Ara no podem afluixar

Bon dia a tothom!! 

A hores d'ara és molt freqüent que les primeres paraules després de saludar o d'entrar en un lloc siguin: "deunidó quina calor que fa" o "renoi, com cau/pica". De ben veritat és que aquest any hem començat un xic forts, encara que ara puguem notar (com a mínim al Parc) un alleugeriment durant la matinada.  

La continuada càrrega de temperatures elevades ens està fent dubtar si arribarem a collir mongeta tendra algun dia o, si deixarem de collir albergínia per un problema que ja porta uns anys perseguir-nos: la pèrdua de flor per culpa de la calor.
Un altre cultiu que ens està fent patir una mica és el meló. Per les continuades calors, les plantes no han arribat a adquirir la frondositat de temporades passades, fet que deixa els fruits el descobert i en perill de patir cremades pel sol. Cobrir-los amb una capa de caolí pot ajudar a apaivagar aquests efectes tan contraproduents. 
Seguint amb la vista als camps, ja hem començat a collir el nostre panís o blat de moro dolç. Just a la feixa de costat, ja fa una setmana que hem començat amb la collita de la ceba seca. Després d'arrencar-la, manipular-la i collir-la, l'estem traslladant als diferents coberts de la finca. La intenció és deixar-les uns dies a l'ombra perquè acabin d'assecar-se correctament abans d'emmagatzemar-les dins els palots de fusta. Crec que ja en duem uns 6 palots i no hem arribat a la meitat del camp.

Collint la ceba valenciana

Ja veieu que tot i les condicions més aviat típiques de l'estepa africana, nosaltres no podem parar. Per això ara és el vostre torn de treure la pols a aquelles grans olles que guardeu al fons de l'armari o en el racó fosc del rebost. Les tomaqueres creuen que ja estem a ple agost i han començat a produir sense miraments. Justament per aquest motiu ja podeu trobar en els nostres punts de venda l'oferta de la caixa de 10 kg per fer-vos la vostra pròpia conserva de tomàquet. Animeu-vos ara, i ho agraireu a l'hivern.

Sempre estem entretinguts, i ens encantaria no haver d'aixecar el cap per sobre de les nostres tanques vegetals per qüestions tan il·lògicament poc ètiques ni sostenibles. Però la realitat és una altra. En escrits anteriors ja us hem parlat del PLATER (Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables a Catalunya). 
Dit d'una forma més clara i sense embuts seria: continuar enriquint empreses estrangeres a canvi de destruir el territori i el medi, tot això sota la mascarà de la sostenibilitat per acabar sobreproduïnt energia sense necessitar-la per acabar venent-la altre cop a l'estranger.

Doncs ara no ens podem quedar endarrere i lluitar. S'ha obert un termini per a fer arribar al·legacions tant a terme personal com empresarial. Aquí expliquen com. No deixem que ens prenguin allò que hem gaudit sempre, perquè si ho aconsegueixen, ja no tindran qui els aturi.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

La persistent calor i un adéu

Molt bon dia!

L'excés de calor persistent deixa empremta als conreus: tomates i pebrots amb cul cagat (també anomenat podridura apical), flors que no quallen i, per tant, no donen fruit, planter que es socarrima i acaba morint, síndries i melons amb galtes recremades que també acaben podrint-se, sembres que no surten homogènies, etc. Per al seu propi manteniment, la planta ha de transpirar tant que no dona l'abast, tot i tenir molta aigua a disposició. Les calorades no són una excepció al nostre clima; per això moltes de les varietats que utilitzem són relativament tolerants als seus efectes. Però quan s'acumulen dies seguits en aquestes condicions, els primers que en pateixen les conseqüències són els fruits i les flors. Esperem que la cosa canviï ben aviat, tot i que res fa pensar que això sigui un fet excepcional.

Com hem explicat en altres ocasions, estan canalitzant el regadiu que porta l'aigua a bona part de les terres que ens envolten i que reben l'aigua des de la presa de Colomers, al riu Ter. Ja hem parlat en alguna altra ocasió de l'efecte que això tindrà sobre la biodiversitat que s'aplega als voltants dels canals. La reducció dràstica de la biodiversitat en aquests espais està cantada. A banda d'aquest fet, cabdal des del nostre punt de vista, l'empresa que està duent a terme l'obra ho ha fet d'esquena als qui en patim les conseqüències i amb una professionalitat molt dubtable. Recordareu el missatge anterior, en què explicàvem que durant aquestes obres es van tallar els fils elèctrics que ens subministren electricitat a la finca i ells, simplement, van tancar el forat i van marxar. Mentrestant, nosaltres teníem la cambra frigorífica sense funcionar i la bomba de reg aturada, just enmig d'una onada de calor.

Doncs aquest dimarts i dimecres passats, sota la nostra atenta mirada, vam tenir una nova intervenció a la finca: la rasa del tub que ha de portar l'aigua a un veí. Sortosament, es van trobar, sense malmetre-les, la canalització d'aigua potable i el tub de desguàs del veí. Tot i així, la màquina va xafar una línia de telèfon i uns cables elèctrics de 50 mm. Afortunadament, ambdues instal·lacions ja estaven en desús. Però, malauradament, encara els queda feina per ves a saber quan. Van dissenyar una subestació de reg dins de les nostres terres i encara no s'hi han posat. Ja us continuarem explicant les properes sapastrades barroeres de TRAGSA. Hi ha per llogar-hi cadires. Res a envejar al merder que viu la política espanyola.

Aprofitem aquestes línies per comunicar-vos, si no n'estàveu al cas, que en Riu, que ha estat amb nosaltres els darrers dos anys, deixa el nostre equip i marxa a la recerca d'una vida més d'acord amb les seves inquietuds. Esperem que tingui sort i li agraïm totes les hores d'alegria, de suor, de complicitat, de fred, d'il·lusions i de cansament, entre moltes altres vivències, que hem compartit plegats.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva

---

Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Els problemes sempre venen de dos en dos

Bon dia a tothom!

Avui per nosaltres encara és dijous i són quarts de dotze de la nit. Després d'acabar la nostra jornada laboral ens hem trobat amb un problema que ha acabat per desencadenar en un arsenal de maquinària, tècnics i fins i tot han aparegut els bombers.

Per evitar fer córrer la imaginació més del compte, l'accident l'ha causat un maquinista de les obres del nou sistema de reg de Colomers, que després de fer malbé els cables de la companyia elèctrica, ha decidit amagar l'error pensant que no ens donaríem compte. Doncs ja veieu, el resultat ha estat deixar-nos la pell en mobilitzar un exèrcit per solucionar el problema.

Us deixem algunes imatges.

Tot plegat ens ha deixat sense energia per escriure més. Ja us ho explicarem més endavant.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

Vent de tramuntana que el juliol estrena ....

Bon i ventat dia!

Aquesta setmana ens ha portat penes i alegries. Començarem per les primeres, que així queda millor gust de boca al final.

La ventada ens ha fet la guitza. A banda d'alguns conreus alts ajaguts, com ara el blat de moro, les que més han patit han estat les mongeteres. A punt de fer flor i a quinze dies de la collita, les plantes han quedat tan trinxades i atrotinades que, si n'arribem a collir un parell de caixes cada setmana, ja podrem estar contents. Amb l'afany de trobar dites que descriguin la situació, ens n'hem empescat una que lliga ben bé amb els fets:

Vent de tramuntana que el juliol estrena,
crema la fulla i tota la collita remena.

Amb això ja no hi podem fer res. En tot cas, tornar a sembrar, esperar que no es repeteixi l'episodi i anar madurant la paciència de pagès.

L'altre problema de la setmana ha estat una fuita a la canonada de reg enterrada. La tercera en els darrers mesos. Ja fa setmanes que perdíem una mica d'aigua, però la cosa s'ha anat tornant insostenible i hem hagut d'intervenir. Els remeis que hem aplicat fins ara no han tingut èxit i aquesta matinada ha tornat a sortir aigua pel mateix lloc. A hores d'ara, l'Albert és camí de Figueres a buscar el recanvi que cal. El fet que el tub sigui de 110 mm i que estigui enterrat dificulta considerablement la tasca i limita les opcions de reparació. Esperem que aquest matí puguem deixar resolt el tema.

Al cantó de les alegries, tot i que era esperada, en destaquem una que ens fa especialment il·lusió: dimecres passat vam collir les primeres síndries. S'han avançat ben bé deu dies respecte del que és habitual. Tampoc és d'estranyar, amb el temps que ha fet. En tot cas, ja en podeu encarregar. De moment n'hi ha poques, però amb les temperatures que anuncien per als propers dies ens podem arriscar a garantir que n'hi haurà tantes com vulgueu (ara, que també pot ser que no 😉).

Per acabar, recordar-vos que l'horari d'obertura de la nostra botiga al Parc serà de 5 a 8 fins a finals d'agost, i que, a partir de la setmana vinent, i igualment fins a finals d'agost, també tindrem obert els dissabtes dins el mateix horari (aquest dissabte encara no; a partir del dia 11, sí).

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva

---

Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Don't stop de party

Bon dia a tothom!

Moltes coses poden donar per iniciada la temporada d'estiu al Parc: la calor, la flora salvatge, la primera collita d'algun cultiu... Però realment a parer nostre, fins que no és juliol, la festa no és del tot completa. Tot això serveix per anunciar que la setmana vinent, dimecres ja obrirem la botiga en horari d'estiu. Així doncs, podreu venir a comprar a partir de les 17:00 fins a les 20:00 h. 

Posant l'ull als camps sembla que els cultius han superat aquesta primera onada de calor sense lamentar cap baixa. No sabem si ha estat la nostra previsió o la fortalesa biològica d'aquests, però la capa blanquinosa de Caolí amb la que pintem el plàstic dels hivernacles, mai està de més.
Cada setmana que passa, podem afegir un nou producte al catàleg, això és un no parar. Ampliant l'oferta per sufocar aquestes calors una molt bona novetat és la xufa. Tot i que haurem d'esperar tot un any per poder gaudir la que hem cultivat nosaltres mateixos, hem volgut calmar l'espera proveint-nos d'aquest deliciós rizoma provinent de València. Ja podreu fer la vostra pròpia orxata a casa!

Podríem entrar en mil i un detalls de com estan les meloneres, com estan tapitzant-ho tot les síndries o a quina alçada estan a punt d'arribar les nostres tomateres, però ja tindrem moments. Òbviament, no podíem començar l'estiu sense un ensurt o un contratemps, també conegut vulgarment per un servidor com: "xiquita-liada". Doncs si no us ho esteu imaginant hem tingut dues tasses. Dissabte vam tenir l'esglai amb la cambra frigorífica. La falta de producció de fred per part del motor i les temperatures elevades no prometien un desenllaç massa feliç. La identificació del problema, sumat a un manteniment express, van ajudar a acabar menjant anissos. 

Pel que fa al petit entrebanc, hem trobat fugues en les diferents canonades de reg de la finca. Algun dels tubs són dels inicis del projecte, així que el seu deteriorament ja és força normal. 

Bassal d'aigua provocat per un escapament

Buscant el tub d'aigua, fem un forat massa profund...

El problema rau quan el cilindre forma part del circuit general: diàmetres més grossos = majors volums d'aigua = major enfangada. L'altre punt és quan no pots identificar d'on perd aigua..., quan això passa toca jugar a fer i amagar amb la fuga, movent volums de fang d'un costat a un altre. Resumint: "estamos trabajando en ello".

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

Atenció: aquesta setmana cistelles i botiga el dijous

Molt bon dia!

Dimecres vinent és Sant Joan (segurament ja n'estàveu al cas, hehehe). Per aquest motiu passarem a dijous el repartiment de cistelles i l'obertura de la botiga. Esperem que aquest canvi no us ocasioni cap problema.

Al camp tot va com un coet. És el primer any que collim albergínies el mes de juny. Tot i que aquest fet té trampa: enguany n'hem fet una mostra dins l'hivernacle. No n'hi haurà gaire, de moment, però és una fita en la història del Parc. Veieu-ne la mostra acabada de collir fa una estona:

A banda de l'albergínia i algunes mostres de tomata, dimarts passat va ser el primer dia que vam collir patata. La planta encara és verda i el tubercle encara molt tendre i amb la pell molt fina. Per aquesta raó l'hem de collir manualment, amb el tràmec, i potser que us en trobeu alguna que tingui ferida. La pell és tan fina que de seguida salta. Compreu-ne només la que us hàgiu de menjar durant la setmana ja que no es conservarà en bones condicions.

També els melons i les síndries comencen a lluir els seus fruits. Pel que fa a la síndria, hem estat tan agosarats que ja n'hem collit la primera. Normalment no estan al punt fins a mig juliol, però les ànsies de tornar-ne a gaudir han superat el seny. Ara és a la nevera i avui la tastarem. Hem fet alguns canvis respecte a l'any passat com ara sembrar-les directament. Potser hem trobat la manera de començar a collir-ne abans. No estaria malament. La calor ja és aquí i les ganes de menjar síndries també!

Per acabar, comentar-vos que diumenge passat vam anar a la presentació del treball de prospecció de varietats locals de l'Empordà que han fet l'Espigall i ADRINOC i que es va dur a terme a Castelló d'Empúries. És un treball molt interessant, tot i que encara caldria aprofundir-hi més, ja que recull tot un seguit de varietats hortícoles i fructícoles locals moltes de les quals s'estan perdent a un ritme vertiginós. Si algú té interès a consultar el catàleg amb el recull, en tenim un exemplar al Parc. Més endavant ens han dit que serà consultable online.

Som-hi, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Plantar Sí, PLATER NO!!!

Bon dia a tothom!

Avui gairebé ens oblidem de la nostra sagristia dels divendres. Ja comencem a semblar-nos al nostre antecessor.

Aquesta setmana el nostre llistat de tasques podria semblar tranquil·lament el d'una empresa de jardineria, ja que les feines d'agricultors han quedat en segon terme. La generositat d'aigua i les temperatures temperades típiques de primavera han fet despuntar un mar d'espigues tan altes que quasi no ens permetien caminar. El simple fet de travessar algunes de les zones del Parc, podien teletransportar rapidíssimament a la sabana africana. Arribats a aquest punt hem hagut de desbrossar la finca sencera tant de forma manual com amb l'ús el tractor.

No us cregueu pas que només traiem herbes dels camps, penseu que pels marges i les feixes on tenim els fruiters creixen tantes varietats diferents que podríem fer una ratafia.

Aquests prats espontanis alberguen una gran diversitat de plantes silvestres que ajuden a mantenir el sòl fix, fèrtil i amb el punt d'humitat òptim per a la microbiota present al subsol. Aquesta frondositat no és pas obra nostra, sinó que ha anat apareixent al llarg dels anys. De fet, tota la plana en la qual ens trobem gaudeix d'una fertilitat envejablement difícil de trobar i per increïble que sembli, n'hi ha alguns que pretenen fer malbé aquesta terra.

    

Suposem que a hores d'ara ja heu sentit a parlar del PLATER (Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables a Catalunya). Resumit en poques paraules: convertir l'Empordà en una gran fàbrica energètica.

Una d'aquestes primeres actuacions, pot ser un Macroparc de la mida de deu camps de futbol, en una zona fins ara fèrtil i conreable. L'empresa Sunowatt, juntament amb el suport de l'Escala, pretenen corrompre sòls útils i agrícoles, i transformar-los en futurs deserts de ferro amb altres elements que són contaminants per als aqüífers, ja que el manteniment i degradació d'aquestes instal·lacions és constant. Nosaltres no podem concebre la idea que algú proper a aquesta zona hagi pogut donar el vistiplau a aquesta barbàrie que tindrem a tocar del Parc.

I això és només la punta de l'iceberg. S'estima que aquest disbarat de projecte podrà arribar a produir entre cinc i sis vegades més l'energia que es consumeix actualment a Catalunya. O sigui, que per a l'únic que servirà és per engrandir les butxaques de grans empreses elèctriques a canvi de malmetre el nostre territori i amb zero unitats de consideració per a la població local.

A l’Empordà ens van dir que la transició energètica seria verda, però sembla que alguns han confós prioritats. Si el PLATER tira endavant tal com està previst, acabarem produint molta energia renovable, però potser haurem de buscar el paisatge, la biodiversitat i els camps nets on poder conrear, amb l'ajuda d'una lupa.

Bona setmana, salut i defensa del territori!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga