Bon dia!
Hem d'arribar a la conclusió que som massa exigents. Aquesta setmana ens va sorprendre que les maduixes collides el dimarts foren molt més àcides del que és habitual. En tastar-les vam quedar ben descol·locats. Maques i vermelles com sempre, esperàvem la dolçor a la que ens tenen acostumats. Doncs no va ser així. Potser per les nits més fresques, potser perquè van molt carregades de fruits i han de compartir els sucres que la planta produeix, potser perquè les hem regades més del compte, potser perquè van madurar en lluna nova o potser perquè tenien un dia tonto. Ves a saber. El cas és que vam prendre la decisió d'informar a tothom i de deixar-les tastar a qui en volgués. La nostra sorpresa va ser poder constatar que totes i cadascuna de les persones que les van tastar les van trobar boníssimes i se'n van quedar un bon grapat. Doncs això, que som massa exigents amb nosaltres mateixos. Estem molt agraïts de tenir tants bons companys de viatge.
Com ja us podeu imaginar, aquests dies de primavera en què el temps ens permet treballar, l'activitat als camps és intensa. Arriba el moment de plantar melons, síndries i carbasses, tomates i ocres, pebrots i albergínies ... Els melons, les síndries i les carbasses són dels conreus que ocupen més superfície a la nostra horta. No només per la quantitat que en fem si no també perquè fan plantes que cobreixen molt d'espai. Enguany els melons els farem en una feixa on hi havia un adob en verd. Pels que no sapigueu ben bé que és això, breument comentarem que és tracta d'implantar un conreu que no és collirà sinó que l'objectiu és incorporar-lo al sòl per tal d'aconseguir, entre d'altres coses, millorar-ne l'estructura, activar-lo per facilitar la disponibilitat de nutrients pel conreu posterior i, en general, augmentar la seva activitat microbiana i la seva matèria orgànica. De manera que vam sembrar blat xeixa com a adob verd. La veritat és que, tot i les ganes de gaudir dels melons, ens ha sabut greu incorporar-lo al sòl ja que amb les pluges d'aquests darrers mesos el camp estava exuberant i el gra de les espigues espectacular. Guaiteu el camp i les espigues. La de la dreta és sègol, que també està com a adob verd a les feixes on anirem sembrant les diferents tongades de la pastanaga.
![]() |
| Incorporant la xeixa |
![]() |
![]() |
| Espigues de xeixa i sègol | Detall camp de sègol |
Sortosament hi ha una part d'ambdós camps que podrem deixar-la fins que aquests cereals acabin el seu cicle i en podrem collir una mica. Encara que sigui tal i com es feia fa cent anys: amb falç i , posteriorment, batent i ventant.
A banda de la feina als camps, us hem de comentar un parell de coses. D'una banda que d'aquí a un parell de setmanes la nostra fornera de confiança, Ester àlies La Trempada, farà uns dies de vacances. Així que si voleu tenir pa del seu, podeu fer comanda doble i congelar-lo. I la següents cosa és que ja no durem fermentats als mercats. Fa massa calor per tenir-los exposats. Si en voleu, els podeu encarregar directament a la Mireia d'Escabetxart amb un missatge al seu whatsapp 722600927, i us els durem a la parada.
Ens hem quedat sense espai per parlar dels milers de roses que venen de Colòmbia. Ens acomiadem amb la imatge d'una rosa de la República independent del Parc Agroecològic ;-)Apa, des d'aquest racó privilegiat del món, bona setmana, salut i bons aliments.
Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada