Una de les poques coses que ens ha permès fer aquest temps tan
encantador és posar-nos-hi amb les pomeres. Hem continuat posant filferro a l'emparrat, que l'any passat només vam deixar a metre i mig, ja que els arbres van créixer gairebé mig metre més. Les hem podat, tot i que amb les humitats tampoc era el millor dels moments. I ens queden un parell de línies per acabar de lligar-les. Fent aquestes feines ens hem adonat que hi ha al menys quatre pomeres que estan pràcticament
devorades per la monstruosa
Zeuzera pyrina. Aquest cuc barrinador fa 1 cm de diàmetre i es viu dins el tronc de l'arbre, alimentant-se de la seva fusta i debilitant la pomera fins a deixar-la tan forada que una petita ventada (i ja no diguem una tramuntanada!) pot escapçar-la fàcilment. La única solució efectiva, quan ja és dins el tronc, es ficar un filferro pel forat fins a notar que l'intrús és assassinat per l'estocada.
Aquí teniu l'individu en qüestió, i la seva mare ...
En un altre ordre de coses, ja tornem a tenir cols. Aquesta tongada és de col de milà o col arrissada. La resta de cultius han crescut una mica en les dues darreres setmanes, poc si ho comparem amb el que haurien crescut si hagués fet algun dia més de sol i de "caloret".
Molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada