Arriba tot de cop!

Aquest estiu de primavera ha donat una empenta considerable a moltes plantes de l'horta. Tant és així que ja comencem a collir tomates, mongetes, porros, patates, i fins i tot albercocs, prunes i préssecs vermells. Tot un rècord per una sola setmana! A més, tot plegat, amb quantitat suficient com per a que en puguem gaudir sense por de fer curt. En els vint anys que fa que m'hi dedico, no recordo que coincidissin els inicis de tantes collites en tan poc temps. És clar que no sé si gaire vegades havia fet aquesta calorada a meitat de juny.

De patates, fetes amb llavor nostra, de moment tindrem Miren i Red pontiac. La Miren és una patata similar a la Monalisa, de polpa grogenca i molt versàtil. Té un excel·lent comportament, tant cuita com fregida o al forn, i una textura ferma i fina. La Red pontiac és de polpa blanca, tot i tenir la pell ben vermella. És ideal per fer bullida, rostida o al forn. Té una textura tan suau que sembla que hi dugui mantega incorporada!. Més endavant collirem també l'Àgria, de polpa groga i ideal per a fer patates fregides (en fan les anomenades xips); i la Kennebeck, més clàssica, de polpa blanca i de bon comportament tant fregida com bullida.

De tomates de moment tenim la Ligúria, la nostra preferida. En unes setmanes també tindrem Rodona terrera, Bombeta i Xerri. No crec que triguin gaire en arribar.

Un moment de la collita d'albercocs d'ahir

D'altra banda, aquesta setmana hem començat a preparar l'espai per a la plantació de les carbasses de fregall. Enguany hem decidit provar de fer un enreixat vertical per a que s'hi enfilin. Per reblar el clau, ara que no tenim feina, li hem donat forma d'espiral. Aquí teniu una mostra del plantejament:

La Mireia va estar "donant-li voltes" per trobar com dibuixar-la. La veritat és que ha quedat de perles. La setmana vinent ja us enviarem més imatges de com acabem la plantada.

Salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

De cacauets i d'egagròpiles

Ja em perdonareu, per sort em vaig equivocar. Finalment alguns cacauets han tret el cap! Potser les tórtores ja anaven tipes, potser alguns cacauets les van despistar, vés a saber ... el cas és que jo tampoc vaig ser capaç de trobar cap llavor sencera. En tot cas, i a grosso modo, sembla que han sobreviscut més del 30 % de les plantetes. Cap èxit si ho mirem des d'un punt de vista productiu (més aviat un desastre), però potser en podrem traure prou cacauets per poder sembrar un bon tros l'any vinent, per tant, una bona notícia.

I n'hi ha més, de bones notícies. Avui hem vist que ja hi ha unes quantes tomates que trenquen verol. Demà collirem les primeres! D'altra banda, en uns 10 dies sembla que ja començarem a collir mongeta tendra. Haurem d'esperar més per als pebrots, les albergínies, els melons i les síndries; potser gairebé un mes. D'altres pagesos, aquesta propera setmana, ja tindrem préssecs, nectarines i prunes.

Potser ens podeu ajudar a saber què és això que hem trobat vora d'un dels nostres camps. No sabem si són egagròpiles o excrements.

 
El cas és que eren ben secs i, en prémer un d'ells, hem vist que pràcticament tot eren restes d'insectes, sobretot coleòpters. Revisant les guies que tenim no n'hem tret l'aigua clara, Podrien ser excrements d'eriçó o d'algun altre mamífer. Però consultant el nostre naturalista de capçalera ens ha dit que també podrien ser egagròpiles. En sabeu traure l'entrellat?

 

Moltes d'aquestes restes recorden els escarabats de la patata, que també són grans devoradors de les alberginieres. Sigui el que sigui i sigui de qui sigui, diria que ens està fent un gran favor!

Salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

Tórtores, tudons i altres ocellots

La setmana passada us parlàvem entusiasmats de les llavors de cacauet de l'Empordà que havíem sembrat. Les punyeteres tórtores, tudons i les seves aliades les garses, han acabat amb els nostres desitjos de collir-ne. No n'han deixat cap, cap, cap! Haurem de pensar una bona estratègia cara l'any vinent i tornar a demanar-ne llavor a l'Albert. Enguany ja anàvem una mica tard i ens sap greu de tornar a demanar llavors. És bonic i ens aporta molts beneficis ecològics el fet de tenir tanta vegetació arbòria als camps, però també te els seus inconvenients... I espera't! Entre avui i demà hauria de treure el cap el blat de moro dolç que vam sembrar divendres passat. És un altre candidat a ser engolit per aquests ocellots granívors. Bé, la garsa no només menja gra, endrapa qualsevol cosa. Tan bon punt acabem la collita d'avui, ens n'haurem d'empescar alguna per foragitar-les de la rega on el tenim sembrat. A veure si ens en sortim. En aquest cas tenim més llavors i encara som a temps de fer més sembres.

Enguany tenim la sensació que molts cultius van endarrerits. Ho hem comentat amb els altres companys que també pensen el mateix. És bastant probable que estigui lligat al fet que, malgrat que els dies són ben llargs, hi ha poques estones de sol radiant i la temperatura no és tant alta com altres anys. En fi, poc hi podem fer. Més aviat res. El que va més endarrerit són les albergínies, els pebrots i les esperades síndries. Tot i així, a l'altra banda de la balança, podem estar ben contents perquè ja estem collint força carbassons i cogombres, la setmana vinent ja començarem també amb les nostres pastanagues i, avui mateix, a collir patates de la primera sembrada. A més, en un parell de setmanes podrem collir porros i potser alguna cosa més. No hi ha dos anys iguals, i diria que encara menys en clima mediterrani. 

Estem començant a donar voltes al nostre programa d'activitats per aquest estiu. El fet que la pandèmia vagi remetent, ens anima a tornar-nos a engrescar. Us n'anirem informant.

Salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

Cacauets de l'Empordà!

Aquesta setmana ampliem l'oferiment amb productes de la nostra horta. Entren de nou el bròcoli, la llombarda, el bròquil verd i el blanc. Però no serà per gaire dies. De fet algunes d'aquestes verdures possiblement només les tinguem una setmana. Aquestes plantes, que són més aviat d'èpoques fredes, amb la temperatura primaveral se'n van a flor en quatre dies mal comptats. Vés que els que en demaneu per la cistella de dimecres encara hi sigueu a temps! Dependrà de si s'aguanta la temperatura o refresca.

Abans-d'ahir vam sembrar cacauet de l'Empordà. Ens en va donar la llavor l'Albert Grassot de l'arròs "L'Estany de Pals". Bé, de fet els cacauets eren del seu pare, que n'ha sembrat la mateixa mena des que era jove i, si no recordo malament, ja s'acosta als 80. S'acosta o els té... Estem il·lusionats i molt agraïts d'haver pogut sembrar una llavor amb tanta història i farem el que estigui a les nostres mans per mantenir-la i escampar-la. Hem sembrat tota la que ens va donar. Una rega de 70 metres de llarg. Diria que un cop pelats, van sortir uns 400 grams de grana, més o menys. Si ens en sortíssim amb el conreu i les plantes anessin mínimament carregades, en faríem un tast el dia de la collita amb tots els que hi vulgueu participar. Comptem que això seria cap a l'octubre.

D'altra banda, ahir mateix vam visitar algunes de les finques que menen els de Can Font a Peralada. Ja fa temps que produeixen blat, raïm, olives i ametlles en ecològic. A la seva manera de gestionar els conreus prefereixen anomenar-la agricultura regenerativa. Personalment penso que tant és el nom que hi posem al que fem mentre els mètodes que utilitzem siguin per millorar la fertilitat del sòl i evitar la seva erosió, utilitzar recursos locals, minimitzar l'ús de combustibles fòssils, produir aliments sans i nutritius i amb una petjada ecològica positiva, reduint així l'impacte del canvi climàtic, etc... Can Font està essent molt conegut gràcies al llibre Arrelats a la terra, d'en Francesc Font. Aprofito per recomanar-lo a tots els que vulgueu saber més dels problemes que ocasiona l'agricultura convencional, dels beneficis d'una agricultura i ramaderia realment sostenibles, del per què no es generalitza la seva pràctica i de l'enfoc de l'agricultura regenerativa. El podeu trobar fàcilment. Està editat per Tigre de paper.

Apa, salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

Sobrets de lufa

Aquests dies, una mica més assolellats del que estàvem acostumats darrerament, han donat una empenta a les plantes de l'hort i ja comença a ser més evident el seu creixement: les cogombreres comencen a enfilar-se per l'entutorat, ja es veuen els primers carbassons, comencen a créixer les tomates que han quallat, ja apunten les primeres flors de les pebroteres,... Tot plegat com correspon a un mes de maig com cal. I per mostra, un botó:

No sé si us hi vau fixar (alguns segur que sí perquè ens en vau demanar) que la setmana passada finalment vam afegir la carbassa de fregall o lufa al nostre catàleg. Recordeu que es tracta del fruit d'una cucurbitàcia que es pot utilitzar, un cop seca i pelada, per a rentar els plats, fregar-se a la dutxa, per netejar les verdures o per a qualsevol ús que donaríeu a una esponja o a un fregall. Al pelar-les i netejar-les, les llavors que duen a dins cauen i són fàcils de recollir. Tots els que feu una comanda la setmana vinent rebreu, juntament amb el que demaneu, un sobret amb unes quantes llavors. Us recomanem de sembrar-les de seguida al vostre hortet, si en teniu, o si no en un espai amb força llum, i si pot ser, prop d'algun lloc on la planta es pugui anar enfilant. La planta pot arribar als 3 o 4 metres de llargària i fa una flor preciosa que està florida durant tot l'estiu. És resistent i no té problemes amb les plagues tot i que necessita força aigua fins al final del seu cicle. El més delicat del seu cultiu és l'assecatge dels fruits. És un tema que nosaltres tampoc tenim ben resolt i anem fem proves per millor-lo. El que tenim clar és que un cop madures, cosa que s'aprecia per un canvi de color de la pell, hem de col·locar-les en un lloc ben sec per tal d'evitar que apareguin fongs que pugin produir podridures. Qualsevol consulta, ens la feu arribar.

El sobret dins el qual us entreguem les llavors segueix un disseny del segle XVIII que ens ha fet arribar la nostra amiga Coral, que d'això de plegar papers en sap un niu i ens va explicar que els botànics d'aquella època utilitzaven aquest plegat per guardar i enviar-se llavors de tota mena. Si en voleu saber més detalls podeu visitar el seu blog.

Si no teniu lloc per sembrar-la, regaleu les llavors a algú que les pugui aprofitar. Hem de fer desaparèixer els microplàstics de les nostres aigües residuals!

Salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

Final de la història (trist)

Tal i com era previst, dissabte passat el torlit de la nostra història va sortir de l'ou. A migdia, quan vam arribar del mercat, vam anar a veure com estava tot pel galliner. Ens vam trobar amb això:

L'ou començava a esquerdar-se (a la foto, es veu a la part inferior esquerra). Podíem sentir el pollet com piulava des de l'interior de la closca. Hi vam ser una estona allà, gaudint de l'espectacle. Sembla ser que el procés pot durar unes quantes hores, així que vam decidir marxar i tornar més tard. Dues hores després, la situació era pràcticament la mateixa. Vam marxar a fer una visita a la granja i l'obrador de Pasturabosc. Ja us en parlarem al proper paràgraf. El fet és que quan vam tornar, vam trobar el pollet al mateix lloc però sota una gallina, no la que el va covar sinó una altra, que, ves a saber com, l'havia esclafat. Estalviarem detalls que no calen. La cosa és que, després d'haver aconseguit allò que semblava impossible, néixer covat per una gallina, el pollet va morir. Final trist de la història... Aprenentatges de la vida. Esperem que no, però si hi ha una propera vegada en la que malauradament haguem d'intervenir d'una manera similar, separarem l'ou i la gallina del garbuix del galliner.

Com us he avançat més amunt, vam anar a visitar el nou projecte de Pasturabosc. Pasturabosc ja fa uns quants anys que va començar, com explica la Judit, amb un petit ramat de cabra blanca de Rasquera i ovella ripollesa. L'objectiu era complementar la gestió forestal tot integrant-hi la ramaderia extensiva per tal de disminuir la càrrega de combustible dels boscos i ajudar-los en la seva preservació i en la prevenció de grans incendis forestals. Amb el pas del temps i amb els números a la mà, han decidit fer un canvi i donar un nou enfoc al projecte, produint llet i diferents derivats làctics. El projecte ens va agradar molt. Tant per la concepció del maneig i el tracte animal com per la visió de residu zero dels envasos i l'objectiu d'autoproducció de l'energia necessària pel funcionament de tot l'engranatge. Com sabeu, des de l'inici de la pandèmia us estem oferint productes làctics. En un principi va ser amb l'objectiu d'ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats, a altres pagesos i ramaders que tenien problemes per a comercialitzar els seus productes a causa del confinament. La bona acollida per tots vosaltres va fer que continuéssim oferint-vos-els fins ara. Malauradament són, a hores d'ara, els únics productes del nostre catàleg, a banda de l'oli, que van envasats en plàstic. Aquest serà, entre d'altres, un dels motius pels quals aviat ens agradaria poder servir-vos productes de Pasturabosc. Properament els incorporarem!

Apa, prou de rotllo. Acabo fent de pagès rondinaire i us faig arribar una imatge de les que ens va deixar la petita pedregada que ens va caure fa un parell de dies. Aquest temps primaveral no ens deixa descansar tranquils.

Salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

#Verduraéscultura

Tal i com us vam comentar en el missatge anterior, aquesta setmana us presentem un nou producte, que és fruit de la col·laboració del Parc Agroecològic i l'espai creatiu La Divina: unes bosses de cotó orgànic per a què hi pugueu ficar els productes que ens compreu o qualsevol altra cosa. L'empenta neix del desig de fer coses junts amb en Jose i la Núria, que fa poc que s'han instal·lat al poble i en el seu projecte d'espai creatiu aboquen tota la seva empenta i bon rotllo. Les bosses estan doncs pensades, dissenyades i cosides (això ho ha fet la Núria) a Albons i serigrafiades per nosaltres mateixos al taller gràfic  El Lledoner de Viladamat, que ens ha posat totes les facilitats. Però això no és l'única cosa que les fa diferents! Cadascuna de les bosses, del que ens agradaria que fora una futura col·lecció, uneix la cultura popular i l'agricultura, d'aquí el hashtag #verduraéscultura. En aquesta primera tirada, les bosses estan il·lustrades amb un cal·ligrama, obra d'en Jose (Estudi Caramba), amb un fragment de la coneguda Farandola de l'Escala, cançó popular de corrandes que en aquesta estrofa anomena escaroles i enciams . Era un ball que marcava la mitja part en els balls de carnestoltes. Va deixar de ballar-se després de la guerra civil i es va reactivar per l'esbart dansaire La Farandola de l'Escala. Diu així:

Ballarem la Farandola
amb una mata d'escarola
Ballarem la Farandola
amb una mata d'enciam.

Podreu trobar les bosses al nostre catàleg, en la secció #Verduraéscultura. I estigueu atents, que en vindran més.

Males notícies pels seguidors de la novel.la setmanal Els ous de Torlit. Un dels ous va desaparèixer de sota de la Greta, la gallina que els estava covant. No sabem què va passar ni on és l'ou. No hi ha cap rastre d'on va anar a petar. Ens queda el consol que l'altre encara és a lloc i sembla que tot va bé. Ja tenim els cucs que han de servir per alimentar-lo durant els primers dies de vida. Esperem el naixement per aquest cap de setmana o per a principis de la propera, tot i que no disposem d'ecografia que ho confirmi... Així doncs, si tot va com és previst, el proper divendres us explicarem el desenllaç final de la història dels ous.

Ho deixem aquí. Avui ens esperen collita i plantades. Sembla que la propera setmana tornarà a caure aigua del cel i no s'hi val a badar.

Salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat