Vaig començar a estudiar a l'Escola
Superior d'Agricultura de Barcelona l'any 1983. Llavors jo tenia 19
anys. Havent nascut prop de la capital, hi vaig anar perquè volia
aprendre jardineria. L'atzar va voler que el primer dia de classe
segués amb mi en Toni, que ja en tenia 30 i havia rodat bastant més
que jo. Ell em va introduir al que llavors dèiem “agricultura
biològica”. Em va passar llibres i revistes sobre aquest tema, la
majoria en francès perquè aquí hi havia molt poca cosa publicada.
Va ser durant el meu primer any en aquelles aules que vaig descobrir
l'efecte que tenia l'agricultura convencional sobre el medi, les
persones i els recursos energètics. Sabent tot allò vaig tenir molt
clar que calia canviar les coses o, en poc temps, no hi hauria marxa
enrere.
No podia quedar-me quiet sabent que les
aigües i les terres cada cop continguessin més tòxics i menys
vida. Sabent que a través dels aliments les persones i els animals
anéssim acumulant al nostre cos molècules estranyes que ens fessin
emmalaltir o minvessin la nostra capacitat immunològica. Sabent que
per produir una quilocaloria d'aliment cal consumir-ne el doble -o
més- en forma d'energia fòssil, amb tot el que això representa...
I tot plegat són només alguns exemples.
Així que, jove i impulsiu, vaig
decidir aportar el meu granet de sorra per canviar les coses. El meu
objectiu es va convertir en cercar un racó de món on fer les coses
d'una altra manera, i salvaguardar-lo de la barbàrie humana. Així
va néixer la bogeria de fer de pagès en un món on ja eren molt
pocs els que ho volien fer.
En aquests darrers 40 anys
l'agricultura ecològica ha fet un salt important. És evident. Al
principi érem quatre gats els que ens hi dedicàvem. Sovint vinguts
de fora del sector agrari. L'any 1992 la Unió Europea va crear una
normativa que, com passa sovint, no satisfeia als que ens hi
dedicàvem. Però aquest és un meló que potser encetarem un altre
dia. El fet és que la producció ecològica, sortosament, va
començar a créixer fins a arribar al panorama que tenim actualment,
amb un ampli, tot i que des del meu punt de vista encara anecdòtic,
nombre de productors, en tots els sectors i arreu del territori.
Us he fet aquesta síntesi per intentar
explicar-vos perquè no ens hem manifestat aquests dies amb el gruix
de pagesos que ha sortit al carrer. Sobren les raons per queixar-se,
com massa sovint hem fet des d'aquest faristol, de les condicions en
què desenvolupem la nostra tasca com a pagesos. La burocràcia és
descomunal i la incomprensió de les administracions és flagrant en
molts aspectes que afecten el nostre dia a dia. Però actualment això
és comú a molts altres sectors productius de la nostra societat.
Des del meu punt de vista la debilitat del pagès convencional és
que s'ha instal·lat en el model de creixement continu que s'ha
promogut i subvencionat des de les diferents administracions. Aquest
model ha estat impulsat per grans lobbys dels diversos sectors
involucrats en la producció agrària: maquinària, adobs químics i
fitosanitaris, obtentors i reproductors de llavors, etc. Actualment
l'agricultura convencional segueix un model que depèn d'aquest
sectors i, com no podia ser d'un altra manera, del petroli. Una prova
evident d'això és que, davant les protestes dels pagesos a tota
Europa, la Unió Europea ha respost amb la retirada del Reglament
d'us sostenible dels pesticides, que tenia com a objectiu reduir a la
meitat l'ús d'aquestes substàncies. Davant la actual situació de
crisi energètica, climàtica i, m'atreviria a dir, sanitària i de
qualitat de l'aigua i dels sòls, és evident que aquest model
col·lapsarà en un moment o altre. I diria que quan més trigui a
col·lapsar, més difícil serà reconduir la situació.
La producció agroecològica està
igualment sotmesa a barbaritats administratives, però és molt més
viable (ecològica, social i econòmicament), autònoma, independent
i resilient que la convencional en la resta d'aspectes. A més, el
moviment agroecològic, d'una banda pel fet de moure's en un àmbit
més local, tant a nivell productiu com de consum, i d'una altra per
estar format, en general, per persones amb més consciència social,
és menys individualista i més cooperatiu, per la qual cosa és
menys vulnerable a les conjuntures socio-econòmiques.
Intentar canviar la lògica imperant
als governs i als mercats de l'oferta i la demanda és ficar-se a la
gola del llop. Nosaltres apostem per desenvolupar opcions productives
i comercials alternatives. Ara bé, el paper del consumidor
conscienciat és indispensable per a que això sigui possible.
Un altre cop us donem les gràcies per
seguir amb nosaltres i fer-nos possibles.
PD. Us deixem un parell de manifestos amb els que sí ens sentim còmodes:
Bona setmana, salut i bons aliments.
Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
