El Parc de Noè

Bon dia a tothom!!

Sí, encara estem vius!! Hem sobreviscut a la tromba d'aigua sense la necessitat d'utilitzar maneguets, bombolleta o altres accessoris per mantenir-te flotant. Malauradament, els que no poden dir el mateix són els nostres cultius perquè, els que han sortit més ben parats, estan amb l'aigua al coll literalment. 
Segons dades facilitades per en Sergi Corral - el nostre meteoròleg de confiança de l'Escala - hem estat beneits amb 187 l/m2 en poc més de dos dies. Segurament molts heu pogut veure vídeos i/o imatges proporcionades pels mitjans de comunicació on es veuen rius com el Daró o el Ter a punt de desbordar o aconseguint-ho en certs punts. 
Aquí al Parc tenim sort que no estem a tocar de cap d'aquests rius, però estem situats en antics aiguamolls del riu Ter. Tanmateix, tenim el nivell freàtic de l'aigua subterrània molt proper a la superfície, si ho combines amb una textura del sòl llimosa, podeu a hores d'ara fer-vos cinc cèntims de com devem tenir als camps. Us deixem un recull d'imatges per poder mostrar-vos-ho.

Els espinacs i ravenets fent submarinisme

El cultiu de porro el dimarts al matí

Estat dels camps aquest divendres a primera hora

Ja anomenats anteriorment, la gravetat de l'estat dels nostres cultius a conseqüència de l'aigua, no el podrem saber al cent per cent fins que no tinguem els camps una mica més secs i puguem veure com reaccionen cada un, però ja us avisem ara que pot ser que d'una setmana per l'altre trobeu a faltar un producte, que en el millor dels casos tardarà uns mesos a tornar. 
Per altra banda, la intensa dutxa no ha pogut, ni podrà parar la nostra activitat: collir i preparar cistelles o mercats ho fem de totes totes, encara que semblem més aviat astronautes caminant per l'escorça lunar.

 
Heu pogut notar que el nostre to durant l'escrit no es pot classificar de melodramàtic, sinó, purament informatiu. Ser resilients i aprendre a sortir-te'n endavant, són aptituds indispensables per treballar al camp. Fent ressò d'aquesta actitud, vam decidir posar en alça la celebra frase: Al mal temps bona cara, decidint gaudir amb els nostres caiacs de la negada situació dels camps.
Així i tot, aquest any per demostrar el nostre descontentament amb St. Pere, no marcarem la X un any més.

Poc més tenim a dir, així doncs marxem amb ritme espacial a fer les collites de mercat.

Apa doncs salut, mitjons secs i bons aliments.

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Cúrcuma i informacions de servei

Molt bon dia!

Dels productes que comercialitzem i que no són de producció pròpia, n'hi ha dos que venen de ben lluny: el gingebre i la cúrcuma. Ara mateix, concretament del Perú. Us els oferim perquè ambdós tenen qualitats guaridores àmpliament reconegudes i perquè amb poca quantitat ja provoquen l'efecte perseguit en prendre'ls. Però com som tossuts i no volem renunciar als nostres principis, la primavera passada vam sembrar d'aquestes dues arrels per tal de provar si es donaven prou bé a casa nostra i no calia que en portéssim de l'alta punta del món (ja sabeu, per allò de la petjada de carboni i el canvi climàtic). Ho vam fer en un dels hivernacles que tenim, el més petit de tots. En el seu hàbitat natural aquestes plantes, les dues de la família de les zingiberàcies, creixen a temperatures entre 20 i 30 ºC durant prop de 10 mesos, de manera que ens semblava ben evident que havíem de conrear-les en hivernacle.

Amb el gingebre no hem tingut massa èxit, la veritat. Però seguirem intentant-ho. Pel que fa a la cúrcuma, ja fa uns mesos us vam enviar algunes fotografies de com estava creixent (veieu-les aquí). Doncs bé, finalment ahir vam fer la anhelada collita i heu ací unes mostres del resultat:

Començant la collita

Satisfacció pel resultat

Mostra de color

Així que ben aviat la tindreu a disposició.

Canviem radicalment de tema. Fa prop de 20 anys vam començar a treballar conjuntament amb d'altres pagesos, inicialment amb en Raimon (Horta de la viola) i la Sara (Vessana), tot i que vam arribar a ser fins a 8 finques. En una de les primeres reunions que vam tenir vam decidir unificar els preus de venda dels nostres productes i l'import del transport quan havíem de fer el repartiment a domicili. Des de llavors els preus de les verdures i fruites, com de pràcticament tot, han anat augmentant. El fet és que aquell import que vam decidir llavors respecte al cost del transport segueix essent el mateix que us hem cobrat fins a, tres euros quan la distància des del Parc són menys de 10 km i cinc euros si són entre 10 i 15 km. El gasoil s'ha encarit gairebé un 50% en tot aquest temps, així que malauradament hem d'apujar preus per continuar mantenint el servei sense perdre-hi diners. A partir d'ara el cost del transport serà de 5€ i 8€ respectivament. Això sí, sempre que no arribeu a fer compres que pugin més de 60€ (això també canvia, abans eren 50€), ja que en aquest cas l'entrega a domicili és gratuïta.

Un altre tema, ràpid però important. La nostra fornera de capçalera farà una aturada la darrera setmana de gener. És a dir, aquesta setmana servirem pa, però la propera no. Si voleu podeu fer una comanda doble.

I per acabar, podeu veure'ns en acció a "Aquí la Terra" (si teniu curiositat i no vau tenir l'oportunitat de fer-ho quan es va emetre el programa per televisió) seguint aquest enllaç que us portarà directament al capítol del programa. Sortim a partir del minut 3:30. Van estar més 4 hores de xerrameca i gravació per 3 minuts mal comptats de capítol. I van triar el que ells van voler. Ja se sap.

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Despenjant les botes de nou

Bon dia i bon any a tothom !!

Ja tornem a ser aquí, encara que la humitat i la fred ens ho han posat difícil per allunyar-nos de la llar de foc. Desitgem de tot cor que hàgiu tingut unes bones festes carregades de moments que reconforten tots els sentits i, sobretot, esperem que hàgiu gaudit de bons àpats i bons aliments.

Nosaltres vam tornar a calçar-nos les botes el dia 5. Encara una mica desubicats, vam tenir la sort de trobar-ho tot just on ho havíem deixat abans de marxar. Tot i la correcta ubicació, alguns cultius com els bròquils - tant el blanc com verd - s'han descontrolat un xic. Bona part de la plantada que tocaria collir ara, ha agafat uns volums més corrents en cucurbitàcies com la carbassa o la síndria. Aquest "petit" desajust de dimensions, ens obliga a començar a collir la següent tongada que romanen d'una mida molt correcta. Ara només queda treure el receptari de la iaia pels més clàssics o buscar alguna recepta innovadora per fer algun plat original.

La collita de crucíferes amb vistes al Canigó nevat.
No podem ser més afortunats!

Seguint amb la mirada al camp, la fredor d'aquestes últimes setmanes, o primeres segons com es miri, causa un efecte endolcidor en molts dels nostres cultius. La pastanaga, arrel preuadíssima d'aquesta finca, està en el seu punt més dolç, i d'aquí a uns dies, quan ja hàgiu baixat una mica els torrons, podreu començar a organitzar costellades amb amics i familiars perquè el calçot ja fa setmanes que espera el seu moment estel·lar.
Altres fets a destacar d'aquest nou any és el debut oficial de la xicoina i l'all tendre. De molt a prop, la ceba vol treure a lluir la seva tendresa, fet que aconseguirà en breu.

Amb dies festius o dies per jugar amb el que us hagin portat ses majestats, aquesta setmana ha estat prou breu, així que nostres tampoc ens allargarem massa més. Per acabar, us farem fer una mica de memòria. Fa unes setmanes vam venir a gravar un petit reportatge sobre el Parc. Aquella gent tan trempada van creure convenient que sortíssim ensenyant breument com eren algunes de les nostres tasques. El proper dimecres 14 de gener sortirem pel "2Cat" a dos quart de vuit. Bé... doncs res ja tenim dia i hora per riure tots plegats dels nostres dots d'actors. 

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Últimes cistelles de l'any! Però no pas els mercats..

Bon dia a tothom,

Avui us escrivim ben esgotats després de moltes hores dedicades a un cultiu que dona un dels fruits que més us agrada: la maduixa. Aquesta magnífica història comença cap a octubre - ara ja fa dos mesos ben bons - quan vam dedicar-nos a collir tots els “fillols” de les nostres maduixeres per tal de fer-los créixer en safata i replantar-los en una altra feixa. Això ho hem fet perquè és la varietat que més ens agrada i no volem perdre-la, d’aquesta manera mantenim la nostra pròpia maduixa que fa més de 5 anys que produïm.  
L'any passat aquesta tasca es va veure interrompuda per culpa de les pluges i això va fer que decidíssim no fer una nova plantada de la nostra varietat i comprar planter de la varietat Garriguella amb la que vam dur a terme l’experiment del compost com ja vam explicar-vos a l'entrada del blog de la primavera passada. Aquest any ho hem pogut fer abans d'anar-nos-en de vacances, ja que aquesta sequera hivernal ens està permetent fer tota aquesta feina.

Els últims anys hem tingut una càrrega forta de la mosca d'ala tacada (Drosophila Suzukii), que ens estava escurçant la temporada de collita, així com minvant la qualitat del producte. Per tal d’intentar despistar la mosca, hem reubicat les nostres maduixeres fent-les entrar a les rotacions que any rere any fem amb els nostres cultius. A més a més, una de les activitats que més feina ens portava era el desherbat, tot i tenir una malla antiherba gruixuda i fosca, espècies com la corretjola (Convolvulus arvensis L.) semblava que no tinguessin aturador per molt que les intentéssim arrencar d’arrel. 

És per això que provem d’innovar! (o morir en l’intent) utilitzant biofilm i mànega gota a gota de tal manera que a partir d’enguany el cultiu de la maduixera passarà a ser anual en comptes de bi- o tri-anual com ha estat el cas fins a l’actualitat. Si ens equivoquem… com diuen els avis, rectificarem que és de savis. 

La F5, amb les maduixeres i les carxoferes

Aquest matí donarem un cop d’ull a la nostra escarola de fulla ampla, les xicoines, per veure si us en podem servir alguna abans de vacances - Primer recordatori!. Pels fans de les xatonades no patiu que tornant del nostre descans d’hivern les tindreu a punt ben segur! 

De sorpreses al Parc n’anem ben servits, i la més sonada d’aquesta setmana ha sigut quan ens ha arribat una trucada d’un dia per l’altre per dir-nos que volen venir de rtve per fer-nos un petit reportatge pel programa “Aquí la terra”. No us imagineu un 30 minuts, però quan surti a la llum ja us avisarem perquè pugueu gaudir i riure amb nosaltres de com de mal actors arribem a ser. La nostra naturalitat pagesa es fa difícil de contenir davant els focus i les càmeres. 

Per anar encarant la recta final, volem reiterar i recordar que aquesta setmana seran les últimes cistelles de l’any. Per consegüent, última botiga. Els últims mercats tant de Palamós com de Torroella els farem dissabte 20 i dilluns 22. Però no patiu que tenim una novetat que torna per endolcir-vos l’enyorança mentre nosaltres agafem forces per encarar la temporada 2026. Aquesta setmana trobareu al catàleg la figa seca de la Cooperativa Agroecològica de Muntanya de Jarandilla de la Vera.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert, Riu i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Ompliu el rebost, si en teniu...

 Bon dia!

L'evolució tecnològica, la pèrdua dels coneixements ancestrals i la concentració urbana ha convertit un espai vital per la supervivència, que era indispensable en els habitatges de l'edat mitjana, en un reducte minimalista dins un armari al segle XXI. El rebost ple de conserves casolanes, oli, gra, fruits secs, mel, vi, embotits i tot tipus de vianda avui dia està a l'abast d'uns quants privilegiats i també d'aquells que considerem l'alimentació com un pilar bàsic de les nostres vides.

Al neolític ja s'utilitzaven sitges (fetes fent un forat al terra) i cabanes alçades, segons convingués, per emmagatzemar els aliments que no eren peribles. En la nostra civilització, els ibers van millorar aquelles sitges primitives segellant-les amb argila o calç i van introduir les àmfores, els càntirs i altres recipients ceràmics per a conservar oli, vi, salmorres i tot tipus de grans. A més aquests espais es van col·lectivitzar. Més tard, a les vil·les romanes, es diversifiquen i s'organitzen aquests receptacles alimentaris. La cella penaria o promtuorium estava dividit en vàries estances amb diferents condicions adaptada als tipus d'aliment a conservar,  la cella vinaria (el celler) on s'hi guardava el vi, i el penus, que podem considerar com l'autèntic predecessor del rebost i que era un espai a tocar de la cuina, relativament fresc, ventilat i a les fosques.

Als rebost de l'edat mitjana es podien trobar aliments adobats amb sal (salaons), assecats, fumats, conserves en oli i/o vinagre, sacs de tot tipus de cereals, llegums en gerres de terrissa, mel, grana seca, vi ...  Als segles posteriors evolucionen els recipients, la concepció d'aquests espais i la seva organització. En arribar al segle XIX, la industrialització i el ferrocarril afavoreixen una sèrie de canvis en la manera d'alimentar-se: l'abaratiment del sucre (que passa a utilitzar-se àmpliament en les conserves), l'aparició dels pots hermètics, l'arribada massiva de productes colonials (com ara el cafè, el cacau o els condiments exòtics) i el refinament de les farines de cereal. Però un dels canvis més radicals el protagonitza la introducció de la nevera a les llars entre els anys 1930 i 1950. Aquesta aparició fa que el rebost es redueixi considerablement, tot i que a moltes cases i pisos encara ocupen un espai prou ampli les conserves casolanes, els embotits, les farines, l'oli i els llegums. La debacle s'accentua amb la proliferació dels supermercats durant la segona meitat del segle XX. La cultura de la conserva casolana decau considerablement i s'imposa l'armari-rebost, de dimensions substancialment inferiors al rebost tradicional i amb condicions ambientals que no permeten la conservació prolongada dels aliments.

Sortosament, tot i que no és una opció majoritària, sembla que mica en mica es recupera el costum de fer conserves casolanes i d'ampliar el rebost. Vés que en els propers anys no sigui aconsellat també per les autoritats europees, com el famós kit de supervivència per 72 hores.

I si heu arribat fins aquí, sapigueu que tot aquest repàs històric havia de servir d'introducció per a dir-vos que aviat farem la nostra parada anual. Concretament el nostre darrer dia de venda d'aquest any serà el dilluns 20 de desembre al mercat de Torroella, i tornarem a engegar amb les cistelles i la botiga al Parc el dimecres 7 de gener de l'any vinent. Per tant, us aconsellem d'omplir el vostre rebost, com a mínim, per aquestes dues setmanes que estarem sense veure'ns.

Per acabar, des d'Escabetxart, tenint en compte que s'acosta el Nadal, us oferim la possibilitat de regalar les nostres conserves en un format molt adient per l'ocasió:

El podeu demanar quan feu la vostra comanda. Trieu les conserves que voleu i demaneu la quantitats de packs que necessiteu (penseu que només en tenim per a tres unitats) amb l'opció !!! Porta-pots per regalar conserves Escabetxart que trobareu al principi de la secció d'elaborats.

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

De les peres i les pomes, les d'ara són les bones

Bon dia a tothom,

Quan mengem una poma (malus domestica) trobem en cada mossegada components aromàtics presents en diferents proporcions segons la varietat. Els èsters proporcionen aquells aromes fruiters i frescos, els aldehids les notes verdes i crocants, els terpens els donen els matisos florals i elegants i l'àcid màlic, que tot i no ser un aroma, proporciona el gust àcid ben característic en certes varietats. El que en podem extreure de tot això és la possibilitat de combinar-les amb altres sabors que revolucionin les nostres papil·les gustatives.
La poma combinada amb espècies picants poden donar com a resultat salses fresques i juganeres. Si la incorporem a un plat amb formatge blau, donarem amb un resultat potent i cremós. I si el que ens agrada és degustar-la de postres, amb l'amarg del cafè trobareu un equilibri quasi perfecte.
Totes aquestes idees es poden realitzar fàcilment, però per obtenir els millors resultats, és important que la matèria primera sigui de gran qualitat. És per això que hem aplicat un canvi respecte al nostre proveïdor de pomes i peres, i ara oferirem les de Biolord. Els que heu rebut la cistella aquesta setmana, ja haureu pogut tastar la novetat: poma Opal, de pell groga vibrant i amb un gust molt dolç, poma Crismon, de pell vermella i molt crocant i la pera Conferència, molt sucosa i de pell fina.

A aquest canvi li sumem algun altre. La mandarina i la taronja ens arribem la setmana entrant, i si la ruta del transport no juga una mala passada, les podrem servir sense problemes a partir de dimecres. Per altra banda, veureu que desapareixen els làctics de la pantalla. Les dificultats per servir-nos alguns dels seus productes en vàries ocasions ens ha portat a prendre la decisió d'acomiadar aquesta secció del nostre catàleg, i tenint en compte que a ells els podeu trobar amb facilitat en altres superfícies, nosaltres romandrem a l'espera per si apareix algun altre petit projecte amb qui puguem començar a treballar.  

Els dies que la tramuntana fa acte d'absència, els camps es lleven un xic congelats i, com a conseqüència, els cultius estiuencs han acabat fent figa. Aquest hivern l'hem iniciat podent menjar albergínies i pebrots a dojo, però ara ja és l'hora dels adéus i els hem de dir: Adéu-siau! I a la resta de plantes que encara feien bona cara a principis de novembre, les hem acabat incorporant perquè feien aquesta cara:

Però no patim! Perquè n'hi ha d'altres que aquestes temperatures els hi senten d'allò més bé i ara en començarem a portar en bona quantitat per tal que ningú es quedi sense.

 

No podem acabar sense anunciar que, després de la gran acollida i per petició popular, tornem a portar moniatos cuits al forn de llenya de La Trempada als mercats. Si encara no els heu tastat, ara és el moment.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Nulla calamitas sola

 Bon dia!

De ben segur que aquesta setmana no la recordarem com la millor de l'any. A banda d'alguns entrebancs personals que queden fora d'aquest context, els darrers dies s'han ajuntat un parell de coses que no ens han deixat dormir gaire bé. Vist en la perspectiva que el temps permet un cop superades, fins i tot sembla bastant desmesurat. Però quan t'hi trobes de ple, no és pas fàcil de mantenir el seny. Si més no pels que estem avesats a fer feina productiva i no tan en invertir temps en superar entrebancs que venen imposats per algú que no saps ni qui és ni com raonar-hi. 

De tot plegat el títol del missatge d'avui: nulla calamitas sola: una desgràcia mai ve sola. Altres llatinades podrien ser Prima infelicitas gradus est secundae, que ve a dir: la primera desgràcia és un pas cap a la segona; o Abyssus abyssum invocat: l'abisme crida a l'abisme. En el nostre cas, per sort, es tracta més d'entrebancs i mals de cap que de desgràcies. Però ens serveix per introduir el tema. Hem trobat que també hi ha altres maneres, més de la terra, per expressar aquest sentiment de contratemps: "tots els rocs fan cap als pedregals", "la miseria crida la miseria" o, la més autèntica: "qui està de pega amb els collons ensopega".

El cas és que en un parell de dies ens han caigut dos de gerros d'aigua freda: l'arribada al Parc, sense previ avís, de les obres del regadiu, i el "retoc", sense demanar.ho, de l'aplicació que tenim a les balances amb les que preparem les cistelles i anem al mercat.

Ambdues coses donen per escriure unes quantes pàgines. En farem una breu pinzellada per qüestions de temps i per no fer-nos més pesats que de costum.

Dimarts, mentre feinejàvem, va venir un veí a avisar-nos que ja estaven entrant al Parc les màquines de les obres del regadiu. No només entraven, ja s'havien endut pel davant 10 metres de la tanca vegetal que  vam plantar fa vint anys. Així, com si res. No tenim imatges d'aquell moment, però si que en tenim de com van avançar les obres (o les desgràcies, depèn de qui ho digui). Aquell mosseg de 10 metres es va convertir més tard en 25 i en una rasa de 6 metres d'ample que travessa la part nord de la finca, afectant una superfície de més de 1000 metres quadrats, on han avocat tones de grava i on deixaran un regalet de formigó. Quan hagin acabat, haurem de veure com envoltar-lo de vegetació per minimitzar el seu impacte amb l'entorn. Aquí teniu unes mostres del desgavell.

 Encara hem de donar gràcies perquè el traçat inicial de la rasa afectava directament la feixa de les pomeres i el tros on tenim bona part dels conreus d'hivern. Sense furga massa en tot plegat, és fàcil de veure moltes irregularitats en el projecte i l'execució d'aquesta obra. Però hi ha massa fronts oberts per poder dedicar-hi el temps que caldria.

L'altra història amb la que hem ensopegat ha estat deguda al famós Verifactu. Si teniu una empresa o sou autònoms ja deveu saber de que va la cosa. Pels que no estigueu al cas, resulta que hisenda vol que pràcticament qualsevol transacció que es faci a partir de l'any vinent, siguin vendes o prestacions de serveis, li sigui notificada al moment i telemàticament. Això implica que tots els equips informàtics han d'adequar-se a aquest tràmit. Quan qualsevol compri qualsevol cosa, hisenda tindrà a l'acte un arxiu amb el tiquet o la factura que ha generat aquesta compra. Encara que el comprador sigui el consumidor final. Hi ha poques excepcions a aquesta obligació. Sortosament per la nostra activitat i pel règim fiscal al que estem acollits, nosaltres quedem fora d'aquesta obligació. Com som part de les excepcions, els programes informàtics que utilitzem a les balances no ens han tingut en compte i han implementat tot de coses que impedeixen que puguem continuar funcionant com ho fèiem fins ara. Com a conseqüència fem un pas enrere: caldrà que paguem una actualització d'aquest programes per continuar utilitzant-los, tot i que perdran part de les opcions que més serveis ens fan. Quin món de mones!

Apa, si heu arribat fins aquí us agraïm la paciència. De ben segur que en el vostre dia a dia també ensopegueu amb històries de por com aquestes. Alguna cosa haurem de fer o en quatre dies estarem ben venuts, si és que encara no ho estem encara...

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga