El sòl es va escalfant a tot drap (ja era hora!), i quan abans sembrem abans collirem. Com molts camps estaven encara ocupats per conreus d'hivern, fins ara tampoc hem pogut femar-los ni treballar-los així que ara toquen, com cada any, jornades d'aquelles que no fas res més que treballar i cobrir les teves necessitats bàsiques: beure molt, menjar i dormir tot el que es pugui. Sort que la natura és sabia (diuen ,,,) i al llarg de l'any es va compensant amb les hores de feina que ens demana, i ens permet, ja que els dies acaben escorçant-se de nou. Sinó, els que fem aquesta tasca ens hauríem de jubilar als 50 com a molt. La veritat és que quan acaba l'estiu no ens en falten de ganes de jubilar-nos!
Res, que cada feina té les seves coses, però mira, avui m'ha donat per parlar d'això, que voleu que us digui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada