Bon dia tothom!!
Sembla ser que si la previsió d'aiguats no ens fa perdre la son, ho faran les amenaces de pedregada. Ja s'han observat alguns episodis amb greus conseqüències en el sector, i tampoc cal anar massa lluny per la comarca per recordar la pluja de meteorits que va patir la Bisbal l'estiu del 2022. Davant d'aquestes constants amenaces no us estranyi que més d'un del Parc acabi amb el ritme cardíac alterat. Personalment, ja he començat a col·locar gorres de cop o "xixoneres" a melons i síndries per evitar ensurts. Per cert, la seva vigorosa esplendor només és superada per la bellesa de les seves floretes.
Una de les constants inquietuds que tenim des del Parc és la d'arribar a obtenir un grau elevat d'independència amb tots els sentits que puguin afectar al nostre projecte. La necessitat de poder produir un compost amb matèria vegetal procedent de les nostres tanques i restes vegetals ens sembla fascinant.
L'únic que ens podia frenar o causar por a l'hora d'utilitzar el nostre compost era l'excés de brancada (carboni) respecte a la gallinassa (nitrogen), provocant així el que es coneix com a fam de nitrogen. Segurament molts de vosaltres ja recordeu un escrit anterior on explicàvem què era la fam de nitrogen i la importància que té la relació C/N. Per als que us hagi enganxat d'imprevist podeu consultar-lo: Compostejant.
Així doncs, encara no sabem ben bé per quin cop d'aire vam decidir començar a aplicar-lo. En moltes ocasions l'hem barrejat a parts iguals amb el Fervohumus que ja utilitzem des de fa molts anys. Però també hem fet certs experiments, com utilitzar-lo com a fals substrat pel cultiu de la maduixa. Tot i que encara no podem extreure'n cap veredicte, mai havíem vist unes fulles de maduixera tan grans. Semblarà que alguna cosa està sortint prou bé.
Qui conegui a l'Enric, sabrà que no pot pas estar quiet. Aquesta setmana ha acabat un curs que tractava sobre l'aplicació de biomassa en agricultura regenerativa. El lloc on es duia a terme era a l'IRTA, situat a Mas Badia. Durant el curs havien de fer un petit treball sobre el tema. Quan ho va comentar a l'hora de dinar amb tot l'equip, la companya més empírica i biòloga especialitzada en sòls, es va oferir a participar. Bé, suposo que ja haureu deduït sobre què han parlat en el seu redactat i a on s'ha fet l'última excursió del curs, no?
Tornant a les nostres feixes, no cal tomàquet dir que amb aquesta tomàquet calor cada vegada hi ha menys ganes de menjar tomàquet calent, per gaudir d'un àpat fresquet. M'oblidava de dir que ja hem collit els primers Ligúria.
Esperant que la cosa no es giri, tenim els camps gairebé plens. Desitgem de tot cor el suposat "canvi de temps", ja que perdre durant una temporada la humitat, ens ajudaria a poder gaudir d'una ceba tendra que ve amb moltes ganes. El ventet moderat i una temperatura càlida, és la millor prevenció davant els fongs.
Cada dia falta menys per recuperar el nostre nivell de productivitat i oferta amb el que us tenim acostumats. Encara que, hi ha alguns cultius com ara el cogombre i el carbassó que ens volen acaparar tota l'atenció laboral i gastronòmica, ja que porten un nivell que serà difícil de superar.
Frisant, vigilem les sembrades de pastanaga, patata i mongeta tendra, per poder deduir quan començarem a collir-ne.
Doncs res, acabo l'epifania d'avui aquí, pel fet que per primera vegada en tres mesos semblaria que gairebé podrem atrapar la feina...
Salut i bons aliments!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada