Molt bon dia!
Sí, ha plogut una mica massa i estem farts del fang i la mullena. No ens deixa fer ni desfer en condicions (ni recollir ni plantar). Però ni és la primera ni serà la darrera vegada. Quan et dediques a aquesta feina, has d'assumir que aquestes coses passen més sovint del que ens agradaria, ves.
El camp de les cols abans de les pluges
Canviem de tema, doncs. Ens han convidat a participar en el 2n Congrés de l'Horta de Catalunya, que organitza el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Hi presentarem una ponència (això sona molt pompós!) sobre el Parc com a exemple de transició agroecològica. Quinze minuts d'exposició per parlar del que hem fet durant els darrers vint-i-quatre anys. Ja ho avanço: no serà fàcil!
Aprofitarem l'avinentesa per fer, aquí, cinc cèntims d'això que anomenem agroecologia, tal com l'entenem nosaltres. Moltes persones confonen el terme i creuen que practicar l'agroecologia fa referència a una manera de produir: fer agricultura ecològica. Doncs no és això, ni de bon tros.
A Europa hi ha una normativa que, com bé sabeu, des del 1991, amb modificacions posteriors, estableix quines condicions ha de complir una explotació agrària per poder obtenir la certificació ecològica. Per tant, hem d'assumir que qui fa agricultura ecològica s'ha de cenyir al que estableix aquesta normativa, i punt. Els pioners de l'agricultura ecològica, molt abans d'aquella data, l'enteníem d'una manera molt diferent, que integrava una altra manera de veure els ecosistemes i de relacionar-s'hi, així com les persones i l'economia. Aquestes dimensions són, precisament, les que marquen la diferència entre l'agricultura ecològica oficial i el que anomenem agroecologia.
Així doncs, l'agroecologia no tracta només de les tècniques o dels productes que es poden utilitzar per produir. També incorpora la qüestió de quin món volem. Fa referència a com potenciem l'ecosistema on desenvolupem la nostra activitat, augmentant-ne la biodiversitat i la sostenibilitat (per exemple, afavorint l'existència d'espècies vegetals i animals que interactuïn en el sistema paisatge-conreus o reduint el consum d'energia fòssil). Té molta importància també com ens relacionem entre nosaltres totes les persones que, d'alguna manera, formen part del projecte (els que hi treballem, els que compreu els nostres productes, els altres pagesos, els veïns, etc.), establint relacions de respecte, cooperació i equitat. I, per últim, amb com enfoquem la dimensió econòmica, des d'una perspectiva més local, circular, justa i transparent.
Potser una mica més de quatre ratlles. Queden moltes coses al tinter per explicar. A més l’agroecologia no es queda al camp, ni tan sols a la manera de produir aliments. També es manifesta en com ens relacionem, com aprenem i com compartim allò que sabem. Podríem dir que la finalitat de la seva pràctica no és el benefici econòmic, sinó el benefici social i l'ambiental, que, evidentment, parlant d'agricultura, s'han d'aconseguir garantint la viabilitat econòmica de les petites explotacions agràries.
L'objectiu final, potser massa ambiciós per fer-lo realitat, seria reformular el sistema alimentari actual i fer-lo més resilient, viable, independent i, com a mínim, més apte per a les generacions futures.
Apa, aquí queda.
Molt bona setmana, salut i bons aliments.
Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada