Bon dia!
Enguany estem modificant la nostra estratègia de fertilització dels camps. Fins ara hem hagut de comprar prop de 60 tones de compost cada any per mantenir un bon nivell de producció i intentar incrementar el nivell de matèria orgànica del sòl dels nostres camps de conreu, que és la mare dels ous quan parlem de fertilitat. Fa tres anys vam començar a compostar pel nostre compte la brancada que periòdicament produïm al podar els més de dos quilòmetres de tanques vegetals que tenim a la finca. Triturem tot aquest brancam i el barregem amb gallinassa de la granja de ponedores ecològiques que en Raimon té a Viladamat, fent una pila d'aquesta barreja. De moment no tenim un sistema per humitejar-la periòdicament, que fora l'ideal per aconseguir una bona maduració del compost, però passat un any el producte ha evolucionat molt i té un aspecte de sotabosc que fa venir ganes de clavar-li mossegada.
Com que la quantitat de fems que hi barregem és relativament poca, segons els coneixements agronòmics que s'ensenyen a les escoles d'agricultura, el producte obtingut pot ocasionar el que s'anomena fam de nitrogen. Aquest fenomen es dóna quan s'incorpora al sòl una matèria orgànica amb una relació C/N (quantitat de carboni en relació a la quantitat de nitrogen) alta, és a dir, amb excés de carboni. Això provoca que els microorganismes del sòl acaparin tot el nitrogen al seu abast i, conseqüentment, les plantes no en disposin per al seu creixement, comprometent seriosament el rendiment del conreu. Per aquesta raó fins ara hem estat molt prudents a l'hora d'aplicar el nostre compost als camps. De fet encara tenim certs dubtes que la cosa funcioni com ens agradaria, però tot i així ens hem llençat a la piscina i des de primers d'aquest any estem barrejant el material obtingut amb parts iguals del compost que fa anys que utilitzem. Encara és aviat per dir com està anat la cosa, però veient la força amb la que creixen les plantes que han sortit espontàniament sobre la nostra pila, creiem que no hauria d'haver-hi problemes. Pensem que el fet que la quantitat de carboni que hi ha a la barreja provingui en bona part de la lignina del brancam més que de la cel·lulosa, que és el que tradicionalment trobem als fems, pot marcar la diferència en la qüestió de la relació C/N, ja que probablement els microorganismes que degraden la lignina no són tan nombrosos ni prolífics com ho són els que degraden la cel·lulosa. En fi, ja us anirem explicant com va la cosa.
![]() |
La nostra pila de compost després d'un any |
![]() |
Detall de l'aspecte del material |
![]() |
Brancada d'enguany a punt per ser triturada |
Bona setmana, salut i bons aliments.
Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà