Encara estem aigualits

Bon dia!


Aquest era l'estat dels camps quan vam collir divendres passat. Dilluns i dimarts, que també vam estar collint, el panorama era si fa no fa el mateix. Avui ho tornarem a fer. Tornarem a collir enfangats, amb menys aigua, però ben enfangats i, a estones, amb la bota engolida en el xip-xap de la terra, convertida en una mena de massa líquida més que no pas en un sòlid.

És evident que va caure molta aigua, però d'això ara ja fa dies. També és veritat que quest camps que conreem formaven part de l'antiga llera del riu i, com sovint es diu, l'aigua té memòria i sempre acaba tornant als llocs on hi havia estat. No és menys cert que no fa pas tants anys encara s'hi conreava arròs, cosa que demostra la facilitat que tenen a quedar negats.

Però malgrat tot això la veritable raó de que encara estiguem en aquestes condicions és la incompetència humana. D'una banda la nostra (o la meva, més ben dit). Ja fa massa anys que tardor rera tardor i hivern rere hivern, una pluja o altra ens deixa amb els camps ofegats durant uns dies. Fins ara aquesta poca mà dreta meva amb els camps tampoc havia ocasionat grans problemes. Poc més que un parell o tres de de setmanes incòmodes remenant fang i l'endarreriment de sembres per una terra massa molla. Amb aquest aiguat, tot plegat s'ha complicat més i és més que segur que a curt termini ja haurem perdut alguns conreus.

Però d'una altra banda, encara que nosaltres haguéssim fet mans i mànigues per tenir els camps en bones condicions de desguàs, ens hauria servit de ben poc. El nul manteniment de regs i cunetes (aquesta paraula em sona malament però l'he cercat i és correcta ...) i la deficient execució de les obres de la carretera, fan que en aquests moments encara tinguem a vessar la rasa de desguàs que es troba davant de la finca. I no és només davant dels nostres camps, bona part de la carretera que va d'Albons a l'Escala està en les mateixes condicions. De fet deuen ser centenars les carreteres que estan en un estat similar i milers els camps que segueixen inundats. Però és així: la prioritat és que els vials no quedin tallats. Tot i que és una gran evidència: hi ha molts més cotxes que pagesos!  I així estem.

Farem tot el possible per minimitzar els problemes que ocasionen els aiguats. Diuen que això anirà  a més. Nosaltres ja fa molts anys que estem abocats a frenar el canvi climàtic. Per això fem agricultura ecològica, per això vam plantar més de tres mil arbres a la nostra finca, per això fem venda i consum local, per això mirem de produir tanta energia elèctrica com ens deixen... En definitiva, per això vivim com vivim. Com tots vosaltres, que també consumiu productes ecològics i locals, a més de fer, cadascú dins les seves possibilitats, tot el que està al vostre abast per deixar un món millor als que venen darrera.

Gràcies per ser-hi!