Blog de Parc Agroecològic de l'Empordà

dijous, 12 de març del 2026

Portes obertes

Bon dia!

Al Parc rara vegada tanquem el portal d'entrada. Tot i així en tenim. El vam muntar deu fer prop de vint anys. L'hem utilitzat per convidar a entrar més que no pas per barrar l'entrada. Heus aquí una imatge prepandèmia que ho reflecteix:

La vam utilitzar per difondre una jornada de portes obertes el 2018. Ja tenia uns anyets i encara feia molt bona pinta. Lluïa el groc de rigor pels temps que ens va tocar viure llavors. Ara ja fa una fila més atrotinada. La humitat dels darrers mesos, tot i la bona capa d'oli que li va aplicar la Laia l'any passat.

El cas és que fa un parell de setmanes va venir un camió de dimensions considerables a portar-nos cap a 30 tones de compost. El que preparem nosaltres encara està en procés de compostatge i esperarem uns mesos abans d'utilitzar-lo. El conductor del camió, molt trempat, per cert, va fer marxa enrere sense adonar-se que just rere seu hi havia el batent esquerre del portal. Porta i pal van quedar ben aixafats. La porta, com un acordió, va empènyer el pal, que es va esqueixar a un pam del terra. Així que, qui no té feina el gat pentina, i dimecres passat vam haver de fer "d'instal·ladors de portals". Aprofitant l'avinentesa, vam posar un batent més llarg per mirar de reduir els risc que algú se l'endugui per davant... o per darrere.

Tot fent la feina vam tornar a constatar que podríem dir que vivim sobre una bassa d'aigua. Per encabir el pal que aguanta el portal vam haver de feri un forat d'uns 80 cm de fondo. I, ai las, a uns 70 cm va començar a brollar aigua! Potser és una mica exagerat això de brollar. L'aigua no va sortir impetuosament, però de seguida va omplir el cul del forat. Així estan les coses sota els nostres camps.

Tant de bo totes les portes fossin sempre obertes per a tothom i fóssim capaços de compartir més i no voler aclapar més. Quatre-centes noves persones han engruixit enguany el nombre de milionaris a la llista Forbes. Vergonya hauria de donar, per ser suau, aparèixer en aquests llistats vivint en el món on vivim.

Des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

dijous, 5 de març del 2026

Que no pari la festa!

Bon dia a tothom!

És ben vist que no podia ser d'una altra manera. La setmana passada vam alabar d'una forma modesta la bonança que vivíem. Doncs bé, no sabem del cert si ha estat per excés o per mancança, ja tornem a tenir els camps mullats.

De manera global podem dir que la setmana ha estat molt profitosa. Dilluns, vàrem començar a tot drap des de primera hora. La idea estava molt clara: plantar el màxim nombre de safates i sembrar tot allò que tingués un espai disponible. El ritme semblava de professionals, i tot va acabar encaixant al lloc on corresponent on era planificat. Una fita sempre satisfactòria.
Sense baixar la nostra intensitat, vam "pasqualitzar" i calçar alguns cultius com ara alls tendres, porros o calçots, que continuen estant en el seu punt més àlgid. L'altra part de la plantilla, va finalitzar la poda de les nostres oliveres, que a causa de la seva frondositat i grossària tenien més aspecte de bosc que de plantació.

"Quin no parar per ser un dilluns", podríeu pensar alguns, però la nova amenaça d'aiguats fa que un/a s'acceleri per no acabar altre cop amb fang fins a les orelles.
Les collites de dimarts van confirmar el que molts esperàvem: ja veiem espàrrecs al camp i comencem a collir pèsol. Ben segur que quan amainin aquests dies rúfols, començarem a tenir alguna altra sorpresa.

Davant, la plantada d'espàrrecs que ja fa uns anys que collim
Darrera, la plantada de l'any passat, que enguany no podrem collir

Les maduixeres ja llueixen flors

No recordem pas quina va ser l'última vegada que vam fer aquest escrit d'una forma tan cronològica, però quan les coses sorgeixen d'una forma natural, només cal deixar-se endur.

Dimecres és el dia esperat per molts, ja que és quan rebeu la vostra cistella o bé veniu a comprar a la finca. Tot i això, el camp no s'atura. Mentre una part de l'equip preparaven totes les comandes, una altra part d'aquest sembrava la patata Agria. L'any passat ens vam haver d'esperar fins a primers d'abril per poder-la posar a terra, enguany potser hem pecat de prudents, però amb el permís de Sant Josep i la incertesa de l'aigua que ha d'arribar, podem dir que feina feta no té destorb.

Sembrant i calçant - més ràpid que mai - la patata

Ara sí que si, ahir dijous l'aigua va arribar, però com que ja l'esperàvem, ens ha enganxat preparats. En dies així la feina d'hivernacle i magatzem sempre és d'agrair. A veure avui divendres que ens tenen preparats els d'allà dalt, però fa tota la pinta que tocarà fer una ruixadeta extra a totes les caixes de mercat per tal de vendre el producte ben net.

Ara ja com a cloenda, volem anunciar-vos una novetat ja visible al catàleg. Recordeu durant l'estiu els nostres pebrotets picants? Doncs ara us els oferim en format deshidratat i mòlt: Xili en flocs!
Només apte per als autèntics amants del picant o per algun inconscient.

Primera remesa de condiment picant

Apa doncs, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

divendres, 27 de febrer del 2026

Comença la festa!

Molt bon dia!

Enguany massa sovint ens hem queixat de l'excés d'aigua que ha enxopat els nostre camps. És de rigor, doncs, agrair també la bonança d'aquests darrers dies. El sol i la manca de pluja han permès que durant aquesta setmana hàgim pogut entrar a treballar alguns dels nostres camps. Tot i que el terra encara és massa humit per deixar-lo en bones condicions per sembrar i plantar, sí està en un punt en què es deixa remoure sense malbaratar la seva estructura, la qual cosa permet accelerar justament la seva pèrdua d'humitat. Tenint en compte que portem una mica de retard per a les primeres sembres de primavera, fins i tot ens hem atrevit a femar els camps que hauríem de poder sembrar la setmana vinent. Les llavors i el planter d'espinacs, ravenets, enciams, cebes, patates i pastanagues estan trucant a la porta de fa dies i comencen a posar-se dels nervis (bé, ells estan prou tranquils, som nosaltres els que ens comencem a neguitejar). A més tenim les primeres tomateres a punt per ser plantades als nostres hivernacles, però malauradament encara haurem d'esperar una mica més ja que justament cal plantar-les a un dels que van quedar inundats durant dies i encara és massa xop per fer-hi les feines de preparació del sòl.

Esperem que la setmana vinent el temps acompanyi i puguem posar-nos al dia de tot plegat.

Carregant el compost

La primavera s'apropa i comença la festa!

Finalment, us volíem dir que a partir de la setmana que ve trobareu una pujada en el preu de les conserves Escabetxart. Les comandes que arribin fins diumenge encara tindran els preus actuals. Us ho avisem per si voleu aprofitar per comprar alguna cosa abans del canvi.

Bona setmana, salut i bons aliments.

dijous, 19 de febrer del 2026

Fins quan ha de durar la broma

Bon dia a tothom,

En un tancar i obrir d'ulls ens trobem a la recta final de febrer, apropant-se el bon temps i el cúmul de feines que el camp exigeix. La matinada passada ens vam llevar - o més ben dit, ens va llevar - una bona tromba d'aigua. Les diferents webs de meteorologia que consultem diàriament ja ens avisaven d'aquests ruixats, però els nostres ànims a poder començar amb les feines de treball del sòl cada cop es veuen menys positives a curt temps vista.

Per la nostra fortuna, hem dedicat a intervenir temps en la poda de les pomeres. L'any passat aquesta tasca va quedar pendent de fer, i com a conseqüència vam deixar-les descuidades. Podríem dir que van ser ben salvatges. Setmanes abans de la collita ja es podia veure els efectes negatius d'aquella badada, doncs les poques pomes que van produir van acabar ben menjades per la Carpocapsa (Cydia pomonella) i moltes d'elles per terra a causa de la Ceratitis capitata. A hores d'ara voldríem assegurar que això no es tornarà a repetir, que invertirem totes les energies a obtenir una bona collita per a oferir pomes de casa, però la vida és incerta i el temps porta sorpreses que poden provocar canvis que ho posin tot cap per avall.

Ara fa cinc anys vam començar a treballar a la finca del Parc Agroecològic amb l'objectiu d'endinsar-nos en el món, fins llavors desconegut per a nosaltres, del sector agrari. En els nostres millors somnis, ens havíem imaginat iniciant un projecte d'agricultura ecològica i transformació d'excedents des de zero, però vam tenir la gran sort de trobar l'Enric i la Mireia, que ens van obrir les portes i un munt de possibilitats per afegir-nos a la festa. Aquest projecte, que ja anava rodant, ha anat creixent a poc a poc aquests últims temps, fet que ha fet augmentar la nostra motivació a voler arribar a fer coses impensables. Ho hem fet perquè no pensàvem que era impossible. I aquest mantra ens provoca l'excitació de millorar i reinventar. Potser ara és hora de posar els peus a terra i amb un objectiu menys ambiciós, encarar la primavera que ja sembla treure el nas per sobre el Montgrí.

Salut i bons aliments!

divendres, 13 de febrer del 2026

Quan la prudència és imprudent ... i un regalet

Bon dia!

És un fet que ahir a l'Empordà vam tenir un dels dies més primaverals de tot l'hivern. El vent va estar entretingut a altres comarques molt més exposades a les seves incursions aponentades. No cal ser meteoròleg ni geògraf per saber que el Ponent arriba, si és que ho fa, molt desgastat al nostre racó de món. Tot i així vam estar sotmesos a la cacicada del govern d'aturar les activitats docents i a l'aire lliure a tot Catalunya. És evident que hi ha hagut parts del país on aquestes restriccions han estat encertades, però no era menys evident, ja en el moment de comunicar-les, que hi hauria parts del país on el vent no produiria cap afectació. Així estem, amb aquest i altres temes, sotmesos a la por i la inacció de polítics desconnectats de les realitats de la gent dels pobles.

Per demà no hi ha cap mena d'emergència ni alerta malgrat l'anunci de ventades superiors als 100 km a molts indrets de l'Empordà. Veurem si en declaren alguna i si ho fan pel tot el territori.

On sí és actiu el govern és en encarar el que ells anomenen la transició energètica. I ho és a la seva manera, sense comptar novament amb la gent del territori. Pretén implantar el seu PLATER (PLA Territorial sectorial per a les Energies Renovables). Segons aquest pla, a tot l'Empordà hi ha previst instal·lar 784 MW de potència amb plaques fotovoltaiques i 567,7 MW amb aerogeneradors. Aquestes infraestructures ocuparien unes 940 ha i 1500 ha (uns 142 aerogeneradors de potència mitjana) respectivament. Amb aquestes instal·lacions teòricament es podrien cobrir sobradament els actuals consums d'energia elèctrica del territori. La transició energètica és imprescindible, però la manera com s’està desplegant a Catalunya malauradament fa preveure un important impacte territorial. En particular, la concentració de parcs eòlics i fotovoltaics en zones rurals i agrícoles contrasta amb el potencial encara poc explotat dels espais ja urbanitzats. Teulades d’edificis, polígons industrials, equipaments públics i grans aparcaments ofereixen una capacitat de generació renovable significativa, que podria reduir de manera substancial la pressió sobre el sòl rural. A aquestes possibilitats cal afegir una opció d'impacte considerable que menysté l'administració: la reducció de la demanda energètica. Cada unitat d’energia estalviada evita noves instal·lacions i, per tant, nous impactes territorials. Només després d’haver exhaurit aquestes alternatives hauria de considerar-se la implantació de projectes en sòl no urbanitzat, prioritzant espais degradats i establint criteris estrictes de protecció del paisatge i de l’activitat agrària. Sense una planificació clara i vinculant, hi ha un risc molt elevat de que la transició energètica acabi traslladant els seus costos al món rural i/o el marí.

Al Parc sempre hem procurat ser autosuficients amb el consum elèctric. No és fàcil, malgrat els gairebé 10 Kw de plaques fotovoltaiques que tenim instal·lades, ja que disposem d'una cambra frigorífica de més de 30 metres cúbics i amb una bomba de reg amb un motor de 4 Kw. Una combinació de consums que és considerable. Sortosament amb dues coses consumeixen més a ple estiu, moment en el qual la producció de les plaques que tenim instal·lades és màxim. Tot i així no arribem a cobrir els nostres consums. Celebrem que l'ajuntament d'Albons hagi iniciat ja tots els tràmits per a constituir una comunitat energètica al nostre municipi, de la qual ja formem part. La instal·lació fotovoltaica es farà sobre el pavelló poliesportiu i cada veí participant disposarà d'1 kw instal·lat. En el nostre cas això es traduirà en una producció aproximada de 1400Kwh anuals, la qual cosa ens permetrà regar durant unes 350 hores amb aquesta energia extra produïda comunitàriament. Tant de bo tots els municipis tinguessin iniciatives similars.

Ahir, netejant la nostra instal·lació fotovoltaica per millorar-ne el seu rendiment

El regalet que us anunciem al títol de l'escrit és una petita mostra de paté de pastanaga que us entregarem amb la cistella. Es tracta d'un petit detall perquè pareu atenció a aquesta secció del catàleg. Es tracta de productes elaborats a partir dels excedents de la finca, que es preparen a l'obrador del Parc i us arriben amb la marca Escabetxart, Esperem que siguin del vostre interès.

Bona setmana, salut i bons aliments.

dijous, 5 de febrer del 2026

De mica en mica es buida la pica

Bon dia a tothom!!

Fa dues setmanes obríem aquest escrit narrant el que podia semblar un fet bíblic. L'aigua havia arribat a uns nivells que molts de nosaltres no havíem vist fins aleshores. Encara que vam veure una gran varietat d'animals organitzant-se en parelles, tot va acabar en un negat esglai.
Ara com ara la pregunta que més s'ha repetit ha estat: Què, ha fet molt de mal? Heu perdut molta cosa?
Sortosament, no hem de lamentar grans baixes, encara que seguidament anunciarem els camarades caiguts:

Ravenets i espinacs, han estat els més perjudicats. Poques setmanes abans d'anar-nos-en de vacances, ja un xic una mica just, vam fer les últimes sembres de tots dos cultius. Quan vàrem tornar ja treien el cap superant les gèlides condicions. Semblava tota un gesta per les petites plantes que deixaven veure els seus vigorosos cotiledons, però el fet és que una setmana sota l'aigua, no ho supera ni la plàntula més preparada.

Una altra zona afectada són els primers 5 metres dels hivernacles. Si normalment els cultius de fulla que salvaguardem allà dins ja acostumen a no tolerar l'asfíxia radicular, imagineu-vos si a sobre teniu una manta pensada per no perdre la humitat. Ja us ho aclarim ara, un desenllaç semblant al del Titanic.

Personalment creiem que hem sortit prou ben parats. L'època de l'any amb la que ens trobem (temperatures baixes) i els previs treballs preventius que vam dur a terme, han estat claus perquè la llista esmentada anteriorment sigui així de curta.
Tocant temes de l'actualitat ja tornem a tenir a la Trempada fornejant a tot drap, això vol dir que també tornen els moniatos fets el forn de llenya. I ja que toquem el tema: llenya, foc, febrer... Doncs perquè no dir també CALÇOTS! La veta queda oberta, així que si teniu pensat fer alguna calçotada, no sigueu tímids i encarregueu-los. Sempre en portem als mercats, però ser previsor fa que acabis menjant o no menjant aquesta dolça ceba.

Apa, doncs, aquí uns que es calcen les botes i van a jugar amb el fang.

divendres, 30 de gener del 2026

Els ous s'enfilen

Bon dia!

Al Parc seguim amb els peus en remull. La capa freàtica va baixant, però ho fa lentament i deixa un rastre de fangueig que continua fent molt complicada la collita. No parlarem d'altres tasques de manteniment dels conreus, que encara són totalment inviables en aquests moments. Ja estaríem contents si, vistes les circumstàncies, poguéssim començar a remenar-hi d'aquí a un parell de setmanes.

Aprofitant, per dir-ho d'alguna manera, que els camps són impracticables, ahir ens vam posar a buidar la bassa de depuració d’aigües residuals. Amb els anys s'ha anat omplint de fullaraca i branques caigudes, que han acabat reduint la seva capacitat considerablement. Vam quedar bocabadats quan vam veure que, conforme anàvem buidant-la, cada cop hi havia més aigua sota la lona impermeable que no pas sobre d'ella. Vaja, que l'aigua que inunda els camps s'anava escolant cap al forat que ocupa la bassa, per sota de la lona. Evidentment, això va fer inviable acabar la neteja. Haurem d'esperar, també per poder fer aquesta tasca, que la capa freàtica torni a la "normalitat".

Ara ens toca parlar d'ous. En els darrers tres anys, els ous han sofert una pujada de preu considerable, més els convencionals que els ecològics (segons l'OCU, els convencionals són fins a un 137% més cars). Les causes són molt diverses: la grip aviar, la pujada de preus del pinso i l'augment de la demanda dels consumidors són les més destacades. Els ecològics, de mitjana, s'han incrementat un 50%. Els companys de La Dotzena no són aliens a aquest entorn generalitzat, la qual cosa ha provocat que, des de primers d'any, hagin hagut de pujar el preu de venda d'aquest producte. Fins ara nosaltres hem assumit la diferència, però, malauradament, a partir d'aquest moment hem de repercutir-la en el preu final, tot ajustant el nostre marge més enllà del que ho fem amb la resta de productes, ja que considerem que els ous són un producte bàsic per a moltes famílies. Així que, dels 2,90 € la mitja dotzena, passen als 3,20 €.

Per acabar, comentar-vos que Escabetxart ja té enllestit el seu web. Si voleu conèixer més detalls de l'obrador del Parc i de per què, com i quins productes s'hi elaboren, ho podeu fer visitant www.escabetxart.cat

Vinga! Bona setmana, salut i bons aliments.