Nulla calamitas sola

 Bon dia!

De ben segur que aquesta setmana no la recordarem com la millor de l'any. A banda d'alguns entrebancs personals que queden fora d'aquest context, els darrers dies s'han ajuntat un parell de coses que no ens han deixat dormir gaire bé. Vist en la perspectiva que el temps permet un cop superades, fins i tot sembla bastant desmesurat. Però quan t'hi trobes de ple, no és pas fàcil de mantenir el seny. Si més no pels que estem avesats a fer feina productiva i no tan en invertir temps en superar entrebancs que venen imposats per algú que no saps ni qui és ni com raonar-hi. 

De tot plegat el títol del missatge d'avui: nulla calamitas sola: una desgràcia mai ve sola. Altres llatinades podrien ser Prima infelicitas gradus est secundae, que ve a dir: la primera desgràcia és un pas cap a la segona; o Abyssus abyssum invocat: l'abisme crida a l'abisme. En el nostre cas, per sort, es tracta més d'entrebancs i mals de cap que de desgràcies. Però ens serveix per introduir el tema. Hem trobat que també hi ha altres maneres, més de la terra, per expressar aquest sentiment de contratemps: "tots els rocs fan cap als pedregals", "la miseria crida la miseria" o, la més autèntica: "qui està de pega amb els collons ensopega".

El cas és que en un parell de dies ens han caigut dos de gerros d'aigua freda: l'arribada al Parc, sense previ avís, de les obres del regadiu, i el "retoc", sense demanar.ho, de l'aplicació que tenim a les balances amb les que preparem les cistelles i anem al mercat.

Ambdues coses donen per escriure unes quantes pàgines. En farem una breu pinzellada per qüestions de temps i per no fer-nos més pesats que de costum.

Dimarts, mentre feinejàvem, va venir un veí a avisar-nos que ja estaven entrant al Parc les màquines de les obres del regadiu. No només entraven, ja s'havien endut pel davant 10 metres de la tanca vegetal que  vam plantar fa vint anys. Així, com si res. No tenim imatges d'aquell moment, però si que en tenim de com van avançar les obres (o les desgràcies, depèn de qui ho digui). Aquell mosseg de 10 metres es va convertir més tard en 25 i en una rasa de 6 metres d'ample que travessa la part nord de la finca, afectant una superfície de més de 1000 metres quadrats, on han avocat tones de grava i on deixaran un regalet de formigó. Quan hagin acabat, haurem de veure com envoltar-lo de vegetació per minimitzar el seu impacte amb l'entorn. Aquí teniu unes mostres del desgavell.

 Encara hem de donar gràcies perquè el traçat inicial de la rasa afectava directament la feixa de les pomeres i el tros on tenim bona part dels conreus d'hivern. Sense furga massa en tot plegat, és fàcil de veure moltes irregularitats en el projecte i l'execució d'aquesta obra. Però hi ha massa fronts oberts per poder dedicar-hi el temps que caldria.

L'altra història amb la que hem ensopegat ha estat deguda al famós Verifactu. Si teniu una empresa o sou autònoms ja deveu saber de que va la cosa. Pels que no estigueu al cas, resulta que hisenda vol que pràcticament qualsevol transacció que es faci a partir de l'any vinent, siguin vendes o prestacions de serveis, li sigui notificada al moment i telemàticament. Això implica que tots els equips informàtics han d'adequar-se a aquest tràmit. Quan qualsevol compri qualsevol cosa, hisenda tindrà a l'acte un arxiu amb el tiquet o la factura que ha generat aquesta compra. Encara que el comprador sigui el consumidor final. Hi ha poques excepcions a aquesta obligació. Sortosament per la nostra activitat i pel règim fiscal al que estem acollits, nosaltres quedem fora d'aquesta obligació. Com som part de les excepcions, els programes informàtics que utilitzem a les balances no ens han tingut en compte i han implementat tot de coses que impedeixen que puguem continuar funcionant com ho fèiem fins ara. Com a conseqüència fem un pas enrere: caldrà que paguem una actualització d'aquest programes per continuar utilitzant-los, tot i que perdran part de les opcions que més serveis ens fan. Quin món de mones!

Apa, si heu arribat fins aquí us agraïm la paciència. De ben segur que en el vostre dia a dia també ensopegueu amb històries de por com aquestes. Alguna cosa haurem de fer o en quatre dies estarem ben venuts, si és que encara no ho estem encara...

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga