De dilluns a dissabte, i algun que altre diumenge

Bon dia a tothom!!

Una característica bastant estesa entre els hortolans i les hortolanes és la de conèixer millor la setmana de l'any en la que es troben que no pas el dia. Això és degut normalment pels "tempos" a l'hora de fer les diferents sembres i plantades. Aquest dilluns - la setmana 22 - la llista de tasques començava amb la plantada de les nostres carbasses. En concret unes 6 varietats aproximadament. Repicar les últimes tomaqueres de sucar i sembrar la pastanaga també estaven dins de les ordres del dia. Tot i tenir una part de l'equip encarregant-se d'atendre els clients de Torroella i de fer les corresponents gestions de les comandes dels castellaires, no havia de ser pas un dia massa atrafegat. Doncs com qui no vol la cosa, va passar de ser un dilluns qualsevol, a tota una setmana en què la paraula intensa ha estat protagonista.

Vam rebre la visita de les grans màquines de Teveca que, com cada any, ens ajuden a gestionar la brancada que generem durant l'hivern. Tot i patir bastants entrebancs tècnics i mecànics, van poder processar tota la matèria vegetal, barrejant-la amb la gallinassa per començar el procés de compostatge. Tot el procés es va allargar un parell de dies, però fa de bon veure com s'ha alliberat l'espai de l'entrada de muntanyes de troncs i com a resultat tenim dues piles de compost.

Moment de trinxar brancada

Barreja final

Cadena de màquines per treure la trinxadora d'un forat

Per una altra banda, com diu una cançó: "Corre l'estiu que tota cuca viu...", la calor fa que hàgim d'estar a l'aguait davant de possibles atacs d'insectes, per tal que no esdevinguin plagues. La fauna auxiliar del Parc, la ràpida intervenció i accions preventives poden marcar la diferència. A hores d'ara el cogombre sembla que ha agafat força pugó, i haurem de fer de mans i mànigues per recuperar tota la plantada. També apareixen els temuts escarabats de la patata, però de moment el control manual és prou efectiu.

Un escarbat voraç

A mitja setmana també vam poder acabar de plantar la síndria, i preparar l'últim camp de la finca per l'acollida del moniato. La senzillesa de la plantada queda emmascarada per la intensa marató que pot arribar a suposar si de regal li afegeixes els 34 °C que han marcat els termòmetres el dia d'avui. Per això mateix era indispensable la ràpida connexió entre l'esqueix i la terra humida. I, per si crèiem que no ens quedava temps, hem aprofitat per retirar les portes dels nostres hivernacles per a donar un respir, si més no, a les plantes que tenim dins. Nosaltres ens conformem amb una beguda ben freda i alguna refrescada en les pauses laborals.

Ens tornem a trobar en un moment de clars canvis pel que fa als productes. De mica en mica anireu veient com uns marxen i d'altres arriben, així que estigueu ben desperts per no perdre ull tant als mercats com a la web.
Ben segur que amb aquest escrit de cafè amb llet matutí no heu tingut pas la sensació d'atrafegament. Millor, així no haureu d'acabar utilitzant els nostres cogombres com les celebritats de Hollywood o d'un mateix servidor.

Bé, doncs marxem als camps a collir.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga 

Més fruita directament de productors!

 Bon dia!

Després de setmanes de cerca amb alguns desencerts, ens fa molta il·lusió compartir amb vosaltres els nous contactes que hem iniciat amb productors de fruita de Tarragona. Concretament de La Torre de l'Espanyol (si sentiu la mateixa curiositat que nosaltres, a la xarxa trobareu el perquè d'aquest nom del poble, que fa referència a un cavaller occità i no pas al país que evoca). A partir d'ara podrem gaudir de fruita acabada de collir d'en Ramon Flotats (Cherrieco) i d'en Jaume-Miquel Aleu. En Ramon bàsicament produeix cirera i en Jaume-Miquel préssec i albercoc. Esperem que aquestes noves coneixences hagin vingut per quedar-se. La complexitat de la logística i, sobretot, el preu del transport sovint acaben fent inviables aquestes situacions i massa vegades ens obliga a tornar a recórrer a intermediaris, encarint el producte a més de marejar-lo amunt i avall, amb la conseqüent pèrdua de la seva qualitat.

Vista d'un dels camp de cirera d'en Ramon

 Al camp l'estabilitat del temps prevista pels propers dies ens permetrà, esperem, recuperar les tasques que tenim pendents i no hem pogut fer perquè a hores d'ara encara ens trobem el sòl enfangat quan intentem treballar-lo a més d'un pam de fondària. Sembrar mongetes, plantar enciams o preparar la propera sembra de síndries i plantada de melons són algunes de les feines que ens han quedat al tinter a causa d'aquesta primavera tan humida. De ben segur que en unes setmanes tot estarà al seu lloc i oblidarem els moments de neguit que produeix veure com les previsions de sembres i plantacions se'n van en orris (orris del llatí horreum, que vol dir graner i sembla ser que s'utilitzava quan una collita s'havia emmagatzemat malament i es feia malbé).

Àpali, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Entre una i tres

Bon dia a tothom!

Falta molt poc per arribar al punt mitjà d'aquest mes de maig, i esperem de bon grat que no vulgui representar de forma literal el refrany popular: "Pel maig, cada dia un raig". Des de la nostra humil opinió, creiem que aquest any no haurem de patir pels recursos hídrics. No estem pas desitjant que St. Pere tanqui l'aixeta, ni tampoc passar a l'altre extrem on una part de la població perdi el nord i comencin a omplir piscines a tort i a dret. Encara que de segur, de coherència mediambiental mai n'anirem sobrats.

Com ja haureu notat, vivim uns dies al més pur estil primaveral. Ara plou, després cau un xàfec, torna a sortir el sol fet que fa treure'm la jaqueta, però compte que a la nit refresca... Resumint, una primavera primaveralment primaveral.
Totes aquestes condicions no semblen pas haver fet efecte amb les ganes de marxa que tenen els nostres cultius. Fent-vos una mica les dents llargues us expliquem que ja hem tastat la primera amanida de cogombre, que el carbassó i la tomata estan a punt caure i que ja hem saltat les primeres mongetes tendres. A molt estirar ens agradaria pronosticar que tot plegat ho tindrem a punt per oferir-vos-ho entre una i tres setmanes.
Passejant entre els bassals de fang que ens estan causant aquestes glopades d'aigua, contemplem que els camps fan molt de goig. Per sort la meteorologia aquesta vegada ha volgut ballar el mateix "tempo" que nosaltres, sense causar-nos cap trepitjada a l'ull de poll.
Tampoc volem oblidar que encara tenim molts cultius de primavera donant guerra, i encara que la fava arriba a tres quarts de quinze, s'està posant al nivell dels ja presents espàrrecs, maduixa, carxofa i pèsol. Encara que ara ja, els dos últims cultius esmentats, estan a fer figa.

Aviat en els nostres punts de venda

Recordeu l'anellament científic d'ocells que vam dur a terme el passat diumenge? Doncs va ser tot un èxit. A continuació us ensenyem algunes de les captures que vam fer:

I totes les que vam anellar: 

Cadarnera (2), Boscarla de canyar (2), Rossinyol comú (5), Pardal comú (7), Rossinyol bord (1), Tallarol de cap negre (2), Mastegatatxes (1), Verdum (1), Oreneta vulgar (1), Tallarol de casquet (1), Mallerenga carbonera (3), Estornell vulgar (1), Oriol (1).

L'activitat va començar amb les primeres guspires de llum, ja que era necessari fer la instal·lació d'un mallat especialitzat. Tot i la humitat matinal, el dia va ser esplendorós. En Guillem va ser el nostre guia i mentor en tot moment explicant tots i cadascun dels detalls de l'anellament i de l'au la qual teníem davant. Petits i grans estàvem entregadíssims a escoltar qualsevol detall nou que en Guillem ens volgués obsequiar. El gran final de la jornada ens el va regalar un Oriol (Oriolus oriolus).

Alliberament final

A tot això, 

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

No ens cauen els anells

Molt bon dia! 

Ja sabeu que no ens cauen els anells quan es tracta d'encarar les tasques que duem a terme al camp, siguin les que siguin. Des de remenar fems o buidar la bassa de la nostra depuradora a treballar dies assenyalats o anar al mercat dies de diluvi o tramuntana forta. De fet ho considerem, deixeu-nos ho dir així, una  virtut que valorem i ens agrada en amics i companys. Tot això dels anells ve a tall (volíem dir que ve a qüento però hem reprimit la castellanada), tot i que en realitat no hi té cap relació, de que aquest proper diumenge l'AFA de l'escola La branca d'Albons ha organitzat, amb la nostra col·laboració, una jornada d'anellament d'ocells. És oberta a tothom, prèvia inscripció.

 L'anellament és un mètode d'estudi de la biologia dels ocells, els seus desplaçaments i les seves relacions amb el medi natural. Per les seves característiques de biodiversitat, el Parc és un lloc ideal per fer aquest tipus d'activitats. Ja hem realitzat, entre d'altres accions, alliberament de mussols (2016), col·locació de caixes nius (2020) i un petit estudi de la diversitat d'ocells a la nostra finca. La biodiversitat en el seu sentit més ampli, no només d'espècies animals, és de fet una de les nostres dèries.

Aprofitem l'avinentesa per comentar-vos que aquest dissabte podeu venir a la fira Cuina i Salut que es fa a Torroella de Montgrí a conèixer tota la diversitat de productes que Escabetxart elabora amb els nostres excedents i altres recursos del Parc. Alguns els podreu tastar allà mateix. Al seu web podeu consultar totes les fires on tenen previst d'assistir, 

En un sentit més pràctic, us recordem, als que feu comanda pels dimecres, que aquesta setmana tornarem a disposar del pa de La Trempada.

Doncs som-hi, des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.

 Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Dia del Treballador amb orgull

Bon dia a tothom!

Ja podem dir que ens trobem a l'equador de la primavera. Estació de l'any que ens aporta els nivells més alts de tasques pel que fa a preparacions de camp. Degut el pont, ahir dijous ens va arribar la segona carretada de safates de planter que, sumat a les diferents plàntules que ja emergeixen del que nosaltres mateixos ens autogestionem, fan que el dia d'avui pugui tenir el títol de: "posar arrels a terra". A hores d'ara no podem continuar fent el compte exacte del nombre de plàntules, però no crec que baixem de les cinc mil.

D'ençà de l'any passat, vam començar a dur a terme un nou mètode de preparació de les feixes dels cultius d'estiu regats amb gota-gota. Generalment, la nostra forma d'abonar les feixes era la d'escampar compost per tot arreu. Aquest mètode és molt ràpid i senzill. La cara negativa era que també estàvem alimentant de forma involuntària unes futures plantes silvestres que, degut el seu afany per créixer, sortien fent competència deslleial amb els cultius. Com comentàvem, el darrer any vam provar d'abocar el compost de forma proporcionada directament on s'ubicaran els futurs cultius, i podem dir que els resultats van ser molt positius.  Aquí teniu una foto on podeu observar com posem el biofilm a la feixa que enguany acollirà en gran part els tomàquets terrers, després d'incorporar les negres línies d'adob. 

Trobant la eficiència en feines de camp

Síndries, melons i carbasses, també gaudiran d'aquesta nova metodologia. Sense marxar d'aquest mateix camp, ja fa unes setmanes que tenim trasplantada a la cucurbitàcia més primerenca del Parc: les carbassoneres. Ja podem observar que han fet el canvi de planteta delicada i fràgil a planta amb un molt bon estat de forma. 

Aviat obriran flors!

Gairebé sense adonar-nos-en, el dia es va fent cada vegada més llarg i les temperatures són més estables. Migdies que ja fan pensar amb l'estiu, acompanyades de nits suaus, que més val tenir una rebequeta a mà, per si de cas. Doncs la fauna que viu per la finca van deixant senyals d'aquests canvis, com aquesta serp que se n'ha afartat de portar roba extra a sobre i es deslliura de manera molt despreocupada del seu abric.

No ens entretindrem massa més, que avui de feina no ens en falta, i encara que sigui el dia del treballador, el camp no s'atura. Gaudim entre tots dels festius, valorant sempre que darrere d'aquests dies hi ha algú que amb el seu esforç ens ajuda a poder xalar-ne. 

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Quan una cosa no és el que t'esperaves

Bon dia!

Hem d'arribar a la conclusió que som massa exigents. Aquesta setmana ens va sorprendre que les maduixes collides el dimarts foren molt més àcides del que és habitual. En tastar-les vam quedar ben descol·locats. Maques i vermelles com sempre, esperàvem la dolçor a la que ens tenen acostumats. Doncs no va ser així. Potser per les nits més fresques, potser perquè van molt carregades de fruits i han de compartir els sucres que la planta produeix, potser perquè les hem regades més del compte, potser perquè van madurar en lluna nova o potser perquè tenien un dia tonto. Ves a saber. El cas és que vam prendre la decisió d'informar a tothom i de deixar-les tastar a qui en volgués. La nostra sorpresa va ser poder constatar que totes i cadascuna de les persones que les van tastar les van trobar boníssimes i se'n van quedar un bon grapat. Doncs això, que som massa exigents amb nosaltres mateixos. Estem molt agraïts de tenir tants bons companys de viatge.

Com ja us podeu imaginar, aquests dies de primavera en què el temps ens permet treballar, l'activitat als camps és intensa. Arriba el moment de plantar melons, síndries i carbasses, tomates i ocres, pebrots i albergínies ... Els melons, les síndries i les carbasses són dels conreus que ocupen més superfície a la nostra horta. No només per la quantitat que en fem si no també perquè fan plantes que cobreixen molt d'espai. Enguany els melons els farem en una feixa on hi havia un adob en verd. Pels que no sapigueu ben bé que és això, breument comentarem que és tracta d'implantar un conreu que no és collirà sinó que l'objectiu és incorporar-lo al sòl per tal d'aconseguir, entre d'altres coses, millorar-ne l'estructura, activar-lo per facilitar la disponibilitat de nutrients pel conreu posterior i, en general, augmentar la seva activitat microbiana i la seva matèria orgànica. De manera que vam sembrar blat xeixa com a adob verd. La veritat és que, tot i les ganes de gaudir dels melons, ens ha sabut greu incorporar-lo al sòl ja que amb les pluges d'aquests darrers mesos el camp estava exuberant i el gra de les espigues espectacular. Guaiteu el camp i les espigues. La de la dreta és sègol, que també està com a adob verd a les feixes on anirem sembrant les diferents tongades de la pastanaga.

Incorporant la xeixa

Espigues de xeixa i sègol	Detall camp de sègol

Sortosament hi ha una part d'ambdós camps que podrem deixar-la fins que aquests cereals acabin el seu cicle i en podrem collir una mica. Encara que sigui tal i com es feia fa cent anys: amb falç i , posteriorment, batent i ventant.

A banda de la feina als camps, us hem de comentar un parell de coses. D'una banda que d'aquí a un parell de setmanes la nostra fornera de confiança, Ester àlies La Trempada, farà uns dies de vacances. Així que si voleu tenir pa del seu, podeu fer comanda doble i congelar-lo. I la següents cosa és que ja no durem fermentats als mercats. Fa massa calor per tenir-los exposats. Si en voleu, els podeu encarregar directament a la Mireia d'Escabetxart amb un missatge al seu whatsapp 722600927, i us els durem a la parada.

Ens hem quedat sense espai per parlar dels milers de roses que venen de Colòmbia. Ens acomiadem amb la imatge d'una rosa de la República independent del Parc Agroecològic ;-)

Apa, des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.

 Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

La mida no importa

Bon dia a tothom!

La darrera setmana vam començar a oferir la maduixa tant al catàleg de la web com a mercats. Molts de vosaltres haureu vist un canvi en el format d'oferta d'aquesta fruita, ja que des de primers d'abril l'estem oferint en bosses de 200 grams. El nom d'aquesta varietat primerenca és Garriguell. Es tracta d'una maduixeta de forma més allargada i amb un gust excepcional. La fragilitat i tendresa de la seva carn, la converteix en un dels cultius més delicats que hem tingut. Davant d'aquesta situació, vam creure que deixar safates preparades seria la millor opció per tal d'evitar l'apilotament entre elles i així allargar al màxim la seva integritat. 
Hem hagut d'esperar un any sencer per poder compartir-les amb vosaltres. Els habituals a llegir el blog podreu recordar un invent que vam dur a terme utilitzant el nostre compost com a un fals substrat on vam decidir plantar aquesta varietat. La reacció de les plàntules va ser per emmarcar. Mostraven unes fulles d'un verd llampant i amples, com el palmell d'una mà. Tota l'esplendor es va quedar allà, perquè tota aquesta energia va produir grans dosis de verd fotosintètic, però malauradament gairebé cap dolç vermell de maduixa. Tot acaba arribant, i com segur que heu sentit a dir a algú més gran que vosaltres: "les coses bones es fan esperar".
Enguany també hem explicat que havíem portat a terme més invents amb la plantada del nostre maduixot (l'anomenarem així a partir d'ara, ja que la diferència de mida és més que notable). Aquesta vam decidir-la fer amb el biofilm que utilitzem habitualment, per tal de veure com funciona aquest cultiu amb una temporalitat anual. De moment, l'any no està ajudant que puguem veure resultats fidedignes. Duran gairebé dues setmanes van estar submergides sota l'aigua, i per acabar-ho d'amanir tot, períodes de tramuntana d'abantas. Pobreta, sembla que hagi trepitjat merda. 
Tot i això, no vol donar-se per vençuda. Davant de la nostra incredulitat, ha començat a produir flors, entreveient algun fruit de mida molt considerable.

Safata de maduixa Garriguell

Maduixots de polzada

No volem pas que tota la vostra atenció hagi quedat solament enfocada en aquesta deliciosa fruita, ja que tenim la resta de cultius de primavera "on fire". La carxofa ens està obsequiant amb el seu cor, que molt fàcilment es podria equipar a l'ambrosia que consumien els deus de l'Olimp. Recordeu que la seva temporalitat és curta, i que l'espera fins a l'any vinent serà tot el contrari. Aprofiteu ara que són de temporada!

A la feixa del costat, la plantada hortícola més vella (onze anys) sembla que l'únic que necessitava eren dosis massives i gairebé letals d'aigua de pluja. Estem parlant de l'espàrrec que, com us ensenyarem a continuació, va molt fort amb tots els sentits. 

Un sol espàrrec, 220 grams

Aquest any, l'aneguet lleig ha estat el pèsol. Tant el fruit com la planta són molt delicats a les inclemències meteorològiques. Per tal d'intentar compensar-ho, la família de les lleguminoses està posant tot el seu afany en la cosina més rural, la fava que, tot i el retard que porta, es diu que voldrà compensar les coses.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga