Bon dia!
Avui utilitzarem aquest nostre altaveu que per desfogar-nos una mica de com ens estan afectant els famosos fons Next Generation. No a nivell comunitari, que també té tela però que sobrepassa la nostra intenció (com a exemple, els macro-projectes energètics), sinó com a petits productors agraris.
D'una banda amb un ajut que mai no ha arribat. Va ser l'estiu del 2023 quan se'ns va ferir de mort el tractor amb què treballàvem els camps. Les opcions eren comprar-ne un de nou o bé trobar alguna cosa de segona mà. La segona opció és la que acostumem a prendre. En les nostres decisions sempre tenim l'impacte del malbaratament de recursos. Davant la urgència del moment, mal aconsellats i no sent capaços de trobar una ocasió adient, vam optar per contemplar la compra d'un tractor econòmic, però nou. El fet que casualment acabessin de sortir uns ajuts on encabir aquesta compra, ens va empènyer a prendre la decisió. Els ajuts esmentats s'emmarcaven, cito textualment, en el Pla d'impuls de la sostenibilitat i competitivitat de l'agricultura i la ramaderia (III) en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Concretament en el Programa de suport per a l'aplicació d'agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrícola i ramader (secció 4a del capítol II). Calia dedicar-hi una bona estona per saber ben bé de què t'estaven parlant, i a mig agost en plena temporada de màxima feina a l'horta el temps no és ben bé una cosa que sobri. El Departament d'Agricultura (diguem-ho així per abreujar i perquè darrerament hi ha el costum d'anar canviant el nom a cada legislatura) ja dona per assumit que aquests ajuts els tramitarà una entitat col·laboradora i que els pagesos no ens hem d'amoïnar per la paperassa. Així que després de pagar prop de mil euros per la tramitació de l'ajut, hem estat esperant més de dos anys fins que, aquesta mateixa setmana, ens han comunicat que se'ns ha denegat per falta de pressupost. No només a nosaltres, evidentment, sinó a 666 pagesos més! Però... quants pagesos quedem??? Sembla cosa del diable. Han trigat més de dos anys en adonar-se que el pressupost no era prou per satisfer totes les demandes. I amb quines penques ho diuen ara, amb una notificació genèrica i sense especificar cap altra raó que la seva falta de previsió, per no dir incompetència? A més, ho han fet amb un text que acaba amb un "Atentament," sense cap responsable amb prou decència per a afegir-hi la seva signatura. Ja ens agradaria saber realment on han anat a parar aquests diners. És bastant improbable que sigui a mans de petits productors. El més plausible és, com sempre, que hagin anat a grans empreses per a la compra de sofisticats i costosos equips. Des de tot arreu se segueixen adobant les desigualtats i els desequilibris. Així de bonic estem deixant el món.
Ara, entrem al segon desfog de l'escrit. La modernització del regadiu de la comunitat de regants de la presa de Colomers. Tot i no formar-ne part, aquestes obres travessen els nostres camps. Aquest tipus de projectes, segons se'ns va informar directament des del Ministerio de agricultura, es fan des d'un despatx (en aquest cas situat a Saragossa) i sovint sense comptar amb la gent del territori. Sabíem, perquè tot circulant per les carreteres veïnes les obres són evidents, que s'estava soterrant la canonada que substituirà els regs existents que travessen els camps fins arribar al mar. Sospitàvem que potser podrien passar pels nostres camps. Però no ha estat fins fa unes setmanes que se'ns va convocar a l'ajuntament per tal de presentar una documentació per a poder fer efectiva la indemnització conseqüència de l'expropiació forçosa d'una part de la nostra finca. Sense més explicacions. Sense cap opció a res més que a poder demanar més diners per l'expropiació, prèvia justificació, si la quantitat prevista no ens semblava suficient. Fantàstic! A banda de les obres, que obligaran a tallar uns quants arbres de més de 20 anys, malmetran irreversiblement una part del nostre camp de pomeres, obligaran a refer una part del sistema de reg automàtic que acabem d'implantar i deixaran un impacte important sobre la superfície afectada (1400 metres quadrats), ens quedarà per la posteritat un espai enmig d'una feixa amb un punt de distribució (vàlvula de secció), atenció, a la qual la comunitat podrà accedir quan ho cregui convenient i on actualment no podrem connectar-nos en cas que tinguem necessitat d'aigua pels nostres conreus. Tot plegat molt ben pensat i escoltant la veu de tots els afectats. Sort que vivim en una societat democràticament avançada!
Apa, a gaudir de les engrunes que el pa és pels de sempre.
Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada