Laia van haver de cavar un bon tros per treure els primers i cobejats tubercles Aquesta setmana a les cistelles i la botiga de dimecres, sense previ avís, ja us vam començar a servir-ne de producció pròpia. De moment en tenim de la varietat àgria, però per dimecres vinent comptem en collir també la rudolph, que és la vermella de carn blanca i més utilitzada per bullir que no pas per fregir o fer al forn.

També com a novetat demà al mercat ja us portarem pebrots verds i una cabassada de tomates, que amb aquestes temperatures estan madurant a tot drap. 

Començant amb la patata

La primera caixa!

Les pebroteres a punt pel tret de sortida

Canviant de tema, enguany hem decidit celebrar els 23 anys de funcionament i que el nostre projecte segueix endavant amb molta força. Gràcies a l'empenta del jovent que hem anat incorporant a l'equip podreu continuar gaudint de les nostres verdures i fruites fins vés a saber quan. Si ho voleu celebrar amb nosaltres, apunteu-vos la data i reserveu-la per compartir una bona estona amb nosaltres. Serà el diumenge 27 de juliol cap a les 6 de la tarda. Ja us anirem donant més detalls quan ens hi anem apropant. 

D'altra banda us recordem que, com cada any, a partir del proper dimecres 2 de juliol canviarem l'horari de botiga i obrirem també els dissabtes. Tot plegat fins a finals d'agost. El nou horari serà de 5 a 8 del vespre. A més, el primer dissabte dia 5 de juliol farem un tast dels productes elaborats a l'obrador del Parc. Si voleu més informació sobre aquest tema podeu enviar un missatge a escabetxart@parcagroecologic.com

Som-hi! 
Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Si voleu saber que es remena al nostre obrador, podeu visitar el seu blog.
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà

El Parc d'en Pitus

Bon dia a tothom!

Estem per estrenar l'estiu i ho fem amb unes temperatures dignes d'algun desmai. Al camp no tenim la sort de poder treballar amb aires frescos proporcionats per aparells endollats a la llum, però la nostra sort és la d'estar ben a prop de la costa i, gràcies a l'embat (o brises marines) que sovint bufen cap al migdia, ens dóna aquella empenta per continuar amb la feina.

Qui ha notat força aquestes calorades intenses són alguns dels cultius que tenim dins els hivernacles. Aquest hivern vàrem canviar els plàstics. La seva lluentor sumada a que segueixen ben nets, deixen passar la llum, provocant que les nostres plantes comencin a estar-ne ben tipes de tant de prendre el sol. Aquesta exposició continuada pot influir en la caiguda o quallat de les flors, en l'arrugament de les fulles, i fins i tot pot arribar a generar cremades en els fruits. Per posar-hi remei, hem recobert la superfície externa de tots els plàstics amb una capa blanquinosa adequada per l'ocasió. Seguint amb el costum d'obrir totes les portes, hem transformat els hivernacles en túnels, per tal de reduir la temperatura interior amb el corrent d'aire.

Ja fa uns quants anys, es va voler crear al parc un petit ecosistema aquàtic que a la vegada pogués tenir la funció de refugi en moments d'extrema calor. Aquest petit oasi s'anomena la bassa de la Mercè. Tots aquests habitants silvestres poden arribar a ser molt variats: rèptils, amfibis, aus i mamífers.
Com a pagesos agroecològics no només és un repte crear aquests espais, sinó poder arribar a veure com s'hi acaba desenvolupant aquesta vida. Tot i que sabem de bon grat que confieu en la nostra paraula, és tanta la il·lusió de veure aquestes criatures que hem preferit compartir-ho amb vosaltres.

Bassa de la Mercè

L'òliba fent equilibri sobre un aspersor

Troballa d'agròpiles d'una serp verda

Excrements d'eriçó

Segons sembla, aquesta calor no amansa la vigorositat de les nostres carbassoneres. Aquesta setmana, arribant al punt àlgid del cultiu, l'utilitzem com a producte principal o d'acompanyament en tots els àpats, inclús hem començat a preparar els esmorzars amb carbassó, ja sigui fermentat o en format salsa. Com que tots sabem que durant els mesos de fred no en tindrem ja hem hem estat previsors començant a omplir el nostre rebost. La setmana passada vam tenir l'oportunitat de fer una jornada de preparació de conserves per consum propi amb un amic de la Tallada. Per si alguns encara no les teníeu totes estem parlant de la crema de carbassó, d'aquella delícia que sempre tenim ganes de consumir durant l'hivern. Així que, us presentem a catàleg i als mercats el format de caixa de 6 kg, tant de carbassó com de cogombre, a un preu més que reduït, destinat a tots aquells que en saben de fer conserves i que vulguin aprofitar aquests dies de principis d'estiu per emplenar el seu rebost amb productes transformats per tal de gaudir-los més endavant.

Ja per últim el punt "lacto-amargant" l'hem de posar dient que els làctics desapareixen del catàleg aquesta setmana i és que a causa del festiu que cau al bell mig de la setmana, el dia de repartiment varia i, per tant, no en disposarem per servir-vos-els. 

Per no trencar el ritme de feina, avui ho deixem aquí i ens posem a treballar.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------

Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Ja en som una més!

Bon dia!

Amb gairebé tots els camps en dansa i els conreus decidits a donar els seus fruits, hem tornat a reforçar el nostre equip, com fem habitualment quan arriba el més de juny. L'Anna ja va ser amb nosaltres l'any passat. Ens va deixar a mig setembre per estudiar a l'Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners. Per sort l'hem poguda repescar per aquesta temporada. Tant de bo vulgui afegir-se al nostre equip quan acabi els seus estudis. Després d'anys de cerca de companys de feina, hem aconseguit tenir un equip estable, ferm, decidit, entusiasta i compromès. Passem moltes hores plegats. A més de les feines del camp, compartim els àpats i altres estones per fer coses molt diverses que no tenen una relació directa amb l'aspecte laboral però sí amb el fet de tenir interessos comuns i maneres d'entendre la vida semblants. Ha costat, però aquí ho tenim. L'Albert i la Laia ja fa més de 3 anys que estan al peu del canó; la Livia, 15 mesos i aquesta setmana hem arribat a un any des que va començar en Riu. Amb un equip així i amb una mica més de bagatge, podrem atrevir-nos a fer gairebé qualsevol cosa.

Al camp ja hem començat a collir mongetes, tomata i pastanaga. Encara no en molta quantitat, però potser sí per tots els que feu comanda. La resta de conreus avancen a molt bon ritme. Veieu aquí unes imatges d'alguns dels més icònics:

El meló i la síndria haurien d'arribar d'aquí a un mes. Generalment entre el 10 i el 15 de juliol fem la primera collita. La tomata bombeta, que us oferim també a partir del mes de juliol, és la protagonista de la nostra tomata en conserva, però també la podeu consumir fresca a l'amanida si us agraden les tomates menys sucoses i més consistents que les de la l'altra varietat que us oferim, la ligúria.

Apa, ho deixem aquí que anem a fer feina.

Si voleu saber que es remena al nostre obrador, podeu visitar el seu blog. 

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà

No tan sols va de sòls

Bon dia tothom!!

Sembla ser que si la previsió d'aiguats no ens fa perdre la son, ho faran les amenaces de pedregada. Ja s'han observat alguns episodis amb greus conseqüències en el sector, i tampoc cal anar massa lluny per la comarca per recordar la pluja de meteorits que va patir la Bisbal l'estiu del 2022. Davant d'aquestes constants amenaces no us estranyi que més d'un del Parc acabi amb el ritme cardíac alterat. Personalment, ja he començat a col·locar gorres de cop o "xixoneres" a melons i síndries per evitar ensurts. Per cert, la seva vigorosa esplendor només és superada per la bellesa de les seves floretes. 

Una de les constants inquietuds que tenim des del Parc és la d'arribar a obtenir un grau elevat d'independència amb tots els sentits que puguin afectar al nostre projecte. La necessitat de poder produir un compost amb matèria vegetal procedent de les nostres tanques i restes vegetals ens sembla fascinant. 
L'únic que ens podia frenar o causar por a l'hora d'utilitzar el nostre compost era l'excés de brancada (carboni) respecte a la gallinassa (nitrogen), provocant així el que es coneix com a fam de nitrogen. Segurament molts de vosaltres ja recordeu un escrit anterior on explicàvem què era la fam de nitrogen i la importància que té la relació C/N. Per als que us hagi enganxat d'imprevist podeu consultar-lo: Compostejant.

Així doncs, encara no sabem ben bé per quin cop d'aire vam decidir començar a aplicar-lo. En moltes ocasions l'hem barrejat a parts iguals amb el Fervohumus que ja utilitzem des de fa molts anys. Però també hem fet certs experiments, com utilitzar-lo com a fals substrat pel cultiu de la maduixa. Tot i que encara no podem extreure'n cap veredicte, mai havíem vist unes fulles de maduixera tan grans. Semblarà que alguna cosa està sortint prou bé.
Qui conegui a l'Enric, sabrà que no pot pas estar quiet. Aquesta setmana ha acabat un curs que tractava sobre l'aplicació de biomassa en agricultura regenerativa. El lloc on es duia a terme era a l'IRTA, situat a Mas Badia. Durant el curs havien de fer un petit treball sobre el tema. Quan ho va comentar a l'hora de dinar amb tot l'equip, la companya més empírica i biòloga especialitzada en sòls, es va oferir a participar. Bé, suposo que ja haureu deduït sobre què han parlat en el seu redactat i a on s'ha fet l'última excursió del curs, no?

Tornant a les nostres feixes, no cal tomàquet dir que amb aquesta tomàquet calor cada vegada hi ha menys ganes de menjar tomàquet calent, per gaudir d'un àpat fresquet. M'oblidava de dir que ja hem collit els primers Ligúria.
Esperant que la cosa no es giri, tenim els camps gairebé plens. Desitgem de tot cor el suposat "canvi de temps", ja que perdre durant una temporada la humitat, ens ajudaria a poder gaudir d'una ceba tendra que ve amb moltes ganes. El ventet moderat i una temperatura càlida, és la millor prevenció davant els fongs.
Cada dia falta menys per recuperar el nostre nivell de productivitat i oferta amb el que us tenim acostumats. Encara que, hi ha alguns cultius com ara el cogombre i el carbassó que ens volen acaparar tota l'atenció laboral i gastronòmica, ja que porten un nivell que serà difícil de superar. 

Frisant, vigilem les sembrades de pastanaga, patata i mongeta tendra, per poder deduir quan començarem a collir-ne. 
Doncs res, acabo l'epifania d'avui aquí, pel fet que per primera vegada en tres mesos semblaria que gairebé podrem atrapar la feina...

Salut i bons aliments!

Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------

Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Tomates i mongetes, que tota la resta són punyetes.

Bon dia!

Ens hem modernitzat. En algun altre moment us vam comentar que estàvem instal·lant un sistema de reg automàtic. El part ha estat difícil. La instal·lació ja va començar més tard del que l'empresa que ho havia de fer ens havia dit. All llarg de les, diguem-ne, obres, van sorgir molts entrebancs: material que no arribava, pluges, informalitat, problemes informàtics... en fi, tota una odissea. El fet és que tot plegat havia de portar 7 o 8 dies de feina i vam estar empantanegats pràcticament tres mesos. A hores d'ara sembla ser que tot funciona. Podem programar el reg de totes les feixes i el podem activar i desactivar amb uns quants clics des del mòbil. Un somni fet realitat. Des de fora pot semblar una pijada, però l'estalvi de temps (que podem utilitzar per fer altres tasques) i el descans mental que representa per nosaltres és bestial. Heu de pensar que quan arriba l'època de la calor, la bomba està regant cada dia de mitjana unes 12 hores (algunes són hores intempestives, com per exemple mitjanit), i s'han de fer uns 8 canvis d'aixetes en una hora concreta del dia. No haver d'estar pendents d'això i poder anar a fer un tomb algun vespre o sortir el cap de setmana, representa un gran guany de qualitat de vida. A més, la regularitat que comporta tenir-ho tot programat estem segurs que incidira positivament en el desenvolupament dels conreus. Ara, que tot està per veure.

Els camps comencen a fer goig. Ja hem vist madurar la primera tomata!. Les mongeteres han començat a florir, les pebroteres creixen a tot drap, síndries i melons comencen també a treure més brots, les patateres estan espectaculars, ... Malauradament els episodis continuats de pluja van provocar un endarreriment d'algunes sembres i plantacions i les darreres setmanes estem anant una mica curts de verdures com ara els espinacs i les bledes, i d'alguna arrel com ara els ravenets. Ben aviat, però, podrem tornar-vos a servir pastanagues ben tendres.

Quina pinta!

 

El camp de patateres regant-se

Hem afegit al nostre catàleg els alls semi-secs i les mongetes tendres. Els primers són nostres, però les mongetes són de Palau-Sator. Els d'Hortícola Marisa tenen uns hivernacles més ben parits que els nostres i ja n'estan collint.

Per acabar, comentar-vos que tenim encara cols de fulla llisa i llombardes. Aprofiteu perquè quan s'acabin no en tornarem a tenir fins l'octubre. Les dues poden cuinar-se, menjar-se crues en amanides o fer fermentades. En aquest darrer cas les podríeu aprofitar durant unes quantes setmanes més.

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà

Quaresma primaveral

Bon dia a tothom!!

Des de principis d'any, ja hem perdut el compte de les vegades que hem trepitjat el mateix bassal de fang. Com era d'esperar, sembla ser que no tenim cap mena de potestat a l'hora de decidir, repartir o quantificar els litres d'aigua que ens cauen pel damunt. Si més no, ara ja hem après a respirar profundament, ignorant la perseverant necessitat que tenen els de dalt en ser els protagonistes, a veure si així, igual que un anunci dolent de televisor, s'acaba esfumant.

Una de les tasques més feixugues i constants que té tot pagès és la contínua gestió de la vegetació espontània o mala herba. Nosaltres, per fer-nos la vida un xic més fàcil, cobrim el sòl amb biofilm, que seguidament albergarà amb una distribució concreta, el corresponent cultiu. Aquesta capa, ens ajuda a pal·liar l'excés d'aquests creixements vegetatius. No obstant, després d'aquest constant estira-i-arronsa meteorològic, ja tenim bona part del material mig degradat. En resum: ens tocarà ajupir i endurir el llom.

Vivint aquesta humida primavera, ja comencem a tenir la mirada cap a l'horitzó buscant la pròxima estació. Aproximadament en un mes ja haurem entrat a l'estiu. Però no haurem d'esperar tant per poder tastar alguns dels seus fruits. La setmana anterior alguns ja vau poder gaudir dels primers cogombres de la temporada. Doncs en aquest se li afegiran els nostres carabassons que tenen ganes de donar guerra. No sabem el cent per cent que hem fet de diferent aquesta vegada, però sense ànims que donar mal astruc, creiem que les tomaqueres estan...,no no, no, millor no diem res que sempre que avancem esdeveniments (l'Enric en té la mà trencada) alguna cosa dolenta acaba succeint.
Esperem continuar gaudint durant unes setmanes més de les lleguminoses més dolces del Parc. La fava i el pèsol es senten encara molt valentes, però no saben que la seva cosina, la mongeta tendra, està en la fase de l'estirada, superant ara ja, el metre noranta. La febre de la maduixa s'ha apoderat de molts de vosaltres, fins i tot els dimecres a la finca, on amb poques hores ens deixeu sense existències. No cal patir per aquesta rogenca joia, ja que si tot va com ha d'anar ens acompanyarà durant un temps llarg. Amb aquestes condicions esmentades, qualsevol nota aquesta Quaresma o buit primaveral de producte que sempre acostumem a patir per aquestes dates. Si hem d'ofegar les penes amb faves, pèsols i maduixes, portarem uns aires que com diria l'avi Domingo: "semblarem ministres".

Entre dimecres i ahir vam tenir un petit ensurt amb la cambra frigorífica. Han estat si fa no fa unes horetes de neguit a causa de la falta de coneixements i medis per part nostra. Però tenim la gran sort de rodejar-nos de bellíssimes persones, que no només et demostren que encara hi ha professionals amb els que pots confiar, sinó que a part, et formen per poder solucionar-te tu mateix futurs problemes. Moltes gràcies Pedro.

Per anar finalitzant aquest mecanoscrit us deixarem un detallet molt absurd, però que a nosaltres ens va ser molta il·lusió renovar-lo per fer encara més patxoca. Ara els nostres vehicles, a part de transportar bons aliments, també ens anunciaran. (dintre de la moderació i eufòria més típicament catalana).

Enganxant els vinils de la furgoneta

Tunejant el camió

Apa doncs,

Salut, botes d'aigua i bons aliments!

Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------

Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Comencem amb les hortalisses d'estiu!

 Bon dia!

Hem de dir-ho fluixet perquè tot just n'hem tastat un i, tot i que sembla que van carregadets, és molt possible que no n'hi hagi per tothom que en demani. Ara bé, cal dir que, si més no que jo recordi, és l'any que en comencem a collir més aviat que mai. Hi ha a qui li encanta i qui en té al·lèrgia. Tradicionalment es menja cru i es pot incloure a qualsevol preparació que es faci en fred, però també poden formar part de plats cuinats, tot i que segurament, encara que us encanti, no l'heu tastat mai després de passar-lo pel foc. Segons les estadístiques es disputa, amb la col, el tercer lloc com a hortalissa més produïda a tot el món, darrera la tomata i la ceba. Personalment m'encanta barrejat amb iogurt, una mica d'all, sal i oli i passat per la batedora. Sabeu ja quina és l'hortalissa que és novetat al nostre catàleg? (teniu la resposta al final d'aquest escrit)

En un altre ordre de coses hem de dir-vos que les tomateres també fan goig (tot i que comencen a groguejar algunes fulles velles i hem d'acabar d'esbrinar què passa) i que les carbassoneres tampoc trigaran a donar-nos els seus fruits i ja us en podrem servir dels nostres en comptes dels d'altres companys de Tarragona. Per altres productes encara haurem d'esperar algunes setmanes. 

Us volem comentar que enguany hem fet un experiment del qual estem prou contents i volem que en sigueu coneixedors perquè afecta la qualitat del producte. Aquest cop sí que direm de quin producte es tracta. Parlem de la pastanaga. Generalment entre mitjans i finals d'abril la pastanaga que tenim sembrada als camps comença a espigar-se per fer la flor. En aquell moment el cor s'endureix cada cop més fins arribar a un punt que queda pràcticament incomestible. Las pastanagues sembrades a principis de primavera no tenen una mida correcta fins a mig juny aproximadament. Tot plegat fa que des que vam començar el nostre projecte hem hagut de comprar pastanaga de lluny per oferir-vos-en durant aquest període que pot allargar-se pràcticament dos mesos. Enguany vam decidir utilitzar una tècnica per a conservar una part de les darreres pastanagues que ens quedaven al camp abans d'espigar-se. Aquesta tècnica, que havíem provat a casa en petites quantitats, té com a objectiu hidratar la pastanaga tant com sigui possible (per immersió en aigua durant uns dies) i mantenir-la a baixa temperatura (l'hem tinguda a uns 2ºC). Evidentment la qualitat de l'arrel no és la mateixa que acabada de collir, però ja hem pogut comprovar que, si més no de moment, es conserva i us en podem continuar oferint de produïda per nosaltres. Si trobeu que les nostres pastanagues han perdut la textura i dolçor que les caracteritzen, ara ja en sabeu la causa.

Àpali, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà

PD, la solució de l'enigma és el cogombre!