I després de més de tres mesos ...

Entrar a preparar els camps per plantar i sembrar començava a ser només un record. Però vet aquí que tot passa i tot arriba: ahir ja vaig poder entrar amb el tractor i deixar el llit de sembra apunt per rebre llavors i plantetes! Ara bé, ens haurem d'afanyar, les previsions indiquen pluja per la matinada de dissabte i potser per bona part del dia. I la veritat és que avui tenim collita pel mercat i poc temps ens quedarà per fer res més ... tant de bo les previsions no es compleixin i, ni que sigui el mateix diumenge, puguem plantar tot el que ja tenim a punt de fa tres setmanes.

Des que vam engegar la finca mai havia passat que a aquestes alçades de l'any no s'hagués pogut sembrar res als camps. És ben segur que per oferir-vos prou producte, més endavant haguem de recórrer a altres productors, fins i tot de fóra de Catalunya ja que tinc molts companys que estan en la mateixa situació.

Un plaer veure que la terra queda en bones condicions per sembrar

 

 

 

Després de tant de temps, la natura s'apodera de les eines ... Aquí del tractor

Aquesta setmana passada vaig tenir la visita d'alguns "fans" i han insistit en que publiqués una foto del pagès que conrea les terres. En altres paraules, una foto meva. No estic gaire avesat a fer aquestes coses, però cediré a les pressions 😉

Collint col kale pels adeptes

I ara un parell de propostes que m'han demanat que comparteixi, i així vull fer-ho, amb tots vosaltres.

Una, que m'arriba de la ma de la Mireia Mena és les trobades de música que es fan a Torroella. Enguany amb l'exili com a eix vertebrador. No hi falteu! Apunteu-vos les dates!

 

Una altra, proposada per la Carme Dolz, és la primera edició de "Natura i Tu" a Albanyà. No us ho perdeu!

Fins aviat !!!

Avui, espigolada de pastanagues

Avui hem encetat una nova relació de col·laboració amb una associació de Vilajuiga: l'associació "Sopa de pedres".

Sopa de pedres és un grup de persones preocupades pel malbaratament alimentari que, voluntàriament, fan de pont entre els que produïm i aquells que tenen dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques a nivell d'alimentació. A més, també organitzen diverses actuacions de sensibilització sobre el tema.

És dins d'aquest marc que avui han vingut quatre membres de l'associació a collir tot un reste de pastanagues que ja eren velles per vendre (un xic dures i amb moltes arreletes), però encara aprofitable. Aquí teniu un moment de la collita:

I aquí la foto que ens han enviat amb tot el que havien recollit, donant-nos les gràcies. Som nosaltres que els agraïm que la feina feta s'aprofiti, i encara més si és per ajudar a qui més ho necessita i a través del voluntariat: Gràcies trempats!

En un altre ordre de coses, i tot i que hagi estat mig a les fosques, adjunto una altra fotografia on s'aprecia el passet que han donat les pruneres en aquesta darrera setmana.

Avui ja ens quedem aquí. La setmana vinent continuarem ...

Bona setmana i molta sort!

Que ja hi arriba!

Sí, quatre dies i hi haurà flors per tot arreu!

Avui, mentre passava la desbrossadora per mirar de frenar una mica el creixement de l'herba davant de les plaques solars, m'he anat aturant a fotografiar els borrons dels arbres que trobava pel camí. L'albercoquer, l'arç blanc, les freixes, les pruneres, ... Tot té unes ganes de despertar que sorprenen. Enfangat com ja podeu imaginar que està tot, m'ha agafat per sorpresa veure com retorna la vida a les branques despullades de fa mesos.

Aquí les proves, dedicades als que no us heu pogut adornar d'aquest despertar:
 

Freixe

Prunera

Albercoquer

Arç blanc

Aquesta setmana ja he donat de baixa del catàleg les pomes de casa. Ja les hem acabades. Hi trobareu les d'en Xavier Serradell de Torroella. Ell encara té poma Golden i Fugi. D'altra banda tornen el Xampinyons de La Rioja, que tenen un bon nombre d'adeptes.

En quan a les coses del camp, què puc dir-vos? ... seguim enfangats. Ara una mica més amoïnats. Ja tenim el planter de ceba, porro, faves, julivert i remolatxes, a punt per ser plantades al camp, però encara no sabem quan podrem entrar per treballar-lo. I tres quarts del mateix passa amb les sembres de pastanaga, espinacs, ravenets i naps, que normalment comencem a sembrar a mig febrer i que, de moment, el més provable és que la setmana vinent encara no puguem fer.

Així és com un exercita la paciència en aquesta feina, per què està ben clar que no podem fer res més que esperar.

Minireportatge d'una tarda

Hola gent!

Ves a saber per quina raó, potser pel fet que tinc mòbil nou (d'aquests que poden resistir a un terratrèmol), o potser amb la intenció inconscient d'estar més aprop dels qui us vingui de gust apropar-vos ... el fet és que avui he fet unes quantes instantànies mentre anava feinejant pel camp.

I vet aquí que us en passo unes quantes per alegrar aquest blog, que massa vegades només són un grapat de paraules i divagacions sense cap il·lustració.

Us les passo amb el mateix ordre en que les he fetes aquesta mateixa tarda.

Tot baixant cap als hivernacles per passar-hi el motocultor m'he trobat amb aquesta relíquia d'algun senglar que va passar a millor vida. Sense la prova del carboni 14 😉, no m'atreviria a dir si va traspassar l'any passat o l'altre ...

 

I després de passar el motocultor, toca plantar. I heu me aquí, darrera la càmera del mòbil i a tot drap, plantant enciams, bledes i ruca dins l'hivernacle, que són de les poques coses que podem plantar i l'únic lloc treballable de tota la finca, fins que el temps no tombi i pari de donar-nos la murga amb tanta aigua. Cosa que, dit sigui de pas, sembla poc probable ja que aquest dissabte a mig matí ja es tornen a complicar les coses i, pel que auguren, la setmana vinent també plourà sobre moll.

I, és clar, s'ha anat fent fosc. Sort que ha sortit la lluna reflectint un xic de llum que m'ha permès acabar de plantar les darreres regues. Jo ja m'hi veia amb el frontal al cap. Quan comences a plantar a l'hivernacle, has d'acabar de plantar-ho tot. El reg és un per tot l'hivernacle. Tot seguit després de plantar s'ha de regar si vols assegurar el tret...

Per acabar, ja pujant amb el tractoret cap a retiro, doncs he pensat en immortalitzar l'skyline d'Albons des de les feixes de casa. I aquí queda per la posteritat .... feta amb la càmera del mòbil s'arriba on s'arriba.

I res més, a gaudir de la vida, que ves a saber quan s'acabaran els quatre dies...

De productes i excursions

Ja sé que costa de creure quan no ets al lloc, però és ben veritat que des de primers d'octubre no hem pogut entrar als camps a treballar-los com ens caldria. A hores d'ara encara seguim amb alguns racons ben enfangats, fins i tot embassats. I, és clar, això té les seves conseqüències. A banda de les "males" herbes que van escampant-se i reproduint-se al seu aire, que no és poca cosa per que van fent llavor i l'any vinent ho patirem, el cas és que hem pogut sembrar molt poca cosa durant aquests mesos. A més alguns cultius s'han malmès, tots plens de podridures per tot arreu, com per exemple els bròquils.

A resultes de tot plegat, minva el llistat de producte fresc que us podem oferir. Per això he mirat d'aconseguir altres que puguin aportar més diversitat als àpats de cada dia. Tornem a oferir-vos cigrons secs, blat de moro per crispetes i, com cada any per aquestes dates, oli del nostre company Josep Cortés, de Tarragona. En Josep des de fa uns anys ens ofereix oli verge extra fruit d'un "coupage" de diferents varietats que el mateix conrea. Alguns ja el coneixeu prou. Si voleu oli, heu de portar la vostra garrafa, ja que el tenim a granel, i us el servirem la setmana següent a la que feu la comanda. A no ser que en vulgueu 25 litres...

Encara que està un xic petit, aquesta setmana també us oferim espinac, que ja feia temps que no en teníem pel tema de la pluja. A finals d'octubre amb els camps massa molls pel tractor, vaig decidir de sembrar-ne encara que les condicions foren pèssimes. Doncs sort que ho vaig fer!

Canviant de tema, diumenge passat vam anar a buscar en Menut, que encara era de vacances amb un seu amic a Sant Feliu de la Garriga. Tot xino-xano vam fer l'excurisoneta, amb una companyia ben trempada i riallera. Mireu les imatges on també es fa palesa l'abundància d'aigua ...

  

Fins aviat!

Aigua i fred

L'aigua i el fred estan jugant males passades. Aquest cop m'ha tocat el rebre. M'han enxampat en un moment amb les defenses baixes i aquí estic, amb el coll tocat, les mucositats rajant per tot arreu i la febre pujant i baixant al seu aire.

I és que la feina al camp té un punt idíl·lic que quan hi ets costa bastant de trobar-li. Potser no us ho creureu, però segons com és fàcil anar tan estressat com al mig d'una gran ciutat o fins i tot, a estones, està tan fart de la feina com si tinguessis un cap que et fa anar de bòlit sense cap sentit. Treballar amb els elements, com l'aigua i el vent, és molt gratificant quan es mouen dins d'uns marges, però és totalment exasperant quan se surten de mare i malmeten la feina i les collites.

Ja ho deia en Raimon: "al meu país la pluja no sap ploure". Tot i que el més probable és que l'agricultura, per molt que ho vulguem, no sigui un fet natural. En realitat és tant contra natura que, quan aquesta es mostra tan salvatge com és, pot arribar a desmanegar-ho tot.

Aquí de nou

Hola,

Aquestes setmanes passades ens han portat molts canvis. Entre ells un de molt important: la M.Rosa ja no continuarà treballant amb nosaltres. Des d'aquí vull agrair la seva extraordinària dedicació i la immensa tasca que ha desenvolupat en el projecte. És evident que sense ella no hagués estat possible arribar on som. La vida ens sorprèn contínuament, de la manera més insospitada possible. Desitjo que els camins que prengui li portin tot el que li calgui per tenir una vida plena en tots els sentit.


En quan al Parc, he començat a redefinir aquest projecte que cada setmana procura portar-vos a taula les verdures i fruites que pugueu necessitar. Per ser-vos sincer, de moment em sento totalment aclaparat per l'allau de feina i de decisions que he de fer i prendre en pocs dies. Sort que la perspectiva dels anys ens retorna un bri de serenor al recordar que tot passa i que, quan recuperem l'optimisme, davant nostre fàcilment se'ns obre un immesurable mar de possibilitats.

Tal i com tinc l'hàbit de fer, ja us aniré informant de les "novetats" de tot plegat. Ara per ara, espero ser capaç de poder oferir-vos el mateix que us hem ofert fins a dia d'avui, amb la mateixa qualitat i amb l'atenció que us mereixeu, ja que també sou vosaltres els que feu possible que això segueixi endavant.


L'únic petit canvi, que ja posarem en marxa aquesta setmana vinent, és en l'horari de recollida de les cistelles dels dimecres, si més no fins a nou avís. En comptes de tenir obert fins a les 8 del vespre els dimecres, tancarem a les 7. De fet aquest canvi no ha d'afectar gens als que veniu a buscar la cistella al Parc ja que normalment a partir d'aquella hora ja no en queda cap per recollir.

Doncs vinga, ja teniu penjat el catàleg i ja podeu fer les vostres comandes.


Fins aviat.
Enric