Escaldant-nos la pell

Les darreres sembres que hem fet han germinat molt malament. A ple estiu és sempre complicat mantenir la humitat constant que necessiten les llavors, i més tenint en compte que estan en els primers 2 ó 3 primers centímetres del sòl. La calor d'aquests darrers dies hi ha posat el seu granet de sorra per afegir-se a la problemàtica.

Enguany hem hagut "d'innovar" per evitar que les plantes  quedessin socarrimades durant el procés de plantació. La setmana passada, quan estàvem posant el reg abans de plantar, vam prendre consciència de la temperatura a què pot arribar el sòl quan és nu i fa poc que s'ha llaurat. La terra ens cremava els peus! Així que un dia abans de plantar un bon grapat de cols, bròquils, bròcolis, col-raves, apis i altres plantes d'hivern, vam decidir regar per tal d'evitar que les arrels de les plantes també s'escaldessin quan les poséssim a terra. En veure-les ara, una setmana després, podem dir que no va ser pas una mala idea. Estan ben eixerides malgrat la cleca que ens està caient.

En la mateixa línia, estem esperant amb candeletes la pluja que han anunciat per diumenge, a més de la considerable baixada de temperatures que també han dit que l'acompanyarà. Hem de fer la darrera plantada de carbassons i la feixa on han d'anar és tan seca i dura que és impossible treballar-la sense desmanegar l'estructura del sòl, imprescindible pel bon creixement de les plantes. Els agregats del sòl permeten que l'aire i l'aigua circulin, creant un ambient idoni per al desenvolupament de les arrels. Si treballem la terra massa molla o massa seca, destruïm els agregats i, conseqüentment, l'estructura del sòl. La seva recuperació és lenta i, mentre no tornem a recuperar-la, la naixença de les llavors és poc reeixida i el creixement de les plantes molt limitat.

Dissabte vinent, és a dir, demà mateix, és el darrer dissabte d'aquest any que obrirem la botiga. Amb l'arribada del setembre tornem als horaris habituals i, a més de no estar oberts els dissabtes, els dimecres tindrem la parada muntada de 4 a 7 de la tarda en comptes de 5 a 8, com els darrers dos mesos.

Àpali, us deixem i anem a continuar amb les tasques de camp. 

Bona setmana, salut i bons aliments!

 

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Serem la resistència

Bon dia a tothom!

Ja hem passat el Tourmalet de l'estiu. Això, en termes de ciclisme, significa que comença a fer baixada, i per nosaltres fa referència a que deixem la part més dura i feixuga de l'estiu enrera.
Com ho sabem? Doncs, perquè els nostres cultius poc a poc ens van avisant i informant.  

D'acord! Us farem cinc cèntims. 

Ho veiem en el fet de poder gaudir plenament de patata i ceba seca, també que el meló ha donat un cop sobre la taula imposant-se com a protagonista de les collites i, desbancant així la fins ara "reina síndria", que veu com la seva plenitud productiva va minvant tant en quantitat com mesura. A més, els més fidels a la botiga dels Dimecres heu pogut trobar nous cultius com: blat de moro i carbassa. Tot plegat ens va donant aquestes petites pistes que confirmen l'arribada al pic i l'inici del descens de l'estació més calorosa de l'any. 

Però tranquils, que al Parc la Jarana no s'acaba, i ara, tot i estar exhausts, hem d'organitzar i preparar els camps pels cultius d'hivern, per a que finalment el fred ens rebaixi el ritme a tots i puguem passar un hivern més relaxat.

Tot i estar preparats la falta de mans és un hàndicap que ens hem resignat a acceptar, però no ens fa enrere.
Sembla que els del sector primari només ens queixem, però també sembla que vulguin tocar-nos les pessigolles, per no dir el nom d'alguna solanàcia vermella.
Paraules com: sostenibilitat, circular, pràctiques respectuoses amb el medi i biodiveristat, se'ns han tornat en contra. No elles, les paraules, sinó els qui les utilitzen, amb l'ajuda de les administracions, per donar via lliure a projectes "verds", que no ens porten enlloc i l'únic que aconseguiran és acabar amb els quatre gals que fins a dia d'avui resistíem contra l'imperi. 

Posant de manifest paraules d'en Gerard, un company del camp, és aquest agroassetjament renovable legal, però fals, la última pedra una espardenya ja molt castigada, però malauradament no serà la definitiva. Efectivament, som una figura que tampoc encaixa dins de la modernitat del capitalisme verd. Tenim la terra, tenim coneixements per a la producció d’aliments, per a la vida saludable fora de les ciutats i som de naturalesa autònoma. Tots aquests atributs no són els que es volen per a la ciutadania del segle XXI, víctima de la dictadura tecnològica i de la dependència de l’empresa i de l’estat. Semblem un vestigi del passat que cal abatre i expulsar de les seues terres, com si fóssim indígenes brasilers o dignes palestins. I precisament per això resistim i resistirem. Perquè aquesta és l’essència del nostre ofici en el món actual, la de resistir.

Nosaltres no ens enrotllarem més, però us deixem l'enllaç on en Gerard us explicarà la dura realitat de molts del nostre entorn i creiem que obrirà més d'algun ull.

https://www.laconca51.cat/agroassetjament-renovable/?fbclid=IwAR1rHmecC-u9OuVPcVcDRxmoGB2D6DLdbCY2UlxgnS1U2HVzshdHtvV3INc

Albert i Laia
Salut i bons aliments!

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Qui es beneficia de les subvencions agràries?

Molt bon dia!

Això de les subvencions agràries és un galimaties. Evidentment hi ha qui s'hi entén perquè hi ha està avesat. Ja fa més de quaranta anys els que estàvem vinculats al sector agrari sabíem que qui cobrava més subvencions, i de lluny, era la duquessa d'Alba. Se m'acut que no devia ser la que més les necessitava.

Quan vam començar el nostre projecte a Albons, fa vint-i-un anys, vam demanar una subvenció per a Incorporació de jove agricultor i un Pla de millora. Dues línies que es deien més o menys així en aquell moment i que encara ara estan en funcionament tot i que els imports i les condicions segurament han canviat unes quantes vegades des de llavors. Per poder accedir a qualsevol subvenció, com ho marca la burocràcia imperant, cal fer els tràmits corresponents. Fa vint anys era la pròpia administració, a través del tècnic corresponent, la que t'assessorava i t'ajudava a tramitar tota la documentació necessària i t'informava de les teus deures i dels compromisos que adquiries si accedies a les diferents línies d'ajudes. El cost de tot plegat era 0€. La dedicació del tècnic que t'atenia per a fer el tràmit, posem-hi un parell d'hores per a ser generosos, l'assumia l'administració. Però ai las! va arribar un dia en què el servei es va privatitzar, com tantes altres coses. Potser els tècnics tenien sobrecàrrega de feina, potser hi havia molta gent demanant subvencions (tot i que les estadístiques diuen que cada cop som menys pagesos), potser calia que aquests funcionaris es dediquessin a altres coses (com ara controlar els quatre que quedem per a que complimentem tot el paperam corresponent correctament), potser algú en va sortir beneficiat de tot plegat... Vés a saber. El cas és que ja fa anys que per accedir a qualsevol subvenció s'ha de fer a través d'una entitat col·laboradora. I un pensa: millor que ho faci algú que hi entengui perquè si ho he de fer jo, segur que ho faig malament. Cert, ben cert. Ara, una cosa és això i l'altre fer negoci amb aquest tema. Perquè és evident que qualsevol feina caldria que tingués la seva retribució i s'entén que sigui el beneficiari el que l'ha de pagar, però cobrar la feina i afegir un plus en funció de si finalment es rep o no l'ajut ens sembla un despropòsit denunciable. I és justament això el que fan les entitats col·laboradores, Si més no totes les que hem consultat nosaltres: cobrar un plus o un percentatge de l'ajut si aquest es concedeix. Res que les honori. I encara menys tenint en compte que algunes d'elles estan lligades als sindicats agraris.

Hem explicat tot això de les empreses que tramiten les subvencions, però no podem acabar aquest text sense esmentar alguns empresaris agrícoles molt vius que aprofiten qualsevol escletxa per a enriquir-se de diners que tenen com a objectiu evitar la desaparició d'un sector sovint precari. Aquests vividors són uns veritables cercadors professionals d'ajuts. No viuen pas del que produeixen sinó d'arreplegar tot el caler públic que poden.

Avui ha anat així la cosa. Segurament no servirà de gaire queixar-se davant una "audiència" tan reduïda però compartir els neguits sempre ajuda.

Gràcies per ser-hi. Molt bona setmana, salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

A la deriva en un mar de cebes

Bon dia, 

Poques vegades iniciem els nostres escrits amb títols tan llargs. Aquest pretén jugar amb les paraules per narrar l'actualitat a la finca i alhora explicar amb una metàfora marinera, la realitat del nostre sector.

D'ençà l'arribada de la calor, cada vegada hem anat trampejant la manera d'aconseguir fer-vos arribar cultius de fulla, com per exemple, enciams, ruca o bleda. Podem dir que ho hem fet prou bé tot i, és clar, amb petits moments d'alguna absència. Amb aquestes temperatures el saltironet pica les fulles i no fa gens fàcil la feina de collir un producte atractiu. Seguirem aprenent i anotant els errors per millorar. 

Gairebé en el mateix període de temps, hem pogut anar collint ceba tendra, i quan aquesta faltava, podíem salvar els plats, servint-vos ceba semi-seca. Sabem que els paladars més exigents i els cuiners de cullera estaven esperant l'arribada de la ceba seca.
Fins ara heu pogut fer un tast amb una nova varietat tradicional roja anomenada: Sang de Bou, varietat molt interessant per la seva rusticitat i durabilitat en la conservació. Tot seguit, començarem a oferir el nostre repertori habitual de cebes seques: blanca, roja i groguenca. Totes elles han estat collides aquesta setmana passada, i ara reposen a cobert del sol perquè s'assequin el més aviat possible. Tothom a fer sofregits!

                   Aquesta catifa només és una part de tota la ceba que tindrem aquest any...

Arribats a aquest punt, ens hem de tornar a fixar amb les tres primeres paraules: A la deriva...
La metàfora que havíem suggerit, si més no, el que preteníem fer, era poder explicar la difícil situació del nostre sector. L' agricultura i la ramaderia, afegint també la pesca, s'aguanten a dia d'avui gràcies a les darreres generacions que porten invertint temps i esforç per tal de dur aliment a les nostres taules. Però això penja d'un fil, ja que no hi ha relleu, i el poc que hi ha, veu com la seva feina no és suficient per complaure les demandes del dia a dia. El sector necessita gent que li agradi i vulgui tirar endavant amb aquest estil de vida.

Pel moment, nosaltres seguirem trempant per treballar el camp.
Que tingueu molt bona setmana, salut i bons aliments!

Laia i Albert

Salut i bons aliments!
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

70 cavalls joves!

 Avui és un dia sense precedents al Parc. Ens arriba un flamant tractor nou! El nostre vell Lamborghini va fer figa fa unes setmanes i ha mort definitivament a l'UCI. Després d'una llarga intervenció, que va durar gairebé vint hores, els entesos van dir que no hi havia res a fer. En vida ens va portar moltes alegries, tot i que les visites al "metge" han estat un continu els darrers anys i ens va deixar amb el cul enlaire unes quantes vegades. En fi, que ha passat a millor vida i esperem que nosaltres també la tinguem millor a partir d'avui amb el nou New Holland.

Deia que és un dia sense precedents perquè, tot i haver comprat 3 tractors en els darrers vint anys, dos dels quals encara estan a ple rendiment, és la primera vegada que ens arriba una màquina d'aquest tipus nova de trinca. La nostra filosofia ha estat sempre adquirir tot l'utillatge de segona mà. Hi ha massa malbaratament en tots els àmbits. Els tractors i altres vehicles, les eines, la càmera frigorífica, taules i estris de tot tipus ... Absolutament tot el que podem necessitar, passa sempre per veure si hi ha l'opció d'aconseguir-ho de segona mà. I gairebé sempre trobem, amb més o menys temps, alguna alternativa. Amb aquest tipus de tractor, compacte i baix però alhora potent, no és tan fàcil. N'hi ha molt pocs d'ocasió i el preu s'enfila molt per sobre del seu valor real. Així que finalment hem optat per la compra de bell nou. De fet, si tenim en compte que hi ha la possibilitat d'accedir fàcilment a un ajut del 40% de l'import per aquest tipus de maquinària, el podem tenir nou més econòmic que amb 20 anys... coses del "sistema". 

Així doncs, aquest matí tindrem a l'horta aquest bitxo:

Falta ens fa. Ja ha passat més d'un mes que no hem pogut entrar als hivernacles a treballar el sòl ni a les pomeres a fer els tractaments de rigor. Així que arribi ens hi posarem.

Apa, molt bona setmana, salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

D'on venim i a on volem anar

 Bon dia!

Aquesta setmana hem dedicat moltes hores de la jornada laboral a collir producte. Caixes plenes de tomata de diferents varietats, síndries a dojo i ja comencem a tenir palots plens de melons pell de gripau i és per aquesta raó que ja comencem a oferir-vos les caixes de 10kg a 25 €/caixa perquè pugueu fer les vostres pròpies conserves a casa. Els bombeta són ideals ja que tenen poca aigua i molta polpa.

 

Ser pagès no està de moda. Per això quan ens preguntaven quina era la nostra feina somiada, no pensàvem pas acabar treballant la terra. Nosaltres venim d'un entorn urbanita, on la immediatesa, l'abundància i l'oferta infinita són l'ordre del dia. Després d'acabar els estudis, vam voler conèixer l'estil de vida rural mentre viatjàvem per altres països i ens vam quedar meravellats. La manera de viure el dia a dia, el contacte directe amb la terra i el poder crear un vincle tant fort amb la feina que desenvolupes. 

Ens va fer trontollar les idees de futur que havíem planejat fins llavors i vam voler emprendre un projecte que combinés les nostres dues passions: la terra i l'alimentació. Quan vam conèixer l'Enric i la Mireia, vam veure clar que el nostre propòsit havia de ser lluitar per preservar tot el que, fins a dia d'avui, s'ha fet per preservar aquest petit racó al món. 

Aviat farà un any i mig que treballem al Parc i que ens sentim part de la revolució que l'agroecologia significa per nosaltres. Sabem que ens queda un llarg camí per aprendre conceptes que per nosaltres encara són desconeguts, per evolucionar amb noves tècniques que ens permetin seguir cultivant els productes que dia a dia arriben a les vostres taules, i esperem que aquest camí el podem continuar fent junts, amb vosaltres i per a vosaltres, per molts més anys.

Seguim endavant.
Que tingueu molt bona setmana, salut i bons aliments!

Laia i Albert

Salut i bons aliments!
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

El sofre

Bon dia!

Aquesta setmana han començat a madurar els primers melons grocs. Amb les temperatures que estem tenint estem convençuts que ja en podrem collir prous com per a que tots els que en vulgueu els pugueu tastar. El primer que vam agafar estava boníssim.

El temps d'aquests dies està provocant que alguns conreus, com ara la síndria o el cogombre, siguin més vulnerables a atacs d'aranya roja. Si teniu un hortet faríeu bé de fer algun tractament amb sofre per evitar que aquests àcars acabin esguerrant la plantada. Ara bé, hauria de ser amb sofre mullable i millor aplicat cap al vespre. El sofre en pols, que és més efectiu per controlar aquest bitxos, a altes temperatures pot provocar cremades a les fulles i potser pitjor el remei que la malaltia. 

De vegades quan sentim parlar de que es fa algun tractament a les plantes ens pot fer la sensació que no és propi de l'agricultura ecològica. El sofre és un element químic abundant a la natura, especialment en zones volcàniques. De fet és un element que forma part d'alguns aminoàcids essencials i és imprescindible per a la síntesi de les proteïnes. Es tenen dades que aquest producte es va començar a aplicar com a fungicida cap a l'any 150, en fa gairebé 2000 anys d'això. El seu ús es va generalitzar a mitjans del segle XIX per a controlar l'oïdi a les vinyes. De fet el sofre ja juga un paper molt important en els mecanismes naturals de defensa de les plantes. Elles mateixes sintetitzen metabòlits secundaris on és present i que actuen quan aquestes són atacades per alguns fongs, insectes o àcars. Quan les condicions són propenses al desenvolupament d'aquests patògens, val la pena donar un cop mà a les plantes. D'això va l'agricultura, d'interactuar amb la natura per a afavorir que aquesta ens ofereixi els aliments que necessitem.

Per tant no us espanteu si us arriben algunes tomates o altres productes amb restes de pols groga. Només és sofre i s'elimina rentant-los bé.

Molt bona setmana, salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga