dijous, 25 d’agost de 2016

Penjant d'un fil

Avui torna tocar a parlar una mica del temps. I és que al camp pengem totalment de les seves vicissituds. Aquest estiu ha estat especialment desconcertant per a nosaltres.

Primer les plugetes de primavera van retardar notablement les sembres i plantacions. Més tard, vés a saber per quina raó, les sembres i plantades que anaven tard van recuperar el temps perdut i fins i tot vam començar a collir algunes hortalisses abans del que normalment ho fem. Ara, deu ser per aquest intens i sec estiu o qui sap per quina altra qüestió, tot ha afluixat més ràpid que mai: les síndries s'acabaran aquesta mateixa setmana, les tomates de varietats només tenen penjant quatre rampoines, algunes plantes com alberginieres i pebroteres amb prou feines segueixen treien quatre flors ...

De vegades dubto si això del camp és ben bé per tornar-se boig o si només els que ja ho som una mica ens hi podem dedicar ...

Com que ja som una mica gats vells en el tema, intent preveure l'imprevisible i cobrir-nos en salut. Així que a mig juliol vam tornar a fer algunes plantades una mica al límit, com ara melons i tomates. Així que potser tindrem algun foradet amb alguns productes, però per la nostra part intentarem allargar la temporada tot el que siguem capaços.

Anat a l'oferiment d'aquesta setmana, hem incorporat al catàleg un parell de fruites que val la pena destacar. D'una banda raïm dels companys de Lleida, que en tots aquests anys no us aviam servit mai. De l'altra, el mango Kensington (de Granada), que té un sabor espectacular, tot i la seva curiosa mida ja que n'hi ha un gran diversitat.

Molt bona setmana.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada