Ecològic i local!

Cada cop resulta més fàcil, si ho volem, alimentar-nos amb productes ecològics i realment de proximitat. A menys de 20 quilòmetres al voltant nostre ja tenim tot el que podem necessitar per satisfer sobradament les nostres necessitats en aquest sentit. Fa més una dècada que oferim les nostres fruites i verdures, amb els anys s'hi van anar sumant altres pagesos i ramaders amb olis, formatges i vins. A hores d'ara, com a darreres novetats, podem consumir carn de xai i cabrit de Gaüses (d'en Joan i la Judit - http://www.pasturabosc.cat) i ous de Viladamat (d'en Joan Font - https://oustramuntana.wordpress.com/).

Ja no hi ha excuses per no consumir ecològic, amb tot el que això implica (sa, no contaminant, sostenible, ...), i local, és a dir, col·laborant a reduir la petjada ecològica, recolzant els petits productors i reforçant el teixit social de la comarca.


Deixant a part aquest tema més filosòfic i, val a dir-ho, també polític, us volia comentar un parell de temes que fan referència als productes que us oferim.

D'una banda, ja que algunes persones ens ho heu demanat, dir-vos que de moment no tenim carxofes ni espàrrecs nostres. Quan vam començar a treballar la terra on som, vam plantar carxoferes per veure com es donaven aquí. Les carxofes sortien molt bones, però al camp anaven morint les plantes molt ràpidament, sobretot a causa dels talpons, que rosegaven les arrels fins a que la planta ja no resistia més. Així que vam decidir, fins que baixés la població d'aquest rosegador, no tornar-ne a plantar. Amb els anys i la presència de gats a casa nostra, aquesta animalons ja no són tan freqüents i és per això que tornarem a intentar conrear aquestes espècies que passen vàries anys al mateix lloc com els espàrrecs i les carxofes. Avui mateix ens arriba planter d'espàrrecs. Ja us anirem explicant ...

Talpó

D'una altra banda, tot i que ja ho hem comentat altres vegades, els productes que us oferim a unitats no us els podem servir per parts ni per pes. Per exemple els bròquils són a unitats i no us podem servir ni mig bròquil ni 250 g de bròquil. Igual passa amb els manats.

I res més, que hem d'anar a collir.

Molt bona setmana!

Tenim el collar, falten els guarniments.

Ja ens ha arribat el collar per en Menut. Com no vam trobar en tot el país cap especialista en collars de cavalls per a feines agrícoles, hem hagut de tibar dels capdavanters en el tema; els Amish. Així que ja tenim un part dels guarniments que són americans (quina pena!). La resta de guarniments ens arribaran la setmana vinent i per sort aquests si són de fabricació local, ens els han fet a Avià, prop de Berga.

Amb tot plegat en breu podrem començar a fer les primeres passes per treballar l'horta amb el cavall. ja en tenim ganes.

Canviant de tema, aquest any les pomeres vermelles (Dalinsweet), que ens van regalar unes pomes delicioses, han florit molt poc i per tant en tindrem molt poques. Per sort la varietat més groga (Opal) està ben florida i esperem que puguem collir-ne més que l'any passat. La darrera temporada va estar molt atacada per la carpocapsa (aquell cuc típic de la poma), però enguany tenim l'arenal de confusió sexual a punt per despistar les papallones mascles i, com a conseqüència, les femelles no quedin cobertes. Ara per ara ja estem en alerta roja per la presència de pugons, però de fet és una plaga esperada i relativament fàcil de controlar amb un extracte del fruit Nim.

El Nim és un arbre que creix en climes més tropicals (n'hi ha a les illes canàries) i que ja fa molt anys que s'utilitza per a minvar els efectes dels pugons i altres plagues. És un parent d'un arbre que podem trobar a molts jardins i espais públics de casa nostra, la Mèlia, que coneixereu fàcilment per què durant l'hivern, que no té fulles, es poden veure els fruits grocs penjant de les branques.

La Mèlia

El Nim

 Bona setmana!

Correm-hi tots!

Ja hi som en aquell parell de setmanes que cal plantar-ho gairebé tot, els conreus d'estiu: pebrots, albergínies, melons, xíndries, cogombres, carbasses, blat de moro, mongetes... i seguir amb els que fem pràcticament tot l'any: pastanagues, ravenets, espinacs, bledes, rúcula, ....

El sòl es va escalfant a tot drap (ja era hora!), i quan abans sembrem abans collirem. Com molts camps estaven encara ocupats per conreus d'hivern, fins ara tampoc hem pogut femar-los ni treballar-los així que ara toquen, com cada any, jornades d'aquelles que no fas res més que treballar i cobrir les teves necessitats bàsiques: beure molt, menjar i dormir tot el que es pugui. Sort que la natura és sabia (diuen ,,,) i al llarg de l'any es va compensant amb les hores de feina que ens demana, i ens permet, ja que els dies acaben escorçant-se de nou. Sinó, els que fem aquesta tasca ens hauríem de jubilar als 50 com a molt. La veritat és que quan acaba l'estiu no ens en falten de ganes de jubilar-nos!

Res, que cada feina té les seves coses, però mira, avui m'ha donat per parlar d'això, que voleu que us digui.

Entaulant ...

Alguns ja heu pogut veure en Menut en el seu nou entorn. Poc a poc es va adaptant a la seva nova realitat, als sorolls, al tractor, als que treballem al seu voltant ...

Diumenge passat va venir en Jordi, que m'està ensenyant tot el que cal saber per poder treballar el camp amb cavalls, i ja vam enganxar-li una entauladora de llibre. Va ser el primer contacte d'en Menut (i el meu!) amb el que ha d'arribar a ser la nostra quotidianitat. La veritat és que, fins que no es veu, no és fàcil d'imaginar quina feina és capaç de fer un animal d'aquestes característiques a l'hort. En menys de mitja hora l'equip d'en Jordi amb el cavall va ser capaç de desherbar entre files un camp de patates de més de mil metres quadrats. I tot plegat amb una eina molt simple, dissenyada  fa uns quants segle.

En Jordi i en menut provant l'entauladora entre els calçots

Un no pot deixar de demanar-se quina és la raó per la qual s'han deixat de treballar les hortes amb aquests bitxos. Està clar que no té res a veure amb l'efectivitat de la seva feina, ni de lluny. És evident que llaurar un camp és molt més ràpid amb un tractor, però fins i tot en aquest cas hauríem de veure el cost real de la feina (tractor, eines, combustible,...), els problemes de compactació del sòl, de contaminació de l'aire, de dependència d'una font d'energia bruta i no renovable que manté el planeta en una guerra sense fi, ....vaja mil coses. Ja veurem on som d'aquí a unes dècades ... Valgui com a exemple dir que els cavalls, el Amish són capaços de tenir una gran eficiència en totes les tasques del camp, fins i tot recol·lectant cereals ....

Bona setmana!