Han arribat les glaçades

Tot glaçat.

Dimarts ens vam llevar amb els camps gebrats i les plantes ben glaçades. No sé a quina temperatura devíem arribar, però fins i tot dins els hivernacles tot semblava que havia passat a millor vida... Però amb la sortida dels sol moltes plantes van retrobar la seva turgència habitual, tot i que el que ens quedava de l'estiu va quedar fulminat: adéu a pebrots i albergínies.

La tramuntana ja havia, i a continuat fent-ho, matxucat les fulles més sensible, com les dels naps i els ravenets. De vegades alguns pagesos veïns els sap greu que haguem plantat tants arbres als voltants de l'hort: "malaguanyats l'espai que ocupen i l'ombra que fan". I en part deu ser cert, però també us puc assegurar que, a banda del que aporten intrínsecament (espai d'alimentació per ocells i insectes, disminució de CO2, etc...), fa dies que hauríem hagut de plegar de fer horta sinó se'ns hagués acudit plantar els més de 3000 arbres i arbusts que tenim protegint els conreus de les envestides de la tramuntana.

Canviant de tema, us adjunto una imatge del mercat de Palamós de la setmana passada. Els i les que veniu al mercat normalment no veniu gaire d'hora i us perdeu aquesta imatge d'exuberància. Els i les que feu comanda per venir a buscar-la a casa nostra o per que us la portem nosaltres, no us acostumem a veure pel mercat, així que també serà una novetat. Aquí van:

Tant de bo tinguem tots plegats una setmana immillorable!

Si no fóra pel plàstic ...

Avui va de tècniques de cultiu ... que hi farem!

Sí, tenim hivernacles. Tot i que enguany, si més no fins ara, no han sigut tan necessaris com ho són habitualment.

El plàstic ens permet, per exemple, començar a collir tomates ben bé un mes abans, tenir enciams i bledes a l'hivern, poder conrear cultius que són molt sensibles al vent com ara els pèsols, els canonges o la rúcula... I fins i tot ens facilita l'ús de tècniques que són complicades d'aplicar a l'exterior, degut sobretot a la força de la tramuntana, com la utilització de malles per entutorar o de plàstic per a cobrir el sòl.

Ja fa uns anys ens plantejàvem ampliar la superfície d'hivernacles per tal de poder cobrir totes les nostres necessitats de producte, sobretot durant l'hivern. En aquells moments, i encara ara, disposàvem d'uns 1000 metres quadrats coberts amb plàstic i se'ns quedaven molt curts. Gràcies als pagesos de la Catalunya Nord, en una visita que els vam fer, vam descobrir les meravelles del plàstic microperforat.

No sembla molt ecològicament correcte parlar de l'ús del plàstic en agricultura eco. Durant molts anys ens hi vam resistir. Però aquell cop estàvem davant d'una aplicació que ens va convèncer immediatament. La raó principal: podíem triplicar la densitat de plantes dins els hivernacle! Això implicava que no necessitàvem invertir amb més ferro ni amb més plàstic d'alta qualitat. La valoració final, tant tècnica com ecològicament, ens va empènyer sense dubtar a copiar el que havíem vist.

Aquí teniu una mostra de com es veuen a hores d'ara els conreus dins els nostres hivernacles (enciams, cabdells i bledes):

 

I, a més, amb aquesta tècnica estalviem aigua i feina. Que més podem demanar?

Que tingueu molt bona setmana!

Ara sí que si

Ara, si teniu encara alguna tomata de les nostres per casa, ja us en podeu acomiadar fins l'any vinent. Aquesta setmana les plantes han fet figa i ja no donen més de si.

I quan una porta es tanca, unes quantes més estan esperant a ser obertes. I vet aquí, la setmana vinent ja tindrem taronja, i kiwis, i aranja, i poma golden un altre cop, i ravenets, i calçots, i canonges ... i pastanaga a manat!

Poques són les setmanes que us podem oferir tantes novetats. D'entre totes potser la més destacable són els calçots. Més que res pel fet que encara anem en màniga curta (a migdia a l'hort fins i tot en pantalons curt!). Diumenge passat nosaltres ja ens vam estrenar i, tot i que la calor d'aquestes darreres setmanes ha fet que creixessin molt ràpid, us podem dir que estan deliciosos ... si us agraden els calçots, es clar.

D'altra banda, com cada any, us recordo que els kiwis són acabats de collir i que cal posar-lo amb pomes, si potser dins una bossa, per tal que madurin més ràpidament. Si no ho feu, trigaran un mes en estar al punt. Els convencionals fan un procés similar, afegint-hi etilè en les càmeres de maduració.

Que passeu un bon estiuet!

Reflexions 1

Amb aquestes humitats i la calor que no afluixa, els fongs val al seu aire. I què no dir dels cargoles i els llimacs, que es troben dins la seva salsa. És difícil caminar sense trepitjar-ne algun!

Ahir, motxilla a l'esquena, vam estar voltant per la finca per mirar de protegir els conreus més sensibles. Avui, després de collir si encara queda temps, haurem de seguir amb la tasca ... per mi, de lluny, la que faig més a desgrat.

Estem utilitzant, per controlar alguns fongs de miceli extern com ara l'oïdi o cendrosa, l'àcid làctic provinent del xerigot de fer formatges tipus frecs o mató. És un producte molt àcid, totalment natural, i que ha demostrat un important efecte sobre aquest tipus de fong, A més conté nutrients que ajuden a la planta a refer-se dels atacs d'aquests intrusos de moltes de les plantes conreades.

Tot i que procurem treballar sempre amb la natura i no contra ella, ja veieu que de vegades no ens podem en sortir sense recórrer a mètodes un xic agressius per alguns essers vius.

De fet, i trencant alguns mites, amb l'horta contínuament estem anat contra natura: treballant el sòl per plantar aniquilem milions de fongs i bacteris que viuen plàcidament a les partícules de terra, plantant i sembrant introduïm espècies que molt rarament haurien sortit de manera espontània, desherbant modifiquem les comunitats vegetals que de manera natural colonitzarien el sòl, ... i ja no segueixo que encara deixareu de comprar ecològic!

És clar que no entraré en les repercussions que té l'agricultura convencional sobre el medi, en tot cas serà una altre dia potser. Evidentment això que fem nosaltres és un joc de nens en comparació amb al destrucció, contaminació i erosió que provoca l'ús continuat de l'agricultura industrial sobre el medi, especialment la producció d'hortalisses i de fruita.

Bona setmana

Agermanament transfronterer

Ahir vam tenir una reunió amb el consell comarcal del Baix Empordà i el Civam-bio (associació de productors ecològics de la Catalunya nord). El Consell comarcal ens ha ofert una subvenció per crear sinergies entre el sectors de la producció agrària ecològica de l'Empordà i del Llenguadoc-Rosselló.

Aquestes són les propostes que van sorgir de la trobada:

1- Visita organitzada a diferents empreses comercialitzadores de productes ecològics del mercat de Saint Charles ("mercabarna de Perpignan", salvant les diferències). En especial en les que els productors tenen una forta presència.
2- Jornada de reflexió sobre la possibilitat de crear un distintiu de producte ecològic i local conjunt per a la zona de l'Empordà i el Rosselló.
3- Cap de setmana gastronòmic a l'Empordà amb el tema central del producte ecològic i de proximitat (no, o de proximitat, sinó les dues coses...).
4- Visita i taller de formació a "Agrumes Bachès", planteraires de cítrics al Conflent, que treballen exclusivament amb cítrics resistents a baixes temperatures (fins a -11ºC!)
5- Edició d'un vídeo de promoció dels productes ecològics locals i de petit productor, amb idea de personalitzar-lo posteriorment amb uns segons del productor que ho vulgui per tal de promocionar els seus propis productes. 

Si teniu alguna idea serà benvinguda!

En un altra ordre de coses, aquesta setmana afegim el nap negre al catàleg. Com encara no ha fet gaire fred, el color negre no és intens i alguns surten bastant blanquinosos, però n'hem menjat i us puc assegurar que estan deliciosos.

També ahir vam estar sembrant ordi com a adob en verd. Tot i ser una pràctica molt recomanada en agricultura ecològica, sovint no s'aplica als camps d'horta. Es tracta de sembrar alguna espècie que sigui d'una família poc comú en els conreus que usualment es facin i que tingui un creixement important. Tot plegat amb el principal objectiu d'incorporar-lo al sòl, quan tingui una bona massa verda, per tal de millorar l'estructura d'aquest sòl i activar la seva vida microbiana, que és en bona part responsable de la fertilitat d'aquest sòl. Ja us enviaré algunes fotos de com va el procès de creixement i incorporació.

Per avui ja es prou. Gràcies pel vostre interès si heu aguantat fins a aquesta línia!

Molta sort i bona setmana

Calçots, carbasses i mels ...

Bones jovent!

Aquesta setmana he estat més al cas i he fet un parell de instantànies per compartir amb vosaltres. Ja sabeu que no sempre hi penso. Depèn de com estigui d'en-capficat en la feina.

Aquí va la primera:

 

Dimarts vam calçar els calçots. Vaja, que hi vam posar terra al costat de les plantes per tal de blanquejar la part d'abaix de la ceba, D'aquesta manera aconseguim un calçot llarg i tendre. No els hi queda gaire, la veritat, i compto que si sou atrevits, ja podreu fer la primera calçotada el mes vinent. Pinten bé enguany.

L'altra és de la collita de les carbasses. Vam començar ahir i encara ens queden unes quantes hores per acabar-la. La collita ha sigut bona en quan a pes, però tants dies de poc sol és probable que passin factura i no es conservin tant com ens agradaria. El temps ho dirà... Si tenim sort, fins a mig abril en podrem oferir-vos. Sinó, ja m'ho sentireu a dir. Que hi farem.



Ah, per cert, tenim mel acabada de brescar de diferents "sabors", feu-li un cop d'ull al catàleg.

I res, aprofito també per convidar-vos, de part de l'Oriol i l'Olga, que són cistellaires nostres de fa uns quants anys, a l'exposició Art en obres, a l'Espai Tònic de La Bisbal que gestionen ells mateixos. Teniu tota la informació a l'enllaç. Per poc que puguem ens veiem allà dissabte a les 8 del vespre.

Bona setmana, bons aliments i, molt important també, molt bon humor!

Més fulles per les amanides

Amb la fresca, que Déu n'hi do com es va fer notar ahir!, tornen de nou les fulles per les amanides. Ja podeu tornar a assaborir la rúcula (que ben dit seria ruca) i els canonges. Però, malauradament, ja ens podem començar a acomiadar de les tomates. Tot i que encara ens queden, les pobres tomateres ja no són el que eren. I ja els toca descansar: aquest estiu han treballat de valent.

D'altra banda, tornen els alvocats. I com haureu vist aquesta setmana, ja tenim mandarines. Tot plegat senyals inequívoques que deixem el bon temps enrere i comencem a submergir-nos en dies més freds i més curts. Aviat també us oferirem col, bròquil, bròcoli i fins i tot calçot. A cada època el que li correspon.

Com sempre nosaltres ens anem avançant al temps (sempre que podem ...) i aquestes setmanes ja sembrem pèsols i faves per collir la primavera vinent. I és que l'hort s'alenteix de debò i el que ara plantem, triga en créixer el doble o el triple que no pas ho fa a l'estiu. La sort és que l'herba, en general, creix en la mateixa mesura i això ens permet prendre'ns la feina amb bastanta més tranquilitat.

Vinga, a cuidar-se i resguardar-se de la fresca.
Bona setmana