Fins quan ha de durar la broma

Bon dia a tothom, 

En un tancar i obrir d'ulls ens trobem a la recta final de febrer, apropant-se el bon temps i el cúmul de feines que el camp exigeix. La matinada passada ens vam llevar - o més ben dit, ens va llevar - una bona tromba d'aigua. Les diferents webs de meteorologia que consultem diàriament ja ens avisaven d'aquests ruixats, però els nostres ànims a poder començar amb les feines de treball del sòl cada cop es veuen menys positives a curt temps vista. 

Per la nostra fortuna, hem dedicat a intervenir temps en la poda de les pomeres. L'any passat aquesta tasca va quedar pendent de fer, i com a conseqüència vam deixar-les descuidades. Podríem dir que van ser ben salvatges. Setmanes abans de la collita ja es podia veure els efectes negatius d'aquella badada, doncs les poques pomes que van produir van acabar ben menjades per la Carpocapsa (Cydia pomonella) i moltes d'elles per terra a causa de la Ceratitis capitata. A hores d'ara voldríem assegurar que això no es tornarà a repetir, que invertirem totes les energies a obtenir una bona collita per a oferir pomes de casa, però la vida és incerta i el temps porta sorpreses que poden provocar canvis que ho posin tot cap per avall. 

Ara fa cinc anys vam començar a treballar a la finca del Parc Agroecològic amb l'objectiu d'endinsar-nos en el món, fins llavors desconegut per a nosaltres, del sector agrari. En els nostres millors somnis, ens havíem imaginat iniciant un projecte d'agricultura ecològica i transformació d'excedents des de zero, però vam tenir la gran sort de trobar l'Enric i la Mireia, que ens van obrir les portes i un munt de possibilitats per afegir-nos a la festa. Aquest projecte, que ja anava rodant, ha anat creixent a poc a poc aquests últims temps, fet que ha fet augmentar la nostra motivació a voler arribar a fer coses impensables. Ho hem fet perquè no pensàvem que era impossible. I aquest mantra ens provoca l'excitació de millorar i reinventar. Potser ara és hora de posar els peus a terra i amb un objectiu menys ambiciós, encarar la primavera que ja sembla treure el nas per sobre el Montgrí.

Salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Quan la prudència és imprudent ... i un regalet

 Bon dia!

És un fet que ahir a l'Empordà vam tenir un dels dies més primaverals de tot l'hivern. El vent va estar entretingut a altres comarques molt més exposades a les seves incursions aponentades. No cal ser meteoròleg ni geògraf per saber que el Ponent arriba, si és que ho fa, molt desgastat al nostre racó de món. Tot i així vam estar sotmesos a la cacicada del govern d'aturar les activitats docents i a l'aire lliure a tot Catalunya. És evident que hi ha hagut parts del país on aquestes restriccions han estat encertades, però no era menys evident, ja en el moment de comunicar-les, que hi hauria parts del país on el vent no produiria cap afectació. Així estem, amb aquest i altres temes, sotmesos a la por i la inacció de polítics desconnectats de les realitats de la gent dels pobles.

Per demà no hi ha cap mena d'emergència ni alerta malgrat l'anunci de ventades superiors als 100 km a molts indrets de l'Empordà. Veurem si en declaren alguna i si ho fan pel tot el territori.

On sí és actiu el govern és en encarar el que ells anomenen la transició energètica. I ho és a la seva manera, sense comptar novament amb la gent del territori. Pretén implantar el seu PLATER (PLA Territorial sectorial per a les Energies Renovables). Segons aquest pla, a tot l'Empordà hi ha previst instal·lar 784 MW de potència amb plaques fotovoltaiques i 567,7 MW amb aerogeneradors. Aquestes infraestructures ocuparien unes 940 ha i 1500 ha (uns 142 aerogeneradors de potència mitjana) respectivament. Amb aquestes instal·lacions teòricament es podrien cobrir sobradament els actuals consums d'energia elèctrica del territori. La transició energètica és imprescindible, però la manera com s’està desplegant a Catalunya malauradament fa preveure un important impacte territorial. En particular, la concentració de parcs eòlics i fotovoltaics en zones rurals i agrícoles contrasta amb el potencial encara poc explotat dels espais ja urbanitzats. Teulades d’edificis, polígons industrials, equipaments públics i grans aparcaments ofereixen una capacitat de generació renovable significativa, que podria reduir de manera substancial la pressió sobre el sòl rural. A aquestes possibilitats cal afegir una opció d'impacte considerable que menysté  l'administració: la reducció de la demanda energètica. Cada unitat d’energia estalviada evita noves instal·lacions i, per tant, nous impactes territorials. Només després d’haver exhaurit aquestes alternatives hauria de considerar-se la implantació de projectes en sòl no urbanitzat, prioritzant espais degradats i establint criteris estrictes de protecció del paisatge i de l’activitat agrària. Sense una planificació clara i vinculant, hi ha un risc molt elevat de que la transició energètica acabi traslladant els seus costos al món rural i/o el marí.

Al Parc sempre hem procurat ser autosuficients amb el consum elèctric. No és fàcil, malgrat els gairebé 10 Kw de plaques fotovoltaiques que tenim instal·lades, ja que disposem d'una cambra frigorífica de més de 30 metres cúbics i amb una bomba de reg amb un motor de 4 Kw. Una combinació de consums que és considerable. Sortosament amb dues coses consumeixen més a ple estiu, moment en el qual la producció de les plaques que tenim instal·lades és màxim. Tot i així no arribem a cobrir els nostres consums. Celebrem que l'ajuntament d'Albons hagi iniciat ja tots els tràmits per a constituir una comunitat energètica al nostre municipi, de la qual ja formem part. La instal·lació fotovoltaica es farà sobre el pavelló poliesportiu i cada veí participant disposarà d'1 kw instal·lat. En el nostre cas això es traduirà en una producció aproximada de 1400Kwh anuals, la qual cosa ens permetrà regar durant unes 350 hores amb aquesta energia extra produïda comunitàriament. Tant de bo tots els municipis tinguessin iniciatives similars.

Ahir, netejant la nostra instal·lació fotovoltaica per millorar-ne el seu rendiment

El regalet que us anunciem al títol de l'escrit és una petita mostra de paté de pastanaga que us entregarem amb la cistella. Es tracta d'un petit detall perquè pareu atenció a aquesta secció del catàleg. Es tracta de productes elaborats a partir dels excedents de la finca, que es preparen a l'obrador del Parc i us arriben amb la marca Escabetxart, Esperem que siguin del vostre interès. 

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

De mica en mica es buida la pica

Bon dia a tothom!!

Fa dues setmanes obríem aquest escrit narrant el que podia semblar un fet bíblic. L'aigua havia arribat a uns nivells que molts de nosaltres no havíem vist fins aleshores. Encara que vam veure una gran varietat d'animals organitzant-se en parelles, tot va acabar en un negat esglai. 
Ara com ara la pregunta que més s'ha repetit ha estat: Què, ha fet molt de mal? Heu perdut molta cosa?
Sortosament, no hem de lamentar grans baixes, encara que seguidament anunciarem els camarades caiguts:

Ravenets i espinacs, han estat els més perjudicats. Poques setmanes abans d'anar-nos-en de vacances, ja un xic una mica just, vam fer les últimes sembres de tots dos cultius. Quan vàrem tornar ja treien el cap superant les gèlides condicions. Semblava tota un gesta per les petites plantes que deixaven veure els seus vigorosos cotiledons, però el fet és que una setmana sota l'aigua, no ho supera ni la plàntula més preparada.

Una altra zona afectada són els primers 5 metres dels hivernacles. Si normalment els cultius de fulla que salvaguardem allà dins ja acostumen a no tolerar l'asfíxia radicular, imagineu-vos si a sobre teniu una manta pensada per no perdre la humitat. Ja us ho aclarim ara, un desenllaç semblant al del Titanic.

Personalment creiem que hem sortit prou ben parats. L'època de l'any amb la que ens trobem (temperatures baixes) i els previs treballs preventius que vam dur a terme, han estat claus perquè la llista esmentada anteriorment sigui així de curta.
Tocant temes de l'actualitat ja tornem a tenir a la Trempada fornejant a tot drap, això vol dir que també tornen els moniatos fets el forn de llenya. I ja que toquem el tema: llenya, foc, febrer... Doncs perquè no dir també CALÇOTS! La veta queda oberta, així que si teniu pensat fer alguna calçotada, no sigueu tímids i encarregueu-los. Sempre en portem als mercats, però ser previsor fa que acabis menjant o no menjant aquesta dolça ceba.

Apa, doncs, aquí uns que es calcen les botes i van a jugar amb el fang.

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Els ous s'enfilen

 Bon dia!

Al Parc seguim amb els peus en remull. La capa freàtica va baixant, però ho fa lentament i deixa un rastre de fangueig que continua fent molt complicada la collita. No parlarem d'altres tasques de manteniment dels conreus, que encara són totalment inviables en aquests moments. Ja estaríem contents si, vistes les circumstàncies, poguéssim començar a remenar-hi d'aquí a un parell de setmanes.

Aprofitant, per dir-ho d'alguna manera, que els camps són impracticables, ahir ens vam posar a buidar la bassa de depuració d’aigües residuals. Amb els anys s'ha anat omplint de fullaraca i branques caigudes, que han acabat reduint la seva capacitat considerablement. Vam quedar bocabadats quan vam veure que, conforme anàvem buidant-la, cada cop hi havia més aigua sota la lona impermeable que no pas sobre d'ella. Vaja, que l'aigua que inunda els camps s'anava escolant cap al forat que ocupa la bassa, per sota de la lona. Evidentment, això va fer inviable acabar la neteja. Haurem d'esperar, també per poder fer aquesta tasca, que la capa freàtica torni a la "normalitat".

Ara ens toca parlar d'ous. En els darrers tres anys, els ous han sofert una pujada de preu considerable, més els convencionals que els ecològics (segons l'OCU, els convencionals són fins a un 137% més cars). Les causes són molt diverses: la grip aviar, la pujada de preus del pinso i l'augment de la demanda dels consumidors són les més destacades. Els ecològics, de mitjana, s'han incrementat un 50%. Els companys de La Dotzena no són aliens a aquest entorn generalitzat, la qual cosa ha provocat que, des de primers d'any, hagin hagut de pujar el preu de venda d'aquest producte. Fins ara nosaltres hem assumit la diferència, però, malauradament, a partir d'aquest moment hem de repercutir-la en el preu final, tot ajustant el nostre marge més enllà del que ho fem amb la resta de productes, ja que considerem que els ous són un producte bàsic per a moltes famílies. Així que, dels 2,90 € la mitja dotzena, passen als 3,20 €.

Per acabar, comentar-vos que Escabetxart ja té enllestit el seu web. Si voleu conèixer més detalls de l'obrador del Parc i de per què, com i quins productes s'hi elaboren, ho podeu fer visitant www.escabetxart.cat

 

Vinga! Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

El Parc de Noè

Bon dia a tothom!!

Sí, encara estem vius!! Hem sobreviscut a la tromba d'aigua sense la necessitat d'utilitzar maneguets, bombolleta o altres accessoris per mantenir-te flotant. Malauradament, els que no poden dir el mateix són els nostres cultius perquè, els que han sortit més ben parats, estan amb l'aigua al coll literalment. 
Segons dades facilitades per en Sergi Corral - el nostre meteoròleg de confiança de l'Escala - hem estat beneits amb 187 l/m2 en poc més de dos dies. Segurament molts heu pogut veure vídeos i/o imatges proporcionades pels mitjans de comunicació on es veuen rius com el Daró o el Ter a punt de desbordar o aconseguint-ho en certs punts. 
Aquí al Parc tenim sort que no estem a tocar de cap d'aquests rius, però estem situats en antics aiguamolls del riu Ter. Tanmateix, tenim el nivell freàtic de l'aigua subterrània molt proper a la superfície, si ho combines amb una textura del sòl llimosa, podeu a hores d'ara fer-vos cinc cèntims de com devem tenir als camps. Us deixem un recull d'imatges per poder mostrar-vos-ho.

Els espinacs i ravenets fent submarinisme

El cultiu de porro el dimarts al matí

Estat dels camps aquest divendres a primera hora

Ja anomenats anteriorment, la gravetat de l'estat dels nostres cultius a conseqüència de l'aigua, no el podrem saber al cent per cent fins que no tinguem els camps una mica més secs i puguem veure com reaccionen cada un, però ja us avisem ara que pot ser que d'una setmana per l'altre trobeu a faltar un producte, que en el millor dels casos tardarà uns mesos a tornar. 
Per altra banda, la intensa dutxa no ha pogut, ni podrà parar la nostra activitat: collir i preparar cistelles o mercats ho fem de totes totes, encara que semblem més aviat astronautes caminant per l'escorça lunar.

 
Heu pogut notar que el nostre to durant l'escrit no es pot classificar de melodramàtic, sinó, purament informatiu. Ser resilients i aprendre a sortir-te'n endavant, són aptituds indispensables per treballar al camp. Fent ressò d'aquesta actitud, vam decidir posar en alça la celebra frase: Al mal temps bona cara, decidint gaudir amb els nostres caiacs de la negada situació dels camps.
Així i tot, aquest any per demostrar el nostre descontentament amb St. Pere, no marcarem la X un any més.

Poc més tenim a dir, així doncs marxem amb ritme espacial a fer les collites de mercat.

Apa doncs salut, mitjons secs i bons aliments.

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Cúrcuma i informacions de servei

Molt bon dia!

Dels productes que comercialitzem i que no són de producció pròpia, n'hi ha dos que venen de ben lluny: el gingebre i la cúrcuma. Ara mateix, concretament del Perú. Us els oferim perquè ambdós tenen qualitats guaridores àmpliament reconegudes i perquè amb poca quantitat ja provoquen l'efecte perseguit en prendre'ls. Però com som tossuts i no volem renunciar als nostres principis, la primavera passada vam sembrar d'aquestes dues arrels per tal de provar si es donaven prou bé a casa nostra i no calia que en portéssim de l'alta punta del món (ja sabeu, per allò de la petjada de carboni i el canvi climàtic). Ho vam fer en un dels hivernacles que tenim, el més petit de tots. En el seu hàbitat natural aquestes plantes, les dues de la família de les zingiberàcies, creixen a temperatures entre 20 i 30 ºC durant prop de 10 mesos, de manera que ens semblava ben evident que havíem de conrear-les en hivernacle.

Amb el gingebre no hem tingut massa èxit, la veritat. Però seguirem intentant-ho. Pel que fa a la cúrcuma, ja fa uns mesos us vam enviar algunes fotografies de com estava creixent (veieu-les aquí). Doncs bé, finalment ahir vam fer la anhelada collita i heu ací unes mostres del resultat:

Començant la collita

Satisfacció pel resultat

Mostra de color

Així que ben aviat la tindreu a disposició.

Canviem radicalment de tema. Fa prop de 20 anys vam començar a treballar conjuntament amb d'altres pagesos, inicialment amb en Raimon (Horta de la viola) i la Sara (Vessana), tot i que vam arribar a ser fins a 8 finques. En una de les primeres reunions que vam tenir vam decidir unificar els preus de venda dels nostres productes i l'import del transport quan havíem de fer el repartiment a domicili. Des de llavors els preus de les verdures i fruites, com de pràcticament tot, han anat augmentant. El fet és que aquell import que vam decidir llavors respecte al cost del transport segueix essent el mateix que us hem cobrat fins a, tres euros quan la distància des del Parc són menys de 10 km i cinc euros si són entre 10 i 15 km. El gasoil s'ha encarit gairebé un 50% en tot aquest temps, així que malauradament hem d'apujar preus per continuar mantenint el servei sense perdre-hi diners. A partir d'ara el cost del transport serà de 5€ i 8€ respectivament. Això sí, sempre que no arribeu a fer compres que pugin més de 60€ (això també canvia, abans eren 50€), ja que en aquest cas l'entrega a domicili és gratuïta.

Un altre tema, ràpid però important. La nostra fornera de capçalera farà una aturada la darrera setmana de gener. És a dir, aquesta setmana servirem pa, però la propera no. Si voleu podeu fer una comanda doble.

I per acabar, podeu veure'ns en acció a "Aquí la Terra" (si teniu curiositat i no vau tenir l'oportunitat de fer-ho quan es va emetre el programa per televisió) seguint aquest enllaç que us portarà directament al capítol del programa. Sortim a partir del minut 3:30. Van estar més 4 hores de xerrameca i gravació per 3 minuts mal comptats de capítol. I van triar el que ells van voler. Ja se sap.

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Despenjant les botes de nou

Bon dia i bon any a tothom !!

Ja tornem a ser aquí, encara que la humitat i la fred ens ho han posat difícil per allunyar-nos de la llar de foc. Desitgem de tot cor que hàgiu tingut unes bones festes carregades de moments que reconforten tots els sentits i, sobretot, esperem que hàgiu gaudit de bons àpats i bons aliments.

Nosaltres vam tornar a calçar-nos les botes el dia 5. Encara una mica desubicats, vam tenir la sort de trobar-ho tot just on ho havíem deixat abans de marxar. Tot i la correcta ubicació, alguns cultius com els bròquils - tant el blanc com verd - s'han descontrolat un xic. Bona part de la plantada que tocaria collir ara, ha agafat uns volums més corrents en cucurbitàcies com la carbassa o la síndria. Aquest "petit" desajust de dimensions, ens obliga a començar a collir la següent tongada que romanen d'una mida molt correcta. Ara només queda treure el receptari de la iaia pels més clàssics o buscar alguna recepta innovadora per fer algun plat original.

La collita de crucíferes amb vistes al Canigó nevat.
No podem ser més afortunats!

Seguint amb la mirada al camp, la fredor d'aquestes últimes setmanes, o primeres segons com es miri, causa un efecte endolcidor en molts dels nostres cultius. La pastanaga, arrel preuadíssima d'aquesta finca, està en el seu punt més dolç, i d'aquí a uns dies, quan ja hàgiu baixat una mica els torrons, podreu començar a organitzar costellades amb amics i familiars perquè el calçot ja fa setmanes que espera el seu moment estel·lar.
Altres fets a destacar d'aquest nou any és el debut oficial de la xicoina i l'all tendre. De molt a prop, la ceba vol treure a lluir la seva tendresa, fet que aconseguirà en breu.

Amb dies festius o dies per jugar amb el que us hagin portat ses majestats, aquesta setmana ha estat prou breu, així que nostres tampoc ens allargarem massa més. Per acabar, us farem fer una mica de memòria. Fa unes setmanes vam venir a gravar un petit reportatge sobre el Parc. Aquella gent tan trempada van creure convenient que sortíssim ensenyant breument com eren algunes de les nostres tasques. El proper dimecres 14 de gener sortirem pel "2Cat" a dos quart de vuit. Bé... doncs res ja tenim dia i hora per riure tots plegats dels nostres dots d'actors. 

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga