Bon dia a tothom!!
Des de principis d'any, ja hem perdut el compte de les vegades que hem trepitjat el mateix bassal de fang. Com era d'esperar, sembla ser que no tenim cap mena de potestat a l'hora de decidir, repartir o quantificar els litres d'aigua que ens cauen pel damunt. Si més no, ara ja hem après a respirar profundament, ignorant la perseverant necessitat que tenen els de dalt en ser els protagonistes, a veure si així, igual que un anunci dolent de televisor, s'acaba esfumant.
Una de les tasques més feixugues i constants que té tot pagès és la contínua gestió de la vegetació espontània o mala herba. Nosaltres, per fer-nos la vida un xic més fàcil, cobrim el sòl amb biofilm, que seguidament albergarà amb una distribució concreta, el corresponent cultiu. Aquesta capa, ens ajuda a pal·liar l'excés d'aquests creixements vegetatius. No obstant, després d'aquest constant estira-i-arronsa meteorològic, ja tenim bona part del material mig degradat. En resum: ens tocarà ajupir i endurir el llom.
Vivint aquesta humida primavera, ja comencem a tenir la mirada cap a l'horitzó buscant la pròxima estació. Aproximadament en un mes ja haurem entrat a l'estiu. Però no haurem d'esperar tant per poder tastar alguns dels seus fruits. La setmana anterior alguns ja vau poder gaudir dels primers cogombres de la temporada. Doncs en aquest se li afegiran els nostres carabassons que tenen ganes de donar guerra. No sabem el cent per cent que hem fet de diferent aquesta vegada, però sense ànims que donar mal astruc, creiem que les tomaqueres estan...,no no, no, millor no diem res que sempre que avancem esdeveniments (l'Enric en té la mà trencada) alguna cosa dolenta acaba succeint.
Esperem continuar gaudint durant unes setmanes més de les lleguminoses més dolces del Parc. La fava i el pèsol es senten encara molt valentes, però no saben que la seva cosina, la mongeta tendra, està en la fase de l'estirada, superant ara ja, el metre noranta. La febre de la maduixa s'ha apoderat de molts de vosaltres, fins i tot els dimecres a la finca, on amb poques hores ens deixeu sense existències. No cal patir per aquesta rogenca joia, ja que si tot va com ha d'anar ens acompanyarà durant un temps llarg. Amb aquestes condicions esmentades, qualsevol nota aquesta Quaresma o buit primaveral de producte que sempre acostumem a patir per aquestes dates. Si hem d'ofegar les penes amb faves, pèsols i maduixes, portarem uns aires que com diria l'avi Domingo: "semblarem ministres".
![]() | ![]() |
---|---|
Per anar finalitzant aquest mecanoscrit us deixarem un detallet molt absurd, però que a nosaltres ens va ser molta il·lusió renovar-lo per fer encara més patxoca. Ara els nostres vehicles, a part de transportar bons aliments, també ens anunciaran. (dintre de la moderació i eufòria més típicament catalana).
![]() |
Enganxant els vinils de la furgoneta |
![]() |
Tunejant el camió |
Apa doncs,
Salut, botes d'aigua i bons aliments!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada