Sobre les mobilitzacions de la pagesia

 Vaig començar a estudiar a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona l'any 1983. Llavors jo tenia 19 anys. Havent nascut prop de la capital, hi vaig anar perquè volia aprendre jardineria. L'atzar va voler que el primer dia de classe segués amb mi en Toni, que ja en tenia 30 i havia rodat bastant més que jo. Ell em va introduir al que llavors dèiem “agricultura biològica”. Em va passar llibres i revistes sobre aquest tema, la majoria en francès perquè aquí hi havia molt poca cosa publicada. Va ser durant el meu primer any en aquelles aules que vaig descobrir l'efecte que tenia l'agricultura convencional sobre el medi, les persones i els recursos energètics. Sabent tot allò vaig tenir molt clar que calia canviar les coses o, en poc temps, no hi hauria marxa enrere.

No podia quedar-me quiet sabent que les aigües i les terres cada cop continguessin més tòxics i menys vida. Sabent que a través dels aliments les persones i els animals anéssim acumulant al nostre cos molècules estranyes que ens fessin emmalaltir o minvessin la nostra capacitat immunològica. Sabent que per produir una quilocaloria d'aliment cal consumir-ne el doble -o més- en forma d'energia fòssil, amb tot el que això representa... I tot plegat són només alguns exemples.

Així que, jove i impulsiu, vaig decidir aportar el meu granet de sorra per canviar les coses. El meu objectiu es va convertir en cercar un racó de món on fer les coses d'una altra manera, i salvaguardar-lo de la barbàrie humana. Així va néixer la bogeria de fer de pagès en un món on ja eren molt pocs els que ho volien fer.

En aquests darrers 40 anys l'agricultura ecològica ha fet un salt important. És evident. Al principi érem quatre gats els que ens hi dedicàvem. Sovint vinguts de fora del sector agrari. L'any 1992 la Unió Europea va crear una normativa que, com passa sovint, no satisfeia als que ens hi dedicàvem. Però aquest és un meló que potser encetarem un altre dia. El fet és que la producció ecològica, sortosament, va començar a créixer fins a arribar al panorama que tenim actualment, amb un ampli, tot i que des del meu punt de vista encara anecdòtic, nombre de productors, en tots els sectors i arreu del territori.

Us he fet aquesta síntesi per intentar explicar-vos perquè no ens hem manifestat aquests dies amb el gruix de pagesos que ha sortit al carrer. Sobren les raons per queixar-se, com massa sovint hem fet des d'aquest faristol, de les condicions en què desenvolupem la nostra tasca com a pagesos. La burocràcia és descomunal i la incomprensió de les administracions és flagrant en molts aspectes que afecten el nostre dia a dia. Però actualment això és comú a molts altres sectors productius de la nostra societat. Des del meu punt de vista la debilitat del pagès convencional és que s'ha instal·lat en el model de creixement continu que s'ha promogut i subvencionat des de les diferents administracions. Aquest model ha estat impulsat per grans lobbys dels diversos sectors involucrats en la producció agrària: maquinària, adobs químics i fitosanitaris, obtentors i reproductors de llavors, etc. Actualment l'agricultura convencional segueix un model que depèn d'aquest sectors i, com no podia ser d'un altra manera, del petroli. Una prova evident d'això és que, davant les protestes dels pagesos a tota Europa, la Unió Europea ha respost amb la retirada del Reglament d'us sostenible dels pesticides, que tenia com a objectiu reduir a la meitat l'ús d'aquestes substàncies. Davant la actual situació de crisi energètica, climàtica i, m'atreviria a dir, sanitària i de qualitat de l'aigua i dels sòls, és evident que aquest model col·lapsarà en un moment o altre. I diria que quan més trigui a col·lapsar, més difícil serà reconduir la situació.

La producció agroecològica està igualment sotmesa a barbaritats administratives, però és molt més viable (ecològica, social i econòmicament), autònoma, independent i resilient que la convencional en la resta d'aspectes. A més, el moviment agroecològic, d'una banda pel fet de moure's en un àmbit més local, tant a nivell productiu com de consum, i d'una altra per estar format, en general, per persones amb més consciència social, és menys individualista i més cooperatiu, per la qual cosa és menys vulnerable a les conjuntures socio-econòmiques.

Intentar canviar la lògica imperant als governs i als mercats de l'oferta i la demanda és ficar-se a la gola del llop. Nosaltres apostem per desenvolupar opcions productives i comercials alternatives. Ara bé, el paper del consumidor conscienciat és indispensable per a que això sigui possible.

Un altre cop us donem les gràcies per seguir amb nosaltres i fer-nos possibles.

PD. Us deixem un parell de manifestos amb els que sí ens sentim còmodes:

 

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga