Avui, mentre passava la desbrossadora per mirar de frenar una mica el creixement de l'herba davant de les plaques solars, m'he anat aturant a fotografiar els borrons dels arbres que trobava pel camí. L'albercoquer, l'arç blanc, les freixes, les pruneres, ... Tot té unes ganes de despertar que sorprenen. Enfangat com ja podeu imaginar que està tot, m'ha agafat per sorpresa veure com retorna la vida a les branques despullades de fa mesos.
Aquí les proves, dedicades als que no us heu pogut adornar d'aquest despertar:
 |
| Freixe |
 |
| Prunera |
 |
| Albercoquer |
 |
| Arç blanc |
Aquesta setmana ja he donat de baixa del catàleg les pomes de casa. Ja les hem acabades. Hi trobareu les d'en Xavier Serradell de Torroella. Ell encara té poma Golden i Fugi. D'altra banda tornen el Xampinyons de La Rioja, que tenen un bon nombre d'adeptes.
En quan a les coses del camp, què puc dir-vos? ... seguim enfangats. Ara una mica més amoïnats. Ja tenim el planter de ceba, porro, faves, julivert i remolatxes, a punt per ser plantades al camp, però encara no sabem quan podrem entrar per treballar-lo. I tres quarts del mateix passa amb les sembres de pastanaga, espinacs, ravenets i naps, que normalment comencem a sembrar a mig febrer i que, de moment, el més provable és que la setmana vinent encara no puguem fer.
Així és com un exercita la paciència en aquesta feina, per què està ben clar que no podem fer res més que esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada