Molt bon dia!
L'excés de calor persistent deixa empremta als conreus: tomates i pebrots amb cul cagat (també anomenat podridura apical), flors que no quallen i, per tant, no donen fruit, planter que es socarrima i acaba morint, síndries i melons amb galtes recremades que també acaben podrint-se, sembres que no surten homogènies, etc. Per al seu propi manteniment, la planta ha de transpirar tant que no dona l'abast, tot i tenir molta aigua a disposició. Les calorades no són una excepció al nostre clima; per això moltes de les varietats que utilitzem són relativament tolerants als seus efectes. Però quan s'acumulen dies seguits en aquestes condicions, els primers que en pateixen les conseqüències són els fruits i les flors. Esperem que la cosa canviï ben aviat, tot i que res fa pensar que això sigui un fet excepcional.
Com hem explicat en altres ocasions, estan canalitzant el regadiu que porta l'aigua a bona part de les terres que ens envolten i que reben l'aigua des de la presa de Colomers, al riu Ter. Ja hem parlat en alguna altra ocasió de l'efecte que això tindrà sobre la biodiversitat que s'aplega als voltants dels canals. La reducció dràstica de la biodiversitat en aquests espais està cantada. A banda d'aquest fet, cabdal des del nostre punt de vista, l'empresa que està duent a terme l'obra ho ha fet d'esquena als qui en patim les conseqüències i amb una professionalitat molt dubtable. Recordareu el missatge anterior, en què explicàvem que durant aquestes obres es van tallar els fils elèctrics que ens subministren electricitat a la finca i ells, simplement, van tancar el forat i van marxar. Mentrestant, nosaltres teníem la cambra frigorífica sense funcionar i la bomba de reg aturada, just enmig d'una onada de calor.
Doncs aquest dimarts i dimecres passats, sota la nostra atenta mirada, vam tenir una nova intervenció a la finca: la rasa del tub que ha de portar l'aigua a un veí. Sortosament, es van trobar, sense malmetre-les, la canalització d'aigua potable i el tub de desguàs del veí. Tot i així, la màquina va xafar una línia de telèfon i uns cables elèctrics de 50 mm. Afortunadament, ambdues instal·lacions ja estaven en desús. Però, malauradament, encara els queda feina per ves a saber quan. Van dissenyar una subestació de reg dins de les nostres terres i encara no s'hi han posat. Ja us continuarem explicant les properes sapastrades barroeres de TRAGSA. Hi ha per llogar-hi cadires. Res a envejar al merder que viu la política espanyola.
Aprofitem aquestes línies per comunicar-vos, si no n'estàveu al cas, que en Riu, que ha estat amb nosaltres els darrers dos anys, deixa el nostre equip i marxa a la recerca d'una vida més d'acord amb les seves inquietuds. Esperem que tingui sort i li agraïm totes les hores d'alegria, de suor, de complicitat, de fred, d'il·lusions i de cansament, entre moltes altres vivències, que hem compartit plegats.
Bona setmana, salut i bons aliments.
Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada