Collites i recollites

 Bon dia!

Aquests dies estan essent una mica de bojos. L'anunci de l'alta probabilitat de pluges intenses ens ha empès a acabar de collir i recollir dues de les produccions que quedarien ben compromeses si es donés el cas: els moniatos i els cacauets. Com ja us hem comentat en altres moments, la collita del moniato ha estat molt més minsa del que és usual. Per contra la del cacauet ha estat més abundant del que ens esperàvem perquè el vam sembrar més tard del que tocava i perquè les inspeccions que hi havíem fet, tot gratant sota les plantes, no ens auguraven gaire bones notícies. En tractar-se de conreus que amaguen els seus tresors sota terra, tot i que un és un tubercle (una tija engruixida) i l'altre un fruit, mai no saps com serà realment la collita fins que els culls. I hem dit cull i recollir perquè els dos conreus requereixen d'un temps ventilant-se al camp, cadascun per raons diferents. El moniato necessita un curat a l'aire per tal que puguin cicatritzar les ferides que inevitablement reben en el procés de collita. Si no es duu a terme, quan els tubercles són al magatzem tenen molta tendència a podrir-se. D'altra banda, el cacauet cal assecar-lo bé per tal que es guardi sense problemes ja que la planta encara és ben verda quan es cull i els fruits han d'acabar de perdre l'aigua que contenen. Així doncs ambdós cultius es cullen deixant-los sobre el sòl i, després d'uns dies, es recullen i s'emmagatzemen.

  En plena collita

 Part de l'equip content amb la collita

 Les quatre varietats que hem fet enguany

Canviant de tema, la setmana passada vam visitar la Fira Ecoviure que es fa des de fa més de 25 anys a Manresa. Vam assistir a una taula rodona sobre sobirania alimentària i es va posar de manifest les absurditats conegudes del sistema agroalimentari global que impera avui dia. És un tema que haurem de desenvolupar en algun altre escrit perquè dóna molt de sí. El desgavell de tot plegat és de proporcions siderals: els mateixos productes anant amunt i avall consumint quantitats ingents de combustible, el traspàs de la producció dels pagesos a les multinacionals, l'ús indiscriminat de productes destructius per al medi, la contaminació i la desforestació de grans zones del planeta, i un reguitzell inacabable de bestieses a les que seguim contribuint com a espècie, malgrat les conseqüències. Res, un cop més constatant allò de que és més fàcil viure amb els ulls clucs.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga