De mica en mica es buida la pica

Bon dia a tothom!!

Fa dues setmanes obríem aquest escrit narrant el que podia semblar un fet bíblic. L'aigua havia arribat a uns nivells que molts de nosaltres no havíem vist fins aleshores. Encara que vam veure una gran varietat d'animals organitzant-se en parelles, tot va acabar en un negat esglai. 
Ara com ara la pregunta que més s'ha repetit ha estat: Què, ha fet molt de mal? Heu perdut molta cosa?
Sortosament, no hem de lamentar grans baixes, encara que seguidament anunciarem els camarades caiguts:

Ravenets i espinacs, han estat els més perjudicats. Poques setmanes abans d'anar-nos-en de vacances, ja un xic una mica just, vam fer les últimes sembres de tots dos cultius. Quan vàrem tornar ja treien el cap superant les gèlides condicions. Semblava tota un gesta per les petites plantes que deixaven veure els seus vigorosos cotiledons, però el fet és que una setmana sota l'aigua, no ho supera ni la plàntula més preparada.

Una altra zona afectada són els primers 5 metres dels hivernacles. Si normalment els cultius de fulla que salvaguardem allà dins ja acostumen a no tolerar l'asfíxia radicular, imagineu-vos si a sobre teniu una manta pensada per no perdre la humitat. Ja us ho aclarim ara, un desenllaç semblant al del Titanic.

Personalment creiem que hem sortit prou ben parats. L'època de l'any amb la que ens trobem (temperatures baixes) i els previs treballs preventius que vam dur a terme, han estat claus perquè la llista esmentada anteriorment sigui així de curta.
Tocant temes de l'actualitat ja tornem a tenir a la Trempada fornejant a tot drap, això vol dir que també tornen els moniatos fets el forn de llenya. I ja que toquem el tema: llenya, foc, febrer... Doncs perquè no dir també CALÇOTS! La veta queda oberta, així que si teniu pensat fer alguna calçotada, no sigueu tímids i encarregueu-los. Sempre en portem als mercats, però ser previsor fa que acabis menjant o no menjant aquesta dolça ceba.

Apa, doncs, aquí uns que es calcen les botes i van a jugar amb el fang.

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Els ous s'enfilen

 Bon dia!

Al Parc seguim amb els peus en remull. La capa freàtica va baixant, però ho fa lentament i deixa un rastre de fangueig que continua fent molt complicada la collita. No parlarem d'altres tasques de manteniment dels conreus, que encara són totalment inviables en aquests moments. Ja estaríem contents si, vistes les circumstàncies, poguéssim començar a remenar-hi d'aquí a un parell de setmanes.

Aprofitant, per dir-ho d'alguna manera, que els camps són impracticables, ahir ens vam posar a buidar la bassa de depuració d’aigües residuals. Amb els anys s'ha anat omplint de fullaraca i branques caigudes, que han acabat reduint la seva capacitat considerablement. Vam quedar bocabadats quan vam veure que, conforme anàvem buidant-la, cada cop hi havia més aigua sota la lona impermeable que no pas sobre d'ella. Vaja, que l'aigua que inunda els camps s'anava escolant cap al forat que ocupa la bassa, per sota de la lona. Evidentment, això va fer inviable acabar la neteja. Haurem d'esperar, també per poder fer aquesta tasca, que la capa freàtica torni a la "normalitat".

Ara ens toca parlar d'ous. En els darrers tres anys, els ous han sofert una pujada de preu considerable, més els convencionals que els ecològics (segons l'OCU, els convencionals són fins a un 137% més cars). Les causes són molt diverses: la grip aviar, la pujada de preus del pinso i l'augment de la demanda dels consumidors són les més destacades. Els ecològics, de mitjana, s'han incrementat un 50%. Els companys de La Dotzena no són aliens a aquest entorn generalitzat, la qual cosa ha provocat que, des de primers d'any, hagin hagut de pujar el preu de venda d'aquest producte. Fins ara nosaltres hem assumit la diferència, però, malauradament, a partir d'aquest moment hem de repercutir-la en el preu final, tot ajustant el nostre marge més enllà del que ho fem amb la resta de productes, ja que considerem que els ous són un producte bàsic per a moltes famílies. Així que, dels 2,90 € la mitja dotzena, passen als 3,20 €.

Per acabar, comentar-vos que Escabetxart ja té enllestit el seu web. Si voleu conèixer més detalls de l'obrador del Parc i de per què, com i quins productes s'hi elaboren, ho podeu fer visitant www.escabetxart.cat

 

Vinga! Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

El Parc de Noè

Bon dia a tothom!!

Sí, encara estem vius!! Hem sobreviscut a la tromba d'aigua sense la necessitat d'utilitzar maneguets, bombolleta o altres accessoris per mantenir-te flotant. Malauradament, els que no poden dir el mateix són els nostres cultius perquè, els que han sortit més ben parats, estan amb l'aigua al coll literalment. 
Segons dades facilitades per en Sergi Corral - el nostre meteoròleg de confiança de l'Escala - hem estat beneits amb 187 l/m2 en poc més de dos dies. Segurament molts heu pogut veure vídeos i/o imatges proporcionades pels mitjans de comunicació on es veuen rius com el Daró o el Ter a punt de desbordar o aconseguint-ho en certs punts. 
Aquí al Parc tenim sort que no estem a tocar de cap d'aquests rius, però estem situats en antics aiguamolls del riu Ter. Tanmateix, tenim el nivell freàtic de l'aigua subterrània molt proper a la superfície, si ho combines amb una textura del sòl llimosa, podeu a hores d'ara fer-vos cinc cèntims de com devem tenir als camps. Us deixem un recull d'imatges per poder mostrar-vos-ho.

Els espinacs i ravenets fent submarinisme

El cultiu de porro el dimarts al matí

Estat dels camps aquest divendres a primera hora

Ja anomenats anteriorment, la gravetat de l'estat dels nostres cultius a conseqüència de l'aigua, no el podrem saber al cent per cent fins que no tinguem els camps una mica més secs i puguem veure com reaccionen cada un, però ja us avisem ara que pot ser que d'una setmana per l'altre trobeu a faltar un producte, que en el millor dels casos tardarà uns mesos a tornar. 
Per altra banda, la intensa dutxa no ha pogut, ni podrà parar la nostra activitat: collir i preparar cistelles o mercats ho fem de totes totes, encara que semblem més aviat astronautes caminant per l'escorça lunar.

 
Heu pogut notar que el nostre to durant l'escrit no es pot classificar de melodramàtic, sinó, purament informatiu. Ser resilients i aprendre a sortir-te'n endavant, són aptituds indispensables per treballar al camp. Fent ressò d'aquesta actitud, vam decidir posar en alça la celebra frase: Al mal temps bona cara, decidint gaudir amb els nostres caiacs de la negada situació dels camps.
Així i tot, aquest any per demostrar el nostre descontentament amb St. Pere, no marcarem la X un any més.

Poc més tenim a dir, així doncs marxem amb ritme espacial a fer les collites de mercat.

Apa doncs salut, mitjons secs i bons aliments.

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Cúrcuma i informacions de servei

Molt bon dia!

Dels productes que comercialitzem i que no són de producció pròpia, n'hi ha dos que venen de ben lluny: el gingebre i la cúrcuma. Ara mateix, concretament del Perú. Us els oferim perquè ambdós tenen qualitats guaridores àmpliament reconegudes i perquè amb poca quantitat ja provoquen l'efecte perseguit en prendre'ls. Però com som tossuts i no volem renunciar als nostres principis, la primavera passada vam sembrar d'aquestes dues arrels per tal de provar si es donaven prou bé a casa nostra i no calia que en portéssim de l'alta punta del món (ja sabeu, per allò de la petjada de carboni i el canvi climàtic). Ho vam fer en un dels hivernacles que tenim, el més petit de tots. En el seu hàbitat natural aquestes plantes, les dues de la família de les zingiberàcies, creixen a temperatures entre 20 i 30 ºC durant prop de 10 mesos, de manera que ens semblava ben evident que havíem de conrear-les en hivernacle.

Amb el gingebre no hem tingut massa èxit, la veritat. Però seguirem intentant-ho. Pel que fa a la cúrcuma, ja fa uns mesos us vam enviar algunes fotografies de com estava creixent (veieu-les aquí). Doncs bé, finalment ahir vam fer la anhelada collita i heu ací unes mostres del resultat:

Començant la collita

Satisfacció pel resultat

Mostra de color

Així que ben aviat la tindreu a disposició.

Canviem radicalment de tema. Fa prop de 20 anys vam començar a treballar conjuntament amb d'altres pagesos, inicialment amb en Raimon (Horta de la viola) i la Sara (Vessana), tot i que vam arribar a ser fins a 8 finques. En una de les primeres reunions que vam tenir vam decidir unificar els preus de venda dels nostres productes i l'import del transport quan havíem de fer el repartiment a domicili. Des de llavors els preus de les verdures i fruites, com de pràcticament tot, han anat augmentant. El fet és que aquell import que vam decidir llavors respecte al cost del transport segueix essent el mateix que us hem cobrat fins a, tres euros quan la distància des del Parc són menys de 10 km i cinc euros si són entre 10 i 15 km. El gasoil s'ha encarit gairebé un 50% en tot aquest temps, així que malauradament hem d'apujar preus per continuar mantenint el servei sense perdre-hi diners. A partir d'ara el cost del transport serà de 5€ i 8€ respectivament. Això sí, sempre que no arribeu a fer compres que pugin més de 60€ (això també canvia, abans eren 50€), ja que en aquest cas l'entrega a domicili és gratuïta.

Un altre tema, ràpid però important. La nostra fornera de capçalera farà una aturada la darrera setmana de gener. És a dir, aquesta setmana servirem pa, però la propera no. Si voleu podeu fer una comanda doble.

I per acabar, podeu veure'ns en acció a "Aquí la Terra" (si teniu curiositat i no vau tenir l'oportunitat de fer-ho quan es va emetre el programa per televisió) seguint aquest enllaç que us portarà directament al capítol del programa. Sortim a partir del minut 3:30. Van estar més 4 hores de xerrameca i gravació per 3 minuts mal comptats de capítol. I van triar el que ells van voler. Ja se sap.

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Despenjant les botes de nou

Bon dia i bon any a tothom !!

Ja tornem a ser aquí, encara que la humitat i la fred ens ho han posat difícil per allunyar-nos de la llar de foc. Desitgem de tot cor que hàgiu tingut unes bones festes carregades de moments que reconforten tots els sentits i, sobretot, esperem que hàgiu gaudit de bons àpats i bons aliments.

Nosaltres vam tornar a calçar-nos les botes el dia 5. Encara una mica desubicats, vam tenir la sort de trobar-ho tot just on ho havíem deixat abans de marxar. Tot i la correcta ubicació, alguns cultius com els bròquils - tant el blanc com verd - s'han descontrolat un xic. Bona part de la plantada que tocaria collir ara, ha agafat uns volums més corrents en cucurbitàcies com la carbassa o la síndria. Aquest "petit" desajust de dimensions, ens obliga a començar a collir la següent tongada que romanen d'una mida molt correcta. Ara només queda treure el receptari de la iaia pels més clàssics o buscar alguna recepta innovadora per fer algun plat original.

La collita de crucíferes amb vistes al Canigó nevat.
No podem ser més afortunats!

Seguint amb la mirada al camp, la fredor d'aquestes últimes setmanes, o primeres segons com es miri, causa un efecte endolcidor en molts dels nostres cultius. La pastanaga, arrel preuadíssima d'aquesta finca, està en el seu punt més dolç, i d'aquí a uns dies, quan ja hàgiu baixat una mica els torrons, podreu començar a organitzar costellades amb amics i familiars perquè el calçot ja fa setmanes que espera el seu moment estel·lar.
Altres fets a destacar d'aquest nou any és el debut oficial de la xicoina i l'all tendre. De molt a prop, la ceba vol treure a lluir la seva tendresa, fet que aconseguirà en breu.

Amb dies festius o dies per jugar amb el que us hagin portat ses majestats, aquesta setmana ha estat prou breu, així que nostres tampoc ens allargarem massa més. Per acabar, us farem fer una mica de memòria. Fa unes setmanes vam venir a gravar un petit reportatge sobre el Parc. Aquella gent tan trempada van creure convenient que sortíssim ensenyant breument com eren algunes de les nostres tasques. El proper dimecres 14 de gener sortirem pel "2Cat" a dos quart de vuit. Bé... doncs res ja tenim dia i hora per riure tots plegats dels nostres dots d'actors. 

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Últimes cistelles de l'any! Però no pas els mercats..

Bon dia a tothom,

Avui us escrivim ben esgotats després de moltes hores dedicades a un cultiu que dona un dels fruits que més us agrada: la maduixa. Aquesta magnífica història comença cap a octubre - ara ja fa dos mesos ben bons - quan vam dedicar-nos a collir tots els “fillols” de les nostres maduixeres per tal de fer-los créixer en safata i replantar-los en una altra feixa. Això ho hem fet perquè és la varietat que més ens agrada i no volem perdre-la, d’aquesta manera mantenim la nostra pròpia maduixa que fa més de 5 anys que produïm.  
L'any passat aquesta tasca es va veure interrompuda per culpa de les pluges i això va fer que decidíssim no fer una nova plantada de la nostra varietat i comprar planter de la varietat Garriguella amb la que vam dur a terme l’experiment del compost com ja vam explicar-vos a l'entrada del blog de la primavera passada. Aquest any ho hem pogut fer abans d'anar-nos-en de vacances, ja que aquesta sequera hivernal ens està permetent fer tota aquesta feina.

Els últims anys hem tingut una càrrega forta de la mosca d'ala tacada (Drosophila Suzukii), que ens estava escurçant la temporada de collita, així com minvant la qualitat del producte. Per tal d’intentar despistar la mosca, hem reubicat les nostres maduixeres fent-les entrar a les rotacions que any rere any fem amb els nostres cultius. A més a més, una de les activitats que més feina ens portava era el desherbat, tot i tenir una malla antiherba gruixuda i fosca, espècies com la corretjola (Convolvulus arvensis L.) semblava que no tinguessin aturador per molt que les intentéssim arrencar d’arrel. 

És per això que provem d’innovar! (o morir en l’intent) utilitzant biofilm i mànega gota a gota de tal manera que a partir d’enguany el cultiu de la maduixera passarà a ser anual en comptes de bi- o tri-anual com ha estat el cas fins a l’actualitat. Si ens equivoquem… com diuen els avis, rectificarem que és de savis. 

La F5, amb les maduixeres i les carxoferes

Aquest matí donarem un cop d’ull a la nostra escarola de fulla ampla, les xicoines, per veure si us en podem servir alguna abans de vacances - Primer recordatori!. Pels fans de les xatonades no patiu que tornant del nostre descans d’hivern les tindreu a punt ben segur! 

De sorpreses al Parc n’anem ben servits, i la més sonada d’aquesta setmana ha sigut quan ens ha arribat una trucada d’un dia per l’altre per dir-nos que volen venir de rtve per fer-nos un petit reportatge pel programa “Aquí la terra”. No us imagineu un 30 minuts, però quan surti a la llum ja us avisarem perquè pugueu gaudir i riure amb nosaltres de com de mal actors arribem a ser. La nostra naturalitat pagesa es fa difícil de contenir davant els focus i les càmeres. 

Per anar encarant la recta final, volem reiterar i recordar que aquesta setmana seran les últimes cistelles de l’any. Per consegüent, última botiga. Els últims mercats tant de Palamós com de Torroella els farem dissabte 20 i dilluns 22. Però no patiu que tenim una novetat que torna per endolcir-vos l’enyorança mentre nosaltres agafem forces per encarar la temporada 2026. Aquesta setmana trobareu al catàleg la figa seca de la Cooperativa Agroecològica de Muntanya de Jarandilla de la Vera.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert, Riu i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Ompliu el rebost, si en teniu...

 Bon dia!

L'evolució tecnològica, la pèrdua dels coneixements ancestrals i la concentració urbana ha convertit un espai vital per la supervivència, que era indispensable en els habitatges de l'edat mitjana, en un reducte minimalista dins un armari al segle XXI. El rebost ple de conserves casolanes, oli, gra, fruits secs, mel, vi, embotits i tot tipus de vianda avui dia està a l'abast d'uns quants privilegiats i també d'aquells que considerem l'alimentació com un pilar bàsic de les nostres vides.

Al neolític ja s'utilitzaven sitges (fetes fent un forat al terra) i cabanes alçades, segons convingués, per emmagatzemar els aliments que no eren peribles. En la nostra civilització, els ibers van millorar aquelles sitges primitives segellant-les amb argila o calç i van introduir les àmfores, els càntirs i altres recipients ceràmics per a conservar oli, vi, salmorres i tot tipus de grans. A més aquests espais es van col·lectivitzar. Més tard, a les vil·les romanes, es diversifiquen i s'organitzen aquests receptacles alimentaris. La cella penaria o promtuorium estava dividit en vàries estances amb diferents condicions adaptada als tipus d'aliment a conservar,  la cella vinaria (el celler) on s'hi guardava el vi, i el penus, que podem considerar com l'autèntic predecessor del rebost i que era un espai a tocar de la cuina, relativament fresc, ventilat i a les fosques.

Als rebost de l'edat mitjana es podien trobar aliments adobats amb sal (salaons), assecats, fumats, conserves en oli i/o vinagre, sacs de tot tipus de cereals, llegums en gerres de terrissa, mel, grana seca, vi ...  Als segles posteriors evolucionen els recipients, la concepció d'aquests espais i la seva organització. En arribar al segle XIX, la industrialització i el ferrocarril afavoreixen una sèrie de canvis en la manera d'alimentar-se: l'abaratiment del sucre (que passa a utilitzar-se àmpliament en les conserves), l'aparició dels pots hermètics, l'arribada massiva de productes colonials (com ara el cafè, el cacau o els condiments exòtics) i el refinament de les farines de cereal. Però un dels canvis més radicals el protagonitza la introducció de la nevera a les llars entre els anys 1930 i 1950. Aquesta aparició fa que el rebost es redueixi considerablement, tot i que a moltes cases i pisos encara ocupen un espai prou ampli les conserves casolanes, els embotits, les farines, l'oli i els llegums. La debacle s'accentua amb la proliferació dels supermercats durant la segona meitat del segle XX. La cultura de la conserva casolana decau considerablement i s'imposa l'armari-rebost, de dimensions substancialment inferiors al rebost tradicional i amb condicions ambientals que no permeten la conservació prolongada dels aliments.

Sortosament, tot i que no és una opció majoritària, sembla que mica en mica es recupera el costum de fer conserves casolanes i d'ampliar el rebost. Vés que en els propers anys no sigui aconsellat també per les autoritats europees, com el famós kit de supervivència per 72 hores.

I si heu arribat fins aquí, sapigueu que tot aquest repàs històric havia de servir d'introducció per a dir-vos que aviat farem la nostra parada anual. Concretament el nostre darrer dia de venda d'aquest any serà el dilluns 20 de desembre al mercat de Torroella, i tornarem a engegar amb les cistelles i la botiga al Parc el dimecres 7 de gener de l'any vinent. Per tant, us aconsellem d'omplir el vostre rebost, com a mínim, per aquestes dues setmanes que estarem sense veure'ns.

Per acabar, des d'Escabetxart, tenint en compte que s'acosta el Nadal, us oferim la possibilitat de regalar les nostres conserves en un format molt adient per l'ocasió:

El podeu demanar quan feu la vostra comanda. Trieu les conserves que voleu i demaneu la quantitats de packs que necessiteu (penseu que només en tenim per a tres unitats) amb l'opció !!! Porta-pots per regalar conserves Escabetxart que trobareu al principi de la secció d'elaborats.

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga