Últimes cistelles de l'any! Però no pas els mercats..

Bon dia a tothom,

Avui us escrivim ben esgotats després de moltes hores dedicades a un cultiu que dona un dels fruits que més us agrada: la maduixa. Aquesta magnífica història comença cap a octubre - ara ja fa dos mesos ben bons - quan vam dedicar-nos a collir tots els “fillols” de les nostres maduixeres per tal de fer-los créixer en safata i replantar-los en una altra feixa. Això ho hem fet perquè és la varietat que més ens agrada i no volem perdre-la, d’aquesta manera mantenim la nostra pròpia maduixa que fa més de 5 anys que produïm.  
L'any passat aquesta tasca es va veure interrompuda per culpa de les pluges i això va fer que decidíssim no fer una nova plantada de la nostra varietat i comprar planter de la varietat Garriguella amb la que vam dur a terme l’experiment del compost com ja vam explicar-vos a l'entrada del blog de la primavera passada. Aquest any ho hem pogut fer abans d'anar-nos-en de vacances, ja que aquesta sequera hivernal ens està permetent fer tota aquesta feina.

Els últims anys hem tingut una càrrega forta de la mosca d'ala tacada (Drosophila Suzukii), que ens estava escurçant la temporada de collita, així com minvant la qualitat del producte. Per tal d’intentar despistar la mosca, hem reubicat les nostres maduixeres fent-les entrar a les rotacions que any rere any fem amb els nostres cultius. A més a més, una de les activitats que més feina ens portava era el desherbat, tot i tenir una malla antiherba gruixuda i fosca, espècies com la corretjola (Convolvulus arvensis L.) semblava que no tinguessin aturador per molt que les intentéssim arrencar d’arrel. 

És per això que provem d’innovar! (o morir en l’intent) utilitzant biofilm i mànega gota a gota de tal manera que a partir d’enguany el cultiu de la maduixera passarà a ser anual en comptes de bi- o tri-anual com ha estat el cas fins a l’actualitat. Si ens equivoquem… com diuen els avis, rectificarem que és de savis. 

La F5, amb les maduixeres i les carxoferes

Aquest matí donarem un cop d’ull a la nostra escarola de fulla ampla, les xicoines, per veure si us en podem servir alguna abans de vacances - Primer recordatori!. Pels fans de les xatonades no patiu que tornant del nostre descans d’hivern les tindreu a punt ben segur! 

De sorpreses al Parc n’anem ben servits, i la més sonada d’aquesta setmana ha sigut quan ens ha arribat una trucada d’un dia per l’altre per dir-nos que volen venir de rtve per fer-nos un petit reportatge pel programa “Aquí la terra”. No us imagineu un 30 minuts, però quan surti a la llum ja us avisarem perquè pugueu gaudir i riure amb nosaltres de com de mal actors arribem a ser. La nostra naturalitat pagesa es fa difícil de contenir davant els focus i les càmeres. 

Per anar encarant la recta final, volem reiterar i recordar que aquesta setmana seran les últimes cistelles de l’any. Per consegüent, última botiga. Els últims mercats tant de Palamós com de Torroella els farem dissabte 20 i dilluns 22. Però no patiu que tenim una novetat que torna per endolcir-vos l’enyorança mentre nosaltres agafem forces per encarar la temporada 2026. Aquesta setmana trobareu al catàleg la figa seca de la Cooperativa Agroecològica de Muntanya de Jarandilla de la Vera.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert, Riu i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Ompliu el rebost, si en teniu...

 Bon dia!

L'evolució tecnològica, la pèrdua dels coneixements ancestrals i la concentració urbana ha convertit un espai vital per la supervivència, que era indispensable en els habitatges de l'edat mitjana, en un reducte minimalista dins un armari al segle XXI. El rebost ple de conserves casolanes, oli, gra, fruits secs, mel, vi, embotits i tot tipus de vianda avui dia està a l'abast d'uns quants privilegiats i també d'aquells que considerem l'alimentació com un pilar bàsic de les nostres vides.

Al neolític ja s'utilitzaven sitges (fetes fent un forat al terra) i cabanes alçades, segons convingués, per emmagatzemar els aliments que no eren peribles. En la nostra civilització, els ibers van millorar aquelles sitges primitives segellant-les amb argila o calç i van introduir les àmfores, els càntirs i altres recipients ceràmics per a conservar oli, vi, salmorres i tot tipus de grans. A més aquests espais es van col·lectivitzar. Més tard, a les vil·les romanes, es diversifiquen i s'organitzen aquests receptacles alimentaris. La cella penaria o promtuorium estava dividit en vàries estances amb diferents condicions adaptada als tipus d'aliment a conservar,  la cella vinaria (el celler) on s'hi guardava el vi, i el penus, que podem considerar com l'autèntic predecessor del rebost i que era un espai a tocar de la cuina, relativament fresc, ventilat i a les fosques.

Als rebost de l'edat mitjana es podien trobar aliments adobats amb sal (salaons), assecats, fumats, conserves en oli i/o vinagre, sacs de tot tipus de cereals, llegums en gerres de terrissa, mel, grana seca, vi ...  Als segles posteriors evolucionen els recipients, la concepció d'aquests espais i la seva organització. En arribar al segle XIX, la industrialització i el ferrocarril afavoreixen una sèrie de canvis en la manera d'alimentar-se: l'abaratiment del sucre (que passa a utilitzar-se àmpliament en les conserves), l'aparició dels pots hermètics, l'arribada massiva de productes colonials (com ara el cafè, el cacau o els condiments exòtics) i el refinament de les farines de cereal. Però un dels canvis més radicals el protagonitza la introducció de la nevera a les llars entre els anys 1930 i 1950. Aquesta aparició fa que el rebost es redueixi considerablement, tot i que a moltes cases i pisos encara ocupen un espai prou ampli les conserves casolanes, els embotits, les farines, l'oli i els llegums. La debacle s'accentua amb la proliferació dels supermercats durant la segona meitat del segle XX. La cultura de la conserva casolana decau considerablement i s'imposa l'armari-rebost, de dimensions substancialment inferiors al rebost tradicional i amb condicions ambientals que no permeten la conservació prolongada dels aliments.

Sortosament, tot i que no és una opció majoritària, sembla que mica en mica es recupera el costum de fer conserves casolanes i d'ampliar el rebost. Vés que en els propers anys no sigui aconsellat també per les autoritats europees, com el famós kit de supervivència per 72 hores.

I si heu arribat fins aquí, sapigueu que tot aquest repàs històric havia de servir d'introducció per a dir-vos que aviat farem la nostra parada anual. Concretament el nostre darrer dia de venda d'aquest any serà el dilluns 20 de desembre al mercat de Torroella, i tornarem a engegar amb les cistelles i la botiga al Parc el dimecres 7 de gener de l'any vinent. Per tant, us aconsellem d'omplir el vostre rebost, com a mínim, per aquestes dues setmanes que estarem sense veure'ns.

Per acabar, des d'Escabetxart, tenint en compte que s'acosta el Nadal, us oferim la possibilitat de regalar les nostres conserves en un format molt adient per l'ocasió:

El podeu demanar quan feu la vostra comanda. Trieu les conserves que voleu i demaneu la quantitats de packs que necessiteu (penseu que només en tenim per a tres unitats) amb l'opció !!! Porta-pots per regalar conserves Escabetxart que trobareu al principi de la secció d'elaborats.

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

De les peres i les pomes, les d'ara són les bones

Bon dia a tothom,

Quan mengem una poma (malus domestica) trobem en cada mossegada components aromàtics presents en diferents proporcions segons la varietat. Els èsters proporcionen aquells aromes fruiters i frescos, els aldehids les notes verdes i crocants, els terpens els donen els matisos florals i elegants i l'àcid màlic, que tot i no ser un aroma, proporciona el gust àcid ben característic en certes varietats. El que en podem extreure de tot això és la possibilitat de combinar-les amb altres sabors que revolucionin les nostres papil·les gustatives.
La poma combinada amb espècies picants poden donar com a resultat salses fresques i juganeres. Si la incorporem a un plat amb formatge blau, donarem amb un resultat potent i cremós. I si el que ens agrada és degustar-la de postres, amb l'amarg del cafè trobareu un equilibri quasi perfecte.
Totes aquestes idees es poden realitzar fàcilment, però per obtenir els millors resultats, és important que la matèria primera sigui de gran qualitat. És per això que hem aplicat un canvi respecte al nostre proveïdor de pomes i peres, i ara oferirem les de Biolord. Els que heu rebut la cistella aquesta setmana, ja haureu pogut tastar la novetat: poma Opal, de pell groga vibrant i amb un gust molt dolç, poma Crismon, de pell vermella i molt crocant i la pera Conferència, molt sucosa i de pell fina.

A aquest canvi li sumem algun altre. La mandarina i la taronja ens arribem la setmana entrant, i si la ruta del transport no juga una mala passada, les podrem servir sense problemes a partir de dimecres. Per altra banda, veureu que desapareixen els làctics de la pantalla. Les dificultats per servir-nos alguns dels seus productes en vàries ocasions ens ha portat a prendre la decisió d'acomiadar aquesta secció del nostre catàleg, i tenint en compte que a ells els podeu trobar amb facilitat en altres superfícies, nosaltres romandrem a l'espera per si apareix algun altre petit projecte amb qui puguem començar a treballar.  

Els dies que la tramuntana fa acte d'absència, els camps es lleven un xic congelats i, com a conseqüència, els cultius estiuencs han acabat fent figa. Aquest hivern l'hem iniciat podent menjar albergínies i pebrots a dojo, però ara ja és l'hora dels adéus i els hem de dir: Adéu-siau! I a la resta de plantes que encara feien bona cara a principis de novembre, les hem acabat incorporant perquè feien aquesta cara:

Però no patim! Perquè n'hi ha d'altres que aquestes temperatures els hi senten d'allò més bé i ara en començarem a portar en bona quantitat per tal que ningú es quedi sense.

 

No podem acabar sense anunciar que, després de la gran acollida i per petició popular, tornem a portar moniatos cuits al forn de llenya de La Trempada als mercats. Si encara no els heu tastat, ara és el moment.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Nulla calamitas sola

 Bon dia!

De ben segur que aquesta setmana no la recordarem com la millor de l'any. A banda d'alguns entrebancs personals que queden fora d'aquest context, els darrers dies s'han ajuntat un parell de coses que no ens han deixat dormir gaire bé. Vist en la perspectiva que el temps permet un cop superades, fins i tot sembla bastant desmesurat. Però quan t'hi trobes de ple, no és pas fàcil de mantenir el seny. Si més no pels que estem avesats a fer feina productiva i no tan en invertir temps en superar entrebancs que venen imposats per algú que no saps ni qui és ni com raonar-hi. 

De tot plegat el títol del missatge d'avui: nulla calamitas sola: una desgràcia mai ve sola. Altres llatinades podrien ser Prima infelicitas gradus est secundae, que ve a dir: la primera desgràcia és un pas cap a la segona; o Abyssus abyssum invocat: l'abisme crida a l'abisme. En el nostre cas, per sort, es tracta més d'entrebancs i mals de cap que de desgràcies. Però ens serveix per introduir el tema. Hem trobat que també hi ha altres maneres, més de la terra, per expressar aquest sentiment de contratemps: "tots els rocs fan cap als pedregals", "la miseria crida la miseria" o, la més autèntica: "qui està de pega amb els collons ensopega".

El cas és que en un parell de dies ens han caigut dos de gerros d'aigua freda: l'arribada al Parc, sense previ avís, de les obres del regadiu, i el "retoc", sense demanar.ho, de l'aplicació que tenim a les balances amb les que preparem les cistelles i anem al mercat.

Ambdues coses donen per escriure unes quantes pàgines. En farem una breu pinzellada per qüestions de temps i per no fer-nos més pesats que de costum.

Dimarts, mentre feinejàvem, va venir un veí a avisar-nos que ja estaven entrant al Parc les màquines de les obres del regadiu. No només entraven, ja s'havien endut pel davant 10 metres de la tanca vegetal que  vam plantar fa vint anys. Així, com si res. No tenim imatges d'aquell moment, però si que en tenim de com van avançar les obres (o les desgràcies, depèn de qui ho digui). Aquell mosseg de 10 metres es va convertir més tard en 25 i en una rasa de 6 metres d'ample que travessa la part nord de la finca, afectant una superfície de més de 1000 metres quadrats, on han avocat tones de grava i on deixaran un regalet de formigó. Quan hagin acabat, haurem de veure com envoltar-lo de vegetació per minimitzar el seu impacte amb l'entorn. Aquí teniu unes mostres del desgavell.

 Encara hem de donar gràcies perquè el traçat inicial de la rasa afectava directament la feixa de les pomeres i el tros on tenim bona part dels conreus d'hivern. Sense furga massa en tot plegat, és fàcil de veure moltes irregularitats en el projecte i l'execució d'aquesta obra. Però hi ha massa fronts oberts per poder dedicar-hi el temps que caldria.

L'altra història amb la que hem ensopegat ha estat deguda al famós Verifactu. Si teniu una empresa o sou autònoms ja deveu saber de que va la cosa. Pels que no estigueu al cas, resulta que hisenda vol que pràcticament qualsevol transacció que es faci a partir de l'any vinent, siguin vendes o prestacions de serveis, li sigui notificada al moment i telemàticament. Això implica que tots els equips informàtics han d'adequar-se a aquest tràmit. Quan qualsevol compri qualsevol cosa, hisenda tindrà a l'acte un arxiu amb el tiquet o la factura que ha generat aquesta compra. Encara que el comprador sigui el consumidor final. Hi ha poques excepcions a aquesta obligació. Sortosament per la nostra activitat i pel règim fiscal al que estem acollits, nosaltres quedem fora d'aquesta obligació. Com som part de les excepcions, els programes informàtics que utilitzem a les balances no ens han tingut en compte i han implementat tot de coses que impedeixen que puguem continuar funcionant com ho fèiem fins ara. Com a conseqüència fem un pas enrere: caldrà que paguem una actualització d'aquest programes per continuar utilitzant-los, tot i que perdran part de les opcions que més serveis ens fan. Quin món de mones!

Apa, si heu arribat fins aquí us agraïm la paciència. De ben segur que en el vostre dia a dia també ensopegueu amb històries de por com aquestes. Alguna cosa haurem de fer o en quatre dies estarem ben venuts, si és que encara no ho estem encara...

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Dia d'examen

"Ti-ti-ti-tiiit, ti-ti-ti-tiit" fa el despertador que, d'una forma poc dolça, trenca el son profund en què estaves immers. Amb decisió t'aixeques d'un sol moviment i, encara una mica mig endormiscat, intentes trobar el camí fins al lavabo. L'experiència et diu que no cal demostrar la teva puntaria a ningú, fent que asseure's a la tassa sigui la decisió més sabia. Amb el cap una mica més a lloc t'adones que avui és el dia pel qual t'has estat preparant...

Bon dia a tothom!!

Ens ha agradat començar el nostre sermó setmanal fent una lleu i aproximada descripció a les primeres sensacions que tots hem pogut tenir un matí d'una prova important. Tot plegat és expressat pel fet que avui hem tingut la inspecció del CCPAE. El fotimer de paperassa que ens demanen estava a punt gràcies a la Laia i l'Enric que hi han passat les dues últimes setmanes organitzant-ho tot per tal de tenir tota la documentació en ordre. Per nosaltres no és gens preocupant ensenyar com treballem, ja que els nostres ideals són els de l'agroecologia i ho fem per creença pròpia, tot i que l'allau d'informació, documentació i xifres - no sempre massa representatives - fa una mica més feixuga la nostra labor. Sort que som ben peculiars i fem de tot tràmit burocràtic una experiència positiva. El bon tracte rebut per totes dues parts ha acabat fent que la inspecció finalitzes de forma molt agradable. Ara només falta saber si hem aprovat.

Si mirem altra vegada als camps del Parc, ja podem dir que tenim el pèsol instal·lat. Aquests caramel·lets de vitamines passaran l'hivern dins l'hivernacle per tal d'arribar en plena forma per aquesta primavera. 

A dia que passa, la resta d'hivernacles es van omplint de petites plàntules que esdevindran sucoses fulles. A l'exterior, tenim un cultiu d'arrels inquietes que s'ha avançat un xic als tempos en els quals estem acostumats a degustar-lo. Es tracta del calçot, que d'una forma una mica impacient ja podreu trobar en els nostres punts de venda.

L'única part negativa que hem d'anunciar aquesta setmana és l'absència de pa per a les cistelles de dimecres. Però no patiu, que La Trempada tornarà la setmana següent amb les piles carregades i més eixerida que mai.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

A fangar!

 Bon dia!

És ben curiós, però deu tenir alguna explicació, que la paraula fangar tingui dos significats, segons sigui verb o substantiu, que són gairebé incompatibles. Si som de camp, més aviat ens vindrà al camp el seu significat com a verb: fangar és tombar la terra amb una fanga. Amb aquesta eina es preparaven les feixes de l'hort per incorporar l'adob o preparar-les per la sembra o la plantació. Les fangues tradicionals podien tenir 3 ó 4 punxes (com una mena de forquilla), tot i que també hi havia la modalitat pala de fangar, que com el seu nom indica tenia forma de pala plana. Eren fetes de ferro i el mànec generalment de fusta. Parlem en passat perquè era una eina molt comuna i actualment és més rara de veure. Però encara en podem trobar-ne a la venda i hi ha qui les fa servir usualment. Més modernes són les fangues de dos mànecs, que permeten fangar amb menys esforç. El seu inventor, André Grelin, un pagès francès, en va fabricar les primeres cap al 1950. A França encara s'anomena a aquesta eina la Grelinette. Jo mateix va tenir la sort de rebre, del fill d'aquest home, un esbós de com fer-ne una. Va ser al volts de l'any 1985, quan ja tenia el cuquet del que llavors dèiem agricultura biològica.
Al Parc utilitzem quotidianament la fanga de tres punxes, sobretot per collir els porros i els alls tendres; i la fanga de doble mànec, bàsicament per a les pastanagues. De fet, som fans de les eines d'Ecoprac. D'ells, a més de les fangues, també tenim un parell de bici-aixades amb un munt d'accessoris. Totalment recomanables. Aquí teniu unes imatges d'aquestes eines, tretes del deu web.

 

Si no estem avesats al lèxic camperol, probablement quan escoltem la paraula fangar més aviat pensarem que es tracta d'un substantiu: lloc de molt fang. Així és com podríem denominar ara mateix la nostra horta. Després dels 40 litres d'ahir, i tenint en compte en quina època de l'any en què ens trobem, una de dues, o bufa la tramuntana, o tenim fangar per setmanes.

Bona setmana, tramuntana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Canvi d'estació, nous productes

Bon dia a tothom!

Donem el tret final a tots aquells productes que ens han acompanyat durant els mesos d'estiu, donant així pas al - per fi tan esperat - hivern. Ahir mateix vam arrencar amb el cor una mica encongit les mates de cogombre i les tomaqueres que ocupaven dos dels nostres hivernacles. Quan el fred arriba, tot espai o forat dins d'aquests refugis tèrmics és benvingut pels cultius. Així doncs, volem comunicar-vos que els tomàquets d'amanir i els cogombres, que heu gaudit aquesta setmana, seran els últims. Per altra banda, pebrots, mongeta tendra i carbassó no us penseu pas que allargaran massa la seva estança amb nosaltres, així que aquests dies podeu aprofitar per acomiadar-vos.
D'ara endavant, començareu a veure els primers indicis de verdures com el nap o el bròcoli, i pel que fa a camp, els alls tendres ja han començat a treure el nas, fet que ens obliga a fer-li una primera calçada. Els calçots, en canvi, diuen que es volen avançar un any més, ja que a hores d'ara fan molt de goig. 

Un cop finalitzades les grans collites, ens hem pogut centrar a collir la darrera varietat de carbassa. Es tracta de la Lufa, que té la principal funció de ser usada com a fregall 100% natural. Les opcions d'ús són diverses: poden substituir aquelles esponges sintètiques que utilitzem a l'hora de rentar els plats o fins i tot, pels més valents, pot ser usada a la dutxa. A hores d'ara ja hem collit un bon grapat i les tenim assecant-se. En el moment que estiguin llestes, començarem a oferir-les.

 

Aquest cap de setmana, per la Castanyada, recordem a tots aquells que dissabte passat vàreu quedar ben satisfets amb els moniatos cuits al forn de llenya, que demà a Palamós en tornarem a portar.  Amb l'estalvi de feina i llum, podreu invertir tot l'esforç a elaborar uns panellets dignes d'una pastisseria gurmet.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga