Blog de Parc Agroecològic de l'Empordà

dijous, 18 de març del 2021

Reverdint en vermell

Fa unes setmanes us vaig comentar que havíem tallat els freixes de la primera tanca vegetal que us trobeu quan entreu a la nostra finca. Calia una renovació dels arbres per tal que fessin la funció de tallavent, tan necessària per a l'horta en aquestes terres amb tramuntanades com les d'aquests dies. Amb els anys els arbres van creixen amunt i queden despullats de les parts baixes, per on el vent s'esmuny encara amb més energia que si no hi hagués cap topall. L'actuació en aquesta tanca vegetal va ser dràstica, ja que eren arbres de més de 10 metres que van quedar reduïts a socs de poc menys d'un pam. Sembla que no pugui ser, però veieu com està anant la cosa en el seus primers estadis :

Per experiència, i perquè ho hem vist en el boscos on es feia carbó, estem segurs que els nous brots retornaran a vestir l'espai que ocupaven fa uns anys. Ja ens agradaria tenir aquesta capacitat de rebrot i supervivència que tenen el arbres!

També fa unes setmanes us vaig explicar que estava preparant una xerrada per un seminari sobre agricultura i medi ambient que havia organitzat el GOB (Grup Ornitològic Balear) de Mallorca. La xerrada era sobre tècniques per reduir l'impacte de les plagues sobre els cultius. Com que va ser en línia, pel tema de la Covid, els organitzadors van aprofitar per gravar la xerrada i ara la tenen penjada al seu canal de YouTube i està accessible per a tothom. Personalment considero un rotllo estar una hora i mitja davant l'ordinador escoltant un paio xerrant sobre un tema, però us deixo l'enllaç per si voleu saber una mica més de la història de les terres que us ofereixen els seus fruits, ja que l'exposició està totalment basada en el que hem fet a casa nostra: https://www.youtube.com/watch?v=bGnMII-geKs

I per acabar, comentar-vos que deixarem d'oferir-vos tomata de sucar pa. La nostra se'ns ha acabat i la que ens subministra Hortec no s'ajusta realment al que hauria de ser. Sabem que no és el mateix, però sempre queda l'alternativa de comprar la nostra conserva de tomata i escampar-la amb una collera sobre el pa...

Som-hi: salut i bons aliments!

Enric

Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat

dijous, 11 de març del 2021

Avellanes i biofilm?

Dissabte passat vaig anar a buscar unes bobines de biofilm al Vallès. El biofilm és un material fet amb midó de blat de moro o patata, que utilitzem per cobrir el sòl i evitar que germinin adventícies (també anomenades males herbes) enmig dels conreus. En estalvia moltíssima feina, tot i que igualment sempre hem de passar algun cop a treure plantes que acaben aprofitant algun foradiu o que surten entre les tirades del film. A més, l'ús del biofilm fa estalviar aigua de reg perquè limita l'evaporació i evita la compactació del sòl deguda als impactes de la pluja, afavorint el manteniment de la seva estructura. Vaja, que ens funciona molt bé per alguns dels conreus que fem.

En aquesta escapada al Vallès, i en el mateix punt de recollida, vaig tenir la sort de coincidir amb en Pep de Can Burguès. En Pep pertany a una família productora d'avellana ecològica a Santa Eulàlia de Ronçana. El fet és que érem a poc menys de 5 quilòmetres de casa seva i vaig aprofitar per visitar el sorprenent espai que ocupa, entre pisos i carreteres, la plantació d'avellaners que envolta el Mas de Can Burguès. Un indret tant extraordinari, pel lloc on és, que els permet oferir encantadors allotjaments de Turisme Rural a pocs centenars de metres del Vallès més conegut, el maltractat per l'asfalt i el ciment. Un fragment viu de com devia ser, a primers del segle passat, el Vallès que Josep Carner va immortalitzar al seu "rim" Com el Vallès no hi ha res de Bella terra, bella gent, del 1918, i Pere Quart va popularitzar a les seves Corrandes d'Exili.

Tot plegat per dir-vos que a partir d'ara tindrem avellanes de Can Burguès, d'avellaners plantats per l'avi d'en Pep i per ell mateix. Si voleu saber-ne més, podeu visitar el seu web https://www.canburgues.cat/

Canviant de tema, alguns conreus d'hivern es van espigant i deixarem d'oferir-vos-els. Ja va passar la setmana passada amb els naps i aquesta setmana amb els bròcolis i les cols de Brussel·les. A més hi ha coses que se'ns acaben, com ara els porros. Aviat, però, ja podrem començar a collir pèsols i, si tot va bé, també maduixes.

Per acabar, comentar-vos que aquesta setmana ja hem plantat les primeres tomateres, tot i que fins a finals de maig o primers de juny no collirem les primeres tomates. Així funciona això de l'horta.

Salut i bons aliments!

Enric

dijous, 4 de març del 2021

Ara sí, ja l'hem fet!

Finalment ahir vam poder fer la nostra primera prova de carbonet o biochar. No les teníem totes. Els diferents mètodes que es fan servir per produir-ne eren inviables per a nosaltres. Si cerqueu per internet veureu que es pot fer a petita escala, dins uns bidons o un con metàl·lic invertit, o ja de manera més sofisticada, dins de càmeres de combustió amb un control més acurat de la temperatura i l'oxigen. Atès l'ingent quantitat de brancada que esporguem cada any per tal de mantenir les nostres tanques vegetals més o menys controlades, era impensable plantejar-ho a petita escala i totalment insostenible econòmicament una inversió en la maquinària necessària per a fer-ho de manera més acurada. Així que ens vam empescar un mètode una mica diferent. Vam fer unes rases d'uns 5 metres de llarg i un metre de fondària, prou amples i fondes per a poder encabir fàcilment les branques llargues sense haver d'anar tallant-les a petits bocins, com obliga el mètode que es fa servir a petita escala. Això ens permetria limitar la quantitat d'oxigen de què disposaria el foc. Per començar, vam encendre foc amb llenya més seca i vam començar a afegir el brancam que teníem apilat al costat. Sense parar. Tres persones anàvem ficant banques a la rasa, sense aturar-nos ni un moment. En aquest moment l'objectiu era que es fes el mínim de cendra possible.

Un cop acabada la pila de brancam, vam deixar uns moments per tal que es "cremessin" les darreres branques incorporades. Tot seguit hi vam afegir aigua per aturar el procés. Molta aigua, fins aconseguir que ja no fumegés. I vet aquí el resultat:

Estem contents amb el que vam aconseguir. És difícil avaluar la qualitat final del producte, però el material aconseguit té l'aspecte que buscàvem i és trencadís com cal. Ara ens toca decidir quina quantitat per metre quadrat n'escamparem i, més endavant, veurem els resultats que ens dóna a nivell de millora de estructura, fertilitat i vida del sòl.

Seguim. Salut i bons aliments!

Enric

dijous, 25 de febrer del 2021

Podant les pomeres

Ahir vam començar la poda de les pomeres. Cada any ens fa l'efecte que durant l'hivern tindrem temps de fer moltes coses. Fins i tot algun dia més de descans. La realitat, per contra, ens engalta una carinyosa plantofada any rere any. Vés, què hi farem. Quan albirem un xic de temps per a fer coses diferents, ens emboliquem en projectes nous. Després en sortim escaldats i anem de bòlit. Però són justament aquestes novetats les que ens donen corda per continuar amb el projecte.

No sé perquè m'he embrancat tant. Deu ser justament perquè ahir vam estar tallant branques?... ;-).

Deia que ahir vam començar a podar les pomeres. Aviat ja començaran a inflar-se els borrons de flor i llavors és millor no tocar-les gaire. Nosaltres som gent d'horta i els fruiters ens van una mica grans. Tot i que en tenim des de fa anys, mai no han estat tan ben cuidats com ens agradaria. Amb les pomeres ja fa 5 o 6 anys que vam decidir deixar-nos aconsellar per assessors externs. Tot i així no estàvem gaire contents de com estaven responent els arbres al maneig que estàvem fent. Tenim varietats que no són molt conegudes aquí, però tenen l'avantatge de ser molt resistents a malalties com el motejat, amb la qual cosa estalviem una bona dosi de tractaments per a controlar-les. A més, són molt bones de gust i es conserven molt de temps. Potser ha estat aquesta la raó per la qual no hem donat als arbres el tracte que necessiten. Enguany hem canviat d'assessors i de maneig i esperem que anem a millor.

La setmana passada us vaig comentar que dilluns teníem previst de fer el carbonet. Amb la pluja que va caure no poder ser. Si tot va bé, que hauria d'anar-hi, el farem la setmana vinent. El dia 15 de març és el darrer que es pot fer foc. No s'hi val a badar!

Som-hi! Avui ho deixem aquí i anem per feina.

Salut i bons aliments.

Enric

dijous, 18 de febrer del 2021

Anar-hi anant

S'acosta la primavera. Tot i que aquest hivern ha estat substancialment menys plujós que el de l'any passat, els nostres camps segueixen amarats d'aigua. El nostre passat "aiguamòllic" queda palès durant aquesta època de l'any. Fins i tot encara que la pluja hagi estat escadussera. Per gust, i tenint en compte les temperatures dels darrers dies, ja hauríem sembrat la patata, la pastanaga primerenca i els ravenets de primavera, però malauradament haurem d'esperar encara uns dies per fer realitat aquest anhel. Treballar un camp massa moll comporta conseqüències que s'arrosseguen durant mesos. Més val esperar i sembrar en condicions. Aquesta ànsia per sembrar aviat no és fàcil de controlar quan ets jove i novell en l'ofici. Mira, una cosa bona més de fer-se gran.

Aprofitant, doncs, aquest temps que ens regala la terra molla, seguim rejovenint arbres de les nostres tanques vegetals que havien crescut massa amunt i deixaven despullada la seva part baixa. Justament és la seva part baixa la que ens aporta l'efecte tallavent, una de les raons per les que els vam plantar. És una feina que pot semblar poca cosa, però cada any ens ocupa una bona temporada. Cal tenir present que, posades en rengle, tenim més de 2 quilòmetres de tanques vegetals, moltes d'elles en dues fileres d'arbres. A més d'això, tot el dia d'ahir el vam passar reestructurant els voltants del nostre espai de botiga. Encara falta feina per fer, però si el dimecres veniu a comprar, a buscar la vostra comanda o simplement a fer-hi un tomb, veureu que els canvis ja són substancials.

I per acabar, només comentar-vos que ja ho tenim tot a punt per experimentar i fer el nostre primer carbonet, tal i com us vaig explicar fa unes setmanes. Segurament ens hi posarem el dilluns vinent. Si algú es vol apuntar a l'experiència, feu-nos-ho saber per qualsevol dels nostres canals de comunicació.

Ostres, que se m'oblidava! Estem tenint dificultats de subministrament de xampinyó portobello. Sembla ser que hi ha un problema de producció general. Us el seguim oferint, però tingueu present que pot ser que no us el puguem servir

Salut i bons aliments!

Enric

dijous, 11 de febrer del 2021

La Li Ziqi

La setmana passada us anunciava alguns canvis en el nostre oferiment setmanal. Doncs avui encara n'hem afegit alguns més. També comencem a collir calçots, naps i api-raves.

Enguany, com l'any passat, probablement es faran molt poques calçotades. Les limitacions de les trobades en grup estan castigant de valent molts sectors. En general el sector agrari no ha estat massa afectat, però els productors que s'enfocaven a l'hostaleria es troben entre aquells a qui els ha tocat el rebre. Tot i que el calçot es planta el mes d'agost, davant la incertesa ( i per l'experiència passada!) molts productors van decidir plantar-ne molts menys. Diria, però, que encara en sobraran. En tot cas, si voleu calçots, nosaltres en tenim.. fins a finals d'existències ;-)

En relació als naps i api-raves, són dos conreus que no ens van anar gaire bé. Arriben tard i marxaran aviat. Els primers ens van germinar molt malament i vam haver de fer una nova sembrada quan ja acabàvem la tardor. Una mica massa tard. Ara estan macos, però ben aviat voldran fer flors i sortiran fibrosos. El mateix els passa als api-raves. Han quedat petits i aviat floriran. Si us agrada qualsevol dels dos, aprofiteu ara que en tenim.

Ara parlaré d'un tema que mai hauria pensat que el tocaria aquí. Potser alguns ja la coneixeu, la Li Ziqi. Aquesta mossa, que jo descriuria com una mena de "superheroïna agrorural", és, entre d'altres coses, una youtuber xinesa amb més de 15 milions de subscriptors d'arreu del món. Per casualitat ens va arribar un enllaç al darrer dels seus vídeos i, per curiositat, el vam visionar. Ha estat tot un descobriment que em ve de gust compartir amb vosaltres. Us puc assegurar és que no us deixarà indiferents. Tant el contingut com les imatges són exquisits. Està en versió original però parla ben poc. Tot i així transmet molt més que molts dels discursos als que estem més acostumats. Aquí teniu un exemple de la seva feina:

Ja em direu com us queda el cos després de fer-hi un cop d'ull.

Àpali, anem a posar-nos-hi que ens queda molta feina per millorar aquest món on vivim.

Salut i bons aliments!

Enric

dijous, 4 de febrer del 2021

Novetats al nostre catàleg

Bon dia

Avui engego amb un parell de canvis al catàleg. El primer que us vull comentar és de la setmana passada, però em vaig oblidar de dir-vos-el. A partir d'ara, els ous us els oferim per estoig de 6 ous, no per dotzenes com havíem fet fins ara. Per tant, si en voleu una dotzena, haureu de posar un 2 a la vostra comanda i no un 1 com fins ara.

L'altre tema fa referència als bolets. Com molts sabeu, des de fa uns mesos us estàvem oferint bolets d'en Francesc de Fungigirona. El cas és que per diverses raons està tenint una baixa producció de bolets i no en té prou per subministrar-ne a tots els seus clients. Això ha fet que de vegades us en quedeu sense, malgrat haver-vos-els ofert. Per aquesta raó hem decidit, fins que no tinguem la seguretat de poder disposar-ne, tornar-los a demanar a Hortec, que serveix de pont entre Vallondo, productor de La Rioja, i nosaltres. No és evident tampoc que sempre en puguem disposar, però hi ha moltes més probabilitats que sigui així.

La propera setmana tampoc podrem oferir-vos tofu. La Luciana, per raons personals, deixarà de produir-ne durant unes setmanes. Ja us avisarem quan en puguem tornar a disposar.

I ja que parlem de productes d'altres, tocarem també el tema de la xocolata. Haureu notat que les darreres setmanes no us l'hem ofert. En Paul no ens en podrà servir fins el dia 15 de febrer. Actualment la major part del temps és a Madrid i només corre per l'obrador de Torroella uns dies al mes. La darrera comanda que li vam fer va volar i fa dies que n'estem sense. Aquesta setmana passarem sense i la propera ja us en podrem tornar a oferir.

Ui! I em deixava les mels! Veureu que també n'hem actualitzat l'oferiment. N'hi ha de la Garrotxa (La Calma) i de l'Alt Empordà (El Rusc) i ben variades. La més xocant és la d'heura. Pràcticament blanca i molt dura, i dolcíssima.

Per acabar us comento que demà participo en un seminari on line com a ponent. La xerrada l'hem titulat "Estratègies per minimitzar l'efecte de les plagues sobre els cultius". El seminari teòricament es fa a Menorca, però amb el tema de la pandèmia l'hem de fer cadascú des de casa seva... L'avantatge en aquest cas és que serà fàcil de gravar. Per si algú pogués estar interessat en el tema, quan estigui editat i penjat, us passaré l'enllaç per tal que us el pugueu mirar.

Salut i bons aliments!

Enric