Bon dia!
Hem de dir-ho fluixet perquè tot just n'hem tastat un i, tot i que sembla que van carregadets, és molt possible que no n'hi hagi per tothom que en demani. Ara bé, cal dir que, si més no que jo recordi, és l'any que en comencem a collir més aviat que mai. Hi ha a qui li encanta i qui en té al·lèrgia. Tradicionalment es menja cru i es pot incloure a qualsevol preparació que es faci en fred, però també poden formar part de plats cuinats, tot i que segurament, encara que us encanti, no l'heu tastat mai després de passar-lo pel foc. Segons les estadístiques es disputa, amb la col, el tercer lloc com a hortalissa més produïda a tot el món, darrera la tomata i la ceba. Personalment m'encanta barrejat amb iogurt, una mica d'all, sal i oli i passat per la batedora. Sabeu ja quina és l'hortalissa que és novetat al nostre catàleg? (teniu la resposta al final d'aquest escrit)
En un altre ordre de coses hem de dir-vos que les tomateres també fan goig (tot i que comencen a groguejar algunes fulles velles i hem d'acabar d'esbrinar què passa) i que les carbassoneres tampoc trigaran a donar-nos els seus fruits i ja us en podrem servir dels nostres en comptes dels d'altres companys de Tarragona. Per altres productes encara haurem d'esperar algunes setmanes.
Us volem comentar que enguany hem fet un experiment del qual estem prou contents i volem que en sigueu coneixedors perquè afecta la qualitat del producte. Aquest cop sí que direm de quin producte es tracta. Parlem de la pastanaga. Generalment entre mitjans i finals d'abril la pastanaga que tenim sembrada als camps comença a espigar-se per fer la flor. En aquell moment el cor s'endureix cada cop més fins arribar a un punt que queda pràcticament incomestible. Las pastanagues sembrades a principis de primavera no tenen una mida correcta fins a mig juny aproximadament. Tot plegat fa que des que vam començar el nostre projecte hem hagut de comprar pastanaga de lluny per oferir-vos-en durant aquest període que pot allargar-se pràcticament dos mesos. Enguany vam decidir utilitzar una tècnica per a conservar una part de les darreres pastanagues que ens quedaven al camp abans d'espigar-se. Aquesta tècnica, que havíem provat a casa en petites quantitats, té com a objectiu hidratar la pastanaga tant com sigui possible (per immersió en aigua durant uns dies) i mantenir-la a baixa temperatura (l'hem tinguda a uns 2ºC). Evidentment la qualitat de l'arrel no és la mateixa que acabada de collir, però ja hem pogut comprovar que, si més no de moment, es conserva i us en podem continuar oferint de produïda per nosaltres. Si trobeu que les nostres pastanagues han perdut la textura i dolçor que les caracteritzen, ara ja en sabeu la causa.
Àpali, bona setmana, salut i bons aliments.
Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà
PD, la solució de l'enigma és el cogombre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada