La mida no importa

Bon dia a tothom!

La darrera setmana vam començar a oferir la maduixa tant al catàleg de la web com a mercats. Molts de vosaltres haureu vist un canvi en el format d'oferta d'aquesta fruita, ja que des de primers d'abril l'estem oferint en bosses de 200 grams. El nom d'aquesta varietat primerenca és Garriguell. Es tracta d'una maduixeta de forma més allargada i amb un gust excepcional. La fragilitat i tendresa de la seva carn, la converteix en un dels cultius més delicats que hem tingut. Davant d'aquesta situació, vam creure que deixar safates preparades seria la millor opció per tal d'evitar l'apilotament entre elles i així allargar al màxim la seva integritat. 
Hem hagut d'esperar un any sencer per poder compartir-les amb vosaltres. Els habituals a llegir el blog podreu recordar un invent que vam dur a terme utilitzant el nostre compost com a un fals substrat on vam decidir plantar aquesta varietat. La reacció de les plàntules va ser per emmarcar. Mostraven unes fulles d'un verd llampant i amples, com el palmell d'una mà. Tota l'esplendor es va quedar allà, perquè tota aquesta energia va produir grans dosis de verd fotosintètic, però malauradament gairebé cap dolç vermell de maduixa. Tot acaba arribant, i com segur que heu sentit a dir a algú més gran que vosaltres: "les coses bones es fan esperar".
Enguany també hem explicat que havíem portat a terme més invents amb la plantada del nostre maduixot (l'anomenarem així a partir d'ara, ja que la diferència de mida és més que notable). Aquesta vam decidir-la fer amb el biofilm que utilitzem habitualment, per tal de veure com funciona aquest cultiu amb una temporalitat anual. De moment, l'any no està ajudant que puguem veure resultats fidedignes. Duran gairebé dues setmanes van estar submergides sota l'aigua, i per acabar-ho d'amanir tot, períodes de tramuntana d'abantas. Pobreta, sembla que hagi trepitjat merda. 
Tot i això, no vol donar-se per vençuda. Davant de la nostra incredulitat, ha començat a produir flors, entreveient algun fruit de mida molt considerable.

Safata de maduixa Garriguell

Maduixots de polzada

No volem pas que tota la vostra atenció hagi quedat solament enfocada en aquesta deliciosa fruita, ja que tenim la resta de cultius de primavera "on fire". La carxofa ens està obsequiant amb el seu cor, que molt fàcilment es podria equipar a l'ambrosia que consumien els deus de l'Olimp. Recordeu que la seva temporalitat és curta, i que l'espera fins a l'any vinent serà tot el contrari. Aprofiteu ara que són de temporada!

A la feixa del costat, la plantada hortícola més vella (onze anys) sembla que l'únic que necessitava eren dosis massives i gairebé letals d'aigua de pluja. Estem parlant de l'espàrrec que, com us ensenyarem a continuació, va molt fort amb tots els sentits. 

Un sol espàrrec, 220 grams

Aquest any, l'aneguet lleig ha estat el pèsol. Tant el fruit com la planta són molt delicats a les inclemències meteorològiques. Per tal d'intentar compensar-ho, la família de les lleguminoses està posant tot el seu afany en la cosina més rural, la fava que, tot i el retard que porta, es diu que voldrà compensar les coses.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga