divendres, 24 d’abril del 2026

Quan una cosa no és el que t'esperaves

Bon dia!

Hem d'arribar a la conclusió que som massa exigents. Aquesta setmana ens va sorprendre que les maduixes collides el dimarts foren molt més àcides del que és habitual. En tastar-les vam quedar ben descol·locats. Maques i vermelles com sempre, esperàvem la dolçor a la que ens tenen acostumats. Doncs no va ser així. Potser per les nits més fresques, potser perquè van molt carregades de fruits i han de compartir els sucres que la planta produeix, potser perquè les hem regades més del compte, potser perquè van madurar en lluna nova o potser perquè tenien un dia tonto. Ves a saber. El cas és que vam prendre la decisió d'informar a tothom i de deixar-les tastar a qui en volgués. La nostra sorpresa va ser poder constatar que totes i cadascuna de les persones que les van tastar les van trobar boníssimes i se'n van quedar un bon grapat. Doncs això, que som massa exigents amb nosaltres mateixos. Estem molt agraïts de tenir tants bons companys de viatge.

Com ja us podeu imaginar, aquests dies de primavera en què el temps ens permet treballar, l'activitat als camps és intensa. Arriba el moment de plantar melons, síndries i carbasses, tomates i ocres, pebrots i albergínies ... Els melons, les síndries i les carbasses són dels conreus que ocupen més superfície a la nostra horta. No només per la quantitat que en fem si no també perquè fan plantes que cobreixen molt d'espai. Enguany els melons els farem en una feixa on hi havia un adob en verd. Pels que no sapigueu ben bé que és això, breument comentarem que és tracta d'implantar un conreu que no és collirà sinó que l'objectiu és incorporar-lo al sòl per tal d'aconseguir, entre d'altres coses, millorar-ne l'estructura, activar-lo per facilitar la disponibilitat de nutrients pel conreu posterior i, en general, augmentar la seva activitat microbiana i la seva matèria orgànica. De manera que vam sembrar blat xeixa com a adob verd. La veritat és que, tot i les ganes de gaudir dels melons, ens ha sabut greu incorporar-lo al sòl ja que amb les pluges d'aquests darrers mesos el camp estava exuberant i el gra de les espigues espectacular. Guaiteu el camp i les espigues. La de la dreta és sègol, que també està com a adob verd a les feixes on anirem sembrant les diferents tongades de la pastanaga.

Incorporant la xeixa

Espigues de xeixa i sègol

Detall camp de sègol 

Sortosament hi ha una part d'ambdós camps que podrem deixar-la fins que aquests cereals acabin el seu cicle i en podrem collir una mica. Encara que sigui tal i com es feia fa cent anys: amb falç i , posteriorment, batent i ventant.

A banda de la feina als camps, us hem de comentar un parell de coses. D'una banda que d'aquí a un parell de setmanes la nostra fornera de confiança, Ester àlies La Trempada, farà uns dies de vacances. Així que si voleu tenir pa del seu, podeu fer comanda doble i congelar-lo. I la següents cosa és que ja no durem fermentats als mercats. Fa massa calor per tenir-los exposats. Si en voleu, els podeu encarregar directament a la Mireia d'Escabetxart amb un missatge al seu whatsapp 722600927, i us els durem a la parada.

Ens hem quedat sense espai per parlar dels milers de roses que venen de Colòmbia. Ens acomiadem amb la imatge d'una rosa de la República independent del Parc Agroecològic ;-)

Apa, des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.

 Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

dijous, 16 d’abril del 2026

La mida no importa

Bon dia a tothom!

La darrera setmana vam començar a oferir la maduixa tant al catàleg de la web com a mercats. Molts de vosaltres haureu vist un canvi en el format d'oferta d'aquesta fruita, ja que des de primers d'abril l'estem oferint en bosses de 200 grams. El nom d'aquesta varietat primerenca és Garriguell. Es tracta d'una maduixeta de forma més allargada i amb un gust excepcional. La fragilitat i tendresa de la seva carn, la converteix en un dels cultius més delicats que hem tingut. Davant d'aquesta situació, vam creure que deixar safates preparades seria la millor opció per tal d'evitar l'apilotament entre elles i així allargar al màxim la seva integritat. 
Hem hagut d'esperar un any sencer per poder compartir-les amb vosaltres. Els habituals a llegir el blog podreu recordar un invent que vam dur a terme utilitzant el nostre compost com a un fals substrat on vam decidir plantar aquesta varietat. La reacció de les plàntules va ser per emmarcar. Mostraven unes fulles d'un verd llampant i amples, com el palmell d'una mà. Tota l'esplendor es va quedar allà, perquè tota aquesta energia va produir grans dosis de verd fotosintètic, però malauradament gairebé cap dolç vermell de maduixa. Tot acaba arribant, i com segur que heu sentit a dir a algú més gran que vosaltres: "les coses bones es fan esperar".
Enguany també hem explicat que havíem portat a terme més invents amb la plantada del nostre maduixot (l'anomenarem així a partir d'ara, ja que la diferència de mida és més que notable). Aquesta vam decidir-la fer amb el biofilm que utilitzem habitualment, per tal de veure com funciona aquest cultiu amb una temporalitat anual. De moment, l'any no està ajudant que puguem veure resultats fidedignes. Duran gairebé dues setmanes van estar submergides sota l'aigua, i per acabar-ho d'amanir tot, períodes de tramuntana d'abantas. Pobreta, sembla que hagi trepitjat merda. 
Tot i això, no vol donar-se per vençuda. Davant de la nostra incredulitat, ha començat a produir flors, entreveient algun fruit de mida molt considerable.


Safata de maduixa Garriguell
Maduixots de polzada


No volem pas que tota la vostra atenció hagi quedat solament enfocada en aquesta deliciosa fruita, ja que tenim la resta de cultius de primavera "on fire". La carxofa ens està obsequiant amb el seu cor, que molt fàcilment es podria equipar a l'ambrosia que consumien els deus de l'Olimp. Recordeu que la seva temporalitat és curta, i que l'espera fins a l'any vinent serà tot el contrari. Aprofiteu ara que són de temporada!

A la feixa del costat, la plantada hortícola més vella (onze anys) sembla que l'únic que necessitava eren dosis massives i gairebé letals d'aigua de pluja. Estem parlant de l'espàrrec que, com us ensenyarem a continuació, va molt fort amb tots els sentits. 

Un sol espàrrec, 220 grams

Aquest any, l'aneguet lleig ha estat el pèsol. Tant el fruit com la planta són molt delicats a les inclemències meteorològiques. Per tal d'intentar compensar-ho, la família de les lleguminoses està posant tot el seu afany en la cosina més rural, la fava que, tot i el retard que porta, es diu que voldrà compensar les coses.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga





divendres, 10 d’abril del 2026

Ja en duem gaire bé 8.000!

 Bon dia!

El bon temps d'aquests darrers dies ens ha permès, entre d'altres coses, avançar amb les sembres i plantacions. Entre cebes, enciams, alfàbregues, carbassoneres, cogombreres, alberginieres i mongeteres ja hem superat les 7.000 i escaig plàntules de les 24.000 que durant aquest més tenim previst plantar. Això vol dir que, de moment, anem a bon ritme. A banda de les plantades també hem sembrat, directament al camp ravenets i espinacs; i en safates, llavors de síndria.

Les mongeteres regant-se

 
Les cebes acabades de plantar

En pocs dies els camps han fet un bon tomb. Les tomateres llueixen els primers poms de flors i ben aviat podrem tornar a gaudir dels espinacs. Les pluges van ofegar les darreres plantades i haurem estat ben bé un parell de mesos sense. Com els ravenets. A l'horta les conseqüències de les bogeries meteorològiques son de llarga durada, sobretot si s'esdevenen durant un període fred. En aquests casos la temperatura no permet ni la recuperació natural de les plantes ni una intervenció per part nostra prou efectiva per a contrarestar els efectes devastadors que tenen vent i pluja sobre els conreus.

La bonança també es fa notar a tota la vegetació que envolta els camps. Mireu com està de carregat de flors un dels nostres saüquers i com de cofoia està la Mireia recol·lectant les flors per a fer el xampanyet: 

Vinga, des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

dijous, 2 d’abril del 2026

Pastanagues per totes les cases

Bon dia a tothom,

La ratxa de dies continuats bufant la tramuntana està arribant a la seva fi. Aquests últims dies s'han registrat velocitats d'entre 72 i 76 km/h, que segons l'escala Beaufort correspon a temporal fort. Nosaltres, però, tot i haver-ho viscut com a temporal molt dur, hem continuat amb les nostres tasques diàries. Arriba Setmana Santa i sabem que ens vindreu a trobar als mercats, així que les collites i preparació del producte no s'aturen. Tant dissabte a Palamós com dilluns a Torroella, muntarem la parada com d'habitual. No podem oferir tanta varietat com ens agradaria, perquè com us podeu imaginar els cultius a camp han quedat força tocats pel vent. 

Tot i els esforços del temps per treure'ns l'energia d'estar a l'exterior, divendres passat vam quedar bocabadats del gran grup de persones voluntàries d'Espigoladors que es van aventurar a venir a collir pastanagues al Parc. Ni més ni menys que 22 persones que varen recol·lectar 615 kg dels nostres camps, els quals van compartir amb La Xarxa de suport mutu de l'Alt Empordà, Banc d'Aliments i El Centre d'Acollida i Serveis Socials La Sopa. 




Amb l'arribada del final de setmana, també ha arribat un bon nombre de safates de planter. Les cebes, els enciams, les tomates, els cogombres i pebrots ens els van entregar ahir, fent que l'organització (què és com ens anomenem a nosaltres mateixos quan ens emocionem) hagués de fer mans i mànigues per trasplantar bona part dels cultius. A l'espera del biofilm que necessitem pels cultius d'exterior, hem posat el focus en els hivernacles, trasplantant la Ligúria i les pebroteres. El goig que fan no té preu, i les suades per fer els crestalls i les regues tampoc. 

Ara que hem agafat un bon ritme és millor no parar així que només ens queda desitjar-vos,

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga


divendres, 27 de març del 2026

El mes més boig

Bon dia!

Acabem de triar el nom d'aquest missal i ara no sabem ben bé si el qualificatiu és més aplicable al mes vinent o al que estem acabant. De fet des de primers d'any que estem patint un temps ben boig entre pluges i vent. Aquest episodi que estem vivint ara sembla ser que s'allargarà una setmaneta ben bona i que diumenge tindrà el seu pic. Més de 100 Km/h. Però el títol volia fer referència al mes vinent. I més aviat a la feina que no pas a la meteorologia, tot i que està per veure què passarà amb el temps les properes setmanes ...

Deixant de banda les sembres, és a dir els conreus que fem a partir de llavor directament sembrada al camp ,que no són poca cosa, el mes d'abril tenim previst plantar unes 24.000 plàntules de les 34.000 que haurem plantat des del gener i al juny. Encara que no hagueu tingut mai un hort les xifres són prou consistents com per entreveure que l'abril és la nostra Marató particular. Bé, la nostra i la de molts dels que ens dediquem a això de viure de l'horta. Hi estem avesats, dona feina però la podem assumir. Ara, si el temps es posa tonto, la cosa pot ser bastant complicada. Creuem els dits.

Com ja sabeu dins del projecte del Parc hi ha Escabetxart, que aprofita tots els excedents que és capaç de transformar per fer unes originals conserves. Però tot té un límit. Enguany no hem estat capaços de vendre la totalitat de la producció de pastanaga que vam sembrar a la tardor ni som capaços de transformar-la tota al nostre obrador. És per això que avui se sumen a l'aprofitament un grup de voluntaris de la Fundació espigoladors. Es defineixen com una organització sense ànim de lucre que treballa per l’aprofitament alimentari i el dret a l’alimentació, alhora que ofereixen oportunitats laborals i formatives a persones en situació de vulnerabilitat. La setmana vinent us compartirem imatges de la collita col·lectiva. 

Al camp els espàrrecs van a tot drap, en podeu demanar tants com en vulgueu. Les maduixes comencen a madurar i ja hem collit les primeres carxofes. De maduixes en potser podreu trobar unes quantes al mercat i a la botiga del dimecres. La producció encara no és prou com per a poder oferir-vos-les a les cistelles. Per contra, per dimecres vinent i setmanes següents ja tindreu les carxofes a disposició, tot i que la primera setmana potser haurem de racionar-la.

Us deixem amb algunes imatges d'aquests conreus 

 
Riu i espàrrecs

Maduixa Garriguet
 
 
Primeres carxofes
 
Apa, des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

divendres, 20 de març del 2026

Agricultors o Influencers?

Bon dia a tothom!

L'era digital ja és una realitat des de fa uns anys: cotxes que semblen en KITT, mòbils amb uns sense fi d'eines i aparells artificials que diuen que són intel·ligents quan la seva fi principal és provocar que deixem de pensar. Així i tot, sense gairebé ni adonar-te'n, el mot "digital" s'ha afegit com a sufix a un munt de procediments del dia a dia: carnet-digital, firma-digital, petjada-digital, inclús en el nostre sector ens volen fer presentar un diari de camp-digital


A nosaltres no ens agrada pel risc que pot suposar no saber a on pot anar a parar tota aquesta informació, i encara que en molts sentits hem d'acabar passant per l'aro, en molts altres ens neguem o simplement ho fem a la nostra manera. L'exemple més fàcil que podem exposar és la continuïtat d'aquest blog, que representava la modernització d'aquestes fonts d'informació extensibles a tothom qui ho volgués. L'altre cas seria el nostre Instagram. Tot i que mai ens ha agradat el show mediàtic i addictiu que genera aquesta xarxa social, volem pensar que és la millor forma de visualitzar la nostra feina i el nostre dia a dia amb fotografies i vídeos que moltes vegades tardem setmanes a renovar.
Queda clar que fer actualitzacions no ens fa perdre la son, i que els nostres "hashtags" pretenen ser més representatius que no pas "trending topic". Doncs encara no sabem com la setmana passada vam ser virals.  

Utilitzant la matèria gris per calçar la patata de maner eficient

Ahir 19 de Març, St. Josep és el dia que com ja hem comentat diverses vegades, se sembra la patata a l'Empordà. La por a la pluja, va provocar que a principis de mes, poséssim les llavors a terra, per si més tard venien mal dades. Durant aquesta tasca vam fer diversos comentaris, fotos i un vídeo on surt Riu enterrant lleugerament la patata amb el nostre tractor petit. La Laia, principal responsable actual de l'Instagram va fer una publicació on la simplicitat podria ser el tret més distintiu. Doncs bé, ara ja no n'estic molt segur, però crec que ja hem arribat a 1,1 M, que traduït vol dir més d'un milió de visualitzacions de gent de tot arreu: peninsulars, francesos, alemanys, turcs i italians. Ja tenia raó l'Obèlix dient: "Estan bojos aquests romans".

Podríem estar parlant una bona estona dels bons moments que hem passat rient i fent mofa de nosaltres mateixos intentant imaginar-nos com a figures famoses de les xarxes socials, però sense anar massa més lluny el que a nosaltres ens preocupa de debò és que el tomàquet Ligúria s'acomodi bé en els nostres túnels tornant-se a sentir com a casa.     


Trasplantant la tomata 

A clar!!! Que no hem dit res del que realment ens interessa a tots. Procurarem de forma breu explicar-vos l'actualitat al Parc:

La primavera comença avui d'una forma discreta, però no ens en podem refiar perquè en qualsevol moment ens esclatarà als morros amb la seva inconfusible energia. Per això mateix hem estat treballant per animar a la fava i al pèsol d'exterior, que esperem que faci un millor paper que el seu cosí de dins l'hivernacle. A la zona de les maduixeres, gairebé veiem més color blanc floral que verd foliar i per acabar-ho d'adobar avui entrarem entremig de les carxoferes per a veure si ens cau algun regalet. Ens esperen uns mesos intensos d'abonats, treballs, sembres i plantacions, per poder acomiadar el sempre incomprès hivern, començar a gaudir de l'eufòrica primavera i estar preparadíssims per l'intens i calorós estiu.

Apa doncs, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga



dijous, 12 de març del 2026

Portes obertes

 Bon dia!

Al Parc rara vegada tanquem el portal d'entrada. Tot i així en tenim. El vam muntar deu fer prop de vint anys. L'hem utilitzat per convidar a entrar més que no pas per barrar l'entrada. Heus aquí una imatge prepandèmia que ho reflecteix:


La vam utilitzar per difondre una jornada de portes obertes el 2018. Ja tenia uns anyets i encara feia molt bona pinta. Lluïa el groc de rigor pels temps que ens va tocar viure llavors. Ara ja fa una fila més atrotinada. La humitat dels darrers mesos, tot i la bona capa d'oli que li va aplicar la Laia l'any passat.

El cas és que fa un parell de setmanes va venir un camió de dimensions considerables a portar-nos cap a 30 tones de compost. El que preparem nosaltres encara està en procés de compostatge i esperarem uns mesos abans d'utilitzar-lo. El conductor del camió, molt trempat, per cert, va fer marxa enrere sense adonar-se que just rere seu hi havia el batent esquerre del portal. Porta i pal van quedar ben aixafats. La porta, com un acordió, va empènyer el pal, que es va esqueixar a un pam del terra. Així que, qui no té feina el gat pentina, i dimecres passat vam haver de fer "d'instal·ladors de portals". Aprofitant l'avinentesa, vam posar un batent més llarg per mirar de reduir els risc que algú se l'endugui per davant... o per darrere.


Tot fent la feina vam tornar a constatar que podríem dir que vivim sobre una bassa d'aigua. Per encabir el pal que aguanta el portal vam haver de feri un forat d'uns 80 cm de fondo. I, ai las, a uns 70 cm va començar a brollar aigua! Potser és una mica exagerat això de brollar. L'aigua no va sortir impetuosament, però de seguida va omplir el cul del forat. Així estan les coses sota els nostres camps.

Tant de bo totes les portes fossin sempre obertes per a tothom i fóssim capaços de compartir més i no voler aclapar més. Quatre-centes noves persones han engruixit enguany el nombre de milionaris a la llista Forbes. Vergonya hauria de donar, per ser suau, aparèixer en aquests llistats vivint en el món on vivim. 

Des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga