divendres, 24 d’abril del 2026

Quan una cosa no és el que t'esperaves

Bon dia!

Hem d'arribar a la conclusió que som massa exigents. Aquesta setmana ens va sorprendre que les maduixes collides el dimarts foren molt més àcides del que és habitual. En tastar-les vam quedar ben descol·locats. Maques i vermelles com sempre, esperàvem la dolçor a la que ens tenen acostumats. Doncs no va ser així. Potser per les nits més fresques, potser perquè van molt carregades de fruits i han de compartir els sucres que la planta produeix, potser perquè les hem regades més del compte, potser perquè van madurar en lluna nova o potser perquè tenien un dia tonto. Ves a saber. El cas és que vam prendre la decisió d'informar a tothom i de deixar-les tastar a qui en volgués. La nostra sorpresa va ser poder constatar que totes i cadascuna de les persones que les van tastar les van trobar boníssimes i se'n van quedar un bon grapat. Doncs això, que som massa exigents amb nosaltres mateixos. Estem molt agraïts de tenir tants bons companys de viatge.

Com ja us podeu imaginar, aquests dies de primavera en què el temps ens permet treballar, l'activitat als camps és intensa. Arriba el moment de plantar melons, síndries i carbasses, tomates i ocres, pebrots i albergínies ... Els melons, les síndries i les carbasses són dels conreus que ocupen més superfície a la nostra horta. No només per la quantitat que en fem si no també perquè fan plantes que cobreixen molt d'espai. Enguany els melons els farem en una feixa on hi havia un adob en verd. Pels que no sapigueu ben bé que és això, breument comentarem que és tracta d'implantar un conreu que no és collirà sinó que l'objectiu és incorporar-lo al sòl per tal d'aconseguir, entre d'altres coses, millorar-ne l'estructura, activar-lo per facilitar la disponibilitat de nutrients pel conreu posterior i, en general, augmentar la seva activitat microbiana i la seva matèria orgànica. De manera que vam sembrar blat xeixa com a adob verd. La veritat és que, tot i les ganes de gaudir dels melons, ens ha sabut greu incorporar-lo al sòl ja que amb les pluges d'aquests darrers mesos el camp estava exuberant i el gra de les espigues espectacular. Guaiteu el camp i les espigues. La de la dreta és sègol, que també està com a adob verd a les feixes on anirem sembrant les diferents tongades de la pastanaga.

Incorporant la xeixa

Espigues de xeixa i sègol

Detall camp de sègol 

Sortosament hi ha una part d'ambdós camps que podrem deixar-la fins que aquests cereals acabin el seu cicle i en podrem collir una mica. Encara que sigui tal i com es feia fa cent anys: amb falç i , posteriorment, batent i ventant.

A banda de la feina als camps, us hem de comentar un parell de coses. D'una banda que d'aquí a un parell de setmanes la nostra fornera de confiança, Ester àlies La Trempada, farà uns dies de vacances. Així que si voleu tenir pa del seu, podeu fer comanda doble i congelar-lo. I la següents cosa és que ja no durem fermentats als mercats. Fa massa calor per tenir-los exposats. Si en voleu, els podeu encarregar directament a la Mireia d'Escabetxart amb un missatge al seu whatsapp 722600927, i us els durem a la parada.

Ens hem quedat sense espai per parlar dels milers de roses que venen de Colòmbia. Ens acomiadem amb la imatge d'una rosa de la República independent del Parc Agroecològic ;-)

Apa, des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.

 Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

dijous, 16 d’abril del 2026

La mida no importa

Bon dia a tothom!

La darrera setmana vam començar a oferir la maduixa tant al catàleg de la web com a mercats. Molts de vosaltres haureu vist un canvi en el format d'oferta d'aquesta fruita, ja que des de primers d'abril l'estem oferint en bosses de 200 grams. El nom d'aquesta varietat primerenca és Garriguell. Es tracta d'una maduixeta de forma més allargada i amb un gust excepcional. La fragilitat i tendresa de la seva carn, la converteix en un dels cultius més delicats que hem tingut. Davant d'aquesta situació, vam creure que deixar safates preparades seria la millor opció per tal d'evitar l'apilotament entre elles i així allargar al màxim la seva integritat. 
Hem hagut d'esperar un any sencer per poder compartir-les amb vosaltres. Els habituals a llegir el blog podreu recordar un invent que vam dur a terme utilitzant el nostre compost com a un fals substrat on vam decidir plantar aquesta varietat. La reacció de les plàntules va ser per emmarcar. Mostraven unes fulles d'un verd llampant i amples, com el palmell d'una mà. Tota l'esplendor es va quedar allà, perquè tota aquesta energia va produir grans dosis de verd fotosintètic, però malauradament gairebé cap dolç vermell de maduixa. Tot acaba arribant, i com segur que heu sentit a dir a algú més gran que vosaltres: "les coses bones es fan esperar".
Enguany també hem explicat que havíem portat a terme més invents amb la plantada del nostre maduixot (l'anomenarem així a partir d'ara, ja que la diferència de mida és més que notable). Aquesta vam decidir-la fer amb el biofilm que utilitzem habitualment, per tal de veure com funciona aquest cultiu amb una temporalitat anual. De moment, l'any no està ajudant que puguem veure resultats fidedignes. Duran gairebé dues setmanes van estar submergides sota l'aigua, i per acabar-ho d'amanir tot, períodes de tramuntana d'abantas. Pobreta, sembla que hagi trepitjat merda. 
Tot i això, no vol donar-se per vençuda. Davant de la nostra incredulitat, ha començat a produir flors, entreveient algun fruit de mida molt considerable.


Safata de maduixa Garriguell
Maduixots de polzada


No volem pas que tota la vostra atenció hagi quedat solament enfocada en aquesta deliciosa fruita, ja que tenim la resta de cultius de primavera "on fire". La carxofa ens està obsequiant amb el seu cor, que molt fàcilment es podria equipar a l'ambrosia que consumien els deus de l'Olimp. Recordeu que la seva temporalitat és curta, i que l'espera fins a l'any vinent serà tot el contrari. Aprofiteu ara que són de temporada!

A la feixa del costat, la plantada hortícola més vella (onze anys) sembla que l'únic que necessitava eren dosis massives i gairebé letals d'aigua de pluja. Estem parlant de l'espàrrec que, com us ensenyarem a continuació, va molt fort amb tots els sentits. 

Un sol espàrrec, 220 grams

Aquest any, l'aneguet lleig ha estat el pèsol. Tant el fruit com la planta són molt delicats a les inclemències meteorològiques. Per tal d'intentar compensar-ho, la família de les lleguminoses està posant tot el seu afany en la cosina més rural, la fava que, tot i el retard que porta, es diu que voldrà compensar les coses.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga





divendres, 10 d’abril del 2026

Ja en duem gaire bé 8.000!

 Bon dia!

El bon temps d'aquests darrers dies ens ha permès, entre d'altres coses, avançar amb les sembres i plantacions. Entre cebes, enciams, alfàbregues, carbassoneres, cogombreres, alberginieres i mongeteres ja hem superat les 7.000 i escaig plàntules de les 24.000 que durant aquest més tenim previst plantar. Això vol dir que, de moment, anem a bon ritme. A banda de les plantades també hem sembrat, directament al camp ravenets i espinacs; i en safates, llavors de síndria.

Les mongeteres regant-se

 
Les cebes acabades de plantar

En pocs dies els camps han fet un bon tomb. Les tomateres llueixen els primers poms de flors i ben aviat podrem tornar a gaudir dels espinacs. Les pluges van ofegar les darreres plantades i haurem estat ben bé un parell de mesos sense. Com els ravenets. A l'horta les conseqüències de les bogeries meteorològiques son de llarga durada, sobretot si s'esdevenen durant un període fred. En aquests casos la temperatura no permet ni la recuperació natural de les plantes ni una intervenció per part nostra prou efectiva per a contrarestar els efectes devastadors que tenen vent i pluja sobre els conreus.

La bonança també es fa notar a tota la vegetació que envolta els camps. Mireu com està de carregat de flors un dels nostres saüquers i com de cofoia està la Mireia recol·lectant les flors per a fer el xampanyet: 

Vinga, des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

dijous, 2 d’abril del 2026

Pastanagues per totes les cases

Bon dia a tothom,

La ratxa de dies continuats bufant la tramuntana està arribant a la seva fi. Aquests últims dies s'han registrat velocitats d'entre 72 i 76 km/h, que segons l'escala Beaufort correspon a temporal fort. Nosaltres, però, tot i haver-ho viscut com a temporal molt dur, hem continuat amb les nostres tasques diàries. Arriba Setmana Santa i sabem que ens vindreu a trobar als mercats, així que les collites i preparació del producte no s'aturen. Tant dissabte a Palamós com dilluns a Torroella, muntarem la parada com d'habitual. No podem oferir tanta varietat com ens agradaria, perquè com us podeu imaginar els cultius a camp han quedat força tocats pel vent. 

Tot i els esforços del temps per treure'ns l'energia d'estar a l'exterior, divendres passat vam quedar bocabadats del gran grup de persones voluntàries d'Espigoladors que es van aventurar a venir a collir pastanagues al Parc. Ni més ni menys que 22 persones que varen recol·lectar 615 kg dels nostres camps, els quals van compartir amb La Xarxa de suport mutu de l'Alt Empordà, Banc d'Aliments i El Centre d'Acollida i Serveis Socials La Sopa. 




Amb l'arribada del final de setmana, també ha arribat un bon nombre de safates de planter. Les cebes, els enciams, les tomates, els cogombres i pebrots ens els van entregar ahir, fent que l'organització (què és com ens anomenem a nosaltres mateixos quan ens emocionem) hagués de fer mans i mànigues per trasplantar bona part dels cultius. A l'espera del biofilm que necessitem pels cultius d'exterior, hem posat el focus en els hivernacles, trasplantant la Ligúria i les pebroteres. El goig que fan no té preu, i les suades per fer els crestalls i les regues tampoc. 

Ara que hem agafat un bon ritme és millor no parar així que només ens queda desitjar-vos,

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga