Blog de Parc Agroecològic de l'Empordà

dijous, 21 d’octubre de 2021

Dels cacauets i de Sant Galderic

A mitjans del mes de maig us vaig comentar que l'Albert Grassot, de l'arròs l'Estany de Pals, ens havia donat un bon grapat de cacauets dels que conrea el seu pare. No pas per menjar-los sinó per sembrar-los. És una varietat de cacauet que té història i que s'havia cultivat molt a l'Empordà. Malauradament el seu conreu a casa nostra pràcticament ha desaparegut per la seva poca rendibilitat econòmica ja que el mercat està inundat pel que es produeix al continent asiàtic o a l'Àfrica, majoritàriament. Per sort el pare de l'Albert no ha deixat de fer-ne i gràcies a això podrem seguir gaudint d'un aliment que no té res a veure amb el que es troba al mercat actualment. Un producte amb història i amb unes característiques pròpies.

Tota aquesta introducció és per dir-vos que dimecres vam collir la renglera de cacauets que vam sembrar amb aquesta llavor. La collita és espectacular. Potser per la ignorància que tenim sobre el conreu, no ho sabem del cert. El cas és que cadascuna de les mates va ben farcida de fruits. En aquests moments les plantes encara estan esteses a l'era de casa esperant que la tramuntana i el sol les assequi prou per garantir la seva conservació. En vam "munyir" una planta i, tot i que encara és fresc i ha de perdre aigua, vam pesar els cacauets (amb la clova): 600 grams per una sola planta! De ben segur que serà molt menys quan s'assequi, però tenint en compte que vam sembrar 400 grams de llavors, sembla una proporció astronòmica.

Si els voleu venir a tastar, hi esteu ben convidats. Dimecres vinent, en horari de botiga (de 4 a 7 de la tarda) en tindrem un bon cabàs per degustar-los.

Canviant de tema, aquest diumenge ens podreu trobar a la Fira de Sant Galderic (patró dels pagesos catalans) de Bellcaire. En Galderic, era un camperol carcassonès que, amb els seus dos germans, conreava les terres d'altri. Va defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors. Enguany hem decidit de muntar-hi parada per tal de col·laborar amb la iniciativa i donar a conèixer els nostres elaborats. Us hi esperem!

Per acabar, afegir que aquesta setmana trobareu un grapat de productes nous al nostre catàleg: julivert, espinacs, api i ravenets de producte propi; arròs nou de l'Estany de Pals i taronges.

Que passeu una bona setmana.
Salut i molt bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.c om

dijous, 14 d’octubre de 2021

Sobre l'alvocat i les inspeccions del CCPAE

Ja ens han arribat els primers alvocats. No són poques les vegades que durant tot l'estiu molts ens demaneu quan en tornarem a tenir. Doncs vet aquí que ha arribat el moment. Si l'any és bo, a mitjans d'octubre ens arriben els primers, de la varietat Bacon, de la mà d'en Félix Rodríguez de Jete, a Granada; i en tenim fins a mitjans de juny. Els darrers són de la varietat Red, del nostre company de gremi Pablo Antonio Gómez, de Jimena de la Frontera, a Cadis. Si us agraden els alvocats no us podeu queixar: déu-n'hi-do si n'és de llarga la temporada!

Hi ha qui diu que aquí a l'Empordà, en un lloc una mica arrecerat, hi creixerien bé els alvocaters. De fet n'he vist alguns de ben carregats no pas massa lluny de casa nostra. L'any passat, sense anar més enllà, la Sofia, clienta i amiga de fa anys, ens va regalar un bon cistell ple d'alvocats de producció pròpia. En tenia a cabassos! I viu entre Parlavà i La Sala, no ben bé davant de mar... De vegades ens hem plantejat de plantar-ne. No descarto que ho fem aquest mateix any. No gaires, uns quants per veure com van. Us imagineu que tiressin bé?

Canviant de tema, avui hem tingut inspecció del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica). Un cop l'any, si no hi ha sorpreses, que de moment no n'hi ha hagut, ens visita l'inspector per comprovar que tot estigui en regla, d'acord amb el que marca la normativa, vaja. És un tràmit que encara no sé ben bé per què el fem. Vull dir que no sé ben bé per què estem inscrits. És una mica feixuc "invertir" el temps omplint papers. Una inversió que potser és justificada si la teva producció ha de passar per un intermediari. Però no és el cas. Els que no fan ecològic o no tenen el segell com a tal, no han d'omplir ni la meitat de papers. Nosaltres pensem que la confiança és el millor certificat que pot tenir la nostra producció. D'aquí que ens expliquem cada setmana en aquests escrits, que estiguem oberts sempre a qualsevol consulta i que pugueu venir sempre que vulgueu a veure el que fem.

Que passeu una bona setmana.
Salut i molt bons aliments!

dijous, 7 d’octubre de 2021

L'atzucac

Aquesta setmana collirem els primers bròcolis. Enguany és l'únic conreu del que hem augmentat la superfície plantada. L'hivern passat vam tenir molt excedent de bròquils verds i d'altres colors, de col i de colrave, sobretot. De manera que hem reduït el número de plantes d'aquestes verdures. En canvi ens vam quedar curts de bròcoli. Fer coincidir la producció amb la demanda és una quimera. A més de la variabilitat de la demanda, entren en joc molts factors que afecten la producció, com ara el temps que faci durant el creixement de la planta o les plagues que la puguin afectar.

Cada any variem lleugerament les plantacions, ajustant els tempos i el nombre de plantes per tal d'abastir-vos del producte que necessiteu i, alhora, no tenir gaire excedents. Però fa una certa basarda reduir en excés. A més superfície plantada, més inversió en plantes i més feina de plantació i manteniment. I, a més, més feina per gestionar excedents. Pot xocar, però, si més no en el nostre cas, no sempre és desitjable que les produccions siguin excepcionals. Enguany, que moltes ho han estat, hem anat de corcoll amb la gestió dels excedents. Hem hagut d'invertir un temps del que no disposàvem, sobretot en la collita. Tant és així que, davant la nostra incapacitat per abastar-ho, en alguns conreus com la mongeta, la pastanaga, els melons o les síndries, hem deixat part de la producció als camps. La Xarxa de suport mutu de l'Alt Empordà, amb la qual col·laborem per a fer arribar aliments a aquells que més ho necessiten, no ha estat tampoc suficient per un aprofitament total.

Arriba el moment de plantejar-nos com enfoquem la propera temporada de primavera-estiu i ens trobem, potser més que mai, en un embolic realment desvetllador. Ens coincideixen en el temps, d'una banda les èpoques que no donem l'abast per gestionar correctament les diverses tasques que requereixen els conreus i, d'altra banda, una sobreproducció a la qual no som capaços de donar sortida. Vet aquí una de les principals pedres angulars de la viabilitat i sostenibilitat de la nostra activitat, ajustar tant com puguem la producció, les hores de feina disponibles i la demanda. Tant de bo siguem capaços de dur llum a l'atzucac! Agrairem tot tipus de suggeriments...

Que passeu una bona setmana.
Salut i molt bons aliments!

dijous, 30 de setembre de 2021

Canvis d'entrada a la tardor

El canvi d'estació ens porta també alguns canvis en les fruites i verdures que us oferim. Entren ja amb força la col, la kale, el colrave i, aviat, el bròcoli i la llombarda. Hi hem d'afegir les nostres primeres pomes, que tot just ahir mateix vam començar a collir. Per contra escassegen els carbassons, els cogombres i les mongetes. Els carbassons ja ni us els oferim perquè en surten ben pocs. Les humitats del matí els són fatals. De cogombres, tot i que anem justets, sembla més probable que en tinguem per a tots els que en demaneu.Per contra, el fet de no oferir-vos mongeta és perquè a finals de juliol anàvem de corcoll i no vam poder fer la sembra fins dues setmanes més tard del que tocava, de manera que ara tindrem un forat. Suposem que en uns dies tornaran a haver-n'hi. Per acabar, també ens acomiadem ja de la síndria. N'hem tingut durant més de dos mesos.

Una altra novetat, aquesta en el terreny cultural, és la convocatòria d'un taller regular per aprendre i practicar la glosa. Per als que no la conegueu, es tracta de la improvisació de versos tot cantant sobre melodies populars: nyacres, garrotins, corrandes, tonada de porgueres, cançó de simbomba, patacades de Cadaqués, aiguagelides, jotes... La iniciativa surt de l'aliança entre les Reinetes Glosadores (un grup de gent que ja s'anaven trobant regularment els dijous aquí al Parc) i els organitzadors dels Glosadors sota el campanar, de Verges. Per això les sessions es faran alternativament a Albons i Verges. Aquest dilluns que ve comença un grup d'iniciació, si us interessa, aprofiteu l'ocasió.

Que passeu una bona setmana.
Salut i molt bons aliments!

dijous, 23 de setembre de 2021

L'apoderament energètic és a les nostres mans

Fa 17 anys que tenim plaques fotovoltaiques instal·lades a la finca. El preu de l'electricitat per al consumidor final en aquells moments era poc més de la tercera part del que ho és a dia d'avui. D'altra banda, quan les vam instal·lar, el preu de les plaques estava pels núvols, de l'ordre d'unes quatre vegades el preu actual. És evident que no vàrem fer-ho per motius econòmics. En aquells moments comptàvem que trigaríem més de 10 anys en amortitzar la instal·lació, però la nostra convicció ètico-ecològica no ens va fer tenir cap dubte davant la disjuntiva d'instal·lar-ne o no.

Per aquesta mateixa filosofia, des del 2014 formem part de la cooperativa Som Energia. Pels que no la conegueu, tal com es defineixen ells mateixos: "Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre. Les nostres activitats principals són la comercialització i la producció d’energia d’origen renovable. Estem compromesos a impulsar un canvi del model energètic actual per assolir un model 100% renovable.". Si encara no en formeu part, us convidem a que us plantegeu de sumar-vos-hi.

L'escàndol actual que les elèctriques, els governs i altres sectors intenten camuflar és un insult de dimensions considerables. Ho sabem bé els que tenim instal·lacions que aboquen els excedents a la xarxa i que les companyies venen, sense cap cost en inversions, prop de quatre vegades més car que el preu que paguen per cada Kw. I a més és energia que s'injecta en hores que ells anomenen "període punta".

La producció descentralitzada d'energia elèctrica, amb un paper rellevant de l'autoproducció (tant a nivell individual com a nivell municipal) i la reducció del seu consum en tots els àmbits possibles a través d'estratègies ben definides i canvis d'hàbits són dues opcions senzilles i viables que capgirarien la situació. Reduiríem dràsticament les emissions de CO2, l'impacte mediambiental d'infraestructures gegantines, el poder d'alguns oligopolis i consolidaríem el nostre apoderament energètic.

Digueu-nos innocents, però de vegades ens preguntem què coi estem esperant per canviar el món...

Que passeu una bona setmana.
Salut i molt bons aliments!

dijous, 16 de setembre de 2021

El relleu generacional (no anem bé)

Cada cop en som menys i no és gens estrany. Em refereixo a que cada cop som menys els que decidim dedicar-nos a aquesta tasca de treballar el camp. Ja fa dècades que és aixi. Hi ha un grapat de motius que ho provoquen. Sense ànim de ser exhaustiu, en vull desgranar uns quants:

- Els pagesos que es dediquen als conreus extensius, per exemple, cada any que passa necessiten treballar més superfície per guanyar el mateix, per tant algú ha de plegar per a que algú altre s'hi pugui seguir dedicant. Aquest és un fet estructural i passa a molts altres sectors, tot i que potser no tan exageradament.

- La diferència entre el preu d'un producte en origen, és a dir el que cobra el pagès per la seva producció, tot i que és molt variable, i el preu que paga el consumidor final, potser és de l'ordre d'un 400% o més. Tot i ser el productor que el que inverteix més i el que està sotmès a més riscos.

- Les administracions, sobretot les més properes, en general posen molts entrebancs als petits productors. En finques d'horta, per exemple, cal poder viure-hi i tenir-hi una infraestructura mínima que permeti desenvolupar l'activitat amb eficiència. Però els permisos són difícils d'aconseguir i depenen de criteris arbitraris i molt subjectius. Sovint dóna la sensació que protegeixen els privilegis d'uns quants en contra dels drets d'uns altres.

- L'accés a la terra és molt complicat. Els lloguers són precaris i les propietats més ben ubicades, amb millors terres i amb masos prou amplis, són només accessibles a persones que es dediquen a activitats més rentables. Cada cop hi ha més masos ocupats per gent que no treballa al camp.

- L'activitat agrària és molt poc rentable en relació a les inversions que cal realitzar, el temps que cal dedicar-li, la seva duresa i els riscos que s'assumeixen.

Amb aquest panorama costa de trobar qui vulgui incorporar-se. Cal una estratègia acurada, unes conviccions fermes i una important dosi de sort per a superar els entrebancs que apareixen al camí, sobretot si parlem de nouvinguts a la pagesia. Els que venen de família pagesa tenen molt de guanyat en tots els sentits.

El relleu generacional al camp és bàsic per garantir l'abastiment local d'aliments, el manteniment del paisatge i el poblament del territori. Si tots plegats no en som prou conscients i no es fan polítiques i accions que l'afavoreixin, la seguretat alimentaria serà una fal·làcia i estarem sotmesos a grans corporacions que decidiran, entre d'altres coses, què sí i què no podem menjar.

Gràcies per fer possible que un altre món sigui possible!

Que passeu una bona setmana.
Salut i molt bons aliments!

dijous, 9 de setembre de 2021

Pinzellada sobre els adobs verds

Els camps van canviant totalment la seva fisonomia. Les feixes plenes de melons, síndries o tomates queden a la memòria i, amb pocs dies de descans, es van ocupant amb naps, ravenets, colraves, ... i ben aviat amb espinacs, ruca, canonges,... Les terres on es fa horta generalment descansen molt poc. Menys del que seria desitjable. A casa nostra algunes feixes poden quedar-se sense cap conreu durant uns pocs mesos, però en són poques. En aquests espais sempre tenim la intenció de no deixar la terra nua i de sembrar-hi una o més espècies com a adobs verds. Sense la protecció de les plantes es sòl s'erosiona fàcilment amb el vent i la pluja. Aquesta, sobretot si és intensa, destrueix els agregats que el formen i malmet la seva estructura esponjosa, provocant una pèrdua considerable de la seva fertilitat. És a dir, de la seva capacitat per a donar-nos collites sanes i abundants.

Malauradament la muntanya de tasques que sempre tenim pendents ens obliga a triar i massa sovint els adobs verds es converteixen en un desig frustrat. Enguany estem decidits a que això no ens torni a passar. Els camps buits els sembrarem bàsicament amb algun cereal, com ara la civada. Els cereals, per la morfologia de les seves arrels i per la quantitat de matèria orgànica que poden produir, faciliten la formació d'agregats al sòl i la seva estabilitat. Sovint, com a adobs verds, també s'utilitzen altres espècies de la família de les lleguminoses, que ajuden a fixar nitrogen atmosfèric (un dels nutrients principals per al creixement de les plantes), i de les crucíferes, que tenen arrels molt potents i segreguen substàncies que col.laboren en mantenir un sòl més sa. Nosaltres triem els cereals perquè la desestructuració del sòl, en el nostre cas, és el punt més feble que tenim ja que sotmetem la terra a un treball continu, tant per la preparació per a les sembres i plantacions com pel control de les herbes.

Apa, avui ha sortit així la cosa, que passeu una bona setmana.
Salut i molt bons aliments!