Crec que el que més costa d'aquesta feina de fer de pagès és aprendre a esperar. Possiblement els que ja hi han nascut ho tenen més integrat, més inherent. O potser simplement és el que més em costa a mi. Sigui com sigui, aprendre el maneig dels cultius, l'època de cada espècie, les diferents varietats, la conducció i la mecànica dels tractors i les eines, la gestió comptable i fiscal, etcètera, etcètera, etcètera, es van aprenent amb el temps i a cops de garrot. Però aquesta actitud de saber esperar el moment adient per a fer les coses, això és un altre tema!
Sobre el paper ens programem les tasques que s'han de fer al camp durant tot l'any. Quan cal sembrar això o podar allò o preparar allò altre. Però la dependència de les condicions climatològiques, la fred, la tramuntana, la pluja, la pedra o el que sigui, fan que tot sovint les previsions se'n vagin en orris. I més quan més de quatre dies dels que té la setmana ja els tenim condicionats al fet que hem de collir i d'anar a vendre. En el nostre cas collim tres dies a la setmana (durant tot el dia) i, entre preparar cistelles i anar al mercat, n'estem pràcticament dos més. Vull dir que ens queda un dia per fer les feines del camp ... i si ens plou, o bufa aquella tramuntana que ja coneixem ...
Doncs això, que moltes tasques al camps s'han de fer quan toca i quan les condicions ho permeten. I fer-les quan no toca o quan les condicions són adverses, dóna uns resultats pèssims i compromet la viabilitat del que estàs fent. Però el temps va passant i de vagades les condicions òptimes triguen a arribar. Saber esperar és el que més costa i el més imprescindible per reeixir en aquesta feina. I, probablement, per reeixir en molts aspectes de la vida.
Molt bona setmana.
Enric
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada