Separar el gra de la mata

Bon dia a tothom!

A un pas de celebrar al dia més representatiu d'aquesta estació, estem a tocar d'acabar les nostres voluminoses collites de tardor. Fa dues setmanes us comentàvem que ja n'havíem enllestit bona part. El que no us vam explicar és que, per acabar una és necessari fer-ho en dues fases. Estem fent referència al moniato. Tant si el culls a mà com amb l'ajuda d'una màquina, és molt recomanable deixar-lo un temps reposant sobre la terra perquè pugui cicatritzar possibles ferides produïdes durant la collita i s'assequi durant uns dies a la intempèrie. Aquesta curació ajudarà a allargar el seu bon estat sempre que el tinguem en unes temperatures iguals o superiors als 10 °C. 
Per falta de temps, vam haver de fer-ho en diferents dies. De la primera tongada ja han sortit uns vuit palots plens, i calculem que un parell o tres més segur que cauran. Així doncs, ens haurem d'esprémer el cap per trobar diferents receptes.

Al mateix temps també hem estat ocupats amb l'extracció de la nostra lleguminosa més subterrània. La generositat de les mates han dificultat un xic el pas del tractor, provocant que acabéssim fent-ho manualment amb la fanga. Però el problema no era ni de bon tros aquest. On posarem els cacauets per assecar-se? Un cop apareguda la pregunta a les nostres ments, només ens podíem posar mans a l'obra. 
Després de fer endreça d'un cobert que duia acumulats uns anys de "trastos" de pagès, hem generat un ampli espai que no vèiem des dels nostres inicis al Parc. Ara sembla que no hàgim collit massa cosa...

Com que sabem que la Castanyada no només tracta de menjar moniato i panellets, en exclusiva aquest dissabte portarem Castanyes! Així que tant per als més tradicionals com per als més fans, aquest és el moment de gaudir-ne. Encara que us volem explicar que hem fet un descobriment molt curiós. En Salu, el pencaire més jove de l'equip del Parc, ens ha ensenyat que si cous el cacauet directament a les flames del foc quan és acabat de collir, la textura i el gust final és molt similar al de les castanyes cuites. Així que també en portarem a mercat per als valents o curiosos. 

Com a colofó, la cara més experimentada del Parc va fer una ponència el passat dimarts en el 2n Congrés de l'Horta a Catalunya. Doncs qui millor que l'Enric per exemplificar la transició cap a l'agroecològia, explicat des de la seva pròpia experiència. Creiem que la seva intervenció va ser clau per donar veu a aquesta forma d'entendre l'agricultura, i trencar la tendència respecte a altres maneres de liderar projectes. La cirereta del pastís serà poder-ho veure en persona el dijous 12 de novembre, a la jornada de portes obertes al Parc Agroecològic. Aquí us deixem l'enllaç d'inscripció per si us hi voleu apuntar.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

HI HA MÉS TÈCNICS QUE PAGESOS!

 Bon dia!

Seguim esperant que els camps s'eixuguin per poder continuar amb les sembres, les plantades, les collites grans (tenim el moniato a mig collir) i el desherbat. No serà fàcil que vagin perdent aigua unes terres que havien estat llera del Ter fins la segona dècada dels segle XIV. Sembla ser que durant la segona desena d'aquell segle el comte Ponç Hug IV, capficat en les seves lluites polítiques i territorials amb el rei Jaume II, va començar unes obres per provocar el desviament del riu cap a L'Estartit. Documents històrics i estudis de sediments confirmen que va tenir la sort que uns importants aiguats durant aquells anys li acabessin la feina. Aquests fets van convertir la llera, a l'alçada d'Albons, en una zona d'aiguamolls permanents que es van acabar dessecant fa poc més d'un parell de segles amb la construcció de canals de desguàs per l'aprofitament dels camps. Com a conseqüència tenim un sòl molt fèrtil, generalment fàcil de treballar, però que amb episodis de pluja intensos torna al seu origen natural. La construcció de carreteres i moviments de terra han provocat la pèrdua d'efectivitat dels desguassos i, entre una cosa i l'altra, aquí ens teniu, desitjant que entri la tramuntana i que no caigui una gota més d'aigua fins que arribi la primavera.

Acabàvem la setmana passada amb un problema greu a la nostra cambra frigorífica. L'equip de fred va dir prou. Era dels anys vuitanta i ja li tocava la jubilació. Li havíem fet moltes intervencions i no valia la pena gastar-hi més diners. Així que ahir ens van instal·lar un nou equip. A desgrat del nostre tècnic de manteniment, ens vam decidir per un CoolBot. Suposo que el nom no us diu res. Resumint, és un aparell electrònic que fa funcionar a un aire condicionat com si fos un equip de fred, permetent-lo treballar fins arribar a una temperatura, si es vol, de prop de 0ºC. I tot plegat amb un consum notablement inferior al d'un equip de fred convencional. Per acabar-ho d'adobar, la instal·lació és més econòmica i el manteniment molt més senzill. La pregunta és: per què no s'utilitza més aquest sistema? La resposta seria similar a la que donaríem a: per què no es fa més agricultura ecològica? Les reticències a les coses diferents, al que no és el que tothom fa, estan molt instal·lades en la nostra mentalitat. Cal ser una mica agosarat. Si una cosa som és aquesta: molt agosarats! Si teniu curiositat, en aquest enllaç (en anglès) podeu llegir una breu ressenya sobre la història del perquè i com es va gestionar la fabricació d'aquest dispositiu.

I acabem aquesta setmana amb una trucada maleïda. Serem breus. Els meravellosos serveis tècnics que ofereix el Departament d'Agricultura de la Generalitat es van posar en contacte amb nosaltres per comunicar-nos que hem estat seleccionats per a rebre una inspecció en el marc del Programa de Control Oficial d’'Higiene i de l’'Ús dels productes fitosanitaris en la Producció Primària Agrícola. Bingo! Ja vam tenir aquesta gran sort fa un parell d'anys. Ens sol·liciten 13 documents que tenen els seus "bessons" en els que anualment presentem al CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària ecològica), el tècnic dels quals vindrà també d'aquí a poques setmanes. En aquest país tenim molt problemes, però al camp n'hi ha un que toca bastant la pera i que cada cop és pitjor: HI HA MÉS TÈCNICS QUE PAGESOS!

 No sabem com acabarà la cosa. Vam enviar el tècnic a pastar fang (amb paraules més cordials). Ja us ho anirem explicant.

Acabem amb una imatge de la nostra bassa de la Mercè. Ens ajuda a retrobar la pau quan ens ofusquem.

Molt bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

A correcuita

Bon dia a tothom!

Aquesta setmana hem arrencat a córrer. Les previsions ens tornen a avisar de l'arribada d'aigua. Ho definim d'aquesta manera perquè fins a última hora no sabrem si es tracta d'un xiri-biri o d'un xàfec de tres parells de... Les webs meteorològiques i el nostre contacte directe amb St. Pere no ens ho han sabut assegurar.

Davant d'aquest panorama hem intentat enllestir algunes de les collites més importants, o si més no, més voluminoses. El blat de moro va ser el primer. Ara l'han seguit les carabasses i el moniato. Enguany la collita de la cucurbitàcia de tardor per excel·lència no ha estat tan espectacular com altres anys. L'estiu que hem passat ha afectat molt negativament tant el desenvolupament de les plantes com el quallat i formació dels grups. Tot i això, creiem que en tindrem de sobres per passar l'hivern.
En comparativa amb la collita de la carabassa, la del moniato ha estat una mica més feixuga. La necessitat de la prèvia retirada de les exuberants mates i la posterior manipulació del tubercle, sumant la humitat del sòl en les capes més profundes, fan exhaurir l'energia a qualsevol. 

Palots plens de carabasses de mides generoses

El cultiu del panís ja collit, a tocar dels nous cultius d'hivern

Collita de moniato

Fa anys que fem el cultiu del moniato i encara no hem trobat la manera de produir de forma continuada aquestes mesures tan idíl·liques més comunes als vídeos d'Instagram. Nosaltres podem passar de mides de consum individual o monoparentals a poder alimentar el veïnat sencer amb un sol moniato. 

Moniato de 5,25 kg

Mesura de concurs

Tot i aquests casos aïllats, l'any passat vam trobar la solució per aquestes mides tan generoses. Amb la col·laboració del Forn de pa La Trempada, tornem a tenir els nostres moniatos cuinats al forn de llenya!!! Que la mida no us espanti perquè estan perfectament cuinats, amb una durabilitat de quatre o cinc dies en fred. Per tots aquells amants dels panellets que encara no els hàgiu provat de fer amb moniato, ara és el moment. Ja teniu mitja feina feta. A casa nostra, l'avi Domingu sempre deia que eren: «Bocatto di cardinale».

Per no baixar el nostre ritme cardíac, dimecres a la tarda vam tenir un petit ensurt. La sobtada descompressió d'una part de l'equip de fred de la cambra frigorífica ens va fer activar totes les alarmes. Tot suma. L'edat de l'equip, l'estiu que hem passat i la prematura necessitat d'un manteniment han causat que ens veiem obligats a actualitzar una maquinària ja una mica obsoleta. La broma no serà per poc, però mentrestant nosaltres serem d'aquells que voldran que les temperatures facin una davallada significativa per a aguantar la temperatura dins del receptacle fins que no tinguem la nova instal·lació a punt.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

Quatre ratlles sobre l'Agroecologia

Molt bon dia!

Sí, ha plogut una mica massa i estem farts del fang i la mullena. No ens deixa fer ni desfer en condicions (ni recollir ni plantar). Però ni és la primera ni serà la darrera vegada. Quan et dediques a aquesta feina, has d'assumir que aquestes coses passen més sovint del que ens agradaria, ves.

El camp de les cols abans de les pluges

 Canviem de tema, doncs. Ens han convidat a participar en el 2n Congrés de l'Horta de Catalunya, que organitza el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Hi presentarem una ponència (això sona molt pompós!) sobre el Parc com a exemple de transició agroecològica. Quinze minuts d'exposició per parlar del que hem fet durant els darrers vint-i-quatre anys. Ja ho avanço: no serà fàcil!

Aprofitarem l'avinentesa per fer, aquí, cinc cèntims d'això que anomenem agroecologia, tal com l'entenem nosaltres. Moltes persones confonen el terme i creuen que practicar l'agroecologia fa referència a una manera de produir: fer agricultura ecològica. Doncs no és això, ni de bon tros.

A Europa hi ha una normativa que, com bé sabeu, des del 1991, amb modificacions posteriors, estableix quines condicions ha de complir una explotació agrària per poder obtenir la certificació ecològica. Per tant, hem d'assumir que qui fa agricultura ecològica s'ha de cenyir al que estableix aquesta normativa, i punt. Els pioners de l'agricultura ecològica, molt abans d'aquella data, l'enteníem d'una manera molt diferent, que integrava una altra manera de veure els ecosistemes i de relacionar-s'hi, així com les persones i l'economia. Aquestes dimensions són, precisament, les que marquen la diferència entre l'agricultura ecològica oficial i el que anomenem agroecologia.

Així doncs, l'agroecologia no tracta només de les tècniques o dels productes que es poden utilitzar per produir. També incorpora la qüestió de quin món volem. Fa referència a com potenciem l'ecosistema on desenvolupem la nostra activitat, augmentant-ne la biodiversitat i la sostenibilitat (per exemple, afavorint l'existència d'espècies vegetals i animals que interactuïn en el sistema paisatge-conreus o reduint el consum d'energia fòssil). Té molta importància també com ens relacionem entre nosaltres totes les persones que, d'alguna manera, formen part del projecte (els que hi treballem, els que compreu els nostres productes, els altres pagesos, els veïns, etc.), establint relacions de respecte, cooperació i equitat. I, per últim, amb com enfoquem la dimensió econòmica, des d'una perspectiva més local, circular, justa i transparent.

Potser una mica més de quatre ratlles. Queden moltes coses al tinter per explicar. A més l’agroecologia no es queda al camp, ni tan sols a la manera de produir aliments. També es manifesta en com ens relacionem, com aprenem i com compartim allò que sabem. Podríem dir que la finalitat de la seva pràctica no és el benefici econòmic, sinó el benefici social i l'ambiental, que, evidentment, parlant d'agricultura, s'han d'aconseguir garantint la viabilitat econòmica de les petites explotacions agràries. 

L'objectiu final, potser massa ambiciós per fer-lo realitat, seria reformular el sistema alimentari actual i fer-lo més resilient, viable, independent i, com a mínim, més apte per a les generacions futures.

Apa, aquí queda. 

Molt bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

Mirar el teu voltant

Bon dia a tothom !!

A primers de setmana, mentre ens desplaçàvem d'un costat a l'altre d'aquesta imaginària franja entre l'alt i el Baix Empordà, ens vam adonar que tot eren corredisses a collir el blat de moro que ja estava sec. Totes les "cosetxadores" han estat ben enfeinades a recol·lectar-ho tot abans no els enganxessin les pluges.
A vegades no cal ser ni molt llest ni molt espavilat, sinó observar el teu voltant. Amb aquesta premissa ja hem pogut treure del camp dos palots ben plens de panolles de blat de moro. Encara queda una petita part, però la gran majoria ja esta sota cobert. 

El panís serà aliment per les nostres gallines aquest hivern

Tres mesos ben bons han hagut de passar per poder veure núvols carregats d'aigua, i quan han aparegut, no ho han fet de la millor manera. L'absència continuada d'aigua en el sòl provoca que quan plou un xic massa la terra quedi sobtada, amb la continuada generació de torrentades, rierades o inundacions. Els qui no ho heu viscut en primera persona, segurament ho haureu vist a les notícies. Per sort nostra, Albons es va mantenir en els vorals d'aquests xàfecs i no hem de lamentar desperfectes greus.
Ja hem comentat més d'un cop que quan plou a la finca l'ordre de les tasques setmanals s'ha de modificar. En aquests moments entrar dins els hivernacles sempre és una bona opció. Mentre a l'exterior plovia, vam dedicar el temps a desherbar-los, i a un d'ells vam fer la segona plantada de bledes. Amb les que varen sobrar vam replantar els forats que va patir la primera tongada. L'excés de temperatura va provocar un gran nombre de baixes i un creixent poc homogeni.

Primera plantada de bleda. Supervivència gairebé nul·la.

Tret d'aquest terrabastall hídric, dimecres també vam poder gaudir de la passejada literària i musical pel Parc, que organitzaven Albons Llibres de la mà de la nostra glosadora Mireia. Un èxit rotund. 

Passeig literàri i musical al Parc Agroecològic

Aquell mateix dia també va ser l'últim de la nostra temporera més artística i performance-ment més simpàtica. Molta sort, Núria.

De segur que alguna vegada heu sentit a dir que l'aigua de pluja neteja, purifica o s'enduu tot el dolent. Doncs és ben bé que hi ha coses que estan massa mal adherides. Divendres dia 9 d'octubre a la Sala (plaça dels donants) d'Albons, s'hi farà una xerrada per aturar la construcció de l'aerogenerador de 200m d'alçada que volen instal·lar a escassos kilòmetres del poble. No podem deixar la defensa de territori en mans de persones de "trajo" que decideixen assegudes des d'un despatx pel bé i l'enriquiment d'ells mateixos. El poble en peus per defensar el que és seu. 

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

De pectinases i amilases

Molt bon dia!

Ahir vam acabar d’esprémer les darreres pomes que ens quedaven per fer suc. Han estat uns 1.000 kg de pomes que s’han convertit en prop de 500 ampolles de suc i uns 30 litres destinats a fer vinagre. Les premsades de poma industrials poden treure’n molt més rendiment. Arriben a extreure fins al 75% del suc —contra el nostre 50%— o fins i tot més, perquè utilitzen enzims pectinolítics. 

La pectina és el polisacàrid estructural que manté unides les cèl·lules de les parets vegetals de les fruites. L’ús d’aquests enzims afavoreix l’alliberament de molt més suc que no pas una simple premsada. Les també anomenades pectinases s’extreuen generalment de diferents fongs i bacteris, que creixen en medis on s’utilitzen productes de síntesi industrial. Res d’això no apareix a les etiquetes. Entren dins d’un grup de substàncies que la normativa considera coadjuvants tecnològics i no pas additius alimentaris.

És una cosa similar al que passa amb totes aquestes begudes vegetals («llets») que són tan dolces. No hi han afegit cap sucre, però durant el procés utilitzen amilases, que tallen les cadenes de midó i les converteixen en sucres més simples. Per això una beguda vegetal feta a casa mai no té aquell gust ensucrat que tenen les industrials.

Rentada de les pomes abans de triturar-les per ser premsades

Aquesta setmana encetem la temporada de tardor al nostre catàleg. Arriben els primers colraves i les fulles de col kale. A més, s’hi sumen les remolatxes, que han passat un estiu ben dolent, probablement a causa de les altes temperatures que han patit —i que hem patit nosaltres també—. Aviat, cols i llombardes. Estan precioses.

Canviant de tema, fa ja unes quantes setmanes que ens visita periòdicament un senglar bastant gros. De sempre hem tingut petjades d’aquests animalots en un indret o altre de l’horta, però ara la cosa ha anat a més. Sortosament, no ens ha queixalat melons ni síndries ni ha tastat gaire verdura, però sí que ens mossega els aspersors i ens els tira per terra, tot trepitjant sembres i plantacions. Suposem que la sequera els fa espavilar per trobar alguna font on satisfer la seva set. Tan de bo aquest cop l’encertin els meteoròlegs i realment plogui la setmana vinent, tal com ens estan anunciant.

Costa de veure, però aquí sota teniu un exemple que ens acabem de trobar d’això que us hem comentat. Per sort, no ha trepitjat el biofilm. És prou respectuós...

Per acabar, comentar-vos que les conserves d’Escabetxart tornen a estar de fira demà dissabte. Aquest cop, bastant més lluny: a Igualada. Serem a l' 11a jornada gastronòmica de les plantes oblidades que organitza el col·lectiu Eixarcolant. És un esdeveniment que mobilitza cada any "friquis" i fans de les malanomenades males herbes, i altres plantes silvestres que tenim a l'abast i que sovint ens ofereixen un bon grapat d’aprofitaments.

I recordeu que dimecres que ve el grup d'Albons Llibres ha organitzat la passejada literària i musical pel Parc Agroecològic. Encara sou a temps d'apuntar-vos-hi enviant un missatge a albonsllibresalbons@gmail.com 

Àpali, molt bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

Pomes a raig!

 Bon dia!

Ja podeu gaudir d'una nova tongada de suc de poma!  

A l'obrador, a punt per envasar

Les pasteuritzadores, ben plenes de suc

L’any passat, entre la tramuntana i el fet que estàvem molt enfeinats amb les collites i les plantacions d’aquesta època, vam trigar massa a collir les pomes i pràcticament tota la fruita va anar a parar a terra.

Enguany ens hem avançat una mica i ja el tenim aquí.

Per elaborar-lo hem barrejat diferents varietats de pomes: algunes varietats antigues que vam plantar l’any 2006, a la manera tradicional, i d’altres de més modernes, amb estructura, que vam plantar el 2014.

Curiosament, any rere any constatem que les varietats antigues sempre produeixen més quilos i pomes més sanes. Si més no, tractades com les tractem nosaltres: sense químics i amb el mínim d’intervenció possible.

Algú podria dir que això és demagògic, però tot plegat ens permet fer-nos una idea de quins són els objectius de la fructicultura moderna: alta producció, amb ús imprescindible d’adobs químics i productes fitosanitaris.

Recordo perfectament que a l’ESAB (Escola Superior d’Agricultura de Barcelona) ens van dir que una pomera no és un arbre, sinó una fàbrica de pomes. Voilà: el pensament de l’agricultura convencional. Així se la coneix. Deu ser convencional perquè és la que convé al sistema...

Imatge del 2014, plantant les varietats modernes

 
Al camp hem continuat amb les plantacions de crucíferes, que s’aniran succeint fins ben entrat el novembre per poder-ne collir fins a la primavera. També ja hem fet la darrera sembra de pastanaga de l’any. Esperem que germini millor que les dues darreres sembrades, que han anat fatal!

Per acabar, us convidem a venir a la fira Origen Forallac, que es fa aquest diumenge a Fonteta. A banda d’altres productors dels voltants d’aquell bocí de l’Empordanet, hi podreu trobar també els nostres excedents convertits en creacions en conserva, moltes de totalment originals, de la mà d’Escabetxart.

Aquí teniu més informació sobre els productors que hi van i les activitats que s'hi faran.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga