dijous, 19 de juny del 2025

El Parc d'en Pitus

Bon dia a tothom!

Estem per estrenar l'estiu i ho fem amb unes temperatures dignes d'algun desmai. Al camp no tenim la sort de poder treballar amb aires frescos proporcionats per aparells endollats a la llum, però la nostra sort és la d'estar ben a prop de la costa i, gràcies a l'embat (o brises marines) que sovint bufen cap al migdia, ens dóna aquella empenta per continuar amb la feina.

Qui ha notat força aquestes calorades intenses són alguns dels cultius que tenim dins els hivernacles. Aquest hivern vàrem canviar els plàstics. La seva lluentor sumada a que segueixen ben nets, deixen passar la llum, provocant que les nostres plantes comencin a estar-ne ben tipes de tant de prendre el sol. Aquesta exposició continuada pot influir en la caiguda o quallat de les flors, en l'arrugament de les fulles, i fins i tot pot arribar a generar cremades en els fruits. Per posar-hi remei, hem recobert la superfície externa de tots els plàstics amb una capa blanquinosa adequada per l'ocasió. Seguint amb el costum d'obrir totes les portes, hem transformat els hivernacles en túnels, per tal de reduir la temperatura interior amb el corrent d'aire.

Ja fa uns quants anys, es va voler crear al parc un petit ecosistema aquàtic que a la vegada pogués tenir la funció de refugi en moments d'extrema calor. Aquest petit oasi s'anomena la bassa de la Mercè. Tots aquests habitants silvestres poden arribar a ser molt variats: rèptils, amfibis, aus i mamífers.
Com a pagesos agroecològics no només és un repte crear aquests espais, sinó poder arribar a veure com s'hi acaba desenvolupant aquesta vida. Tot i que sabem de bon grat que confieu en la nostra paraula, és tanta la il·lusió de veure aquestes criatures que hem preferit compartir-ho amb vosaltres.

Bassa de la Mercè

L'òliba fent equilibri sobre un aspersor

Troballa d'agròpiles d'una serp verda

Excrements d'eriçó


Segons sembla, aquesta calor no amansa la vigorositat de les nostres carbassoneres. Aquesta setmana, arribant al punt àlgid del cultiu, l'utilitzem com a producte principal o d'acompanyament en tots els àpats, inclús hem començat a preparar els esmorzars amb carbassó, ja sigui fermentat o en format salsa. Com que tots sabem que durant els mesos de fred no en tindrem ja hem hem estat previsors començant a omplir el nostre rebost. La setmana passada vam tenir l'oportunitat de fer una jornada de preparació de conserves per consum propi amb un amic de la Tallada. Per si alguns encara no les teníeu totes estem parlant de la crema de carbassó, d'aquella delícia que sempre tenim ganes de consumir durant l'hivern. Així que, us presentem a catàleg i als mercats el format de caixa de 6 kg, tant de carbassó com de cogombre, a un preu més que reduït, destinat a tots aquells que en saben de fer conserves i que vulguin aprofitar aquests dies de principis d'estiu per emplenar el seu rebost amb productes transformats per tal de gaudir-los més endavant.

Ja per últim el punt "lacto-amargant" l'hem de posar dient que els làctics desapareixen del catàleg aquesta setmana i és que a causa del festiu que cau al bell mig de la setmana, el dia de repartiment varia i, per tant, no en disposarem per servir-vos-els. 

Per no trencar el ritme de feina, avui ho deixem aquí i ens posem a treballar.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

dijous, 12 de juny del 2025

Ja en som una més!

Bon dia!

Amb gairebé tots els camps en dansa i els conreus decidits a donar els seus fruits, hem tornat a reforçar el nostre equip, com fem habitualment quan arriba el més de juny. L'Anna ja va ser amb nosaltres l'any passat. Ens va deixar a mig setembre per estudiar a l'Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners. Per sort l'hem poguda repescar per aquesta temporada. Tant de bo vulgui afegir-se al nostre equip quan acabi els seus estudis. Després d'anys de cerca de companys de feina, hem aconseguit tenir un equip estable, ferm, decidit, entusiasta i compromès. Passem moltes hores plegats. A més de les feines del camp, compartim els àpats i altres estones per fer coses molt diverses que no tenen una relació directa amb l'aspecte laboral però sí amb el fet de tenir interessos comuns i maneres d'entendre la vida semblants. Ha costat, però aquí ho tenim. L'Albert i la Laia ja fa més de 3 anys que estan al peu del canó; la Livia, 15 mesos i aquesta setmana hem arribat a un any des que va començar en Riu. Amb un equip així i amb una mica més de bagatge, podrem atrevir-nos a fer gairebé qualsevol cosa.

Al camp ja hem començat a collir mongetes, tomata i pastanaga. Encara no en molta quantitat, però potser sí per tots els que feu comanda. La resta de conreus avancen a molt bon ritme. Veieu aquí unes imatges d'alguns dels més icònics:




El meló i la síndria haurien d'arribar d'aquí a un mes. Generalment entre el 10 i el 15 de juliol fem la primera collita. La tomata bombeta, que us oferim també a partir del mes de juliol, és la protagonista de la nostra tomata en conserva, però també la podeu consumir fresca a l'amanida si us agraden les tomates menys sucoses i més consistents que les de la l'altra varietat que us oferim, la ligúria.

Apa, ho deixem aquí que anem a fer feina.

Si voleu saber que es remena al nostre obrador, podeu visitar el seu blog

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà

dijous, 5 de juny del 2025

No tan sols va de sòls

Bon dia tothom!!

Sembla ser que si la previsió d'aiguats no ens fa perdre la son, ho faran les amenaces de pedregada. Ja s'han observat alguns episodis amb greus conseqüències en el sector, i tampoc cal anar massa lluny per la comarca per recordar la pluja de meteorits que va patir la Bisbal l'estiu del 2022. Davant d'aquestes constants amenaces no us estranyi que més d'un del Parc acabi amb el ritme cardíac alterat. Personalment, ja he començat a col·locar gorres de cop o "xixoneres" a melons i síndries per evitar ensurts. Per cert, la seva vigorosa esplendor només és superada per la bellesa de les seves floretes. 

Una de les constants inquietuds que tenim des del Parc és la d'arribar a obtenir un grau elevat d'independència amb tots els sentits que puguin afectar al nostre projecte. La necessitat de poder produir un compost amb matèria vegetal procedent de les nostres tanques i restes vegetals ens sembla fascinant. 
L'únic que ens podia frenar o causar por a l'hora d'utilitzar el nostre compost era l'excés de brancada (carboni) respecte a la gallinassa (nitrogen), provocant així el que es coneix com a fam de nitrogen. Segurament molts de vosaltres ja recordeu un escrit anterior on explicàvem què era la fam de nitrogen i la importància que té la relació C/N. Per als que us hagi enganxat d'imprevist podeu consultar-lo: Compostejant.

Així doncs, encara no sabem ben bé per quin cop d'aire vam decidir començar a aplicar-lo. En moltes ocasions l'hem barrejat a parts iguals amb el Fervohumus que ja utilitzem des de fa molts anys. Però també hem fet certs experiments, com utilitzar-lo com a fals substrat pel cultiu de la maduixa. Tot i que encara no podem extreure'n cap veredicte, mai havíem vist unes fulles de maduixera tan grans. Semblarà que alguna cosa està sortint prou bé.
Qui conegui a l'Enric, sabrà que no pot pas estar quiet. Aquesta setmana ha acabat un curs que tractava sobre l'aplicació de biomassa en agricultura regenerativa. El lloc on es duia a terme era a l'IRTA, situat a Mas Badia. Durant el curs havien de fer un petit treball sobre el tema. Quan ho va comentar a l'hora de dinar amb tot l'equip, la companya més empírica i biòloga especialitzada en sòls, es va oferir a participar. Bé, suposo que ja haureu deduït sobre què han parlat en el seu redactat i a on s'ha fet l'última excursió del curs, no?

Tornant a les nostres feixes, no cal tomàquet dir que amb aquesta tomàquet calor cada vegada hi ha menys ganes de menjar tomàquet calent, per gaudir d'un àpat fresquet. M'oblidava de dir que ja hem collit els primers Ligúria.
Esperant que la cosa no es giri, tenim els camps gairebé plens. Desitgem de tot cor el suposat "canvi de temps", ja que perdre durant una temporada la humitat, ens ajudaria a poder gaudir d'una ceba tendra que ve amb moltes ganes. El ventet moderat i una temperatura càlida, és la millor prevenció davant els fongs.
Cada dia falta menys per recuperar el nostre nivell de productivitat i oferta amb el que us tenim acostumats. Encara que, hi ha alguns cultius com ara el cogombre i el carbassó que ens volen acaparar tota l'atenció laboral i gastronòmica, ja que porten un nivell que serà difícil de superar. 


Frisant, vigilem les sembrades de pastanaga, patata i mongeta tendra, per poder deduir quan començarem a collir-ne. 
Doncs res, acabo l'epifania d'avui aquí, pel fet que per primera vegada en tres mesos semblaria que gairebé podrem atrapar la feina...

Salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç