Sembrant a tot gas

Probablement aquest mes de setembre és el mes de l'any que més plantades i sembrades es fan. És cert que els mesos de primavera, sobretot l'abril i el maig, també ens donen feina en aquest sentit, però llavors és més aviat en diversitat que no pas en superfície.

M'explicaré amb un exemple, la pastanaga. A finals de febrer ja comencem les primeres sembres de l'any. Com que llavors encara fa bastanta fresca, aquest cultiu triga ben bé tres mesos i mig en estar a punt per collir. La segona sembrada ja és a primers d'abril i des d'aquell moment fins al setembre anem sembrant cada tres setmanes. Sembrem sovint ja que en uns dos mesos i mig ja estan a punt per collir i amb tres setmanes més ja es fan velles. A aquest ritme de creixement, en cada sembra fem unes quatre línies de pastanagues. Ara bé, si volem assegurar que la pastanaga que sembrem tindrà una mida bona abans que faci flor, no ens podem anar més enllà de finals de setembre per sembrar-ne. I com que a l'hivern tot s'arrelenteix al camp, durant aquest mes hem de fer vàries sembres que han de donar pastanagues per collir des de mig novembre fins al mes d'abril. O sigui que en un sol mes fem tres sembres de 12 línies cadascuna.

Tot plegat una mica enrevessat d'explicar. En resum: que en un mes que ja ens dirigeix cap a l'hivern hem de sembrar la mateixa superfície, en el cas de la pastanaga, que sembrem els sis mesos anteriors. Així són les coses.

Aquesta setmana tornen els ravenets i ben aviat els espinacs.

Bona setmana!