Quan era petit no entenia a què es referien els adults amb la frase - més sonada popularment en castellà - de: La cuesta de Enero. No sabia interpretar quin era el sentit d'aquella expressió i per què el gener feia pujada. Ara com ara, a termes més personals, gener representa tranquil·litat, el caliu d'una llar i àpats de cullera. Vet aquí com han canviat les coses, ja que ara com a pagès hortolà, la pujada no dura un mes, sinó una estació i si et despistes part de l'altra.
Com ja vam comentar en algun escrit anterior, enguany tornarem a tenir, de collita pròpia, una sèrie de cultius que no vam poder assumir l'any anterior, a més de la gran varietat que continuem fent habitualment. Tot això sumat a les il·luminades o experiments amb altres cultius que any rere any van sorgint, fan que la preparació dels camps sigui un no parar.
No hi ha una setmana que no tinguem alguna plantada o sembrada programada, fet que s'ha vist reflectit amb l'acumulació inconscient de safates de planter per retornar.
Justament sabem que a hores d'ara ja deuen haver aparegut a les vostres ments un sense fi de preguntes, però no volem fer-vos la denteta avançant esdeveniments. Va, com que sabem que heu estat bons/es minyons/es farem una breu repassada sense dir cap nom en concret per tal de no desencadenar la bogeria o una allau de preguntes a mercat.
Tenim les plantes netes de "xupons", emparrades i amb el primer pom de flors. També han sortit les primeres plàntules que deixen entreveure unes tendres fulles. Ara mateix tots els hivernacles estan plens i amb tots els cultius necessaris per poder fer un bon gaspatxo.
Un cop havent fet volar tudons, toca parlar del moment actual. L'estat primaveral és un període ple d'estímuls, olors i colors, que poden fer parar boig al més tranquil. Tot i que amb això no us podem ajudar massa, sí que parlant en termes gastronòmics podem calmar aquesta gana pre-estiuenca.
Tots sabem que els dies de brous calents ja han quedat enrere, però això no vol dir que hàgim de guardar les culleres. Com? Ara mateix ho expliquem:
Després de sobreviure al curt, però intens temporal de tramuntana, les nostres ajagudes faveres han començat a produir una infinitat de tendríssimes faves que, saltades juntament amb uns alls tendres, faran de guarnició per una fresca crema de porro i poma, també coneguda com a vichyssoise. Podrem continuar amb una graellada de verdures on el protagonisme ha de ser indiscutiblement per la carxofa i l'espàrrec que, depenent del gust de cadascú, podrà o no amanyagar-ho tot amb una mica de romesco. Per tancar aquest conjunt, es pot acompanyar amb una plata d'enciam ben amanida, on el caràcter de la ruca acabarà de convertir un simple àpat en un àpat de Diumenge. Som conscients que ens hem oblidat de les postres. No patiu, de la maduixa en parlarem un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada