dijous, 25 de setembre del 2014

Són per tot arreu

Tot i fer alguns dies que no plou els cargols són per tot arreu. No hi ha manera d'aturar-los. Suposo que ja us els haureu trobat passejant per les vostres cistelles i, fins i tot, per la vostra nevera!

I és que es fiquen per tot. Però el pitjor és que són uns enormes devoradors. Quan les plantes són grosses moltes vegades les deixen totalment inutilitzables, però quan són petites, acabades de plantar, en una nit es poden cruspir una desena d'elles.

Els més mal parats són, de lluny, els enciams. En menys mesura les bledes, els espinacs, les cols. La majoria són verdures de fulla, però també repassen les tomates, les albergínies i, fins i tot les remolatxes. Estem contents de poder afirmar que utilitzem poquíssims productes per controlar plagues i malalties. Si hi ha algun bitxo que realment ens toca els nassos són els punyeters cargols. En producció ecològica hi ha poca cosa a fer. El més efectiu, deixant de banda trampes de cervesa i coses similars que no serveixen per gaire, és el sulfat de ferro, utilitzat des de fa molt anys també com a adob. Però la veritat, en anys plujosos com aquest, els cargols es fan un fart de riure quan el veuen escampat pel camp.

El millor sense cap dubte seria recollir-los, però el problema és que encara són petits i es van alimentant a base de la nostra feina.

Aquí teniu alguna mostra de com les gasten:



I fixeu-vos on els podem trobar i quants hi ha:


Res, haurem de pensar en dedicar-nos a criar cargols.

Bona sort i bona setmana.

Enric i M.Rosa

dijous, 18 de setembre del 2014

On s'ha de signar?

De nou aquesta setmana la calamarsa ha fet acte de presència. Aquest cop nosaltres ens hem escapat. Algú sap on s'ha de signar per tal que la sort ens acompanyi?

Ja teniu la nostra adreça i el telèfon. No dubteu en avisar-nos!
Moltes gràcies!!!!!!!!!!!!!!!

Enric i M.Rosa

dijous, 11 de setembre del 2014

Si no fóra per l'herba ...

Aquest és l'aspecte d'un dels nostres camps aquests dies:


L'amalgama de colors i tonalitats de verds, de vegades no tan ben alineat com ens agradaria, banya totes les feixes. I és que la diversitat de verdures durant els propers mesos baixa sensiblement, però per sort el nostre clima ens permet tenir moltes més coses que cols i espinacs.

Molts horts perden durant la tardor i l'hivern l'abundància i l'esplendor que han tingut durant els mesos d'estiu. Això jo mai ho he entès. L'estiu és relativament curt i els conreus que s'hi poden fer possiblement siguin més atractius que els de la resta de l'any. Però també ens hem d'alimentar durant l'hivern! Els camps ara han d'estar plens de punta a punta. Les condicions dels propers mesos ralentitzen considerablement els creixement de les plantes i cal tenir prou provisions fins a finals de la primavera vinent, que serà quan podrem recollir els fruits de les primeres sembres de l'any.

Però de moment l'herba segueix creixent ... encara que no tan ràpid com a ple estiu. La bici aixada ara treballa moltes hores. Sort d'aquests dies assolellats que ens ajuden a mantenir les herbes a ratlla. Si els dies fossin ennuvolats i encara més humits, no faríem més que tornar a passar pels mateixos llocs a treure la mateixa herba (es faria cert allò de "mala hierba nunca muere"). Aquí teniu en Kal passant la bici a les darreres sembres de pastanaga.


Doncs res, seguirem traient herba mentre el temps en ho permeti.
 Bona sort i bona setmana.

Enric i M.Rosa

dijous, 4 de setembre del 2014

Pau i que duri

Temps plàcid i feina al dia. Una combinació poc usual a l'hort, sobretot enguany!

Així que poca cosa a comentar-vos. Alguna petita novetat al nostre catàleg, que deixo que descobriu pel vostre compte, i una gran novetat al nostre dia a dia: estones per fer altra cosa que no sigui treballar al camp.

Tant de bo puguem seguir així una bona temporada.

Pau i que duri!
Enric i M.Rosa