Blog de Parc Agroecològic de l'Empordà

dijous, 1 de juny de 2023

I què en fem, del pixum?

Bon dia!

Fa pocs dies vam descobrir un llibre publicat el 2018 però actualitzat recentment: "L'urine, de l'or liquide au jardin", de Looze Renaud (que La Fertilidad de la tierra acaba de traduir al castellà amb el nom de Oro líquido para el huerto y el jardin).

Tothom sap que les dejeccions animals (femtes i orina) s'utilitzen des de fa segles per adobar els camps. Tenen un elevat valor fertilitzant i la seva incorporació al sòl, sense cap altre afegit, pot dotar-lo dels nutrients suficients per a que produeixi collites abundants. Poques són les referències, per contra, que la majoria tenim sobre l'aplicació de dejeccions humanes als camps. No tenim prou informació per parlar en profunditat d'aquest tema, però no costa gaire d'imaginar que en temps no tant llunyans els excrements humans s'incorporaven als camps com es feia amb les dejeccions de la resta d'animals amb els que d'alguna manera convivíem. Actualment és evident que a occident aquest ús no és vigent i que si casualment apareix en una conversa, els prejudicis, les pors i el desconeixement omplen les nostres boques.

Una dada sorprenent que aporta aquest llibre, molt ben documentat, és que el pixum d'una persona conté prou nitrogen i fòsfor per a adobar un hort d'entre 150 i 300 m2. Brutal! En aquesta superfície es poden produir totes les verdures i hortalisses que pot consumir anualment un esser humà. Al llibre trobareu molts detalls sobre com utilitzar l'orina com a fertilitzant, des de com recollir-la i conservar-la, fins a quines dosis i formes d'aplicació són aconsellables en funció de cada conreu.

Lluny d'aprofitar aquest recurs, el més usual és llençar-lo pel vàter, alhora que llencem i contaminem un altre recurs cada cop més escàs: l'aigua. I no és poca cosa, fixeu-vos en quantes vegades al dia premeu la descàrrega del vàter, multipliqueu per 10 (que són els litres de capacitat mitjana d'una cisterna) i després torneu a multiplicar per 365 dies. Diuen les estadístiques que a l'Àrea metropolitana cada habitant consumeix (i embruta) 10.000 litres aigua a l'any per estirar la cadena.

Però en quina mena de món vivim? Hi ha molta feina per fer.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

dijous, 25 de maig de 2023

Aiguabarreig

Bon dia!

Ahir a la tarda feia l'efecte que plovia a tot el país menys a Albons i rodalies. Vam anar a corre-cuita a sembrar cacauets i xufles i finalment no van caure ni les quatre gotes de rigor. A primera hora del matí no les teníem totes. Havia plogut de matinada i encara queia una pluja menuda que, afegida a la perspectiva que insinuava el radar, semblava voler dissuadir-nos dels nostres plans de sembres i plantacions setmanals. Així doncs el temps, cada cop més imprevisible, finalment ens va permetre dur a terme els nostres objectius. Vet aquí que ja tenim, doncs, els cacauets i les xufles al seu lloc. Aquesta setmana també hem trasplantat els moniatos i l'alfàbrega.

Com a novetat de producció pròpia, a partir de dimecres ja començarem a collir les primeres pastanagues de primavera. Estan al caure els cogombres i les tomates. De fet les tomates ja les hem pogudes tastar. Avui n'hem collit quatre. No quatre com qui diu unes miques, sinó quatre quatre. No us explicarem res més del tema per no fer-vos més dentetes. D'altres pagesos en arriben, després de l'èxit de les cireres d'en Miquel Àngel i l'Eva, els albercocs d'en Marià Magrinyà, de Vilallonga del Camp (Tarragona). Els nostres albercocs encara en tenen per unes setmanes. Els arbres no venen molt carregats però de segur que uns quants quilos collirem.

Una altra novetat és que, pels que feu comandes o veniu a comprar els dimecres, tornarem a oferir-vos pa. Durant unes setmanes tindrem alguns dels productes del forn La trilla de Viladasens, de la mà d'en Xavier i la Tuva. Continuarem amb ells si passades aquestes setmanes us hi heu enganxat.

Molts ja ho sabeu, però per si algú encara no n'està al corrent, us volem recordar que ens podeu retornar els envasos de vidre de tots els productes que elaborem nosaltres. Els reutilitzarem i a més us tornarem part de l'import del seu cost. És un gest d'una lògica aclaparadora però malauradament encara no s'aplica gaire.

I per acabar, una reflexió sobre un tema un xic escabrós al que potser esteu més avesats alguns de vosaltres que no pas nosaltres. La reflexió ve al cas pel fet que cada cop sou més els que ens pagueu amb targeta o amb el mòbil en comptes de fer-ho en efectiu: és xocant que els bitllets de debò puguin arribar-se a qualificar de diner negre mentre que els que consten en un compte bancari, que en realitat són només apunts comptables d'una entitat privada i que bona part d'ells no existeixen de debò, no tinguin aquesta consideració. No us xoca a vosaltres?

Que tingueu molt bona setmana, salut i bons aliments!

dijous, 18 de maig de 2023

La trinxaire

Bon dia!

Vàrem dir que miraríem de deixar la queixa de banda. Ara semblarà que som gent de poca paraula. Però no, no és una queixa, l'escrit d'avui. Si més no, hem d'admetre que inclou una part de "mea culpa".

Aquests dies la tramuntana s'ha fet notar com feia temps que no ho feia. Ja hem explicat altres vegades que el primer que vàrem fer en arribar a aquesta terra va ser plantar arbres i arbustos per, entre d'altres raons, suavitzar l'impacte del vent sobre els conreus. Tradicionalment s'havien plantat xifrers arrenglerats per mirar "d'aturar" la tramuntana. Ho diem en passat perquè ara gairebé ningú ho fa això de plantar res per aquest motiu. Actualment el més utilitzat són els paravents fets amb xarxa de plàstic clavades sobre pals de fusta o formigó. A l'hora de plantar els arbustos de les nostre tanques, guiats per la literatura més que no pas per l'experiència, vam triar certes espècies per aconseguir aquest efecte semi-permeable. L'efecte del vent contra les tanques molt espeses, com ara les dels xifrers, genera remolins considerables en ambdues bandes de la tanca. Aquí teniu una imatge de la FAO (l'agencia de les Nacions Unides per l'agricultura i l'alimentació) que il·lustra aquest fet:

És per aquest motiu que les espècies que vam plantar a totes les nostres tanques per aconseguir moderar la mala llufa de la tramuntana són semi-permeables al vent. Parafrasejant René Goscinny a les introduccions de les seves historietes d'Astèrix: A totes? No! A totes menys una. Just darrera l'edifici principal de la finca vam plantar xifrer de Leyland, una espècie no tan atapeïda com el xifrer mediterrani però que ja ho és massa (per allò dels remolins). Doncs bé, tot aquest rotllo és per explicar-vos per què és molt més que probable que la setmana vinent no puguem oferir-vos més maduixa. Les plantes han quedat ben trinxades. La tramuntana n'és la causant principal, però plantant-les justament al nord d'aquesta tanca hem potenciat el seu efecte matxucador. De tot se n'aprèn...

Que tingueu molt bona setmana, salut i bons aliments!

Gràcies, parella!

Bon dia!

Avui volem agrair les ganes, la dedicació i l'esforç que la Laia i l'Albert estan abocant a tirar endavant amb el projecte del Parc. L'energia invertida durant els darrers vint anys, en aquest bocí de terra i en aconseguir poder produir aliment per tanta gent, molt probablement es perdria, per pur esgotament personal, si ara ells no hi estiguessin compromesos. La il·lusió amb la que cada dia posen mans a l'obra és un incentiu imprescindible per continuar endavant sense defallir malgrat el cansament acumulat en aquestes dues dècades donant-ho tot. Moltes gràcies, parella!

Al camp podem dir que tot segueix més o menys com estava previst. Les tramuntanetes de les setmanes passades han limitat l'èxit d'un parell de plantades d'enciam i de una sembra de pastanagues. Quan el vent sec i intens sacseja durant uns dies plantetes acabades de sortir d'un viver o resseca els primeres centímetres del sòl en una sembra acabada de fer, assegurar que tot vagi bé és una tasca inassumible, sobretot quan tens una trentena més de conreus que també cal mantenir. Malgrat això, la majoria de conreus fan molt bona pinta. Les tomateres ja llueixen tomates de la mida d'una pilota de tenis, i a més van carregades com poques vegades. Les carbassoneres estan ja ben esquitxades del groc de les seves flors, deixant entreveure que en pocs dies ja donaran fruit. La maduixeres fan un goig que impressiona. I podríem dir el mateix de la majoria de conreus que van creixent als nostres camps.

Sembla que només hi ha motius per estar contents. Farem un esforç per a mirar de deixar a una banda la queixa continuada, si més no per unes quantes setmanes. Ara que, veient el pa que es dona, no hi posaríem la mà al foc.

Que tingueu molt bona setmana, salut i bons aliments!

dijous, 4 de maig de 2023

Sembrant i plantant

Bon dia!

La setmana passada ens vam oblidar de comentar-vos que l'equip de Pastant Diversitat, que ens oferien farina pa, magdalenes i pasta, van aturar la seva producció sense previ avís. Per aquesta raó aquella setmana no us vam poder servir cap dels seus productes. Estem cercant algun projecte proper similar que pugui cobrir les demandes que tenim de farinacis. De moment estem orfes de pa, un producte que ja era un aliment bàsic pels egipcis fa més 6000 anys. Si coneixeu algú que en faci i ens en pugui subministrar, us agrairíem que ens passeu el seu contacte.

Des de la garrotxa, la nostra companya Montse Miralles de Can Maia (mira, parlant de pa, etimològicament la paraula "company" vol dir que comparteix el seu pa), doncs la companya Montse, que ens ofereix els seus fesols de Santa Pau i el blat de moro per crispetes, ens fa notar que ens vam equivocar la setmana passada quan parlàvem d'en Pep Riera. En realitat en Pep té cinc fills i no quatre com vam dir nosaltres. El que segueix essent cert és que tots ells són pagesos. Esmena feta. Gràcies Montse!

Al camp continuem amb les feines principals d'aquesta època: sembrar i plantar a dojo. Ens queden pendents les meloneres, que esperem poder plantar avui mateix, el julivert, els moniatos i els cacauets, entre d'altres conreus que anem repetint periòdicament per tal de poder-vos-en oferir amb continuïtat, com ara els enciams, les mongeteres, les pastanagues, els porros o les remolatxes. La majoria de plantades fetes estan creixent a bon ritme. Fins ara el nostre pou segueix responent a les demandes d'aigua que tenim. Per sort sembla ser que l'aqüífer del Baix Ter és el que està en més bones condicions del país. Tot i així ens fa l'efecte que darrerament l'aigua surt més tèrbola. Tenim pendent fer-ne una analítica per tal de veure si segueix tenint la mateixa qualitat que sempre. L'any passat, que ja va ser prou sec, la majoria de sembres de mongetes van produir molt poc i sospitem que pugui tenir relació amb la qualitat de l'aigua. Tant de bo en equivoquem.

Apa, que tingueu molt bona setmana, salut i bons aliments!

dijous, 27 d’abril de 2023

Hi ha algú que vulgui fer de pagès?

Bon dia!

Continuem cercant una persona per afegir-se al nostre equip. Fem una tasca que podríem considerar essencial i per tant amb un futur, podríem dir, "assegurat" (se suposa que tots hem de continuar menjant). No es pot dir el mateix d'altres sectors, que diríem que en aquests moments sembla que encara rutllen (llegiu turisme i similars). Serà per aquesta estranya qualitat del ser humà que és la de ser conscient d'anar cap a l'abisme i no canviar res, o molt poc, fins que ja no hi ha remei. Una reflexió una mica exagerada per captar personal, ja ho podeu ben dir. Segur que si oferíssim una plaça d'hostessa de vol no tindríem cap problema per cobrir-la. Aquest és el món on vivim, tant se val les conseqüències del que fem. En fi, que si sabeu d'algú que tingui ganes de treballar al camp, passeu-li el nostre contacte, si us plau.

Malauradament, ho vam poder confirmar aquesta setmana parlant amb una companya pagesa: fins i tot algunes persones del nostre sector prefereixen que els seus fills no s'hi dediquin. Sort en tenim d'exemples com els de l'activista Pep Riera, que va tenir quatre fills i tots fan de pagès, cadascun amb el seu propi projecte, a la producció agrària. Pel que sabem, la meitat fan producció ecològica. Amb una integritat de ferro, aquest home sí hauria de ser, per moltes de les coses que ha fet a la seva vida, un referent reconegut per tothom, no com altres personatges públics i influents (altrament dits influencers) que lluny de moure un dit per fer del món un lloc millor, conviden, amb la seva manera de fer, a continuar maltractant-lo.

Continuarem aquestes reflexions un altre dia. El tema dona molt de si.

Parlem del que hauríem de parlar. Ara sí, ja us podem dir que hem començat amb la collita de maduixes i sembla que les carxoferes entren en plena producció. A la finca s'han intensificat les plantacions. Aquesta setmana ja ha arribat el torn a alberginieres, pebroteres, sindrieres, meloneres, i tot un llarg llistat d'hortalisses que en dos o tres mesos podran arribar a les nostres taules.

Que tingueu molt bona setmana, salut i bons aliments!

dijous, 20 d’abril de 2023

L'estat dels pol·linitzadors a Catalunya

Bon dia!

Primer de tot ens volem disculpar perquè darrerament us hem ofert alguns productes que finalment no us hem pogut servir. El cas de l'alvocat és que ha afectat més gent. En Pablo, que és qui ens serveix normalment, ja ens va avisar que s'acabaven els de la varietat Hass i que no en tornaria a tenir, de la varietat Red, fins a finals d'abril. Vam pensar que si ens en faltaven podríem comprar-ne a Hortec, que també en distribueix d'Andalusia, però sembla ser que els seus productors també se n'han quedat sense i ara els que estan servint són de Kenya. Ens resulta una mica exagerat, per mantenir un to moderat, que un producte hagi de recórrer gairebé 10.000 km per arribar fins la nostra taula. Per aquesta raó hem estat aquestes dues darreres setmanes sense alvocats. Dijous vinent ens arriba la primera entrega dels de la varietat Red, però és més que probable que en tres o quatre setmanes s'acabi definitivament la temporada.

També us hem d'explicar que aquesta setmana passada no vam tenir prou carxofa per a tothom i vam haver de comptar amb producte d'altres pagesos del Baix Llobregat. Creiem que aquesta setmana ja en collirem prou per satisfer totes les comandes.

I ja que hi som posats, hem començat a collir maduixes. Malauradament les dues darreres tramuntanades han afectat força la nova plantació que vam fer al setembre. Sort que vam mantenir les plantes que ja tenen dos anys i que enguany van bastant carregades. De moment no us en podem oferir perquè estem segurs que no cobriríem totes les comandes. Les primeres les durem als mercats i a la nostra botiga dels dimecres a la finca. Sap greu, però encara no en tenim prous.

Canviant de tema, ahir al Parc es va presentar l'Informe sobre l'estat dels pol.linitzadors a Catalunya. Van triar la nostra finca perquè, pel seu disseny i maneig, és un exemple poc usual al país de com combinar l'activitat agrària amb un increment de la biodiversitat. Podeu veure més detalls sobre la notícia en aquests dos enllaços: Telentícies tv3 i nota de premsa del DACC. Va ser una trobada molt interessant que ens va permetre posar-nos en contacte amb científics autors de l'estudi, de l'IRTA, la UAB, el CREAF i el Museu de Granollers. A banda de felicitar-nos per la nostra tasca, cosa que sempre va bé per encoratjar-nos a seguir endavant, es van mostrar interessats en que la nostra finca pugui servir com a espai d'estudi per a la millora de l'estat dels pol·linitzadors a Catalunya. Serà molt motivador poder contribuir a la millora de la biodiversitat i demostrar que un bon maneig agrari pot suposar una millora del nostre entorn.