divendres, 15 de març del 2024

Pomeres i curs de calç

 Bon dia!

Començarem amb xerrameca sobre les nostres pomeres, però el que és més destacable del que us volem explicar avui és el tema de la calç, que tocarem a continuació.

Les pomeres, doncs. Després d'unes setmanes d'intensa dedicació, finalment hem acabat de podar les nostres pomeres. Enguany ja tenen 11 anys. La veritat és que, fins ara, no hem estat capaços de treure'n el rendiment que esperàvem. De les dues varietats que tenim, n'hi ha una, l'Opal, que poques vegades fa pomes. Generalment floreix uns dies abans que la Dalinsweet, que és l'altra mena, i segurament per això moltes de les seves flors no arriben a quallar. Les flors de les pomeres són hermafrodites, contenen tant la part femenina com la masculina, el pistil i els estams, però per ser fecundades necessiten que els arribi pol·len d'una altra varietat amb la qual siguin compatibles. Sense aquesta fecundació, la flor cau i per tant no arriba a donar fruit. Aquestes dues varietats són una raresa a l'Empordà. Sobretot la vermella, la Dalinsweet. Aquests arbres estaven destinats a una plantació de muntanya que no es va arribar a fer. Sembla ser que en condicions més fredes les dues varietats floreixen pràcticament alhora. Però realment cap tècnic ens ha sabut confirmar que sigui aquesta la raó per la qual la nostra poma groga, l'Opal, produeixi tan poc. De fet, fa uns anys vam plantar unes quantes pomeres pol·linitzadores, Malus floribunda, que tenen la peculiaritat de tenir una floració molt intensa i dilatada en el temps, per tal de millorar el quallat de les flors, però el resultat ha estat molt limitat. A banda d'això, des del principi hem tingut problemes per controlar la carpocapsa, el típic cuc de la poma. I darrerament també n'hem tingut per limitar l'efecte de la mosca de la fruita. Per controlar ambdues plagues, la millor opció és l'ús de la confusió sexual. Aquesta tècnica es basa en el fet que quan la femella d'aquests insectes està en fase reproductiva, desprèn feromones que faciliten que el mascle la trobi i puguin aparellar-se. La difusió massiva d'aquesta feromona a l'ambient provoca que els mascles no siguin capaços de detectar on es troben les femelles i per tant no puguin reproduir-se. La limitació d'aquesta tècnica és que per a que sigui realment útil cal que el camp de pomeres tingui una superfície mínima d'una hectàrea. En el nostre cas són uns 3.000 m2. És a dir, menys de la tercera part. En aquestes circumstàncies només ens queda l'ús de trampes i els tractaments. Cal un seguiment exhaustiu de les trampes, que no sempre funcionen, per a poder detectar el moment en el qual un tractament serà útil per controlar la plaga.  Combinant tot plegat amb el fet que durant l'estiu tenim trenta conreus més per mantenir, el resultat és que la nostra producció de poma és minsa i poc agraciada. És per això que els darrers anys l'hem dedicada quasi íntegrament fer-ne suc.

I ara, la calç.

Novetat! 

D'aquí a unes setmanes, acollirem un curs de bioconstrucció a la nostra finca. De la mà dels nostres estimats companys de l'Escola Origens, tindrem el goig d'acollir el Curs de revestiments naturals amb calç

La calç és un material natural abundant al nostre territori i alhora extraordinari. S'usa en un gran ventall de camps, des de l'agricultura a la indústria agroalimentària. Malauradament el seu ús a la construcció va baixar en picat amb la introducció, per part de la indústria, del ciment pòrtland. Però la calç supera en molts aspectes i de lluny el pòrtland. La seva producció requereix menys energia, prové directament de la natura i no necessita additius. Aplicat en obra, és més transpirable, cosa que fa que les construccions fetes amb calç siguin més saludables. 

L'ús de la calç en construcció és molt ampli, en les seves diferents formes: calç aèria, hidràulica i hidròxid càlcic, així com la diversitat de tècniques per aplicar-la. Durant el curs aprendrem a diferenciar els tipus de calç que hi ha i els seus usos, i practicarem diferents tipus de revestiments com ara estucs i esgrafiats. Si en voleu saber més, cliqueu aquí. Conèixer la calç i les seves aplicacions ens atorga la capacitat de fer coses que ni ens imaginem. Si la idea us engresca, apunteu-vos-hi! Nosaltres us ho recomanem vivament. Aquí teniu l'enllaç per fer-ho.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

divendres, 8 de març del 2024

Miscel·lània i feminització

Bon dia!

Durant els primers anys de treball a la nostra finca pregàvem sovint per que no plogués. Els que fa anys que esteu amb nosaltres possiblement recordareu imatges, que s'anaven succeint any rere any, de camps inundats i collites senceres fent-se malbé. Aquí teniu un exemple del 2014. No fa pas tant de temps, a principis dels 2020, també vam patir de valent l'excés d'aigua ofegant molt conreus. Mireu si no com estaven els camps en aquell moment. Com ja sabeu, el panorama actual és ben diferent. Ara les pregàries van ben bé en sentit contrari. Però evidentment el temps fa la seva al marge dels nostres desitjos. El que és segur és que les pluges de la setmana passada ens han permès treballar alguns camps amb bona saó i poder plantar les patates en condicions òptimes. A més, les d'aquesta setmana, facilitaran la germinació de les primeres pastanagues sembrades enguany i l'arrelament de les plantades de ceba, enciam i espinacs que vam fer tot just ahir. Que més podíem demanar?

Al camp estan començant a traure el nas les primeres carxofes i els primers espàrrecs. Encara són petits però en pocs dies, si el temps acompanya, ja us en podrem oferir. D'altra banda ahir vam tastar els primers pèsols. És d'esperar que en una o dues setmanes també els pugueu gaudir vosaltres. Un altre canvi entre els nostres conreus és que les maduixeres es van vestint de flors. Encasa són escadusseres i trigarem a tastar els seus fruits ben bé un mes, però ja fan venir salivera.

Com a novetat al nostre catàleg, trobareu els flocs de civada i el lli marró. Tots dos són productes de la Fàtima i en Joan de Fruits del secà. Ja fa temps que us oferim les seves llenties i hem pensat que també us podrien interessar altres aliments que produeixen. El cas dels flocs és especialment interessant ja que la major part dels que es comercialitzen a les botigues, encara que estiguin empaquetats a Catalunya i comercialitzats per alguna empresa del país, venen d'altres parts dels món, amb la conseqüent petjada ecològica i la seva escassa aportació a la nostra sobirania alimentària.

Un parell de coses abans d'acabar. 

D'una banda comentar-vos que podeu retornar els envasos de la mel. Si no en feu ús, l'Isabel i en Kilian, de "Mel la calma" els reutilitzen per tornar a empotar la seva mel. D'aquesta manera contribuïm a reduir el consum d'energia necessària per a fondre el vidre i tornar-lo a fer servir. A més, igual com fem amb els nostres pots, per cadascun de retornat us abonarem 20 cèntims.

I per acabar, us deixem un enllaç a un petit vídeo titulat "On són les dones" en reconeixement a les dones del món rural, publicat l'any passat per aquestes dates. Al nostre equip, actualment format per 7 persones, quatre són dones i tres són homes. I si estrenyem el cercle a les persones que més hores hi dediquen, trobarem que hi ha tres dones i un home. No només no volem que el sexe o el genere marquin cap mena de limitació sinó que enfoquem les nostra manera de conviure i treballar a, utilitzant la terminologia de l'Eudald Carbonell, la feminització de la nostra espècie.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

dijous, 29 de febrer del 2024

Falta una patata pel quilo

Bon dia a tothom!

Els tractors han hagut de tornar a sortir perquè com a mínim un senyor conseller se'ls volgués escoltar. Tant de moviment amunt i avall, sembla que hagi funcionat més per espantar les pluges que amb tant d'èmfasi esperàvem que no pas aconseguir arribar a solucions agroecològiques i amb seny. L'eminència de la nostra zona, l'excel·lentíssima Tramuntana, fa posada en escena en els moments en què menys la demanem. Prou set estem passant com perquè vingui i torni a deixar-ho tot sec. Per acabar-ho d'adobar tot plegat, arribem en aquell magnífic moment en què la majoria dels productes característics de l'hivern aniran dient adéu, i els preuats productes d'estiu encara estan arraulits, amb bufanda i peücs, amb poques ganes de sortir.

Amb tantes situacions adverses (i alguna més que deixem guardada al sarró), potser sí que ens falta una patata per arribar al quilo. Fins i tot un parell ben bo. Tot i això, gaudim de cada dia i de la decisió de posar el joc "en mode": Difícil.

Amb el permís de Sant Josep, data amb la qual molts pagesos de l'Empordà i Balears sembren la patata, nosaltres ja fa uns dies que fem els preparatius. Encara que la mansa ruixadeta ens hagués estat com aigua d'Abril, encara haurem d'esperar una setmana per poder fer la sembrada amb la nostra llavor.

No tenim molt clar, a quin Sant li correspon la poda de les oliveres, i encara menys la de les pomeres, però són dues de les tasques que portem desenvolupant les últimes setmanes. Així mateix, sembla ser que en tindrem per uns dies més. Potser per pagans, o potser perquè anem de bòlit com ja és costum.
Desherbar i collir la gran diversitat de productes de la família dels Allium, acaben sent gran part del nostre dia a dia: ceba tendra, calçots, porros i alls tendres. Tots ben nets, pelats i agrupats en manats esperant totes i cadascuna de les receptes de casa vostra. Ja us podeu imaginar quina flaira que fem...

Nosaltres tornem a la collita per abastir-vos aquests mercats!

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga






dissabte, 24 de febrer del 2024

Cues de pansa

 Amb aquesta ja han estat dues les vegades que m'he oblidat d'enviar-vos aquest escrit. I sort de la resta de l'equip que m'ho han fet veure! Si no, potser no me n'hauria adonat fins ves a saber quan.

Aquest cap de setmana, l'assemblea pagesa ha convocat una trobada per mirar d'encarar les diverses problemàtiques del camp. La trobada és oberta a tothom, pagesos i no pagesos, perquè la sobirania alimentària no depèn només dels productors i l'administració. En aquests moments hi ha més de dues-centes persones inscrites. Esperem que en puguin sortir propostes que realment ens facin avançar cap aquesta imprescindible sobirania abans que la problemàtica sigui irreversible. Encara sou a temps de participar, si podeu. Aquest és l'enllaç per inscriure-s'hi: https://my.liberaforms.org/assemblea-25-de-febrer


Canviant de tema, la setmana vinent s'incorpora al nostre equip la Lívia. Biòloga de formació i amb un màster en sòls i canvi global, esperem que els seus coneixements s'afegeixin als de la resta de l'equip i puguem continuar adaptant amb encert la nostra tasca, la producció d'aliments, davant els canvis que ja s'estan produint al nostre entorn com ara la sequera i la pujada de les temperatures.

Aprofito el moment també per agrair a en Joaquim Alemany, que deixarà de formar part de l'equip, la seva implicació en el nostre projecte des de que va començar a formar-ne part i el seu bon caràcter i saber fer. Sempre serà molt ben rebut.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

 

dijous, 15 de febrer del 2024

Una quatre estacions, si us plau.

Bon dia a tothom!

 
Avui hem volgut començar el dia fent una petició molt comuna en certs restaurants italians, però cada vegada més difícil d'obtenir en la meteorologia del nostre dia a dia. Ja fa més d'un parell d'anys que gairebé no notem ni la primavera ni la tardor. Bàsicament, ens ho recorden els diferents cultius característics d'aquestes estacions, però pel que fa a temperatura o fenòmens meteorològics, no ens en podem refiar pas.

Aquest any l'hivern ens ha durat dues setmanes, tres a molt allargar. Això ha causat que la majoria dels productes més clàssics de l'hivern, les brassicàcies, primerament assolissin unes dimensions descomunals seguida de la consegüent pujada en flor. L'absència d'un fred intens i/o prolongat ha causat que a hores d'ara els nostres camps semblin prats de colza molt típics a l'Empordà, però no, són els nostres bròcolis en mode "flower power".
Encara que tenim algunes plantades més, d'aquí poc tindreu la prova davant dels vostres ulls quan vingueu a comprar o us passegeu per la finca. Amb això també volem dir que començarem a tancar un cicle de productes, per tot just obrir-ne un altre.

Aquesta ja serà la darrera setmana que us podrem oferir ceba seca.
No podem estar més contents de la conservació, mida i qualitat, respecte comparatives d'altres anys. De la nostra collita ja no en queda més que una caixa, i de la que ens ofereixen ve de tant lluny que no creiem que sigui necessari que hagi de viatjar tants kilòmetres per acabar al nostres plats. L'alternativa davant d'aquest dejú obligat es calmarà amb la nostra ceba tendra, que arriba amb un estat de gràcia ja típic en ella. 


Per concloure amb un bon regust de boca, us deixem unes fotografies de la meravellosa flor d'hivern i dels avenços que s'han dut a terme a l'hivernacle regeneratiu del qual estem molt orgullosos.

 

                    

 

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

 

divendres, 9 de febrer del 2024

Sobre les mobilitzacions de la pagesia

 Vaig començar a estudiar a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona l'any 1983. Llavors jo tenia 19 anys. Havent nascut prop de la capital, hi vaig anar perquè volia aprendre jardineria. L'atzar va voler que el primer dia de classe segués amb mi en Toni, que ja en tenia 30 i havia rodat bastant més que jo. Ell em va introduir al que llavors dèiem “agricultura biològica”. Em va passar llibres i revistes sobre aquest tema, la majoria en francès perquè aquí hi havia molt poca cosa publicada. Va ser durant el meu primer any en aquelles aules que vaig descobrir l'efecte que tenia l'agricultura convencional sobre el medi, les persones i els recursos energètics. Sabent tot allò vaig tenir molt clar que calia canviar les coses o, en poc temps, no hi hauria marxa enrere.

No podia quedar-me quiet sabent que les aigües i les terres cada cop continguessin més tòxics i menys vida. Sabent que a través dels aliments les persones i els animals anéssim acumulant al nostre cos molècules estranyes que ens fessin emmalaltir o minvessin la nostra capacitat immunològica. Sabent que per produir una quilocaloria d'aliment cal consumir-ne el doble -o més- en forma d'energia fòssil, amb tot el que això representa... I tot plegat són només alguns exemples.

Així que, jove i impulsiu, vaig decidir aportar el meu granet de sorra per canviar les coses. El meu objectiu es va convertir en cercar un racó de món on fer les coses d'una altra manera, i salvaguardar-lo de la barbàrie humana. Així va néixer la bogeria de fer de pagès en un món on ja eren molt pocs els que ho volien fer.

En aquests darrers 40 anys l'agricultura ecològica ha fet un salt important. És evident. Al principi érem quatre gats els que ens hi dedicàvem. Sovint vinguts de fora del sector agrari. L'any 1992 la Unió Europea va crear una normativa que, com passa sovint, no satisfeia als que ens hi dedicàvem. Però aquest és un meló que potser encetarem un altre dia. El fet és que la producció ecològica, sortosament, va començar a créixer fins a arribar al panorama que tenim actualment, amb un ampli, tot i que des del meu punt de vista encara anecdòtic, nombre de productors, en tots els sectors i arreu del territori.

Us he fet aquesta síntesi per intentar explicar-vos perquè no ens hem manifestat aquests dies amb el gruix de pagesos que ha sortit al carrer. Sobren les raons per queixar-se, com massa sovint hem fet des d'aquest faristol, de les condicions en què desenvolupem la nostra tasca com a pagesos. La burocràcia és descomunal i la incomprensió de les administracions és flagrant en molts aspectes que afecten el nostre dia a dia. Però actualment això és comú a molts altres sectors productius de la nostra societat. Des del meu punt de vista la debilitat del pagès convencional és que s'ha instal·lat en el model de creixement continu que s'ha promogut i subvencionat des de les diferents administracions. Aquest model ha estat impulsat per grans lobbys dels diversos sectors involucrats en la producció agrària: maquinària, adobs químics i fitosanitaris, obtentors i reproductors de llavors, etc. Actualment l'agricultura convencional segueix un model que depèn d'aquest sectors i, com no podia ser d'un altra manera, del petroli. Una prova evident d'això és que, davant les protestes dels pagesos a tota Europa, la Unió Europea ha respost amb la retirada del Reglament d'us sostenible dels pesticides, que tenia com a objectiu reduir a la meitat l'ús d'aquestes substàncies. Davant la actual situació de crisi energètica, climàtica i, m'atreviria a dir, sanitària i de qualitat de l'aigua i dels sòls, és evident que aquest model col·lapsarà en un moment o altre. I diria que quan més trigui a col·lapsar, més difícil serà reconduir la situació.

La producció agroecològica està igualment sotmesa a barbaritats administratives, però és molt més viable (ecològica, social i econòmicament), autònoma, independent i resilient que la convencional en la resta d'aspectes. A més, el moviment agroecològic, d'una banda pel fet de moure's en un àmbit més local, tant a nivell productiu com de consum, i d'una altra per estar format, en general, per persones amb més consciència social, és menys individualista i més cooperatiu, per la qual cosa és menys vulnerable a les conjuntures socio-econòmiques.

Intentar canviar la lògica imperant als governs i als mercats de l'oferta i la demanda és ficar-se a la gola del llop. Nosaltres apostem per desenvolupar opcions productives i comercials alternatives. Ara bé, el paper del consumidor conscienciat és indispensable per a que això sigui possible.

Un altre cop us donem les gràcies per seguir amb nosaltres i fer-nos possibles.

PD. Us deixem un parell de manifestos amb els que sí ens sentim còmodes:

 








Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga


dijous, 1 de febrer del 2024

Artesans de la terra

Bon dia a tothom!!

Avui volem començar anomenant termes com manual, artesania, fet a mà o com abans, els quals generalment s'han associat en l'àmbit artístic, tèxtil o culinari, però no han estat pas atribuïts a la nostra feina de pagès. Què no treballem pas amb les mans nosaltres?
Ens fem un fart de manipular matèria prima, tant amb les mans com amb eines simples, sense oblidar la paciència que hem de tenir, juntament amb alguna pregària enfocada a qui la vulgui sentir, per poder aconseguir un producte de qualitat. Potser hauríem de dir-ho amb anglès, així tindria més màrqueting i seríem "trending topic"... fet i fet, ens preocupa ben poc.


Aquest diumenge passat vam assistir a la primera reunió convocada per l'Associació de Productores Agroecològiques de Catalunya (APACAT) que congregava una bona representació del petit sector d'horta ecològica del nostre país. L'acte va reunir uns 40 projectes agroecològics de tot Catalunya. Aquesta jornada va servir per marcar unes bases on aferrar-s'hi ben fort per deixar clar quina és la nostra feina i com la volem fer. Un dels objectius principals serà enderrocar murs de paperassa burocràtica que ofeguen la petita pagesia, pactats i redactats per persones amb una manicura gairebé perfecta.
Per un altre costat, i parlant a nivell europeu, esteu veient com s'està manifestant el sector primari a França? Potser que els francesos "són molt seus" amb algunes coses, però ens passen la mà per la cara quan es tracta de defensar drets.

Tornant a guardar la forca al seu lloc, us explicarem com han estat aquests últims dies al Parc. A la finca sempre hi ha tasques a fer, algunes més feixugues que d'altres, i és clar, avui n'ha tocat una de forta. Gran part de l'equip de pencaires estan molt posats amb tot el preparatiu del cultiu de les nostres tomates Ligúria. Sembla mentida però en dos dies ja ens plantarem a plena primavera i el planter de tomates està al caure i, aquesta primera plantada hem decidit de fer-la dins l'hivernacle nou el qual vam muntar fa dos anys. Vam decidir no treballar-hi amb màquines ni tractors. Això vol dir que toca fangar a mà. Aquesta manera de treballar, juntament amb altres pràctiques s'anomena agricultura regenerativa, on el sòl passa a ser l'element més important a tenir en compte, però això ja us ho explicarem un altre dia.

Un aspecte diferent als anys anteriors és el fet que aquestes tomaqueres, tot i fer-les dins l'hivernacle, les tutorarem encanyades en comptes de fer-ho amb fil, així que hem dedicat temps a tallar i preparar totes les canyes, aprofitant la lluna vella.



Encara ens queda molta feina a fer. Us anirem actualitzant els avenços!

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga