L'aigua i el fred estan jugant males passades. Aquest cop m'ha tocat el rebre. M'han enxampat en un moment amb les defenses baixes i aquí estic, amb el coll tocat, les mucositats rajant per tot arreu i la febre pujant i baixant al seu aire.
I és que la feina al camp té un punt idíl·lic que quan hi ets costa bastant de trobar-li. Potser no us ho creureu, però segons com és fàcil anar tan estressat com al mig d'una gran ciutat o fins i tot, a estones, està tan fart de la feina com si tinguessis un cap que et fa anar de bòlit sense cap sentit. Treballar amb els elements, com l'aigua i el vent, és molt gratificant quan es mouen dins d'uns marges, però és totalment exasperant quan se surten de mare i malmeten la feina i les collites.
Ja ho deia en Raimon: "al meu país la pluja no sap ploure". Tot i que el més probable és que l'agricultura, per molt que ho vulguem, no sigui un fet natural. En realitat és tant contra natura que, quan aquesta es mostra tan salvatge com és, pot arribar a desmanegar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada